Sopa de tomàquet de Jamie Oliver

Qualsevol plat que tingui el tomàquet com a protagonista m'agrada i m'interessa... Ja havia fet una crema de tomàquets al forn molt fàcil de fer però que requereix el temps de pelar els tomàquets un cop cuits. L'altre dia vaig descobrir aquesta sopa de tomàquet al canal de youtube de Jaime Oliver i em va semblar que havia d'estar bona i que era prou fàcil. Una vegada més no em va decebre.

Per fer-la necessitem 2 branques d'api, 2 cebes, 2 pastanagues, 4 tomàquets de branca, 1 dent d'all, una llauna gran de tomàquet sencer, un litre i mig d'aigua i unes fulles d'alfàbrega (indispensables). Per començar pelem i tallem les verdures (cebes, api, pastanagues, alls) i els posem a coure en una cassola amb un rajolí d'oli d'oliva. Quan ja estiguin cuites hi posem els tomaquets de branca frescos pelats, la llauna de tomàquet i l'aigua i ho deixem coure tot durant uns 20 minuts. Hi posem les fulles d'alfàbrega i ho triturem tot amb el túrmix.

´Com podeu observar, és una sopa que es fa prou ràpid i que és ideal per sopar entre setmana... I repeteixo: és indispensable posar-hi les fulles d'alfàbrega per donar-hi el gust característic. Com punt culminant s'hi pot afegir mozzarella que queda la mar de bé. Que vagi de gust.

Magdalenes de pera i panses

Després d'unes setmanes de silenci avui torno a publicar. Bona senyal, això significa que ja torno a estar en forma per acostar-me a la cuina i que va prenent força la meva intenció de reactivar el blog durant els mesos de baixa maternal.
Fa uns quants dies vam fer unes magdalenes de pera i panses. La intenció inicial era fer-les de poma però la meva petita ajudant va decidir que les preferia de pera. Vaig partir d'un parell de receptes que havia trobat per la xarxa i vaig fer una nova versió improvisada que va quedar prou bé.

PEr començar vam engegar el forn. En un bol vam barrejar 4 ous amb 200gr. de sucre morè i hi vam afegir 250ml. de llet, mig got d'oli de girasol, 250grs. de farina, 1 sobre de llevat, una pera tallada a trossets i un grapat de panses. Quan va estar tot ben barrejat vam anar posant aquesta barreja en motllos de magdalena. Ho vam posar al forn durant uns 20-30 minuts a 180º i ja vam tenir-les llestes!

Haurien quedat millor si abans de posar-les al forn hi haguessim posat una cullerada de sucre per sobre però no hi va haver temps per tot...

Moll de roca al forn al vi blanc

El peix de roca és molt bo i gustós, l´únic inconvenient que té és la gran quantitat d'espina que el limita al públic adult poc mandrós per aquestes coses. El Roger, com l'hem anomenat sempre, o moll de roca és un dels meus preferits: un peix carnós i molt gustós. Sempre l'havia fet a la planxa, així, directament, sense farina ni res però en aquest estat de repòs relatiu en què em trobo vaig tenir una mica més de temps per pensar i vaig idear una nova forma de preparar-lo (que es podria adaptar a altres tipus de peix) molt senzilla i ràpida. Per cuinar entre vuit i deu rogers de tamany mig només necessitem, a més del peix, unes 10 ametlles torrades, un gra d'all, unes fulles de julivert i mig gotet de vi blanc

En primer lloc cal posar els rogers sense cap ni tripa a una plata de forn i hi posem per sobre la picada d'ametlles, all i julivert diluïda amb el vi blanc i un rajolí d'oli d'oliva. Enfornem durant 15 minuts i ja ho tenim llest:

No crec que aguanti el pas pel tupper i microones i, de fet, seria una pena convertir aquests peixets rosats en una textura de consistència dubtosa reescalfada... Crec que és un sopar ideal per l'estiu, amb un gotet de vi blanc fresquet...mmmh...com es troba a faltar...

Gambes i cloïsses amb llet de coco i fulles de coriandre

No volia acabar l'any sense publicar el post número 100 del bloc i la recepta que hem fet avui per dinar, tot i ser molt semblant al mar i muntanya thai mereix també tenir un lloc en aquest recull de receptes.
Els currys tailandesos són uns plats molt ràpids de fer i que donen un resultat exòtic i interessant... Avui he optat per incorporar cloïsses, que feien una pinta estupenda, i he pensat que el proper pas és fer uns musclos amb llet de coco i suc de llima que fa temps que tinc al cap...
Per preparar el plat només necessitem gamba llagostinera grossa (n'he posat 5 per cap), un grapat de cloïsses, una ceba, una culleradeta de pasta de curry verd thai, una llauna petita de llet de coco, una fulla de llima keffir i unes fulles de coriandre fresc.
Per començar tallem la ceba a juliana i la posem a coure al wok amb un rajolí d'oli de girasol. Mentre es fa la ceba, treiem el cap i pelem els llagostins, tot seguit fem un petit tall al llom per treure l'intestí. Quan la ceba està enrossida hi incorporem els llagostins i hi afegim la cullerada petita de pasta de curry verd. Ho barregem tot bé i hi aboquem la llet de coco i la fulla de llima. Quan arrenqui el bull s'afegeixen les cloïsses i ho deixem coure uns 10 minuts, fins que les cloïsses quedin obertes. Abans de servir ho decorem amb les fulles de coriandre tallades a trossets que li acabarà de donar el gustet tant característic thai i ho acompanyem tot amb arròs basmati.

Si fossim rigorosos ho hauríem de servir amb una cervesa thailandesa però un gotet de vi blanc fresquet també li va la mar de bé. Si aquest plat el penseu fer amb convidats, tingueu en compte que el seu gust picant no és apte per a paladars poc experimentats i/o poc avesats a la innovació.

Llobarro al forn amb patates

Avui us presentaré un plat de peix que vaig preparar fa uns dies i que per aquells que no us estimula massa el peix o us fa mandra la seva preparació per tema de l'olor, us el recomano ja que té un gust molt bo i no l'has de manipular excessivament.

Comprem el llobarro ben net, sense cap ni tripes, i amb uns talls al llom i a la part superior per afavorir una bona cocció ben armònica. El salem un mica i el reservem.

Comencem per coure les patates a foc ben lent (en aquesta ocasió que teníem quatre llobarros hi vaig posar 4 patates mitjanetes), que es vagin fent i hi posem un punt de sal. En una altra paella hi posem un rajolí d'oli que l'escalfem amb tres alls tallats a juliana per tal que agafi el seu gustet. Hi posem tres cebes de figueres grans tallades a juliana i troços de pebrot verd i vermell tot amb el seu punt de sal i un puntet de pebre. També que es vagi fent poc a poc fins que la ceba quedi transparent. Quan arribem a aquest punt hi afegim una llauna de tomàquet a troços que deixarem coure una miqueta per tal que tot plegat sigui més sucós. Finalment hi afegim un got de vi blanc i esperarem que faci una mica de xup xup per tal que l'alcohol s'evapori i la tomàquet es vaig coent.

Procedim a posar-ho a la safata del forn. A la base hi posem un rajolí d'oli i les patates prèviament cuites. En una segona capa hi aboquem el contingut de la segona paella amb la ceba i el pebrot. I a la part superior hi posem els llobarros amb una rodanxa de llimona als talls que hem realitzat en el llom per tal que agafi l'aroma del cítric. Opcionalment s'hi pot posar per sobre una picada de fruits secs amb julivert tot i que en aquesta ocasió no ho vaig fer.

Ho introduïm al forn prèviament escalfat a 200ºC durant 20 minuts. I ja ho tenim llest per servir!!!

Un plat saborós, amb gust amb personalitat fruit de la barreja de l'all, el pebre i la llimona. I tot això acompanyat d'un vinet blanc que us agradi, nosaltres apostem per un de sec.... però això va a gustos.

Pastís de moniato amb frosting de formatge

Aquest és un pastís que vaig fer unes quantes setmanes, quan encara feia caloreta i pensavem que era la primera castanyada que anàvem amb maniga curta... La tardor ha arribat de cop i per fi ha acabat una eterna primavera que ja començava a cansar...
Aprofitant que encara trobem moniatos al mercat comparteixo aquesta recepta, una variant de la que vaig trobar a Ma petite boulangerie, un blog farcit de receptes de pans i pastissos interessants. Aquesta recepta es pot fer un pa de pessic ideal per esmorzar o berenar. En fer-la amb motllo rodó i amb un frosting de formatge vaig convertir-lo en unes postres de diumenge originals.
Per fer-lo només necessitem 200 de moniato cuit (jo el vaig fer al microones), 2 ous, 150 grs de sucre morè, 60 grs. d'oli de girasol, 200 grs. de farina, mig sobre de llevat i una mica de canyella en pols.
Començarem coent el moniato al microones i un cop cuit l'afegirem als ous i el sucre que ja hem barrejat prèviament. A continuació hi afegirem l'oli, la farina, el llevat i la canyella i ho barrejarem tot molt bé. Ho posarem a un motllo rodó i ho deixarem coure al forn a 180ºC durant uns 40 minunts, fins que l'escuradents surti net. Un cop el pastís estigui desmotllat i fred el cobrirem amb el frosting: barregem formatge philadelphia amb sucre glas... així de senzill. Hi posem uns guarniments de colors per fer-ho tot una mica més divertit. Un consell: millor posar-los a l'últim moment, així no queden mig desfets com es veu a la foto...

Pastís de formatge amb menta

Com a postres de diumenge avui hem preparat un pastís de formatge clàssic amb un toc de menta i llimona. És un dels pastissos més fàcils que existeixen, es prepara en 10 minuts i després només cal posar-lo al forn durant uns 40 minuts. En poc menys d'una hora tenim unes postres de diumenge lleugeres i ideals que admeten nombroses variacions.

Per fer el pastís de formatge clàssic només cal barrejar, per aquest ordre 3 iogurs naturals, 250 grs. de formatge philadelphia, 4 cullerades de maizena, 10 cullerades de sucre i 3 ous. Un cop estigui ben barrejat ja tenim la base del pastís de formatge i hi podem posar el que ens vingui de gust. En aquest cas he optat per posar-hi unes quantes fulles de menta tallades molt molt petites i una mica de ratlladura de llima que hi han donat un toc que recordava el sabor d'un "mojito" (sense alcohol).

Després he posat el pastís al forn durant uns 40 minuts a uns 180º tenint només la part de baix engegada i posant el grill només els últims 10 minuts perque quedi més daurat.

Qui vulgui seguir gastant-se 20 euros a la pastisseria ho pot seguir fent, però amb propostes com aquesta i aquest altre pastís de formatge que ja us vaig mostrar en aquest mateix blog us asseguro que us els podeu ben bé estalviar i gaudir d'unes postres boníssimes amb poquet esforç...