Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bolets. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bolets. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de novembre del 2013

Conill amb fruits de tardor

Aquí us presento una altra recepte de convidat. He tingut el plaer de menjar aquest conill amb un gust amb molta personalitat amb ingredients típics de la tardor. La protagonista és la Isabel, que tot i no agradar-li gaire la cuina té cops amagats i té la virtud de saber combinar diferents ingredients en teoría dispars
amb un resultat sorprenent.

Aquesta és la seva recepta:

Per fer aquest plat primerament posem en una cassola gran una ceba tallada per la meitat, quatre alls grans i dues fulles de llaurer per tal que l’oli agafi un bon sabor. Un cop aquí hi posem el conill degudament salpebrat, en aquesta recepta hi vam afegir dos conills trossejats, amb alfàbrega i farigola. Ho deixem coure a foc baix una bona estona per tal que el conill es vagi fent i estobant.

Quan comenci a enrossir-se hi afegim un raig de conyac i el deixem que es faci fins que s’evapori l’alcohol. En aquest punt retirem la ceba i els alls que els utilitzarem posteriorment per fer la picada.

La picada consta d’aquests dos elements més un altre all cru, set o vuit avellanes, set o vuit admetlles torrades, tres castanyes prèviament escaldades per poder-les pelar, un grapat de bolets per donar gust (en aquest cas llateroles, camagrocs i rossinyols), mig pot de tomàquet triturat i una mica d’aigua i sal. Aquesta picada l’hem triturat i l’hem afegit a la cassola amb el conill.

Quan arrenca el bull hem afegit un got de vi rosat,  un plat de bolets variats de temporada (els mateixos que la picada), una quinzena de castanyes i un moniato pelat i tallat a daus. S’ha deixat coure una mitja hora a foc baix per tal que tots els ingredients agafin el seu punt ideal de cocció.

I ja tenim preparat un plat de temporada, amb ingredients típics de tardor que donen una gran riquesa de sabors i textura al pal·ladar.




















Per anar bé, s’ha d’acompanyar amb un bon vi i sobretot d’un bon pa per sucar en la salsa. Aneu en compte de no menjar-vos els colzes.  

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Arròs amb conill i camagrocs

L'arròs amb conill és un dels clàssics dels dissabtes... Normalment el faig amb conill i carxofes (combinació ideal) però la tardor no és època de carxofes i en canvi tenim els mercats plens de bolets de tot tipus. He triat camagroc, un bolet de carn prima, agradable visualment i sobretot molt saborós que he pensat que s'avindria perfectament amb el conill. La veritat és que un cop he tastat aquest plat puc dir que no estava equivocada.

Per fer-lo només necessitem mig conill tallat a trossets, 2 dents d'all, mig pebrot verd, mig pebrot vermell, una ceba de figueres, una llauna de tomàquet sencer (o tres tomàquets madurs ratllats), un litre de brou de pollastre, 4 tasses d'arròs i un grapat de camagrocs frescos.

Per començar salem el conill i el rossegem a la paella que farem servir i el reservem. A continuació fem el sofregit amb la ceba, els pebrots i les dues dents d'all tallades a trossets petits. Quan ja estiguin una mica fets afegim el tomàquet, hi posem una mica de sal i li donem un parell de voltes. A continuaciói tornem a posar el conill, ho barregem una mica i ja podem posar l'arròs. Afegim el brou de pollastre que prèviament haurem escalfat i també els camagrocs que hem netejat i deixem que es vagi fent l'arròs durant uns 20 minuts.




















El resultat no ha estat gens decebedor! No us oblideu de tenir una bona copa de vi ben aprop per acabar de gaudir-ne!


dimecres, 14 de novembre del 2012

Risotto amb rossinyols i trompetes de la mort

Aquesta és la meva aportació a La recepta del 15 d'aquest mes de novembre que té com a protagonista els bolets.
Això d'anar a buscar bolets a la muntanya és una activitat que no fem mai, de fet a mi no m'agrada gens estar hores buscant una cosa que no has perdut i que no saps si arribaràs a trobar. Suposo que el fet de trobar-ne deu fer una il·lusió infinita, més si tenim en compte el preu dels bolets al mercat, però com que a mi mai m'ha passat no em suposa una motivació per anar-hi...
Però quan arriba la tardor sempre m'agrada comprar-ne i fer algun plat de carn amb bolets. Aquesta vegada, però, vaig comprar rossinyols i trompetes de la mort i em vaig decantar per fer un risotto, un plat de diumenge que feia molt de temps que no menjàvem.
Per fer-lo (per a 2 persones) necessitem una ceba no gaire gran, un grapat de bolets, un gotet de vi blanc, unes tres tasses d'arròs bomba i un litre de brou de pollastre (s'accepten tetra bricks).
Per començar cal tallar una ceba a trossets molt petits i posar-la a coure en oli d'oliva a foc molt lent en una cassola. Paral·lelament posem un litre de brou de pollastre a bullir. Quan la ceba ja està transparent es posen els bolets (en aquest cas un grapadet de rossinyols i trompetes de la mort), s'hi afegeix l'arròs (per fer risotto jo faig servir arròs bomba) i un gotet de vi blanc. Quan l'alcohol s'ha evaporat posem un parell de cullerots del brou que ja tenim calent i ho remenem fins que el brou s'hagi evaporat. Anem repetint l'operació en diverses ocasions fins que l'arròs estigui cuit. No s'hi val posar tot el brou de cop i esperar a que es vagi evaporant, el resultat no serà igual, seguríssim!! Quan l'arròs ja està cuit es posa un grapat generós de formatge parmesà ratllat i es segueix remenant fins que el formatge es fongui bé i quedi un arròs ben cremós.






















El toc de distinció va ser quan, un cop servit al plat, hi vam posar per sobre un polsim de sal amb tòfona blanca que ens havien portat de França els nostres cunyats i que hi va quedar d'allò més bé...

Evidentment el risotto requereix d'una presentació diferent per donar-li més entitat com a plat de festiu. I això sí, si fas risotto has de tenir un bon vi a punt per a ser servit.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...