Ossobuco a la milanesa

L'Ossobuco és una part de la vedella que surt molt bé de preu i queda molt gustosa, cal però que disposem de temps per endavant ja que necessita d'una bona estona de foc lent si volem que quedi ben tendra. Normalment el faig seguint una altra recepta que m'havia passat la meva tieta i que crec que és de l'Arguiñano que dóna molt bon resultat (la propera vegada que la faci la penjaré). L'altre dia vaig optar per l'ossobuco que ens proposa Ferran Adrià a La cocina de la familia, un senzill i interessant llibre del qual ja he publicat algunes receptes com aquests cabdells a la planxa o aquest plàtan a la llima.

La principal diferència d'aquesta recepta d'ossobuco a la que jo feia normalment és que la cocció de la carn es fa al forn, la qual cosa fa que ens puguem oblidar completament de que estem cuinant i passar directament a posar una pel·lícula de 120 minuts (per Déu, que sigui bona i entretinguda, més que res perquè no us adormiu i se us cremi tot!!!). Aquest és el temps que la carn necessita de forn per quedar ben tendra. 

Per començar hem de salar la carn, enfarinar-la i passar-la per una paella amb oli calent. Tot seguit la retirem i la dipositem en una plata que pugui anar al forn. Al mateix oli es sofregeix una pastanaga, una ceba, una dent d'all i un tall d'api tallat a trossets petits. Es remena una mica, es posa una fulla de llorer i es deixa coure durant uns 10 minuts. A continuació es posa un gotet de vi blanc, es deixa que s'evapori l'alcohol i s'hi afegeix un parell de cullerades de tomàquet fregit (el típic tomàquet fregit que ens ha sobrat després de preparar una pizza, per exemple). Ho deixem coure tot durant un quart d'hora aproximadament i ho mullem amb una mica d'aigua. Posem aquesta salsa per sobre dels talls d'ossobuco i ho posem al forn tapat amb paper d'alumini a 200ºC durant un parell d'hores. Aquí és quan podeu mirar la pel·lícula. Passat aquest temps ja estarà llest, només caldrà fer la gramola barrejant ratlladura de taronja i de llimona amb julivert i all picat i posar-la per sobre de la carn, Jo aquest últim pas no el vaig fer perquè vaig congelar l'ossobuco ja fet i el dia que el vam menjar em vaig oblidar de preparar-ho... El proper dia no fallaré amb això!

Ho vaig acompanyar amb una mica d'arròs i ja va servir de plat únic. És un plat que es fa sol al forn, només cal que hi destinem l'estoneta de tallar i coure les verdures (45 minuts?) i el resultat és molt bo, ideal si teniu convidats. Es podria dir que la relació temps destinat-resultat obtingut és molt satisfactòria...

Si només cuineu per a 2 persones jo recomano fer 6 talls d'ossobuco i multiplicar per 3 la quantitat de verdures i guardar-ho al congelador per altres ocasions o fins i tot per un dia que vulguem portar un tupper deluxe que serà l'enveja dels nostres companys de feina...

Crema de carxofes amb cruixent d'ibèric

Aquesta setmana ha estat una mica diferent ja que he tornat a la feina després de 9 mesos ocupada en tasques relacionades amb l'apassionant món del bolquer, la papilla, el biberó...
La reconnexió ha estat més positiva del que em pensava però un dels efectes colaterals d'aquesta rentrée, fins que no m'acostumi al nou ritme i als nous horaris, ha estat l'abandonament total del blog durant la setmana (és que ni he obert l'ordinador!). Això no m'ha impedit fer una recepta amb carxofes (a contrarellotge!) i arribar a temps per participar a La recepta del 15 del mes de gener.
Es tracta d'una crema de carxofes que vaig trobar a una col·lecció dirigida per Santi Santamaria que va sortir fa uns anys amb La Vanguardia.
En primer lloc es treuen les fulles de fora i es treu la "pelusilla"de les carxofes, es tallen a quarts i es posen a un bol amb aigua freda i un rajolí de suc de llimona. Es posa una cassola al foc amb aigua, una cullerada de farina i 4 cullerades d'oli d'oliva i quan bull s'hi posen les carxofes. Quan estan cuites es colen reservant l'aigua de cocció i es trituren amb una mica d'aigua. Després s'han de passar per un colador xinès (aquesta és la part més pesada) i ajustar l'espessor desitjada afegint més o menys aigua de cocció. Abans de servir posem una mica de pernil ibèric al forn amb el gratinador a tope per fer el cruixent d'ibèric que posarem per sobre i ja ho tindrem llest.

Això del cruixent d'ibèric és una aportació bertaskitchen que vaig fer servir per primer cop amb una crema de carbassa però pel que m'han dit el pernil ibèric queda millor amb les carxofes. I dic el que m'han dit perque jo tinc un petit virus estomacal i no l'he pogut provar!)

Sopa minestrone amb galets de nadal

He triat aquesta una sopa per participar a l'edició d'aquest mes de Memòries d'una cuinera. Una vegada més m'he inspirat en una recepta de Chow que em va arribar en una de les recipe of the day que rebo cada dia però hi he fet unes quantes variacions (hi he posat només les verdures que m'agraden i no hi he posat llegum).
Per fer-la necessitarem: una branqueta d'api, un carbassó, una pastanaga, una ceba, un gra d'all, una patata petita i una llauna de tomàquet trossejat. No cal dir que hi podeu posar les verdures que més us agradin o que tingueu per la nevera, crec que la fórmula funciona amb gairebé tot. En primer lloc sofregim totes les verdures tallades a quadradets petits excepte la patata i la llauna de tomàquet. Quan ja estiguin una mica fetes hi aboquem el tomàquet, ho remenem una mica i deixem que es cogui tot durant uns 10 minuts més. A continuació hi posem sal, pebre negre i pebre vermell (jo hi poso una també una mica de pebre vermell picant però això va a gustos...) i un litre d'aigua i deixem que bulli durant uns 30 minuts, fins que les verdures estiguin una mica tendres. Aleshores hi posem la patata també tallada a dauets i fem que segueixi bullint durant uns 15 minuts més i finalment hi posem la pasta. Jo avui hi he posat uns quants galets però s'hi pot posar qualsevol tipus de pasta, només hem de controlar el temps de cocció que necessita. Un cop haguem servit la sopa hi posarem uns encenalls de parmesà per sobre i ja ho tindrem llest per menjar.



Si sou amants del llegum hi podeu posar unes mongetes blanques que faran el plat més complert... Jo personalment prefereixo deixar-la així, com a sopa de verdures lleugereta de primer plat.

Estofat de vedella amb patates

Com ja vaig explicar el mes de juliol, al congelador tenim un stock de carn de vedella que va sobrar d'una barbacoa estiuenca. Ahir en vaig descongelar un altre tros i vaig decidir fer una cosa similar a un plat que vam menjar a Oviedo fa un parell de setmanes que es deia carne gobernada al estilo de Oviedo con patatines que no deixava de ser el típic estofat de carn amb patates de tota la vida però amb un punt picantet. Vaig estar buscant la recepta a internet i veient que el que trobava no acabava de ser el que havia menjat vaig fer la meva versió afegint pebrot verd, pastanaga i pebre vermell picant.
Primer vaig tallar la carn a trossos (em van quedar uns cubs d'uns 2cm de costat) i la vaig deixar marinar amb un gra d'all picat, vaig posar oli a una cassola i la vaig rossejar durant uns minuts. Després hi vaig afegir una ceba gran tallada a trossets, mig pebrot verd i una pastanaga petita, li vaig donar un parell de voltes, hi vaig posar una mica de pebre vermell picant boníssim que vam comprar a León tornant d'Astúries i ho vaig regar tot amb un got de vi blanc. Vaig pujar uns minuts el foc perque s'evaporés l'alcohol, ho vaig tapar i vaig deixar que s'anés fent a poc a poc (cal tenir en compte que el més important en aquest tipus de plats és deixar coure la carn força estona per tal que estigui ben tendra)
A part vaig fregir un parell de patates petites tallades a trossets no massa grans.

Al cap d'una hora o així vaig posar les patates (poc fregides, només una mica rossejades) a la cassola de la carn, hi vaig afegir una mica d'aigua perque s'acabessin de fer. Una mitja horeta més tard ja estava llest per servir i feia aquesta pinta:





Aquest és el típic plat que no demana molta feina (podriem dir que un cop s'ha posat tots els ingredients "es fa sol", tapat i a foc molt baix, no cal vigilar-lo gaire, només hem de procurar que no es quedi sense líquid. D'altra banda, si ens volem estalviar feina ens podem saltar el pas de fregir les patates, posant-les directament a la cassola quan la carn ja porti una hora aproximadament de cocció i afegint-hi una mica d'aigua. És menys feina però què preferiu, una patata bullida o una patata fregida??´

Es pot fer d'un dia per l'altre, es pot congelar sense patates i és ideal pel tupper.