Arròs amb conill i camagrocs

L'arròs amb conill és un dels clàssics dels dissabtes... Normalment el faig amb conill i carxofes (combinació ideal) però la tardor no és època de carxofes i en canvi tenim els mercats plens de bolets de tot tipus. He triat camagroc, un bolet de carn prima, agradable visualment i sobretot molt saborós que he pensat que s'avindria perfectament amb el conill. La veritat és que un cop he tastat aquest plat puc dir que no estava equivocada.

Per fer-lo només necessitem mig conill tallat a trossets, 2 dents d'all, mig pebrot verd, mig pebrot vermell, una ceba de figueres, una llauna de tomàquet sencer (o tres tomàquets madurs ratllats), un litre de brou de pollastre, 4 tasses d'arròs i un grapat de camagrocs frescos.

Per començar salem el conill i el rossegem a la paella que farem servir i el reservem. A continuació fem el sofregit amb la ceba, els pebrots i les dues dents d'all tallades a trossets petits. Quan ja estiguin una mica fets afegim el tomàquet, hi posem una mica de sal i li donem un parell de voltes. A continuaciói tornem a posar el conill, ho barregem una mica i ja podem posar l'arròs. Afegim el brou de pollastre que prèviament haurem escalfat i també els camagrocs que hem netejat i deixem que es vagi fent l'arròs durant uns 20 minuts.




















El resultat no ha estat gens decebedor! No us oblideu de tenir una bona copa de vi ben aprop per acabar de gaudir-ne!

Mandonguilles amb salsa de poma i pastanaga

Jo acostumo a fer les mandonguilles sempre d'aquesta manera i tot i que el resultat és boníssim i és ideal per guardar al tupper i per congelar, de vegades ve de gust provar de cuinar amb altres ingredients per no acabar pensant que som tan poc creatius que només les sabem fer d'una manera.

Les mandonguilles són perfectes per portar al tupper i és per això que amb aquesta recepta participo en la proposta d'aquest mes de Memòries d'una cuinera que en aquesta ocasió sembla que l'estiguin dedicant al meu blog, plagat de receptes aptes per tupper (recomano veure etiqueta tupperfriendly). 

Aquest cop vaig voler fer una salseta semidolça, tipus la que vaig fer amb els pernilets de pollastre però posant-hi també unes pastanagues per donar-hi un toc de color. Per fer aquesta recepta necessitem: mandonguilles de vedella degudament salpebrades, 1 ceba grossa, 3 pastanagues, 1 poma, mig got de vi blanc, 1 got de llet, 1 iougurt natural, un polsim de ras el hanout, oli d'oliva i sal.

Per començar vaig anar coent les mandonguilles en una cassola amb oli d'oliva i les vaig reservar. Al mateix oli vaig posar una ceba gran tallada a juliana, tres pastanagues a rodanxes i un poma a trossos i vaig deixar que s'anés coent a poc a poc. Quan ja estava una mica cuit hi vaig afegir un rajolí de vi blanc i ho vaig deixar reduïr uns deu minuts. Quan la verdura ja estava ben tova ho vaig triturar i hi vaig afegir un got de llet i un iogur per tal que no quedés tan espès. Vaig afegir-hi un polsim de ras el hanout (barreja d'espècies marroquina substituïble per curry o canyella) i hi vaig tornar a posar les mandonguilles i ho vaig deixar coure durant uns 10 minuts més remenant una mica de tant en tant.

Una recepta de contrastos que acompanyada amb arròs és ideal per portar al tupper o, per què no, per sorprendre la familia un dia que vingui a dinar.

Pollastre a la provençal amb olives negres

Avui porto una altra recepta molt fàcil i lleugera, ideal per fer una mica més portable el retorn a la rutina després de les vacances.
Es tracta d'un pollastre guisat seguint una recepta de La cuisine provençale, un recull de receptes força interessant que ja vaig fer servir quan vaig preparar aquestes sardines en escabetx.
Per cuinar-lo només necessitem un pollastre tallat a vuitens, una ceba, un gra d'all, una llauna petita de tomàquet trossejat, un gotet de vi blanc, una dotzena d'olives negres i una mica d'estragó (també es poden posar herbes provençals)
En primer lloc fem daurar el pollastre en una cassola. Quan hagi agafat color hi afegim la ceba tallada a juliana, la llauna de tomàquet i l'all. Ho remenem una mica i hi afegim el gotet de vi blanc i una mica d'estragó. Quan ja s'hagi evaporat l'alcohol baixem el foc, ho tapem i deixem que es vagi coent. Mentre es va fent traiem el pinyol a una dotzena d'olives negres d'Aragó i quan hagin passat uns 20 minuts les aboquem a la cassola, remenem i ho deixem coure durant uns 10 minuts més. A la recepta original el pas de treure el pinyol a les olives se'l saltaven ja que feien servir olives negres sense pinyol, opció molt més fàcil però des del meu punt de vista aquest tipus d'olives negres no tenen res a veure amb unes bones olives d'Aragó; de fet, m'atreviria a dir que les olives negres rodones sense pinyol (les que de vegades posen a les pizzes) espatllarien el plat...

Com veieu a la imatge, fa bona pinta, oi? I com heu vist, és un plat molt i molt fàcil i relativament ràpid de fer que serveix tant per fer un dinar de diumenge com per portar al tupper a la feina fent més agradable el dia.

Pastís fred de formatge de cabra, pernil, tomàquet sec i olives negres

Per celebrar el meu aniversari a la feina vaig preparar un pastís salat molt i molt fàcil i ràpid que vaig improvisar una mica amb els ingredients que tenia per la nevera. La base del pastís són 3 ous, 100 gr de  formatge philadelphia i 100 de formatge de cabra (o 200 de philadelphia), 150ml de llet, 100 grs de farina i 100gr. de formatge emmental ratllat, mig gotet d'oli d'oliva i un polsim de sal. 

A aquesta barreja hi podem afegir els ingredients que més ens vinguin de gust, en el meu cas pernil dolç, olives negres i tomàquets secs.

Per preparar el pastís només cal barrejar tots aquests ingredients. Comencem batent els ous i la farina amb una mica de sal i després hi afegim l'oli, la llet, els formatges, les olives i els tomàquets secs tallats a trossets petits i uns daus de pernil dolç. Ho posem en un motlle allargat i al forn pre-escalfat a 200º durant uns 30 minuts o fins que l'escuradents surti net.

Presentat sobre un plat de Miralda feia aquesta pinta:

Mandonguilles amb tomàquet i alberginia

Avui porto una recepta que faig bastant sovint perque és ideal pel tupper, es pot congelar perfectament i no dóna massa feina (a part de fer les boletes de carn...). Com que resulta una mica entretingut, normalment faig mig quilo de carn i així ja en tinc per menjar-ne dues persones un parell de vegades. Acompanyada d'una mica d'arròs o de cous cous és perfecte pel tupper.

Per començar es posa la carn picada de vedella en un bol i s'hi barreja sal, pebre, un ou, una mica de molla de pa sucada en llet i també hi podem posar les espècies que més ens agradin (jo opto normalment per comí i coriadre en pols). Si no us agraden les espècies, també les pots fer de manera més clàssica amb all i julivert. Ho barregem tot molt bé i anem fent boletes que les passem per farina. Les enrossim en una cassola amb l'oli una mica calent i les reservem en una safata.

A continuació posem una llauna gran de tomàquet triturat dins d'una cassola antiadherent i quan comenci a bullir hi posem una alberginia tallada a quadrets, ho tapem i ho deixem coure a foc lent fins que ja estigui cuita. És el moment de posar les mandonguilles una altra vegada a la cassola, remenar una mica i deixar que bulli tot junt durant uns 15 minuts. I, com he comentat a l'inici, podem fer una mica de cous cous o d'arròs i ho servim tot junt

Quan no tinc gaire temps ho faig amb mandonguilles comprades a la carnisseria. Evidentment que no és el mateix però quan el temps escasseja més val fer-ho amb mandonguilles ja fetes (d'una carnisseria de confiança, això sí!) que menjar qualsevol cosa fora de casa!

Bacallà amb ceba i poma al forn amb mel

Durant el mes de març s'ha celebrat a Barcelona la Primera ruta del bacallà, unes jornades gastronòmiques en què diferents restaurants fan les seves propostes amb aquest peix tan present a la nostra cuina com a protagonista. Aquest diumenge havíem pensat acostar-nos a algun dels restaurants a fer un d'aquests apetitosos menús però el mal temps que ja feia dies que estaven anunciant ens va portar finalment a quedar-nos a casa. Però com que teníem ganes de menjar bacallà ahir ens vam acostar a una bacallaneria de les de tota la vida i vam comprar uns talls de bacallà ben formosos per cuinar-lo nosaltres mateixos.

Quan el vam comprar no sabíem gaire com el preparariem i al final ens va sortir aquesta recepta molt ràpida i fàcil de fer que ha donat un resultat molt bo, digne de diumenge.

Per fer-la només necessitem uns talls de bacallà, una poma, una ceba grossa, panses, pinyons i mel. Per començar posarem la ceba tallada a juliana i la poma tallada a trossos a una paella amb una mica d'oli d'oliva i quan ja estigui una mica fet ho posarem a una plata d'anar al forn. Eixugarem el bacallà amb un paper de cuina i posarem els talls de bacallà també a la plata. Després regarem amb una mica de mel els talls de bacallà i posarem uns quants pinyons per sobre. Ho posarem al forn que ja hem escalfat prèviament durant uns 20 minuts amb el gratinador i ja estarà llest per servir.

El suc propi del bacallà es barreja amb la mel i la poma i ceba, barrejant sabors dolços i saladets del bacallà fent que tot el conjunt tingui un gust i una textura boníssims... És un plat molt lleuger i sa i no cal dir que es pot portar al tupper perfectament!

Ossobuco a la milanesa

L'Ossobuco és una part de la vedella que surt molt bé de preu i queda molt gustosa, cal però que disposem de temps per endavant ja que necessita d'una bona estona de foc lent si volem que quedi ben tendra. Normalment el faig seguint una altra recepta que m'havia passat la meva tieta i que crec que és de l'Arguiñano que dóna molt bon resultat (la propera vegada que la faci la penjaré). L'altre dia vaig optar per l'ossobuco que ens proposa Ferran Adrià a La cocina de la familia, un senzill i interessant llibre del qual ja he publicat algunes receptes com aquests cabdells a la planxa o aquest plàtan a la llima.

La principal diferència d'aquesta recepta d'ossobuco a la que jo feia normalment és que la cocció de la carn es fa al forn, la qual cosa fa que ens puguem oblidar completament de que estem cuinant i passar directament a posar una pel·lícula de 120 minuts (per Déu, que sigui bona i entretinguda, més que res perquè no us adormiu i se us cremi tot!!!). Aquest és el temps que la carn necessita de forn per quedar ben tendra. 

Per començar hem de salar la carn, enfarinar-la i passar-la per una paella amb oli calent. Tot seguit la retirem i la dipositem en una plata que pugui anar al forn. Al mateix oli es sofregeix una pastanaga, una ceba, una dent d'all i un tall d'api tallat a trossets petits. Es remena una mica, es posa una fulla de llorer i es deixa coure durant uns 10 minuts. A continuació es posa un gotet de vi blanc, es deixa que s'evapori l'alcohol i s'hi afegeix un parell de cullerades de tomàquet fregit (el típic tomàquet fregit que ens ha sobrat després de preparar una pizza, per exemple). Ho deixem coure tot durant un quart d'hora aproximadament i ho mullem amb una mica d'aigua. Posem aquesta salsa per sobre dels talls d'ossobuco i ho posem al forn tapat amb paper d'alumini a 200ºC durant un parell d'hores. Aquí és quan podeu mirar la pel·lícula. Passat aquest temps ja estarà llest, només caldrà fer la gramola barrejant ratlladura de taronja i de llimona amb julivert i all picat i posar-la per sobre de la carn, Jo aquest últim pas no el vaig fer perquè vaig congelar l'ossobuco ja fet i el dia que el vam menjar em vaig oblidar de preparar-ho... El proper dia no fallaré amb això!

Ho vaig acompanyar amb una mica d'arròs i ja va servir de plat únic. És un plat que es fa sol al forn, només cal que hi destinem l'estoneta de tallar i coure les verdures (45 minuts?) i el resultat és molt bo, ideal si teniu convidats. Es podria dir que la relació temps destinat-resultat obtingut és molt satisfactòria...

Si només cuineu per a 2 persones jo recomano fer 6 talls d'ossobuco i multiplicar per 3 la quantitat de verdures i guardar-ho al congelador per altres ocasions o fins i tot per un dia que vulguem portar un tupper deluxe que serà l'enveja dels nostres companys de feina...

Pernilets de pollastre farcits de pernil i formatge amb salsa de poma

Després d'haver sofert el pas d'un fulminant virus estomacal de 24 hores volia fer alguna cosa diferent de diumenge per celebrar que una setmana extenuant en molts sentits havia arribat a la seva fi. El meu estómac no estava per a grans festes i l'estat lamentable en què m'havia deixat el virus no
em permetia fer incursions als mercats abarrotats de dissabte al matí. Vaig obrir el congelador buscant una mica d'inspiració amb el que hi havia guardat i oh sopresa! vaig trobar uns pernilets de pollastre farcits de pernil i formatge que havia comprat a la Sirena pensant en ocasions d'emergència festiva.

Ja sé que aquest tipus d'elaborats amb carns vàries són molt millors si es compren a la carnisseria de tota la vida i encara més dignes de menció si ens els fem nosaltres mateixos barrejant ingredients més interessants que el pernil dolç i el formatge (de nen petit? de nen malalt? de paladar poc educat?). Crec que té prou mèrit fer d'aquest tipus de menjar un dinar de diumenge prou satisfactori i també crec que aquest tipus de plat està en la línia del que aquest blog pretén: fer plats prou interessants i saborosos que requereixin poca elaboració per desmitificar la idea que menjar bé requereix de molt de temps i esforç. En aquest blog no hi trobareu macarons de colors ni cupcakes (ja m'agradaria a mi tenir temps i espai per fer totes aquestes coses!) però si que miraré d'oferir algunes idees que us puguin ajudar a menjar bé sense grans complicacions, per això explico aquesta recepta que encaixa perfectament amb tot el que em passava pel cap quan vaig començar el blog ara fa més d'un any.

Dit això passo a explicar la recepta:
Primer enrossim els pernilets de pollastre (jo n'he fet quatre) a una cassola amb oli d'oliva. Els anem fent poc a poc, a foc baix, és importantíssim que quedin ben cuits per dins (el pollastre mig cru és una de les coses més fastigoses que existeixen...). Els reservem i a la mateixa cassola hi posem tres cebes tallades a juliana i un parell de pomes tallades a trossets, ho tapem i ho deixem coure a foc lent fins que tot estigui cuit. Hi posem un rajolí de vi de porto i el deixem evaporar. Hi passem tot pel túrmix i hi posem un rajolí de llet per tal que la salsa no quedi tan espessa. Posem la salsa a la cassola i els pernilets de pollastre que hem tallat a rodanxes. Ho deixem coure tot junt a foc baix durant uns deu minuts i ja ho tindrem llest. Ho servim acompanyat d'una mica d'arròs blanc i ja està, ja tenim un dinar de diumenge apte per a estómacs delicats.

N'he fet més del compte per portar-ho un dia d'aquesta setmana al tupper. En definitiva, és tan fàcil  de fer que pot ser un dinar de diumenge com omplir el tupper d'un dimarts qualsevol.

Bacallà "Ajoarriero"

L'altre dia vaig tornar a fer un plat de bacallà amb patates, pebrots i tomàquets, un bacallà "ajoarriero", plat d'origen basc molt gustós i fàcil de fer. Abans el feia d'una forma una mica més laboriosa però ara he descobert com agilitzar alguns dels passos de manera que sigui molt més ràpid de fer.
Per fer-lo necessitem 1/2 kg de bacallà esqueixat, mitja llauna de tomàquet, un pebrot verd, una ceba grossa, un parell de patates grosses, mitja llauna de pebrots del piquillo, uns quants alls i julivert.
Per començar coem les patates tallades com si anessim a fer una truita al microones i, al mateix temps anem fent un sofregit amb la ceba i el pebrot verd. Quan ja estan una mica cuits hi afegim la mitja llauna de tomàquet trossejat (o un parell de tomàquets frescos ratllats). Quan ja tenim les patates cuites i el sofregit ja està fet les hi afegim i ho remenem tot bé. En aquest punt cal tenir en compte que les patates a la recepta original es fregeixen en una paella a part enlloc de ser cuites al microones. És evident que les patates fregides són molt més bones que les patates cuites al microones però si després de coure-les les barregem bé amb el sofregit també agafen un bon gustet i ens estalviem uns quants greixos. A més, estalvia un munt de temps això de coure les verdures al microones... En una altra paella hi posem uns quants alls a làmines i els pebrots del piquillo tallats a tiretes i els afegim a la barreja de les patates i el sofregit. Finalment hi posem el bacallà esqueixat dessalat ben sec i li donem unes quantes voltes per tal que es cogui. li posem un bon grapat de julivert trossejat i ja ho tenim llest!

Jo hi vaig afegir unes quantes olives negres tallades a làmines però això és una aportació personal que no he llegit a cap de les receptes consultades... Si heu de menjar de tupper durant la setmana intenteu fer-ne una mica més del compte!
Imprescindible acompanyar aquest bacallà amb una mica de vi blanc ben fresquet!

Pollastre al curry amb verduretes i premi!

Seguint amb la temporada tupper que acaba de començar presento un pollastre al curry molt fàcil i rapidet de fer. Quan haig de fer pollastre pel tupper de l'endemà i me l'imagino fet a la planxa i després reescalfat al microones se'm regira l'estómac i busco per la nevera alguna cosa per acompanyar-lo i fer-lo comestible. Un dels recursos més utilitzats és posar-hi unes quantes verduretes i alguna espècie que li doni una mica de gustet i acompanyar-lo amb arròs blanc i això és el que vaig fer la setmana passada. En primer lloc es talla el pollastre a tiretes i es passa per la paella amb el foc una mica fort, de manera que quedi dauradet, tirant-hi força curry de manera que quedi una mica groc. Un cop està fet es retira del foc i es reserva. Al mateix oli es posa la verdura tallada a quadrets: ceba, pebrot verd, pastanaga i carbassó (no cal dir que es poden posar les verdures que més ens agradin) i quan ja estiguin una mica fetes s'hi afegeix una llauna de tomàquet sencer tallat a trossets. Es remena bé i s'hi posa també un polsim de curry i una mica de chili powder o pebre vermell picant (al gust). Quan ja està bastant fet hi tornem a posar el pollastre, ho remenem una mica i ja està fet. Acompanyat d'arròs blanc o cuscus és ideal pel tupper!

I ara us explico de què va això del premi...
Resulta que la Cinta de Trossets de cuina m'ha otorgat el premi Liebster Award que serveix per donar a conèixer blocs amb menys de 100 seguidors. La veritat és que m'ha fet molta il·lusió que algú pensés en mi per un premi. Gràcies Cinta!


Les regles del premi són:

- explicar 11 coses sobre tu.
- respondre les 11 preguntes sobre tu.
- triar 11 blocs i nomenar-los al post.
- seguir a la persona que t'ha nomenat.
- visitar tres dels blocs nomenats.


Doncs comencem!

Les 11 coses sobre mi

- M'encanta nedar, quan estic en remull m'oblido de tot
- Sempre he treballat en l'àmbit de l'art contemporani
- M'agrada viatjar
- Visc a Barcelona i m'agrada molt però de tant en tant necessito sortir i airejar-me
- Quan visito una ciutat entro a tots els mercats que trobo
- Tinc més temptacions consumistes a una botiga d'estris de cuina que a una botiga de roba
- No m'agrada anar a buscar bolets. Si ja és un pal buscar alguna cosa que has perdut, imagina anar a buscar bolets, que no els has perdut i ni tan sols saps si hi seran!
- Intento organitzar-me bé per tenir temps per tot però de vegades és difícil
- Diuen que sóc tossuda però difícilment ho reconeixeré
- Sóc incapaç d'anar de viatge i no comprar alguna cosa que em cridi l'atenció a un supermercat qualsevol (una sopa de sobre, una melmelada, una caixa de tè, unes olives...). No busco productes gourmet específicament...
- Poques vegades segueixo al peu de la lletra una recepta de cuina, sempre hi faig alguna aportació personal ja sigui per millorar-la segons el meu criteri o per innovar... La feina és meva després quan la vull tornar a fer!

Les 11 preguntes:

- Com et definiries? 

  Ja he explicat 11 coses sobre mí... En resum: sóc impacient i molt exigent amb mi i amb els altres.

- Quin és el teu plat preferit?

  La meva fideuà. Ho sento però com la meva no n'he provat cap...

- Prefereixes cuinar o que et cuinin?

 Seria molt còmode que em cuinessin però tendeixo a supervisar massa qualsevol cosa que passi a la (meva) cuina i al final prefereixo cuinar jo.

- Quines són les teves postres preferides?

No sóc gaire de dolç ni acostumo a reservar-me per les postres. Quan vaig a menjar fora de casa sempre demano un sorbet de fruita.

-Si t'haguessis de quedar amb un ingredient, quin seria?

El tomàquet, sens dubte 

- Quin és el millor viatge que has fet?

Islàndia, un lloc estrany, curiós i molt interessant

- Quin és el millor restaurant en el que has menjat?

Normalment quan vaig a menjar fora busco algun lloc on facin coses que jo no sé fer o que no faig gairebé mai... Per això acostumo anar a restaurants de cuina internacional

- T'agrada més la carn o el peix? 

Potser la carn, m'agrada menjar tot tipus de carn però no m'agrada tot el peix.

- Quin és el teu formatge preferit?

El formatge Comté, com més curat millor 

- Xocolata negra o amb llet?

Amb llet, que es desfaci a la boca

- Quin és el pitjor plat que has provat mai? 

N'he provat que no m'han agradat però els pitjors són aquells que no estan ben cuinats i que s'han pagat cars al restaurant... Per desgràcia m'ha pasat vàries vegades...

I ara els 11 blogs a qui dono el premi:

http://cuinautil.blogspot.com.es/
http://chocolateaceiteysal.blogspot.com.es/
http://cocere.blogspot.com.es/
http://elplatdeldia.blogspot.com.es/
http://elsmeusplats.blogspot.com.es/
http://salioli.blogspot.com.es/
http://allijulivert.blogspot.com.es/
http://persucar-hipa.blogspot.com.es/
http://alfristoncottage.blogspot.com.es/
http://graelladesucre.blogspot.com.es
http://pelplaerdecuinar.blogspot.com.es/

Macarrons a la boscaiola (versió lleugera)

Aquest estiu vam tornar de les nostres vacances al nord d'Itàlia carregats amb paquets de pasta de diferents formes i colors, entre ells un de mezzi rigatoni, una mena de macarrons ratllats molt grans tallats per la meitat, ideals per participar al Memòries d'una cuinera d'aquest mes de setembre.

 La setmana passada vaig comprar uns tomàquets cherry espectaculars i vaig pensar que una bona idea per gastar-los era fer una recepta de pasta que en portés. Navegant una mica vaig trobar una recepta italiana que desconeixia: macheroni alla boscaiola i vaig decidir fer-ne una versió lleugera canviant el bacon per una mica de pernil dolç. Segurament queden més bons amb bacon però ja sabeu, prefereixo fer les receptes amb menys greix... 

En primer lloc es talla una ceba a quadrets petits i sofregeix a una paella. A continuació es posen els xampinyons (uns 250 grams) tallats a làmines i es deixa coure tapat una estona, fins que els xampinyons estiguin cuits. Finalment es posen els tomàquets cherry, el pernil dolç tallat a quadrets i unes quantes olives negres tallades a rodanxes (jo vaig fer servir les d'Aragó) i es deixa coure una estoneta, es posa sal i pebre i finalment un bon grapat de julivert. Seguint la recepta s'hauria d'haver posat una mica de parmesà per sobre però enlloc de parmesà vaig posar una mica d'emmental i ho vaig gratinar al forn.

Va quedar molt bo, els macarrons estaven al seu punt i amb el formatge desfet per sobre, mmmmmhhhh... El proper dia ho faré amb parmesà i sense gratinar, crec que el toc saladet del parmesà anirà perfecte amb les olives i el tomàquet.

Ho vam acompanyar amb un vi blanc del lago di Garda ben fresquet i vam brindar amb el desig que les nostres properes vacances fossin igual de relaxants i profitoses que aquestes que desgraciadament ja han passat...

Vedella guisada amb xampinyons i olives

He tornat!!!!!!!!
Han estat gairebé dos mesos de desconnexió total, he anat seguint tot el que s'anava publicant als altres blogs gastronòmics que vaig seguint però no he trobat el moment de cuinar coses noves (no ha estat un estiu molt productiu en aquest sentit...) i les poques coses que he fet ni tan sols les he fotografiat.
La setmana passada vam tornar a la rutina barcelonina després d'estar gairebé un mes a fora i vam donar per inaugurada la nova temporada de tupper amb aquesta recepta de vedella que he tret de Corse Cuisine et Saveurs d'un llibre de cuina corsa que vaig comprar fa un parell d'anys a Bastia, al nord de l'illa.
Es tracta d'una recepta fàcil de fer i amb pocs ingredients, només caldrà una mica de temps de cocció perque la carn quedi ben tendra i poca cosa més.
Per començar salem uns daus de vedella i els posem a una cassola amb oli juntament amb un parell de cebes tallades a juliana i dos dents d'all sense pelar aixafades. Quan ja estigui tot una mica dauradet hi afegim una cullerada de tomàquet concentrat, ho remenem bé i hi afegim un gotet de vi blanc. Un cop el vi s'ha reduït hi posem una llauna de tomàquet trossejat i una mica de farigola, baixem el foc i ho deixem coure durant una hora i mitja afegint una mica d'aigua si es queda sense líquid. Hi posem una dotzena d'olives sense pinyol tallades per la meitat i uns 200 gr de xampinyons a làmines i ho deixem coure tot durant mitja hora més. Jo ho vaig acompanyar d'arròs però també es pot acompanyar amb patates al forn o al vapor.

I aquesta és la pinta que feia el meu primer tupper de la temporada... A veure si aconsegueixo mantenir el nivell!

Pollastre al forn "en bossa" i primer aniversari del blog!

En primer lloc voldria auto felicitar-me per l'aniversari del blog. M'acabo d'adonar que justament avui fa un any que vaig començar i que malgrat les dificultats i la falta de temps he aconseguit anar publicant cosetes i participant en diferents reptes i esdeveniments... Vaig començar amb moltes ganes, les meves nenes (les amigues, s'entén, la meva nena encara no parla...) em van animar a publicar les coses que provaven quan venien a casa per poder fer-les després a casa seva... I així, pensant en elles i en la possibilitat que algú altre pogués aprofitar les meves petites aportacions a facilitar la tasca de cuinar dia a dia em vaig anar engrescant i a arrel de participar en reptes i concursos vaig anar tenint més seguidors i comentaris de gent que no coneixia. Han estat mesos intensos, sobretot a partir de gener (s'ha notat un descens en les publicacions...) però he aconseguit anar penjant coses i participant en tot el que he pogut.
Cuinar i menjar em fa feliç: si algun dels meus plats desperta el vostre interès i us animeu a fer-lo i el gaudiu tant com jo em faria molta il·lusió que m'ho expliquessiu!
La recepta que poso avui, en un dia tan especial no està gaire a l'alçada de la celebració quant a sofisticació o originalitat però reuneix les característiques de gran part de les receptes que he anat publicant: fàcil, ràpida i amb pocs ingredients.
La inspiració em va venir quan una companya de feina (bé, més que això!) va comentar que havia preparat un pollastre al forn amb una bossa i una mena de barreja d'espècies que ja venien preparades i que li havia quedat de conya. Vaig anar al super, vaig mirar la caixa del preparat, vaig veure que tenia molts greixos saturats i la vaig tornar a deixar a l'estanteria. Després vaig veure que també venien les bosses per fer aquest tipus de plats al forn i vaig pensar que també podia quedar si jo feia la barreja i ho posava tot dins la bossa.
Simplement vaig obrir la bossa i hi vaig posar una ceba tallada a juliana, una patata tallada a trossos no gaire grans, sal, pebre, el suc d'una llimona, un grapat d'herbes provençals i orenga i les cuixes de pollastre. Vaig tancar la bossa i la vaig posar al forn durant uns 40 minuts.

Després vaig obrir la bossa i va sortir un suquet gustós (la llimona és fonamental!) amb les patates al seu punt! Increïble!
I no cal dir que és ideal pel tupper!

Carbassons en vinagre i herbes aromàtiques (zucchine in capece)

Després d'uns quants mesos de pausa acaba de tornar l'esdeveniment Hecho en mi cocina, que ens proposa en aquesta ocasió que fem una recepta utilitzant un ingredient tan sa i versàtil com el carbassó.
La veritat és que m'he despertat una mica tard i he hagut d'improvisar una mica... Vaja, que al final entre unes coses i altres ha arribat el dia 25 i jo amb els carbassons per fer i la nevera mig buida... L'única opció de poder arribar a temps per participar al repte era trobar alguna coseta fàcil de fer, ràpida i amb (molt) pocs ingredients... La solució l'he trobat a un llibre de cuina italiana que vaig comprar fa uns anys a Verona i que es diu Italia in cucina : Zucchine in capece.
En primer lloc posem en un cassó uns tres dits de vinagre de vi blanc amb una fulla de llorer, un parell de fulles de menta fresca i un grapat d'orenga i ho fem bullir durant uns 10 minuts, fins que el vinagre hagi reduït un terç del seu volum. Entretant, tallem els carbassons a làmines longitudinals d'uns 3 mm de gruix, els passem per la paella i els deixem escórrer en un paper absorbent. Ara només quedarà posar els carbassons en un recipient de fang o vidre amb una dent d'all tallada a làmines, un bitxo i una mica de sal i abocar-hi el vinagre per sobre. Després ho deixem a la nevera i al cap d'unes hores ja es podrà menjar...

Ho hem menjat amb una llesqueta de pa amb tomàquet però crec que deu ser ideal per acompanyar qualsevol tipus de carn a la planxa o pollastre al forn. Se li poden trobar moltes aplicacions, de fet, n'he tallat uns quants a trossets i els he posat a l'amanida de pasta del tupper de demà...

Lomo saltado

L'altre dia estava recollint els llibres de cuina internacional que havia regalat el diari El País i que la petita havia escampat pel terra del menjador i em vaig aturar en el llibret dedicat al Perú buscant si portava la recepta de lomo saltado que fa un temps ens va fer la nostra amiga Diana. Efectivament hi havia aquesta recepta però vaig pensar que era més lògic demanar-li directament a la Diana, gran coneixedora de la gastronomia del seu país, que seguir un llibret anònim sense gaire garantia d'autenticitat.

Així ho vaig fer i la Diana em va enviar la recepta que vaig seguir al 85% per manca d'ingredients (i de temps d'anar-los a comprar...)

És una recepta molt fàcil i ràpida ideal per dinar diumenge (recomano fer-ne més del compte i així poder-lo portar al tupper un altre dia de la setmana)

Per començar posem la carn de vedella (tipus bistec) tallada a tiretes amb una dent d'all picada i una mica d'ají (jo no en tenia...) una estoneta i després la passem ràpidament per la paella amb oli molt calent i la retirem. Al mateix oli posem un parell de cebes tallades a juliana i una altra dent d'all (i una altra mica d'ají) i ho deixem fins que estigui una mica cuita. Després hi tornem a posar la carn, la pasta de cilantro (que tampoc vaig posar...) i una mica de vi blanc i deixem que s'evapori l'alcohol. Finalment es posen 3 tomàquets pelats tallats en trossos grans, un parell de cullerades de vinagre de vi negre i tres cullerades de salsa de soja i una mica de julivert picat i deixem que s'acabi de fer.

En principi s'acompanya de patates fregides i arròs blanc però per evitar greixos ho vaig acompanyar de patates a rodanxes fetes al forn enlloc de fregides i sense arròs...

Fa bona pinta, no? El proper dia intentaré aconseguir l'ají per fer-ho més autèntic!

Gracias Diana!

Pollastre marinat estil marroquí amb cuscús

La foto em va sortir fatal però malgrat això crec que val la pena posar aquesta recepta al blog ja que va ser una improvisació que vaig fer en una d'aquestes intenses setmanes que hem viscut ultimament i que va donar molt bon resultat, sobretot tenint en compte el poc temps que hi vaig dedicar. L'origen de la recepta es troba a un molt bon llibre que va arribar a casa per Nadal, La comida de la familia de Ferran Adrià. Tot i que hi ha algunes receptes massa evidents (meló amb pernil, amanida de tomàquet amb mozzarella) és un llibre que té receptes molt fàcils i ràpides de fer que dónen molt bon resultat (ja n'he fet algunes, les aniré posant). Aquesta recepta parteix de la de guatlles amb cuscús a la marroquí però hi he fet algunes variacions i per això he canviat el nom del plat.
En primer lloc vaig posar unes cuixes de pollastre dins d'una bossa de plàstic (de congelació) amb el suc d'una llimona, un rajolí d'oli d'oliva, sal, pebre, unes fulles de menta tallades a juliana i una cullerada de ras el hanout. Vaig deixar-ho a la nevera durant una hora i a continuació ho vaig posar en una plata de forn, sobre una base de ceba tallada a juliana i ho vaig posar al forn durant uns 25 minuts, fins que el pollastre va estar cuit. Mentre el pollastre era al forn vaig posar oli a una paella i hi vaig fregir un grapadet de panses i pinyons. Quan estaven una mica daurades hi vaig posar una tassa de cuscús i una tassa d'aigua (és important que sigui la mateixa proporció) i vaig deixar que s'evaporés l'aigua. I ja va estar llest! Fàcil, oi?

Com ja he dit, la fotografia és bastant desastrosa, el proper dia que ho torni a fer (segur que ho repeteixo!) la canviaré. No cal dir que és ideal pel tupper!

Llenties amb calçots, alls tendres xampinyons i pernil

Aquestes són unes llenties que vaig improvisar abans d'ahir per fer el tupper i de pas poder participar a La recepta del 15 d'aquest mes. Les vaig preparar amb algunes coses que vaig trobar per la nevera i que vaig pensar que podien ser una bona combinació: calçots (molt petits), alls tendres, xampinyons i daus de pernil. A aquests ingredients hi vaig afegir una pastanaga i mitja llauna de tomàquet natural sencer (tallat a trossets).
Per començar vaig tallar uns 3 calçots i 6 alls tendres a rodanxetes petites i els vaig posar a una paella juntament amb una pastanaga tallada a trossets petits. Quan ja estava una mica fet li vaig posar tres tomàquets tallats i els daus de pernil salat. A continuació hi vaig posar les llenties (que havia comprat cuites a la botiga, no eren de pot) i un quart de quilo de xampinyons tallats a rodanxes que havia passat prèviament per la paella.

El resultat va ser un dinar sa i nutritiu, molt ràpid de fer i ideal pel tupper!

Vedella guisada amb cervesa negra

A mi els plats de carn que es fan a foc lent durant hores m'encanten... I amb aquests dies de fred siberià que semblava que no acabessin mai venia molt de gust menjar un bon plat de carn tendra amb la seva salseta...
En aquest cas vaig triar una combinació que no havia fet mai i que vaig pensar que podia quedar prou bona que vaig trobar a chow.com (un cop més!). Vaig fer unes quantes variacions, com sempre, i la veritat és que va quedar molt bo i original. És molt fàcil, és un plat d'aquells que "es fan sols", a partir d'un determinat moment te n'oblides i només has d'anar a la cuina a donar-hi alguna volteta.

En primer lloc salpebrem els trossos de carn de vedella, cubs d'un parell de centrímetres i els anem fregint en oli d'oliva i retirant a un plat a part. Al mateix oli posem una ceba tallada a trossets petits, hi afegim un parell de cullerades de farina i ho remenem bé fins que la farina estigui cuita. A continuació hi posem la llauna de cervesa negra (jo hi vaig posar Bock Damm, la que vaig trobar a super...) i deixem que es redueixi una mica. Finalment hi tornem a posar la carn que haviem reservat, un parell de pastanagues tallades a rodanxes i un parell de fulles de llorer, reduim el foc al mínim, ho tapem i deixem que es vagi coent durant aproximadament una hora i mitja, fins que la carn sigui ben tendra.



















Jo ho vaig servir amb arròs per fer-ne un plat complert però també es pot menjar sol o amb patates al forn. És ideal per fer-ne una bona quantitat congelar-la i no cal dir que és perfecta per portar-la al tupper!

Fricandó amb moixernons

Després d'una setmana més que complicada en què hem rebut l'atac de virus diversos i hem hagut de fer malabarismes per quadrar horaris, tinc un moment per seure i complir amb el meu compromís de publicar un mínim d'una recepta per setmana...

Aquesta setmana la meva dieta ha consistit en arròs bullit, iogurs i pomes, afortunadament puc recórrer al meu arxiu de receptes pendents de publicació per explicar-vos un clàssic de tota la vida, el fricandó amb moixernons. Quan faig algun plat de cuina catalana tradicional normalment utilitzo el llibre de l'àvia Remei, valor segur. 

Per fer el fricandó vaig comprar tres quarts de quilo (per 7 persones) de carn de tapa plana de vedella tallada primeta i unes quantes hores abans de preparar-la la vaig salpebrar i la vaig deixar macerar en oli a la nevera. Després vaig passar els talls de carn per farina, els vaig fregir en oli d'oliva i els vaig reservar. Al mateix oli hi vaig posar un parell de cebes tallades a trossos petits i quan ja van estar una mica cuites hi vaig afegir un parell de tomàquets ratllats. Mentre s'anava coent la ceba i el tomàquet vaig posar els moixernons secs en un bol amb aigua tèbia perque es rehidratessin (aquest pas l'àvia Remei no el fa però a mi em sembla interessant per després afegir aquesta aigua a la carn i que tingui més gust a bolets). 

Quan el sogregit ja va estar fet vaig tornar-hi a posar la carn, ho vaig cobrir amb aigua i ho vaig deixar fent xup-xup una bona estona. A continuació vaig posar-hi els bolets rehidratats i l'aigua del bol i vaig deixar-ho coure una estona més. Finalment vaig posar-hi la picada d'ametlles torrades, julivert i una galeta maria, ho vaig remenar i vaig tancar el foc.

No sé si la foto li fa gaire justícia però la veritat és que va quedar molt bo i amb molta salseta per anar sucant-hi pa...

Arròs amb calamar i cloïsses

Només amb calamar i cloïsses i sense molta complicació vaig preparar aquesta pseudo-paella que, tot i no assolir la categoria de paella per falta d'ingredients, va quedar prou bé i és un plat prou recomanable per fer qualsevol dia de festa.
Per fer-lo vaig necessitar una ceba petita, un pebrot verd, un parell de tomàquets ratllats, un parell de calamars, un grapat de cloïsses, brou de peix i, evidentment, arròs. En primer lloc vaig fer el sofregit: vaig enrossir la ceba i el pebrot verd i a continuació hi vaig afegir el tomàquet i vaig deixar que es fes tot una mica. Després hi vaig posar el calamar, ho vaig deixar uns minuts  i hi vaig posar l'arròs, en aquest cas arròs bomba, i el brou de peix. No cal dir que tots els brous són millors si es fan a casa però per fer arrossos i fideus normalment faig servir els de tetra brick que no estan malament i ens estalvien un munt de temps (de fet crec que si no existissin no faria arrossos tan sovint). Quan va començar a bullir hi vaig posar les cloïsses i una mica de safrà i ho vaig deixar coure 20 minutets, fins que l'arròs va estar a punt i llest per servir.




















Si enlloc de posar arròs bomba hi posem arròs vaporitzat, fem alguna ració més (i no repetim!) podem aconseguir algun tupper per portar a la feina durant la setmana.