Carbassons en vinagre i herbes aromàtiques (zucchine in capece)

Després d'uns quants mesos de pausa acaba de tornar l'esdeveniment Hecho en mi cocina, que ens proposa en aquesta ocasió que fem una recepta utilitzant un ingredient tan sa i versàtil com el carbassó.
La veritat és que m'he despertat una mica tard i he hagut d'improvisar una mica... Vaja, que al final entre unes coses i altres ha arribat el dia 25 i jo amb els carbassons per fer i la nevera mig buida... L'única opció de poder arribar a temps per participar al repte era trobar alguna coseta fàcil de fer, ràpida i amb (molt) pocs ingredients... La solució l'he trobat a un llibre de cuina italiana que vaig comprar fa uns anys a Verona i que es diu Italia in cucina : Zucchine in capece.
En primer lloc posem en un cassó uns tres dits de vinagre de vi blanc amb una fulla de llorer, un parell de fulles de menta fresca i un grapat d'orenga i ho fem bullir durant uns 10 minuts, fins que el vinagre hagi reduït un terç del seu volum. Entretant, tallem els carbassons a làmines longitudinals d'uns 3 mm de gruix, els passem per la paella i els deixem escórrer en un paper absorbent. Ara només quedarà posar els carbassons en un recipient de fang o vidre amb una dent d'all tallada a làmines, un bitxo i una mica de sal i abocar-hi el vinagre per sobre. Després ho deixem a la nevera i al cap d'unes hores ja es podrà menjar...

Ho hem menjat amb una llesqueta de pa amb tomàquet però crec que deu ser ideal per acompanyar qualsevol tipus de carn a la planxa o pollastre al forn. Se li poden trobar moltes aplicacions, de fet, n'he tallat uns quants a trossets i els he posat a l'amanida de pasta del tupper de demà...

Entrepà d'hummus i amanida d'albergínia escalivada

Just a temps per fer la meva aportació d'entrepà per participar a la recepta del 15 d'aquest mes de maig... Sense proposar-m'ho ni tenir-ho planificat el sopar d'avui s'ha convertit en un entrepà ben original: havíeu menjat mai hummus amb albergínia?
Cal dir que ja tenia la meitat dels processos fets i que ha estat un entrepà fet de sobres que corrien per la nevera, si ho hagués hagut de fer partint de zero segur que no se m'hagués acudit! La setmana passada vaig fer hummus per una celebració conjunta d'aniversari (sí, sí, vaig fer anys...) que vam fer a la feina. Fer hummus és molt senzill, només cal triturar amb el túrmix un pot de cigrons cuits, un parell de cullerades de tahina, el suc de mitja llimona, una dent d'all, sal i oli d'oliva. També tenia a la nevera una albergínia escalivada i uns quants tomàquets cherry que van sobrar d'una quiche que vaig fer per la mateixa celebració d'aniversari i que no puc publicar de moment per manca de documentació gràfica...
Per fer l'amanida d'escalivada he barrejat l'albergínia amb mitja dotzena de tomàquets cherry tallats per la meitat, una mica de ceba tendra tallada a quadrets, mig gra d'all tallat molt petit, unes quantes fulles de julivert, un bon rajolí d'oli i un polsim de sal.
Per fer l'entrepà he untat mitja llesca de pa de pagès amb l'hummus, he posat l'amanida d'albergínia per sobre i ho he tapat amb l'altra meitat de la llesca de pa torrat.

Ideal també com a canapé o per farcir un pa de pita o podem sucar l'hummus amb bastonets i acompanyar-lo amb una mica d'amanida...

Croquetes de la carn del brou

La meva intenció era participar a la Recepta del 15 del mes de febrer amb unes croquetes d'espinacs amb roquefort però van resultar un petit fracàs (ho tornaré a intentar!). Finalment he aconseguit arribar a la cita (pels pèls!) amb les croquetes que faig sempre aprofitant la carn, pollastre i pernil que faig servir pel brou.
Em resulta difícil explicar com fer les croquetes ja que les quantitats les poso una mica a ull i només em fixo en què la pasta agafi la textura adequada. No és gens difícil de fer, només es tracta de tenir una mica de paciència i, si no surt bé, estar disposat a repetir-ho més d'una vegada.
Dissabte passat vaig fer brou i hi vaig posar un tros de carn de vedella (el que em va dir la carnissera que era el més indicat), unes ales de pollastre i un os de pernil. Quan ja el vaig haver colat (me'n van sortir 5 litres!) vaig reservar tota aquesta carn i un parell de trossos de pastanaga i porro i els vaig guardar a la nevera. Després de passar una setmana de bojos (feina, virus...) vaig aconseguir rescatar tot aquest "material" i preparar les croquetes tal com us explico.
En primer lloc es posa una ceba tallada en trossos molt petits en una paella amb un rajolí d'oli (o mantega). A continuació es posa tota la carn i verdures del brou passades per la picadora (jo faig servir el suplement picador del minipímer però suposo que també es pot triturar amb el minipímer directament) a la paella i es remena una mica. Quan ja està tot ben barrejat es posen unes 5 cullerades de farina i es remena tot molt bé (la farina ha de perdre el gust). Després es va posant llet i es va remenant fins que quedi una pasta de consistència espessa. Es treu, es posa en una plata, es cobreix amb film transparent i es deixa refredar.Quan ja s'ha refredat podem fer les croquetes agafant porcions de pasta i donant-les-hi forma i pasant-les després per ou batut i pà ratllat. Ara ja només quedarà fregir-les en oli ben calent.

Cada vegada que faig brou em surten unes 25 croquetes que congelo en bosses i vaig treient de tant en quant per sopar.