Sopa de tomàquet de Jamie Oliver

Qualsevol plat que tingui el tomàquet com a protagonista m'agrada i m'interessa... Ja havia fet una crema de tomàquets al forn molt fàcil de fer però que requereix el temps de pelar els tomàquets un cop cuits. L'altre dia vaig descobrir aquesta sopa de tomàquet al canal de youtube de Jaime Oliver i em va semblar que havia d'estar bona i que era prou fàcil. Una vegada més no em va decebre.

Per fer-la necessitem 2 branques d'api, 2 cebes, 2 pastanagues, 4 tomàquets de branca, 1 dent d'all, una llauna gran de tomàquet sencer, un litre i mig d'aigua i unes fulles d'alfàbrega (indispensables). Per començar pelem i tallem les verdures (cebes, api, pastanagues, alls) i els posem a coure en una cassola amb un rajolí d'oli d'oliva. Quan ja estiguin cuites hi posem els tomaquets de branca frescos pelats, la llauna de tomàquet i l'aigua i ho deixem coure tot durant uns 20 minuts. Hi posem les fulles d'alfàbrega i ho triturem tot amb el túrmix.

´Com podeu observar, és una sopa que es fa prou ràpid i que és ideal per sopar entre setmana... I repeteixo: és indispensable posar-hi les fulles d'alfàbrega per donar-hi el gust característic. Com punt culminant s'hi pot afegir mozzarella que queda la mar de bé. Que vagi de gust.

Mandonguilles amb tomàquet i alberginia

Avui porto una recepta que faig bastant sovint perque és ideal pel tupper, es pot congelar perfectament i no dóna massa feina (a part de fer les boletes de carn...). Com que resulta una mica entretingut, normalment faig mig quilo de carn i així ja en tinc per menjar-ne dues persones un parell de vegades. Acompanyada d'una mica d'arròs o de cous cous és perfecte pel tupper.

Per començar es posa la carn picada de vedella en un bol i s'hi barreja sal, pebre, un ou, una mica de molla de pa sucada en llet i també hi podem posar les espècies que més ens agradin (jo opto normalment per comí i coriadre en pols). Si no us agraden les espècies, també les pots fer de manera més clàssica amb all i julivert. Ho barregem tot molt bé i anem fent boletes que les passem per farina. Les enrossim en una cassola amb l'oli una mica calent i les reservem en una safata.

A continuació posem una llauna gran de tomàquet triturat dins d'una cassola antiadherent i quan comenci a bullir hi posem una alberginia tallada a quadrets, ho tapem i ho deixem coure a foc lent fins que ja estigui cuita. És el moment de posar les mandonguilles una altra vegada a la cassola, remenar una mica i deixar que bulli tot junt durant uns 15 minuts. I, com he comentat a l'inici, podem fer una mica de cous cous o d'arròs i ho servim tot junt

Quan no tinc gaire temps ho faig amb mandonguilles comprades a la carnisseria. Evidentment que no és el mateix però quan el temps escasseja més val fer-ho amb mandonguilles ja fetes (d'una carnisseria de confiança, això sí!) que menjar qualsevol cosa fora de casa!

Crema de tomàquets al forn amb parmesà

No sé si a aquestes alçades heu descobert que m'encanta el tomàquet...
Aquesta és una versió d'una recepta que vaig descobrir l'any passat a chow, una web nordamericana sobre gastronomia on sovint trobo alguna idea interessant. És una recepta molt ràpida i senzilla que consisteix tan sols en posar sobre una plata de forn una dotzena de tomàquets (jo els he fet servir de tipus pera) tallats per la meitat, una ceba tallada a juliana i un all, tot regat amb un rajolí d'oli d'oliva, sal i pebre.
Posem la plata al forn a uns 180-200º durant uns 20 minuts, fins que els tomàquets ja estiguin cuits i facin aquesta pinta:





Ho deixem refredar una mica i anem traient la pell als tomàquets i posant-los al got del túrmix o a una batedora juntament amb la ceba i l'all pelat i ho triturem tot. Ho provem de sal i si considerem que té un punt d'acidesa massa accentuat hi posem una mica de sucre. Hi podem afegir una mica de llet o crema de llet per tal que quedi una mica més suau de gust. Un cop triturat ho tornem a escalfar una mica i ho servim amb una mica de formatge parmesà ratllat per sobre

La recepta original es feia amb tomàquets de llauna però és evident que queda molt millor amb tomàquet fresc, com més madur millor.

Amanides de tomàquet: salmó fumat

Si tenim la sort de tenir una botigueta a la vora de casa on venguin bons tomàquets (tipus BUBU, al carrer Joaquim Costa), hi ha unes quantes amanides que sovint faig per sopar que ténen aquest ingredient com a protagonista.
Avui us presento la que vaig fer ahir per sopar: als tomàquets tallats en mitges llunes hi vaig afegir un sobre de salmó fumat tallat en tiretes i quadradets de formatge burgos (no del cutre burgodearias, un una mica millor) o de mozzarella de buffala o també hi quedaria bé el philadelphia ensaladas, crec. També hi vaig posar cogombrets tallats en rodanxetes i una mica d'anet (en castellà eneldo, una herbeta seca que va de conya amb el salmó). Per amanir-ho vaig barrejar oli d'oliva amb mostassa, concretament una mostassa picant que vam comprar a Amsterdam quan hi vam anar al novembre.
Em costa pensar en fer fotos de les coses, la propera vegada que la fem la penjaré!
**Heu vist que he canviat el disseny? Encara no m'acaba d'agradar, però...