Conill amb fruits de tardor

Aquí us presento una altra recepte de convidat. He tingut el plaer de menjar aquest conill amb un gust amb molta personalitat amb ingredients típics de la tardor. La protagonista és la Isabel, que tot i no agradar-li gaire la cuina té cops amagats i té la virtud de saber combinar diferents ingredients en teoría dispars

amb un resultat sorprenent.

Aquesta és la seva recepta:

Per fer aquest plat primerament posem en una cassola gran una ceba tallada per la meitat, quatre alls grans i dues fulles de llaurer per tal que l’oli agafi un bon sabor. Un cop aquí hi posem el conill degudament salpebrat, en aquesta recepta hi vam afegir dos conills trossejats, amb alfàbrega i farigola. Ho deixem coure a foc baix una bona estona per tal que el conill es vagi fent i estobant.

Quan comenci a enrossir-se hi afegim un raig de conyac i el deixem que es faci fins que s’evapori l’alcohol. En aquest punt retirem la ceba i els alls que els utilitzarem posteriorment per fer la picada.

La picada consta d’aquests dos elements més un altre all cru, set o vuit avellanes, set o vuit admetlles torrades, tres castanyes prèviament escaldades per poder-les pelar, un grapat de bolets per donar gust (en aquest cas llateroles, camagrocs i rossinyols), mig pot de tomàquet triturat i una mica d’aigua i sal. Aquesta picada l’hem triturat i l’hem afegit a la cassola amb el conill.

Quan arrenca el bull hem afegit un got de vi rosat,  un plat de bolets variats de temporada (els mateixos que la picada), una quinzena de castanyes i un moniato pelat i tallat a daus. S’ha deixat coure una mitja hora a foc baix per tal que tots els ingredients agafin el seu punt ideal de cocció.

I ja tenim preparat un plat de temporada, amb ingredients típics de tardor que donen una gran riquesa de sabors i textura al pal·ladar.

Per anar bé, s’ha d’acompanyar amb un bon vi i sobretot d’un bon pa per sucar en la salsa. Aneu en compte de no menjar-vos els colzes.  

Pastís de poma

Avui presentem una nova recepta dels convidats, un pastís de poma que ens va fer la meva germana i el meu cunyat Pau per celebrar el seu aniversari que, casualitats de la vida, és la mateixa setmana.

En uns moments en què tothom té massa feina per participar en aquest apartat del bloc, em fa especialment il·lusió rebre una nova recepta, més si ve de part de la Sara i el Pau i és tan bona com aquesta.

És una recepta familiar, d’aquelles d’origen desconegut. Jo l’he agafat de la meva sogra, la qual la va aprendre de la seva tieta d’un poble de Valladolid, però no he investigat més enllà. És un pastís d’una textura diferent que resulta força lleuger després d’un àpat contundent i, el més important, és apte per dietes baixes en greixos saturats. La llimona en aquest pastís és clau pel resultat final, no us la descuideu!!

Ingredients:

6-7 pomes golden o reineta (segons tamany)

3 ous

1 got (mida d’aigua però no massa gran) d’oli d’oliva suau o de girasol

1 got de sucre

1 got de llet

1 got de farina

La pell rallada d’una llimona

1 sobre de llevat químic Royal o de bicarbonat

Procediment:

Pelar i tallar a trossets petits totes les pomes exceptes dues, que reservarem per la decoració final. Triturar-les amb tota la resta dels ingredients i posar la barreja en un motllo untat amb oli o mantega.  Tallar les dues pomes restants a grills petits i col^.locar per sobre de forma decorativa.  Posar al forn pre-escalfat a 180°C durant 35-40 min. Comprovar que està més o menys cuit punxant amb un palet. Sempre que l’he fet el palet encara surt força moll, sembla que no mai s’acabi de coure del tot. Jo comprovo també que el centre del pastís no es mogui com un flam, i acostumo a deixar-lo al forn uns 10 minuts del que diu la recepta original. Treure el pastís del forn i escampar-hi per sobre una capa fina de melmelada d’arbercoc o de préssec per donar-li color i brillantor i coure 5 minuts més.  Deixeu-lo refredar a temperatura ambient i poseu-lo a la nevera abans de servir.

Bon profit!

Llobarro amb calçots i tomàquet confitat

Per fi tinc una segona recepta dels convidats. Feia temps que perseguia a la Montse i el Ricard (els cunyats de Canet) perquè redactessin una de les receptes que ens han fet en els darrers mesos. Aquest plat el vam menjar el dia 5 de gener, previ a la cavalcada de Reis, i la veritat és que va ser un bon regal.


Aquesta és una recepta que vam fer seguint un llibre de Santi Santamaria

Per a quatre persones:

- 4 filets de llobarro (mida mitjana)
- 12 calçots
- 200 gr de tomàquets madurs
- oli d'oliva
- 3-5 grans d'all (segons el gust)
- sucre
- sal i pebre
- orenga

Per fer aquest plat es preparen els tres ingredients principals del plat per separat. Es pot començar pels tomàquets que és el que ens trigarà més estona a fer-se.

S'escalden els tomàquets per poder-los pelar i es treuen les llavors. Un cop nets, es tallen a trossets. En una cassola, es posa l'oli i s'hi afageixen els tomàquets, els grans d'all pelats, l'orenga (o les herves que us agradin i/o tingueu per casa), pebre i sal. Es deixa coure a foc molt lent, remanant de tant en tant fins que queda com una confitura (aproximadament 1h 30m). Si queda un pèl àcid se li pot afegir una mica de sucre. El tomàquet es pot preparar el dia abans.

Després agafarem els calçots (a principis d'any és quan són més tendres i dolços). Els netejarem bé, treient les arrels i les primeres capes. Els tallarem per la meitat, aproximadament uns 5 cm de llargada. Els calçots es couen en una cassola amb una mica d'oli calent i s'hi afegeix una mica de sal i 3 colleradetes de cafè de sucre. Quan queden una mica marcats (no més de 2 min.), s'hi afegeix aigua fins que cobreixi la meitat dels calçots. Es deixa fins que l'aigua s'evapora i es van tombant els calçots. Quan ja no quedi aigua, queda com una mena de caramel pel sucre i es van tombant els calçots perquè es vagin daurant.

Finalment, quan s'està a mig procés dels calçots, agafem el llobarro ja net i salpebrat. En un principi el llobarro es feia a la planxa, però com que no tenia més espai als fogons, i tenia por que es refredés el peix, vaig optar per marcar els filets per la part de la pell en una paella molt calenta i amb una mica d'oli, i després els vaig posar en una safata al forn uns 15 m.

I ja està tot llest. Es reparteix un filet de llobarro, 6 troços de calçot i un parell de cullerades de tomàquet confitat a cada plat. I el resultat és realment deliciós per la barreja de sabors. 

Pollastre al curry verd

He inaugurat una nova secció al blog que es diu "la recepta dels convidats".
Quan anem a dinar a casa d'amics o familiars o algú porta algún plat a la feina o a alguna reunió d'amics sovint diem allò de "M'has de passar la recepta!". Berta's Kitchen pot ser també un mitjà per tots aquells amants de la cuina que no tenen blog però volen compartir les seves receptes.

La nostra amiga Diana va estar encantada quan la vaig convidar a compartir la recepta del pollastre al curry verd que ens va fer per sopar fa un parell de setmanes i que estava boníssim. Avui m'ha enviat la recepta per mail i aquí la comparteixo amb tots vosaltres.




Para 6 personas
* 1 lata de leche de coco
* Un chorrito de aceite
* 1 Cebolla picada
* ½ cucharada de pasta de curry verde
* 600 gramos de entremuslos de pollo deshuesados, cortados en cuadrados
* 4 hojas de lima kaffir
* 3cdas de zumo de limón
* Ralladura de la cascara de un limón
* 3 cdas de azúcar morena
* Y hojas de menta picadas al gusto
* 1 patata cortada en cuadraditos (para quitar el exceso de picante)
Ésta manera de preparar “el pollo al curry verde” junta dos recetas, por un lado “Mar i muntanya versió thai: curry verd de pollastre i gambes” preparada el mes de septiembre del 2011 en este blog y por otro una que encontré en el libro “Las mejores recetas de Asia”.
La ocasión para prepararla fue una cena con unos amigos muy queridos y de buen diente J a los que les gusta probar diferentes sabores.
El tiempo que demora en preparar ésta receta es de aproximadamente 50 minutos.
Para empezar, calentamos el chorrito de aceite en el wok, le añadimos la cebolla picada y la pasta de curry verde. Dejamos que se sofría por un par de minutos, hasta que desprendan un aroma intenso. Incorporamos el pollo troceado y, con una cuchara de madera, lo vamos salteando hasta que veamos que esté casi hecho.
Luego le agregamos la leche de coco, las hojas de lima kaffir y lo dejamos hervir por unos minutos hasta que el pollo esté completamente hecho. Es aquí donde al probarlo me di cuenta que picaba más de lo esperado, buscando por internet la manera como solventar éste problema encontré la recomendación de colocar una patata grande cortada en cuadrados para absorber el exceso de sal y picante. El consejo funcionó y se rebajó un poco el picante.
Luego de éste pequeño percance y habiendo dejado que tanto el pollo como la patata se cuezan, agregamos el zumo de lima, la ralladura del limón, el azúcar moreno y parte de las hojas de menta. Lo removimos por un minuto y apagamos el fuego.
Al momento de servirlo le colocamos el resto de las hojas de menta como decoración y utilizamos, como guarnición, arroz basmati aromatizado con unas gotitas de zumo de limón.

Gracias Berta por invitarme a compartir ésta receta.