Cabdells a la planxa amb vinagreta de menta

Una altra recepta del llibre La cocina de la familia de Ferran Adrià que ha estat un èxit.
Al començament aquesta recepta no em feia gaire el pes, no soc gaire fan de passar per la planxa verdures que normalment mengem crues... Però el resultat va ser força interessant i fins i tot estic pensant de repetir-ho amb endívies.

Per fer-ho tallem els cabdells per la meitat i els posem a fer a la planxa amb una mica d'oli. Paral·lelament fem la vinagreta barrejant amb el túrmix unes quantes fulles de menta, un bon rajolí d'oli d'oliva, dues cullerades de vinagre i una cullerada petita de mostassa antiga i afegint-hi a última hora el rovell d'ou. Servim els cabdells a un plat i els tallem per la meitat i hi posem la salseta per sobre:

La vinagreta em va quedar més semblant a maionesa perque no vaig llegir una noteta que hi havia al peu de la recepta (és el que té fer tres plats al mateix temps...) en què es deia que el rovell s'havia de posar a última hora per tal que no emulsionés amb la resta d'ingredients.... De tota manera la salseta tenia un gust boníssim!

L'autèntica amanida Cèsar

L'amanida Cèsar que podem trobar a diverses cadenes de restaurants és la tipica amanida amb bacon, pollastre i una salseta blanca de gust bastant artificial.
Jo ja fa uns anys que preparo aquesta amanida sense pollastre ni bacon, seguint la recepta publicada a The Cuisine of California, un interessant llibre de receptes que em va portar la meva germana de San Francisco.
Per fer aquesta amanida en primer lloc agafem un bol gran i hi posem els ingredients de la salsa: oli d'oliva, un gra d'all triturat, suc de 1/2 llimona, un ou bullit només un minuts, un parell o tres d'anxoves tallades a trossets molt petits, sal i pebre negre. Es barregen bé aquests ingredients fins a obtenir alguna cosa semblant a una salsa.

Afegim a continuació l'enciam, preferentment enciam llarg i ho barregem tot, afegint-hi oli si ho considerem convenient i hi posem formatge parmesà ratllat per sobre.

Si seguissim la recepta del llibre al peu de la lletra hi hauriem de posar pa fregit en una paella en què prèviament hi hauriem fregit un parell de grans d'all sencers. Jo he optat per posar-hi els típics crostons de pa torrat que trobem al supermercat per tal que l'amanida sigui més lleugera.

Enlloc de barrejar-hi els trossets de pollastre (no sóc gens amant de les amanides amb pollastre fred...) crec que l'amanida Cèsar és ideal per acompanyar uns avorrits talls de pit de pollastre acabats de sortir de la planxa.

Amanides de tomàquet: salmó fumat

Si tenim la sort de tenir una botigueta a la vora de casa on venguin bons tomàquets (tipus BUBU, al carrer Joaquim Costa), hi ha unes quantes amanides que sovint faig per sopar que ténen aquest ingredient com a protagonista.
Avui us presento la que vaig fer ahir per sopar: als tomàquets tallats en mitges llunes hi vaig afegir un sobre de salmó fumat tallat en tiretes i quadradets de formatge burgos (no del cutre burgodearias, un una mica millor) o de mozzarella de buffala o també hi quedaria bé el philadelphia ensaladas, crec. També hi vaig posar cogombrets tallats en rodanxetes i una mica d'anet (en castellà eneldo, una herbeta seca que va de conya amb el salmó). Per amanir-ho vaig barrejar oli d'oliva amb mostassa, concretament una mostassa picant que vam comprar a Amsterdam quan hi vam anar al novembre.
Em costa pensar en fer fotos de les coses, la propera vegada que la fem la penjaré!
**Heu vist que he canviat el disseny? Encara no m'acaba d'agradar, però...