Pollastre marinat estil marroquí amb cuscús

La foto em va sortir fatal però malgrat això crec que val la pena posar aquesta recepta al blog ja que va ser una improvisació que vaig fer en una d'aquestes intenses setmanes que hem viscut ultimament i que va donar molt bon resultat, sobretot tenint en compte el poc temps que hi vaig dedicar. L'origen de la recepta es troba a un molt bon llibre que va arribar a casa per Nadal, La comida de la familia de Ferran Adrià. Tot i que hi ha algunes receptes massa evidents (meló amb pernil, amanida de tomàquet amb mozzarella) és un llibre que té receptes molt fàcils i ràpides de fer que dónen molt bon resultat (ja n'he fet algunes, les aniré posant). Aquesta recepta parteix de la de guatlles amb cuscús a la marroquí però hi he fet algunes variacions i per això he canviat el nom del plat.
En primer lloc vaig posar unes cuixes de pollastre dins d'una bossa de plàstic (de congelació) amb el suc d'una llimona, un rajolí d'oli d'oliva, sal, pebre, unes fulles de menta tallades a juliana i una cullerada de ras el hanout. Vaig deixar-ho a la nevera durant una hora i a continuació ho vaig posar en una plata de forn, sobre una base de ceba tallada a juliana i ho vaig posar al forn durant uns 25 minuts, fins que el pollastre va estar cuit. Mentre el pollastre era al forn vaig posar oli a una paella i hi vaig fregir un grapadet de panses i pinyons. Quan estaven una mica daurades hi vaig posar una tassa de cuscús i una tassa d'aigua (és important que sigui la mateixa proporció) i vaig deixar que s'evaporés l'aigua. I ja va estar llest! Fàcil, oi?

Com ja he dit, la fotografia és bastant desastrosa, el proper dia que ho torni a fer (segur que ho repeteixo!) la canviaré. No cal dir que és ideal pel tupper!

Tàrtar de salmó

Diumenge passat per dinar vaig fer un entrant sa i lleuger, molt fàcil de fer i resultón, ideal per quan tenim convidats o tenim ganes de fer un entrant una mica més especial.
En aquesta ocasió vaig fer servir dos lloms de salmó congelat que vaig descongelar la nit abans a la nevera i vaig embolicar en paper de cuina durant tot el matí per tal que quedessin ben secs. Si es fa servir salmó fresc és convenient congelar-lo durant 24 hores per tal d'evitar ensurts no desitjats i haver de córrer a l'hospital (exagero una mica però val més prevenir).
Per fer el tàrtar en primer lloc es talla el salmó a cubs petits (com d'un centímetre de costat) i es posen en un bol juntament amb cogombrets picats petits (al gust), una ceba tendra tallada petita i unes fulles de coriandre fresc (cilantro) també tallades. A continuació es fa una vinagreta barrejant: el suc de mitja llimona, oli d'oliva, una culleradeta de mostassa antiga, una culleradeta de cafè de salsa Perrins, sal, pebre i una mica de mel. Es barreja bé la vinagreta amb el salmó i es deixa a la nevera durant mitja hora aproximadament. Si es deixa més estona el salmó queda més cuit i, a mi personalment m'agrada més aviat cru. Jo vaig emplatar fent servir un motllo d'acer inoxidable rodó i ho vaig acompanyar d'una amanida amb rúcula i un rajolí de reducció de mòdena.




















És un entrant que es fa en un moment i queda perfecte per les ocasions especials. I és molt saludable!