Gambes i cloïsses amb llet de coco i fulles de coriandre

No volia acabar l'any sense publicar el post número 100 del bloc i la recepta que hem fet avui per dinar, tot i ser molt semblant al mar i muntanya thai mereix també tenir un lloc en aquest recull de receptes.
Els currys tailandesos són uns plats molt ràpids de fer i que donen un resultat exòtic i interessant... Avui he optat per incorporar cloïsses, que feien una pinta estupenda, i he pensat que el proper pas és fer uns musclos amb llet de coco i suc de llima que fa temps que tinc al cap...
Per preparar el plat només necessitem gamba llagostinera grossa (n'he posat 5 per cap), un grapat de cloïsses, una ceba, una culleradeta de pasta de curry verd thai, una llauna petita de llet de coco, una fulla de llima keffir i unes fulles de coriandre fresc.
Per començar tallem la ceba a juliana i la posem a coure al wok amb un rajolí d'oli de girasol. Mentre es fa la ceba, treiem el cap i pelem els llagostins, tot seguit fem un petit tall al llom per treure l'intestí. Quan la ceba està enrossida hi incorporem els llagostins i hi afegim la cullerada petita de pasta de curry verd. Ho barregem tot bé i hi aboquem la llet de coco i la fulla de llima. Quan arrenqui el bull s'afegeixen les cloïsses i ho deixem coure uns 10 minuts, fins que les cloïsses quedin obertes. Abans de servir ho decorem amb les fulles de coriandre tallades a trossets que li acabarà de donar el gustet tant característic thai i ho acompanyem tot amb arròs basmati.

Si fossim rigorosos ho hauríem de servir amb una cervesa thailandesa però un gotet de vi blanc fresquet també li va la mar de bé. Si aquest plat el penseu fer amb convidats, tingueu en compte que el seu gust picant no és apte per a paladars poc experimentats i/o poc avesats a la innovació.

Caldereta de llamàntol

Una vegada més hem aconseguit fer un plat espectacular de procediment senzillíssim i molt pocs ingredients. És un plat reservat per a ocasions especials, adient no només per aquestes dates nadalenques que (afortunadament) ja estan a punt de passar sinó per qualsevol altra celebració que mereixi una despesa una mica extra.

La caldereta autèntica que podríem menjar al port de Fornells de Menorca es fa amb llagosta però jo l'he feta amb llamàntol, molt més econòmic i fàcil de trobar però també molt gustós.

El moment més difícil és la compra i posterior sacrifici de l'animal, això de veure com les potes es segueixen movent malgrat haver estat tallat per la meitat i tenir el cos a rodanxes no és apte per les ànimes més sensibles i compassives... Us haig de confessar que la peixatera ho va passar fatal i alguns clients que esperaven em van mirar malament.

Un cop tenim l'animal desquartitzat a casa tot és molt més senzill.

En primer lloc treiem la part groguenca que està dins del cap de l'animal i la guardem temporalment a la nevera (crec que és el cervell). Posteriorment passem els trossos de llamàntol per la cassola i els reservem (calculem un llamàntol per a 2 persones). En el mateix oli hi fregim dues llesques de pa i també les reservem.

Tallem un parell de cebes molt finament i les posem a enrossir a la paella i mentre es va coent ratllem tres tomàquets i els afegim. Una vegada tinguem el sofregit una mica confitat hi posem un  gotet de vi blanc i ho deixem reduir. Tornem a posar el trossos de cap i les pinces de llamàntol al foc i hi afegim uns 4 gots d'aigua (s'ha de calcular uns 2-3 per persona). Fem una picada amb un gra d'all, unes fulles de julivert, mitja dotzena d'ametlles torrades i el pa que prèviament hem fregit.
Quan ja estigui feta la picada hi afegirem la substància que havíem tret del cap del llamàntol, ho barrejarem tot bé i ho afegirem a la cassola juntament amb les rotllanes de la cua del crustaci. Ho deixarem coure tot tapat a foc lent durant una hora aproximadament.

El resultat és aquest:

Ho vam menjar com a Menorca: sucant-hi pa i amb un vinet blanc fresquet del Penedès.

Només queda dir que estava ESPECTACULAR, així, en majúscules, negreta i subratllat.