Arròs amb conill i camagrocs

L'arròs amb conill és un dels clàssics dels dissabtes... Normalment el faig amb conill i carxofes (combinació ideal) però la tardor no és època de carxofes i en canvi tenim els mercats plens de bolets de tot tipus. He triat camagroc, un bolet de carn prima, agradable visualment i sobretot molt saborós que he pensat que s'avindria perfectament amb el conill. La veritat és que un cop he tastat aquest plat puc dir que no estava equivocada.

Per fer-lo només necessitem mig conill tallat a trossets, 2 dents d'all, mig pebrot verd, mig pebrot vermell, una ceba de figueres, una llauna de tomàquet sencer (o tres tomàquets madurs ratllats), un litre de brou de pollastre, 4 tasses d'arròs i un grapat de camagrocs frescos.

Per començar salem el conill i el rossegem a la paella que farem servir i el reservem. A continuació fem el sofregit amb la ceba, els pebrots i les dues dents d'all tallades a trossets petits. Quan ja estiguin una mica fets afegim el tomàquet, hi posem una mica de sal i li donem un parell de voltes. A continuaciói tornem a posar el conill, ho barregem una mica i ja podem posar l'arròs. Afegim el brou de pollastre que prèviament haurem escalfat i també els camagrocs que hem netejat i deixem que es vagi fent l'arròs durant uns 20 minuts.




















El resultat no ha estat gens decebedor! No us oblideu de tenir una bona copa de vi ben aprop per acabar de gaudir-ne!

Mandonguilles amb salsa de poma i pastanaga

Jo acostumo a fer les mandonguilles sempre d'aquesta manera i tot i que el resultat és boníssim i és ideal per guardar al tupper i per congelar, de vegades ve de gust provar de cuinar amb altres ingredients per no acabar pensant que som tan poc creatius que només les sabem fer d'una manera.

Les mandonguilles són perfectes per portar al tupper i és per això que amb aquesta recepta participo en la proposta d'aquest mes de Memòries d'una cuinera que en aquesta ocasió sembla que l'estiguin dedicant al meu blog, plagat de receptes aptes per tupper (recomano veure etiqueta tupperfriendly). 

Aquest cop vaig voler fer una salseta semidolça, tipus la que vaig fer amb els pernilets de pollastre però posant-hi també unes pastanagues per donar-hi un toc de color. Per fer aquesta recepta necessitem: mandonguilles de vedella degudament salpebrades, 1 ceba grossa, 3 pastanagues, 1 poma, mig got de vi blanc, 1 got de llet, 1 iougurt natural, un polsim de ras el hanout, oli d'oliva i sal.

Per començar vaig anar coent les mandonguilles en una cassola amb oli d'oliva i les vaig reservar. Al mateix oli vaig posar una ceba gran tallada a juliana, tres pastanagues a rodanxes i un poma a trossos i vaig deixar que s'anés coent a poc a poc. Quan ja estava una mica cuit hi vaig afegir un rajolí de vi blanc i ho vaig deixar reduïr uns deu minuts. Quan la verdura ja estava ben tova ho vaig triturar i hi vaig afegir un got de llet i un iogur per tal que no quedés tan espès. Vaig afegir-hi un polsim de ras el hanout (barreja d'espècies marroquina substituïble per curry o canyella) i hi vaig tornar a posar les mandonguilles i ho vaig deixar coure durant uns 10 minuts més remenant una mica de tant en tant.

Una recepta de contrastos que acompanyada amb arròs és ideal per portar al tupper o, per què no, per sorprendre la familia un dia que vingui a dinar.

Mandonguilles amb tomàquet i alberginia

Avui porto una recepta que faig bastant sovint perque és ideal pel tupper, es pot congelar perfectament i no dóna massa feina (a part de fer les boletes de carn...). Com que resulta una mica entretingut, normalment faig mig quilo de carn i així ja en tinc per menjar-ne dues persones un parell de vegades. Acompanyada d'una mica d'arròs o de cous cous és perfecte pel tupper.

Per començar es posa la carn picada de vedella en un bol i s'hi barreja sal, pebre, un ou, una mica de molla de pa sucada en llet i també hi podem posar les espècies que més ens agradin (jo opto normalment per comí i coriadre en pols). Si no us agraden les espècies, també les pots fer de manera més clàssica amb all i julivert. Ho barregem tot molt bé i anem fent boletes que les passem per farina. Les enrossim en una cassola amb l'oli una mica calent i les reservem en una safata.

A continuació posem una llauna gran de tomàquet triturat dins d'una cassola antiadherent i quan comenci a bullir hi posem una alberginia tallada a quadrets, ho tapem i ho deixem coure a foc lent fins que ja estigui cuita. És el moment de posar les mandonguilles una altra vegada a la cassola, remenar una mica i deixar que bulli tot junt durant uns 15 minuts. I, com he comentat a l'inici, podem fer una mica de cous cous o d'arròs i ho servim tot junt

Quan no tinc gaire temps ho faig amb mandonguilles comprades a la carnisseria. Evidentment que no és el mateix però quan el temps escasseja més val fer-ho amb mandonguilles ja fetes (d'una carnisseria de confiança, això sí!) que menjar qualsevol cosa fora de casa!

Espatlla de xai al forn amb patates

Ens encanta l'espatlla de xai al forn però per alguna raó que se m'escapa feia més d'un any que no en feiem... Diumenge hi vam posar remei i vaig fer una espatlla de xai de la manera que la fan a Castella, molt senzilla, amb pocs guarniments però molt molt gustosa.

Per començar encenem el forn i posem una cassoleta amb un parell d'alls aixafats i un parell de dits d'aigua a la part més baixa. Després salem la carn, la posem a una plata hi tirem un raig d'oli per sobre i la posem al forn, a uns 180º durant uns 45 minuts. Mentre es va fent la carn pelem i tallem unes patates i les posem a una altra plata també dins del forn. Quan veiem que la carn està daurada (al cap d'uns 20 minuts aproximadament) la girem per tal que es faci bé pels dos costats. Un cop haguem girat la carn esperem uns 10 minuts i posem el suc d'una llimona per sobre de la carn de manera que es barregi amb el suc que havia desprès la carn. En aquest suquet hi afegim les patates, que ja portaran uns 20 minuts dins del forn i ja estaran prou cuites i deixem que s'acabi de coure tot conjuntament durant uns 10 minuts més.

Feia aquesta pinta:

La veritat és que va quedar boníssim, amb el gustet de la llimona i l'aroma d'all... Sembla mentida però l'aroma de l'all s'impregna en el sabor de la carn i les patates d'una manera uniforme i subtil. Ho vam acompanyar d'un pebrotets del padron i uns xampinyons passats per la paella amb all i julivert. Vam destapar una ampolla de vi negre i va començar el festival carnívor de diumenge... 

Ossobuco a la milanesa

L'Ossobuco és una part de la vedella que surt molt bé de preu i queda molt gustosa, cal però que disposem de temps per endavant ja que necessita d'una bona estona de foc lent si volem que quedi ben tendra. Normalment el faig seguint una altra recepta que m'havia passat la meva tieta i que crec que és de l'Arguiñano que dóna molt bon resultat (la propera vegada que la faci la penjaré). L'altre dia vaig optar per l'ossobuco que ens proposa Ferran Adrià a La cocina de la familia, un senzill i interessant llibre del qual ja he publicat algunes receptes com aquests cabdells a la planxa o aquest plàtan a la llima.

La principal diferència d'aquesta recepta d'ossobuco a la que jo feia normalment és que la cocció de la carn es fa al forn, la qual cosa fa que ens puguem oblidar completament de que estem cuinant i passar directament a posar una pel·lícula de 120 minuts (per Déu, que sigui bona i entretinguda, més que res perquè no us adormiu i se us cremi tot!!!). Aquest és el temps que la carn necessita de forn per quedar ben tendra. 

Per començar hem de salar la carn, enfarinar-la i passar-la per una paella amb oli calent. Tot seguit la retirem i la dipositem en una plata que pugui anar al forn. Al mateix oli es sofregeix una pastanaga, una ceba, una dent d'all i un tall d'api tallat a trossets petits. Es remena una mica, es posa una fulla de llorer i es deixa coure durant uns 10 minuts. A continuació es posa un gotet de vi blanc, es deixa que s'evapori l'alcohol i s'hi afegeix un parell de cullerades de tomàquet fregit (el típic tomàquet fregit que ens ha sobrat després de preparar una pizza, per exemple). Ho deixem coure tot durant un quart d'hora aproximadament i ho mullem amb una mica d'aigua. Posem aquesta salsa per sobre dels talls d'ossobuco i ho posem al forn tapat amb paper d'alumini a 200ºC durant un parell d'hores. Aquí és quan podeu mirar la pel·lícula. Passat aquest temps ja estarà llest, només caldrà fer la gramola barrejant ratlladura de taronja i de llimona amb julivert i all picat i posar-la per sobre de la carn, Jo aquest últim pas no el vaig fer perquè vaig congelar l'ossobuco ja fet i el dia que el vam menjar em vaig oblidar de preparar-ho... El proper dia no fallaré amb això!

Ho vaig acompanyar amb una mica d'arròs i ja va servir de plat únic. És un plat que es fa sol al forn, només cal que hi destinem l'estoneta de tallar i coure les verdures (45 minuts?) i el resultat és molt bo, ideal si teniu convidats. Es podria dir que la relació temps destinat-resultat obtingut és molt satisfactòria...

Si només cuineu per a 2 persones jo recomano fer 6 talls d'ossobuco i multiplicar per 3 la quantitat de verdures i guardar-ho al congelador per altres ocasions o fins i tot per un dia que vulguem portar un tupper deluxe que serà l'enveja dels nostres companys de feina...

Vedella guisada amb xampinyons i olives

He tornat!!!!!!!!
Han estat gairebé dos mesos de desconnexió total, he anat seguint tot el que s'anava publicant als altres blogs gastronòmics que vaig seguint però no he trobat el moment de cuinar coses noves (no ha estat un estiu molt productiu en aquest sentit...) i les poques coses que he fet ni tan sols les he fotografiat.
La setmana passada vam tornar a la rutina barcelonina després d'estar gairebé un mes a fora i vam donar per inaugurada la nova temporada de tupper amb aquesta recepta de vedella que he tret de Corse Cuisine et Saveurs d'un llibre de cuina corsa que vaig comprar fa un parell d'anys a Bastia, al nord de l'illa.
Es tracta d'una recepta fàcil de fer i amb pocs ingredients, només caldrà una mica de temps de cocció perque la carn quedi ben tendra i poca cosa més.
Per començar salem uns daus de vedella i els posem a una cassola amb oli juntament amb un parell de cebes tallades a juliana i dos dents d'all sense pelar aixafades. Quan ja estigui tot una mica dauradet hi afegim una cullerada de tomàquet concentrat, ho remenem bé i hi afegim un gotet de vi blanc. Un cop el vi s'ha reduït hi posem una llauna de tomàquet trossejat i una mica de farigola, baixem el foc i ho deixem coure durant una hora i mitja afegint una mica d'aigua si es queda sense líquid. Hi posem una dotzena d'olives sense pinyol tallades per la meitat i uns 200 gr de xampinyons a làmines i ho deixem coure tot durant mitja hora més. Jo ho vaig acompanyar d'arròs però també es pot acompanyar amb patates al forn o al vapor.

I aquesta és la pinta que feia el meu primer tupper de la temporada... A veure si aconsegueixo mantenir el nivell!

Lomo saltado

L'altre dia estava recollint els llibres de cuina internacional que havia regalat el diari El País i que la petita havia escampat pel terra del menjador i em vaig aturar en el llibret dedicat al Perú buscant si portava la recepta de lomo saltado que fa un temps ens va fer la nostra amiga Diana. Efectivament hi havia aquesta recepta però vaig pensar que era més lògic demanar-li directament a la Diana, gran coneixedora de la gastronomia del seu país, que seguir un llibret anònim sense gaire garantia d'autenticitat.

Així ho vaig fer i la Diana em va enviar la recepta que vaig seguir al 85% per manca d'ingredients (i de temps d'anar-los a comprar...)

És una recepta molt fàcil i ràpida ideal per dinar diumenge (recomano fer-ne més del compte i així poder-lo portar al tupper un altre dia de la setmana)

Per començar posem la carn de vedella (tipus bistec) tallada a tiretes amb una dent d'all picada i una mica d'ají (jo no en tenia...) una estoneta i després la passem ràpidament per la paella amb oli molt calent i la retirem. Al mateix oli posem un parell de cebes tallades a juliana i una altra dent d'all (i una altra mica d'ají) i ho deixem fins que estigui una mica cuita. Després hi tornem a posar la carn, la pasta de cilantro (que tampoc vaig posar...) i una mica de vi blanc i deixem que s'evapori l'alcohol. Finalment es posen 3 tomàquets pelats tallats en trossos grans, un parell de cullerades de vinagre de vi negre i tres cullerades de salsa de soja i una mica de julivert picat i deixem que s'acabi de fer.

En principi s'acompanya de patates fregides i arròs blanc però per evitar greixos ho vaig acompanyar de patates a rodanxes fetes al forn enlloc de fregides i sense arròs...

Fa bona pinta, no? El proper dia intentaré aconseguir l'ají per fer-ho més autèntic!

Gracias Diana!

Vedella guisada amb cervesa negra

A mi els plats de carn que es fan a foc lent durant hores m'encanten... I amb aquests dies de fred siberià que semblava que no acabessin mai venia molt de gust menjar un bon plat de carn tendra amb la seva salseta...
En aquest cas vaig triar una combinació que no havia fet mai i que vaig pensar que podia quedar prou bona que vaig trobar a chow.com (un cop més!). Vaig fer unes quantes variacions, com sempre, i la veritat és que va quedar molt bo i original. És molt fàcil, és un plat d'aquells que "es fan sols", a partir d'un determinat moment te n'oblides i només has d'anar a la cuina a donar-hi alguna volteta.

En primer lloc salpebrem els trossos de carn de vedella, cubs d'un parell de centrímetres i els anem fregint en oli d'oliva i retirant a un plat a part. Al mateix oli posem una ceba tallada a trossets petits, hi afegim un parell de cullerades de farina i ho remenem bé fins que la farina estigui cuita. A continuació hi posem la llauna de cervesa negra (jo hi vaig posar Bock Damm, la que vaig trobar a super...) i deixem que es redueixi una mica. Finalment hi tornem a posar la carn que haviem reservat, un parell de pastanagues tallades a rodanxes i un parell de fulles de llorer, reduim el foc al mínim, ho tapem i deixem que es vagi coent durant aproximadament una hora i mitja, fins que la carn sigui ben tendra.



















Jo ho vaig servir amb arròs per fer-ne un plat complert però també es pot menjar sol o amb patates al forn. És ideal per fer-ne una bona quantitat congelar-la i no cal dir que és perfecta per portar-la al tupper!

Fricandó amb moixernons

Després d'una setmana més que complicada en què hem rebut l'atac de virus diversos i hem hagut de fer malabarismes per quadrar horaris, tinc un moment per seure i complir amb el meu compromís de publicar un mínim d'una recepta per setmana...

Aquesta setmana la meva dieta ha consistit en arròs bullit, iogurs i pomes, afortunadament puc recórrer al meu arxiu de receptes pendents de publicació per explicar-vos un clàssic de tota la vida, el fricandó amb moixernons. Quan faig algun plat de cuina catalana tradicional normalment utilitzo el llibre de l'àvia Remei, valor segur. 

Per fer el fricandó vaig comprar tres quarts de quilo (per 7 persones) de carn de tapa plana de vedella tallada primeta i unes quantes hores abans de preparar-la la vaig salpebrar i la vaig deixar macerar en oli a la nevera. Després vaig passar els talls de carn per farina, els vaig fregir en oli d'oliva i els vaig reservar. Al mateix oli hi vaig posar un parell de cebes tallades a trossos petits i quan ja van estar una mica cuites hi vaig afegir un parell de tomàquets ratllats. Mentre s'anava coent la ceba i el tomàquet vaig posar els moixernons secs en un bol amb aigua tèbia perque es rehidratessin (aquest pas l'àvia Remei no el fa però a mi em sembla interessant per després afegir aquesta aigua a la carn i que tingui més gust a bolets). 

Quan el sogregit ja va estar fet vaig tornar-hi a posar la carn, ho vaig cobrir amb aigua i ho vaig deixar fent xup-xup una bona estona. A continuació vaig posar-hi els bolets rehidratats i l'aigua del bol i vaig deixar-ho coure una estona més. Finalment vaig posar-hi la picada d'ametlles torrades, julivert i una galeta maria, ho vaig remenar i vaig tancar el foc.

No sé si la foto li fa gaire justícia però la veritat és que va quedar molt bo i amb molta salseta per anar sucant-hi pa...

Moussaka

L'altre dia vaig fer una moussaka tal com es fa a Grècia, amb carn picada de xai que vaig comprar a una carnisseria Halal del barri de Sant Pere, molt a prop del Convent de Sant Agustí. Aquest plat ja l'havia fet alguna altra vegada però sempre amb carn de vedella i l'altre dia, en passar per davant de la carnisseria vaig recordar que tenia un parell d’albergínies a la nevera i me les vaig imaginar en forma de moussaka amb carn de xai i no em vaig poder resistir...

La moussaka és un plat una mica elaborat però ràpid de fer si ja tenim algun dels passos intermedis preparats. Consta de 3 elements: sofregit de carn i salsa de tomàquet, albergínia tallada en làmines longitudinals i beixamel. Els grecs també hi posen una base de patata però vaig pensar que amb els 3 elements mencionats era més que suficient.

En primer lloc vaig fer el sofregit, vaig posar una ceba mitjana tallada a quadradets petits a una paella i hi vaig afegir la carn prèviament salpebrada. Quan la carn ja estava cuita hi vaig posar un tupper que ja tenia preparat de salsa de tomàquet casolana* i ho vaig remenar una mica. A continuació vaig fregir les albergínies en oli d'oliva i després les vaig anar deixant sobre un paper absorbent i vaig posar en una plata de forn alternadament una capa d'albergínia i una de carn (me'n van sortir dues de carn i tres d’albergínia. Vaig preparar una beixamel més aviat clareta i la vaig posar per sobre cobrint tota la superfície de la plata. Hi vaig ratllar una mica de formatge parmesà per sobre i ho vaig posar al forn a gratinar fins que va estar una mica rosset i ja ho vam poder servir.

La veritat és que la carn de xai hi dóna un gustet ben especial...
Si en feu una mica més del compte (i resistiu la temptació de repetir) us la podreu emportar al tupper!!

*la salsa de tomàquet casolana la faig posant en una cassola amb una mica d'oli una ceba tallada a trossos grossos i afegint-hi una llauna de tomàquet triturat quan la ceba ja està una mica cuita. Ho deixem coure uns 15 minuts i després ho triturem amb el túrmix. Normalment poso una ceba gran i una llauna gran de tomàquet i després faig tuppers petits que guardo al congelador i vaig treient quan els necessito.

Ragú de vedella: salsa per la pasta

El ragù de vedella és una salsa per la pasta que em va ensenyar a fer la meva amiga Mariangela de Verona una vegada que va estar a casa i ens en va preparar en grans quantitats. Deia que no en sabia fer només una mica, que cada cop que en feia hi posava la mateixa quantitat d'ingredients i li sortien unes quantes porcions de salsa que després guardava a la nevera o al congelador i l'anava treient a mesura que la necessitava.
Jo també cada cop que en faig poso la mateixa quantitat d'ingredients i em surten unes 4 porcions de salsa per fer pasta per a dues persones: 1/2 kg de carn de vedella picada (també es pot barrejar vedella i porc, això va a gustos...), una ceba, una pastanaga, un trosset d'api, una llauna gran de tomàquet triturat, una llauna petita de tomàquet trossejat, una fulla de llorer i una mica de romaní.
En primer lloc posem un rajolí d'oli en una cassola, hi tirem la ceba, ho remenem i hi afegim la pastanaga i l'api, tot tallat a trossets petits. Ho deixem fer una mica, hi afegim la carn picada i ho remenem bé fins que la carn estigui cuita. Hi posem les llaunes de tomàquet, sal, una mica de sucre, el romaní i la fulla de llorer i quan comenci a fer xup-xup ho tapem i ho deixem coure a foc lent durant una hora aproximadament. No caldrà estar-ho vigilant constantment, si es remena un parell de vegades serà suficinent.
Quan ja estigui fet, tenim dues opcions: fer racions en tuppers de plàstic per anar al congelador o posar-ho en pots de vidre quan tanquem el foc, omplint-los fins a dalt i tapant-los de seguida per tal que quedin tancats al buit (si estem atents sentirem com la tapa dels pots fa "plop"). Jo he fet 3 pots de vidre que he guardat a la nevera i un de plàstic que ja s'està començant a congelar.

Aquesta salsa no dóna gaire feina i, si en fem en quantitat ens pot salvar 4 àpats perfectament, només haurem de bullir la pasta que més ens vingui de gust.

Gulash de gall d'indi amb carbassa

L'endemà mateix de llegir aquesta recepta que em va arribar amb la newsletter d'Epicurious de la setmana passada vaig decidir fer-la. Es tracta de la típica recepta d'estofat de carn però en aquest cas amb gall d'indi enlloc de vedella, carbassa (una verdura que sempre penso que no fem servir prou) i un punt picant.
Vaig seguir la recepta gairebé al peu de la lletra (en aquest sentit és interessant tenir l'aplicació d'Epicurious al mòbil: és molt útil per cuinar i anar llegint la recepta sense haver d'instal·lar el portàtil a la cuina).
En primer lloc vaig posar els trossos de gall d'indi en una bossa de plàstic de congelació juntament amb una cullerada de pebre vermell picant, un parell de cullerades de pebre vermell dolç, sal i pebre i ho vaig barrejar bé. La recepta indicava que es fes servir paprika hongarès però jo vaig posar-hi una cullerada d'un pebre vermell picant que vam comprar a Istanbul fa uns anys (aquestes coses duren molt) i un parell de cullerades de pebre vermell dolç. Després vaig enrossir-lo en una cassola en què havia escalfat un rajolí d'oli d'oliva i vaig posar un parell de patates tallades a trossets i un parell de cebes tallades a juliana a la mateixa bossa on havia posat el gall d'indi on encara hi quedaven restes de pebre vermell. Ho vaig remenar una mica i ho vaig afegir a la cassola del gall d'indi. Després de deixar-ho coure uns 5 minuts, vaig afegir-hi mitja carbassa tallada a quadrets i una fulla de llorer i ho vaig cobrir amb aigua. Ho vaig tapar i ho vaig deixar bullir a foc mig al voltant d'una hora, fins que les patates ja estaven toves i la carn tendra.

El resultat va ser molt bo, la carbassa es va desfer i va crear una salseta taronja i dolça amb un punt picantet boníssima.  A més, la carn va quedar tan tendra que no semblava gall d'indi...A la recepta original ho acompanyaven amb noodles però a mi em va semblar que era posar-hi una quantitat excessiva i innecessària d'hidrats de carboni. És un plat que requereix temps però no necessita atenció i, a més, per preparar-lo només cal embrutar una cassola (i aquest també és un punt a tenir en compte...)

Estofat de vedella amb patates

Com ja vaig explicar el mes de juliol, al congelador tenim un stock de carn de vedella que va sobrar d'una barbacoa estiuenca. Ahir en vaig descongelar un altre tros i vaig decidir fer una cosa similar a un plat que vam menjar a Oviedo fa un parell de setmanes que es deia carne gobernada al estilo de Oviedo con patatines que no deixava de ser el típic estofat de carn amb patates de tota la vida però amb un punt picantet. Vaig estar buscant la recepta a internet i veient que el que trobava no acabava de ser el que havia menjat vaig fer la meva versió afegint pebrot verd, pastanaga i pebre vermell picant.
Primer vaig tallar la carn a trossos (em van quedar uns cubs d'uns 2cm de costat) i la vaig deixar marinar amb un gra d'all picat, vaig posar oli a una cassola i la vaig rossejar durant uns minuts. Després hi vaig afegir una ceba gran tallada a trossets, mig pebrot verd i una pastanaga petita, li vaig donar un parell de voltes, hi vaig posar una mica de pebre vermell picant boníssim que vam comprar a León tornant d'Astúries i ho vaig regar tot amb un got de vi blanc. Vaig pujar uns minuts el foc perque s'evaporés l'alcohol, ho vaig tapar i vaig deixar que s'anés fent a poc a poc (cal tenir en compte que el més important en aquest tipus de plats és deixar coure la carn força estona per tal que estigui ben tendra)
A part vaig fregir un parell de patates petites tallades a trossets no massa grans.

Al cap d'una hora o així vaig posar les patates (poc fregides, només una mica rossejades) a la cassola de la carn, hi vaig afegir una mica d'aigua perque s'acabessin de fer. Una mitja horeta més tard ja estava llest per servir i feia aquesta pinta:





Aquest és el típic plat que no demana molta feina (podriem dir que un cop s'ha posat tots els ingredients "es fa sol", tapat i a foc molt baix, no cal vigilar-lo gaire, només hem de procurar que no es quedi sense líquid. D'altra banda, si ens volem estalviar feina ens podem saltar el pas de fregir les patates, posant-les directament a la cassola quan la carn ja porti una hora aproximadament de cocció i afegint-hi una mica d'aigua. És menys feina però què preferiu, una patata bullida o una patata fregida??´

Es pot fer d'un dia per l'altre, es pot congelar sense patates i és ideal pel tupper.

Vedella marinada al forn amb patates

De tant en tant apareix per casa una quantitat superior a la normal d'un determinat ingredient, ja sigui per alguna oferta irresistible o per algun obsequi o per la típica collita excessiva d'alguna cosa. El repte està en aconseguir trobar plats nous interessants amb l'ingredient en qüestió com a protagonista i no haver de llençar res!

La setmana passada el repte va agafar forma de 5kgs de carn de vedella argentina que havien sobrat d'una barbacoa estival. La cosa no és tan complicada com en d'altres ocasions (algún dia us explicaré què vaig fer amb 30 ous...), afortunadament la carn es pot congelar perfectament. Pero la idea és, a partir d'aquests trossos de carn intentar fer alguna cosa diferent...

Ahir vaig descongelar el primer tros i, després de donar-hi unes quantes voltes l'he fet de la següent manera:

1. He marinat la carn amb oli, all picat, julivert i pebre vermell durant un parell d'hores a la nevera dins d'una bossa de plàstic (així embrutem menys trastos i la marinada arriba a tots els racons.

2. He posat la carn a una plata de forn i he reservat el líquid en un altre recipient. He precalentat el forn uns 15 minuts a 200º. Hi he posat la carn i al cap d'uns 20min hi he posat per sobre una mica de vi blanc perque tingués una mica de suquet

3. Paral·lelament he fregit unes patatetes i hi he posat una mica del líquid de la marinada i també un bon raig de vinagre i ho he deixat reduïr una mica.

4. He posat les patates a la plata de la carn i ho he tornat a posar una estoneta al forn















Fa bona pinta, no?