Uns panellets diferents III

Un any més hem tornat a respondre a la cita anual de creació i producció de panellets diferents i imaginatius. Cada vegada és més difícil no repetir fórmules ni ingredients però ens en sortim i crec que el resultat ha estat prou satisfactori.

El procés d'elaboració de la base ha estat el mateix de sempre: 1kg d'ametlla mòlta, 1/2 kg de sucre i una patateta bullida que ajudi a lligar-ho tot. Un cop feta la massa la dividim en 6 boles, corresponents a cadascún dels gustos que farem. En aquesta ocasió:

1. Mel, mató i pinyons. Només un rajolí de mel i un parell de cullerades soperes de mató són suficients per fer uns panellets molt suaus i gustosos. Els pinyons els hem barrejat amb la massa tot i que també podeu optar per enganxar-los per fora amb l'ajuda d'un rovell d'ou.

2. Plàtan i llima. Una barreja de gustos inspirada en Ferran Adrià i que ja vaig preparar: Plàtan a la llima. Amb el suc de mitja llima i ratlladura de dos llimes i mig plàtan madur aixafat aconseguim una massa de textura ideal i un gran sabor.

3. Festuc i cardamom. Uns quants festucs triturats i un parell de llavors de cardamom en pols, tot barrejat per fer uns panellets d'inspiració àrab. A la part superior de la massa hi he col·locat un festuc senser per qüestions decoratives.

4. Carbassa i llavor de carbassa. Barregem la polpa cuita dun tros de carbassa amb la massa i hi afegim unes quantes llavors de carbassa fregides i salades. Contrast interessant dolç-salat...

5. Xocolata blanca i lacasitos. Aquesta és una concessió a la petita de la casa...

6. Coco ratllat i melmelada de pinya. La idea era combinar aquests dos ingredients per fer una mena de panellet de pinya colada...

Si voleu idees de més panellets diferents podeu veure'ls aquí i aquí. Ara tenim un any més per anar prenent notes per la propera edició dels panellets diferents! No fallarem!

Arròs amb conill i camagrocs

L'arròs amb conill és un dels clàssics dels dissabtes... Normalment el faig amb conill i carxofes (combinació ideal) però la tardor no és època de carxofes i en canvi tenim els mercats plens de bolets de tot tipus. He triat camagroc, un bolet de carn prima, agradable visualment i sobretot molt saborós que he pensat que s'avindria perfectament amb el conill. La veritat és que un cop he tastat aquest plat puc dir que no estava equivocada.

Per fer-lo només necessitem mig conill tallat a trossets, 2 dents d'all, mig pebrot verd, mig pebrot vermell, una ceba de figueres, una llauna de tomàquet sencer (o tres tomàquets madurs ratllats), un litre de brou de pollastre, 4 tasses d'arròs i un grapat de camagrocs frescos.

Per començar salem el conill i el rossegem a la paella que farem servir i el reservem. A continuació fem el sofregit amb la ceba, els pebrots i les dues dents d'all tallades a trossets petits. Quan ja estiguin una mica fets afegim el tomàquet, hi posem una mica de sal i li donem un parell de voltes. A continuaciói tornem a posar el conill, ho barregem una mica i ja podem posar l'arròs. Afegim el brou de pollastre que prèviament haurem escalfat i també els camagrocs que hem netejat i deixem que es vagi fent l'arròs durant uns 20 minuts.




















El resultat no ha estat gens decebedor! No us oblideu de tenir una bona copa de vi ben aprop per acabar de gaudir-ne!

Mandonguilles amb tomàquet i alberginia

Avui porto una recepta que faig bastant sovint perque és ideal pel tupper, es pot congelar perfectament i no dóna massa feina (a part de fer les boletes de carn...). Com que resulta una mica entretingut, normalment faig mig quilo de carn i així ja en tinc per menjar-ne dues persones un parell de vegades. Acompanyada d'una mica d'arròs o de cous cous és perfecte pel tupper.

Per començar es posa la carn picada de vedella en un bol i s'hi barreja sal, pebre, un ou, una mica de molla de pa sucada en llet i també hi podem posar les espècies que més ens agradin (jo opto normalment per comí i coriadre en pols). Si no us agraden les espècies, també les pots fer de manera més clàssica amb all i julivert. Ho barregem tot molt bé i anem fent boletes que les passem per farina. Les enrossim en una cassola amb l'oli una mica calent i les reservem en una safata.

A continuació posem una llauna gran de tomàquet triturat dins d'una cassola antiadherent i quan comenci a bullir hi posem una alberginia tallada a quadrets, ho tapem i ho deixem coure a foc lent fins que ja estigui cuita. És el moment de posar les mandonguilles una altra vegada a la cassola, remenar una mica i deixar que bulli tot junt durant uns 15 minuts. I, com he comentat a l'inici, podem fer una mica de cous cous o d'arròs i ho servim tot junt

Quan no tinc gaire temps ho faig amb mandonguilles comprades a la carnisseria. Evidentment que no és el mateix però quan el temps escasseja més val fer-ho amb mandonguilles ja fetes (d'una carnisseria de confiança, això sí!) que menjar qualsevol cosa fora de casa!

Espatlla de xai al forn amb patates

Ens encanta l'espatlla de xai al forn però per alguna raó que se m'escapa feia més d'un any que no en feiem... Diumenge hi vam posar remei i vaig fer una espatlla de xai de la manera que la fan a Castella, molt senzilla, amb pocs guarniments però molt molt gustosa.

Per començar encenem el forn i posem una cassoleta amb un parell d'alls aixafats i un parell de dits d'aigua a la part més baixa. Després salem la carn, la posem a una plata hi tirem un raig d'oli per sobre i la posem al forn, a uns 180º durant uns 45 minuts. Mentre es va fent la carn pelem i tallem unes patates i les posem a una altra plata també dins del forn. Quan veiem que la carn està daurada (al cap d'uns 20 minuts aproximadament) la girem per tal que es faci bé pels dos costats. Un cop haguem girat la carn esperem uns 10 minuts i posem el suc d'una llimona per sobre de la carn de manera que es barregi amb el suc que havia desprès la carn. En aquest suquet hi afegim les patates, que ja portaran uns 20 minuts dins del forn i ja estaran prou cuites i deixem que s'acabi de coure tot conjuntament durant uns 10 minuts més.

Feia aquesta pinta:

La veritat és que va quedar boníssim, amb el gustet de la llimona i l'aroma d'all... Sembla mentida però l'aroma de l'all s'impregna en el sabor de la carn i les patates d'una manera uniforme i subtil. Ho vam acompanyar d'un pebrotets del padron i uns xampinyons passats per la paella amb all i julivert. Vam destapar una ampolla de vi negre i va començar el festival carnívor de diumenge... 

Uns panellets diferents II

Si us van agradar els panellets de l'any passat  agafeu-vos fort. Aquest any hem seguit amb la nostra fal·lera innovadora i hem introduït 5 nous gustos diferents.
La base l'hem fet com l'altra vegada barrejant 1 Kg. d'ametlla mòlta, 1/2 kg de sucre i una patata bullida fins aconseguir una massa homogènia. Un cop hem tingut la massa l'hem separat en 5 boles diferents i hi hem barrejat els ingredients de les 5 varietats:

1. Taronja, Cointreau i gotes de xocolata. Doncs això, hi hem barrejat la ratlladura d'un taronja, un rajolí de Cointreau i unes gotes de xocolata negra (concretament les que venen al Mercadona, d'un resultat sorprenent).

2. Crema Catalana: essència de vainilla, canyella i ametlles garrapinyades triturades (per donar-hi un toc cruixent, com si fos el sucre cremat)

3. Xocolata, nous de macadamia i nutella. Es barreja la massa amb cacau en pols i nous de macadàmia una mica triturades, es fa un sot al mig i un cop està cuit el panellet s'omple el sot amb la Nutella.

4. Postres de músic. Es barreja la massa amb fruits secs (pinyons, panses i anous) i un rajolí de moscatell.


5. Mojito. Rom, menta picada i ratlladura de llima.

Un cop tenim fets els panellets els posem al forn ja calent durant uns 8 minuts. És molt important no passar-nos del temps i vigilar-los bé perquè no es torrin massa!

Un any més vam competir amb els nostres cunyats de Canet que van preparar panellets amb melmelada de raïm, sèsam i vainilla, cirera, tiramisú i síndria i meló confitats. Els van quedar molt bonics, potser més que els nostres, però jo m'atreviria a dir que un any més vam quedar empatats i és que hi posem les mateixes ganes, imaginació i esforç!

Fricandó amb moixernons

Després d'una setmana més que complicada en què hem rebut l'atac de virus diversos i hem hagut de fer malabarismes per quadrar horaris, tinc un moment per seure i complir amb el meu compromís de publicar un mínim d'una recepta per setmana...

Aquesta setmana la meva dieta ha consistit en arròs bullit, iogurs i pomes, afortunadament puc recórrer al meu arxiu de receptes pendents de publicació per explicar-vos un clàssic de tota la vida, el fricandó amb moixernons. Quan faig algun plat de cuina catalana tradicional normalment utilitzo el llibre de l'àvia Remei, valor segur. 

Per fer el fricandó vaig comprar tres quarts de quilo (per 7 persones) de carn de tapa plana de vedella tallada primeta i unes quantes hores abans de preparar-la la vaig salpebrar i la vaig deixar macerar en oli a la nevera. Després vaig passar els talls de carn per farina, els vaig fregir en oli d'oliva i els vaig reservar. Al mateix oli hi vaig posar un parell de cebes tallades a trossos petits i quan ja van estar una mica cuites hi vaig afegir un parell de tomàquets ratllats. Mentre s'anava coent la ceba i el tomàquet vaig posar els moixernons secs en un bol amb aigua tèbia perque es rehidratessin (aquest pas l'àvia Remei no el fa però a mi em sembla interessant per després afegir aquesta aigua a la carn i que tingui més gust a bolets). 

Quan el sogregit ja va estar fet vaig tornar-hi a posar la carn, ho vaig cobrir amb aigua i ho vaig deixar fent xup-xup una bona estona. A continuació vaig posar-hi els bolets rehidratats i l'aigua del bol i vaig deixar-ho coure una estona més. Finalment vaig posar-hi la picada d'ametlles torrades, julivert i una galeta maria, ho vaig remenar i vaig tancar el foc.

No sé si la foto li fa gaire justícia però la veritat és que va quedar molt bo i amb molta salseta per anar sucant-hi pa...