Sardines al forn

Estic veient que predominen els plats de peix en aquest blog... Prometo receptes amb altres ingredients ben aviat!

Avui hem sopat un altre plat fàcil, fàcil, en aquest cas amb sardines. Les he comprat sense tripa ni cap i les he salat i les he posat a una plata per anar al forn. He preparat una barreja de tomàquet i ceba tallats a dauets, all, julivert i suc de llimona i li he tirat per sobre. 15 minuts de forn i ja està el sopar preparat!

És molt important que les sardines estiguin al seu punt, normalment amb 15 minuts a uns 180-200º n'hi ha prou, si es couen massa queden molt resseques.

Aquest plat encara es pot simplificar més posant les sardines amb sal al forn sense cap verdureta ni res més per sobre. Les pròpies sardines deixen anar el seu greix i, si s'encerta el punt de cocció queda boníssim. A més, com que les sardines es fan al forn després la casa no fa gens d'olor a peix, i això, en una casa amb una cuina sense porta, s'agraeix...

 Amb una torrada de pa amb tomàquet i una cervesa fresqueta és un sopar ideal.

Peix d'aigua dolça: truita de riu farcida de pernil

Un plat ben fàcil per començar la setmana, només necessitem pocs ingredients i una estoneta de forn.
La recepta original i més comuna utilitza bacon en lloc de pernil salat però d'aquesta manera es converteix en un plat menys greixós i molt més saludable. Jo faig servir un pernil del més senzillet, crec que no val gaire la pena gastar diners en un bon pernil perque després acabi al forn dins d'un peix de riu... se m'acudeixen finals molt més feliços per un pata negra...
En primer lloc necessitarem que el nostre peixeter/a ens obri les truites i els hi tregui l'espina i, un cop arribem a casa només haurem de posar els talls de pernil salat a l'interior, tancar-les i posar-les al forn durant 15-20minuts a uns 180-200º. De vegades hi poso uns fruits secs (ametlles, avellanes, pinyons) per sobre però no és imprescindible, jo hi vaig posar una barreja de fruits secs laminats que vaig comprar al mercadona per posar a les amanides però que no faig servir gairebé mai i va quedar prou bé.

Vaig acompanyar-les amb unes patates al forn tallades a rodanxes primes que faig sovint com a acompanyament tant de carn com de peix. Un cop tallades les patates es posen al forn sobre paper de plata o paper de forn (s'enganxa menys) durant uns 15-20 minuts amb sal, pebre i/o herbes aromàtiques i un raig d'oli.

No ho he provat mai al tàper i reescalfat al microones. Si algú s'atreveix...

Estofat de vedella amb patates

Com ja vaig explicar el mes de juliol, al congelador tenim un stock de carn de vedella que va sobrar d'una barbacoa estiuenca. Ahir en vaig descongelar un altre tros i vaig decidir fer una cosa similar a un plat que vam menjar a Oviedo fa un parell de setmanes que es deia carne gobernada al estilo de Oviedo con patatines que no deixava de ser el típic estofat de carn amb patates de tota la vida però amb un punt picantet. Vaig estar buscant la recepta a internet i veient que el que trobava no acabava de ser el que havia menjat vaig fer la meva versió afegint pebrot verd, pastanaga i pebre vermell picant.
Primer vaig tallar la carn a trossos (em van quedar uns cubs d'uns 2cm de costat) i la vaig deixar marinar amb un gra d'all picat, vaig posar oli a una cassola i la vaig rossejar durant uns minuts. Després hi vaig afegir una ceba gran tallada a trossets, mig pebrot verd i una pastanaga petita, li vaig donar un parell de voltes, hi vaig posar una mica de pebre vermell picant boníssim que vam comprar a León tornant d'Astúries i ho vaig regar tot amb un got de vi blanc. Vaig pujar uns minuts el foc perque s'evaporés l'alcohol, ho vaig tapar i vaig deixar que s'anés fent a poc a poc (cal tenir en compte que el més important en aquest tipus de plats és deixar coure la carn força estona per tal que estigui ben tendra)
A part vaig fregir un parell de patates petites tallades a trossets no massa grans.

Al cap d'una hora o així vaig posar les patates (poc fregides, només una mica rossejades) a la cassola de la carn, hi vaig afegir una mica d'aigua perque s'acabessin de fer. Una mitja horeta més tard ja estava llest per servir i feia aquesta pinta:





Aquest és el típic plat que no demana molta feina (podriem dir que un cop s'ha posat tots els ingredients "es fa sol", tapat i a foc molt baix, no cal vigilar-lo gaire, només hem de procurar que no es quedi sense líquid. D'altra banda, si ens volem estalviar feina ens podem saltar el pas de fregir les patates, posant-les directament a la cassola quan la carn ja porti una hora aproximadament de cocció i afegint-hi una mica d'aigua. És menys feina però què preferiu, una patata bullida o una patata fregida??´

Es pot fer d'un dia per l'altre, es pot congelar sense patates i és ideal pel tupper.

Una altra recepta de l'estiu: peix blau amb tomàquet

 Generalment aprofito l'estiu per fer plats amb el peix com ingredient estrella, potser perque tinc més temps per comprar-ne i preparar-lo o perque no m'haig d'emportar tàper (segons com estigui preparat el peix reescalfat al microones pot ser qualsevol cosa excepte un plat apetitós...). Un dia d'aquest mes d'agost vam preparar bonítol amb tomàquet però ja veieu que al títol de l'entrada hi he posat "peix blau" perque de fet quedaria bé també amb sardina, verat, seitó o fins i tot amb algún peix blanc tipus bacallà o orada (preparada a filets). Per preparar-lo necessitem (per 4 persones): 1 ceba gran, 1 pebrot verd, 1/2 pebrot vermell, tomàquet triturat de llauna (gran), olives negres d'aragó i el peix. Per començar fem el sofregit: en una cassola o paella gran hi posem oli i quan estigui calent la ceba tallada a quadrets.

  

 

 Quan la ceba estigui una mica transparent hi afegim el pebrot verd i vermell i deixem que es vagi coent poc a poc. Hi afegim aleshores la llauna de tomàquet triturat i deixem que es vagi reduïnt. Un cop estigui fet hi posem les olives negres d'Aragó tallades a trossets (sense pinyol) i les rodanxes de peix i el deixem coure uns 20 minuts

Girem el peix amb molt de compte perque no es trenqui, deixem que s'acabi de coure i ja tenim el plat llest per servir:



 A diferència d'altres plats de peix, el peix amb tomàquet admet prou bé ser reescalfat al microones, sempre que hi hagi una quantitat acceptable de salsa, sino hi ha un cert risc que quedi sec

Més sardines: Sardines en escabetx

Després d'una petita pausa asturiana (que m'ha estalviat la fastigosa onada de calor) ja torno a estar per aquí.

Tinc feina acumulada, vaig fer algunes cosetes abans de marxar que no vaig tenir temps de pujar al blog...

Començaré amb unes sardines en escabetx, una recepta que ja havia fet fa alguns anys i que ara he recuperat després de provar les del xiringuito Atzavara. La meva recepta prové d'un llibre de cuina provençal que em vaig comprar a Arles fa uns anys i és molt, molt senzilla.
Les sardines poden estar sense cap i tripa o obertes (format seitó en vinagre). Jo normalment ho faig amb les sardines sense obrir perque és molt més senzill (a no ser que te les obri un peixater enrotllat...). En primer lloc enfarinem les sardines i les fregim en una cassola o paella gran i les reservem.



Afegim una mica d'oli a la paella i hi posem ceba tallada a juliana, pastanaga en rodanxetes i uns grans d'all sencers sense pelar. Es cou durant uns 10 minuts i s'hi afegeix un bon raig de vinagre i una mica d'aigua i s'hi posa sal, pebre i unes herbetes: una fulla de llorer i una branqueta de farigola. Es deixa reduïr durant uns 20 minuts.



Ara només cal posar les sardines en un recipient, cobrir-les amb les verduretes i deixar-les 24 hores a la nevera. Es conserven durant uns quants dies a la nevera.



És ideal per sopar, sobre una llesqueta de pa amb tomàquet acompanyat d'una cerveseta ben fresca....

Atzavares i sardines

Al passeig de Canet de Mar, a peu de platja, es troba l'Atzavara, un xiringuito ideal per fer una cerveseta a la tarda-vespre o gaudir d'un sopar de qualitat a un preu raonable que es pot allargar fent un mojito (els preparen com ningú). Si el temps acompanya i no fa vent, un vespre a l'Atzavara ens recorda que a pocs quilòmetres de Barcelona es poden trobar racons ben interessants...

Per sopar ofereixen una interessant varietat de plats de peix amb algunes variacions setmanals que es presenten a una pissarra sobre la barra (calamars amb ceba confitada, sardines amb oli d'ametlles...). Dissabte passat hi vam anar a sopar i l'experiència va resultar molt positiva (un cop més)

Per començar ens van portar unes brotxetes de pop i carbassa i a continuació vam compartir un timbal d'escalivada amb anxoves, uns llagostins saltejats amb verduretes i unes sardines escabetxades. És important guardar un raconet per les postres, deixeu-vos temptar pel coulant de xocolata amb gelat de xocolata blanca, o el pastís de pastanaga o qualsevol de les seves propostes dolces...

Poso unes quantes fotos que vaig fer amb el mòbil, no s'hi veu gran cosa però vaja, us podeu fer una idea.

Una setmana més tard... tzatziki i salmó fumat

...he aconseguit tenir connexió i tenir un moment per fer una nova entrada. Això d'estar de vacances és estressant!

Començaré amb un sopar ràpid i fàcil que vam improvisar divendres passat quan va venir la meva germana i el meu cunyat a sopar. Volíem menjar alguna cosa sana però que fos una mica diferent, un sopar de divendres, vaja.

En primer lloc vaig fer una mica de tzatziki: vaig barrejar un parell de iogurs naturals (encara és més bo si es fa amb iogur grec), mig cogombre ratllat, una dent d'all ratllada, un rajolí d'oli, sal i una mica de comí en pols.

Vam posar a taula el bol amb el tzatziki, un plat amb salmó fumat, un plat amb tomàquet a rodanxes i un plat amb rúcula. Vam escalfar unes tortitas (en aquest cas les del mercadona) i les vam posar a un altre plat.


El sopar consistia en posar a sobre de la tortita el salmó fumat, unes rodanxetes de tomàquet i la rúcula i cobrir-ho amb el tzatziki i després enrotllar-ho tot plegat.
















És una manera ben fàcil de fer un sopar diferent quan ve gent a sopar inesperadament i s'ha d'improvisar alguna cosa sense haver de comprar molt ni tenir molta feina. També quedaria bo canviant la tortita per un pa integral o un pa de llavors.