Vedella guisada amb cervesa negra

A mi els plats de carn que es fan a foc lent durant hores m'encanten... I amb aquests dies de fred siberià que semblava que no acabessin mai venia molt de gust menjar un bon plat de carn tendra amb la seva salseta...
En aquest cas vaig triar una combinació que no havia fet mai i que vaig pensar que podia quedar prou bona que vaig trobar a chow.com (un cop més!). Vaig fer unes quantes variacions, com sempre, i la veritat és que va quedar molt bo i original. És molt fàcil, és un plat d'aquells que "es fan sols", a partir d'un determinat moment te n'oblides i només has d'anar a la cuina a donar-hi alguna volteta.

En primer lloc salpebrem els trossos de carn de vedella, cubs d'un parell de centrímetres i els anem fregint en oli d'oliva i retirant a un plat a part. Al mateix oli posem una ceba tallada a trossets petits, hi afegim un parell de cullerades de farina i ho remenem bé fins que la farina estigui cuita. A continuació hi posem la llauna de cervesa negra (jo hi vaig posar Bock Damm, la que vaig trobar a super...) i deixem que es redueixi una mica. Finalment hi tornem a posar la carn que haviem reservat, un parell de pastanagues tallades a rodanxes i un parell de fulles de llorer, reduim el foc al mínim, ho tapem i deixem que es vagi coent durant aproximadament una hora i mitja, fins que la carn sigui ben tendra.



















Jo ho vaig servir amb arròs per fer-ne un plat complert però també es pot menjar sol o amb patates al forn. És ideal per fer-ne una bona quantitat congelar-la i no cal dir que és perfecta per portar-la al tupper!

Croquetes de la carn del brou

La meva intenció era participar a la Recepta del 15 del mes de febrer amb unes croquetes d'espinacs amb roquefort però van resultar un petit fracàs (ho tornaré a intentar!). Finalment he aconseguit arribar a la cita (pels pèls!) amb les croquetes que faig sempre aprofitant la carn, pollastre i pernil que faig servir pel brou.
Em resulta difícil explicar com fer les croquetes ja que les quantitats les poso una mica a ull i només em fixo en què la pasta agafi la textura adequada. No és gens difícil de fer, només es tracta de tenir una mica de paciència i, si no surt bé, estar disposat a repetir-ho més d'una vegada.
Dissabte passat vaig fer brou i hi vaig posar un tros de carn de vedella (el que em va dir la carnissera que era el més indicat), unes ales de pollastre i un os de pernil. Quan ja el vaig haver colat (me'n van sortir 5 litres!) vaig reservar tota aquesta carn i un parell de trossos de pastanaga i porro i els vaig guardar a la nevera. Després de passar una setmana de bojos (feina, virus...) vaig aconseguir rescatar tot aquest "material" i preparar les croquetes tal com us explico.
En primer lloc es posa una ceba tallada en trossos molt petits en una paella amb un rajolí d'oli (o mantega). A continuació es posa tota la carn i verdures del brou passades per la picadora (jo faig servir el suplement picador del minipímer però suposo que també es pot triturar amb el minipímer directament) a la paella i es remena una mica. Quan ja està tot ben barrejat es posen unes 5 cullerades de farina i es remena tot molt bé (la farina ha de perdre el gust). Després es va posant llet i es va remenant fins que quedi una pasta de consistència espessa. Es treu, es posa en una plata, es cobreix amb film transparent i es deixa refredar.Quan ja s'ha refredat podem fer les croquetes agafant porcions de pasta i donant-les-hi forma i pasant-les després per ou batut i pà ratllat. Ara ja només quedarà fregir-les en oli ben calent.

Cada vegada que faig brou em surten unes 25 croquetes que congelo en bosses i vaig treient de tant en quant per sopar.

Pastís de formatge amb melmelada de gerds

Quan es tracta de fer postres i pastissos baixos en greixos i colesterol el problema és trobar receptes que no portin molts ous, ni crema de llet, ni mantega ni llet condensada... hi ha moltes limitacions però sempre es poden fer adaptacions que compleixin tots els requisits i que no tinguin res a envejar a les postres més contundents. L'altre dia vaig voler fer un pastís de formatge que reunís aquestes condicions i vaig trobar a directo al paladar una recepta que podríem dir que estava prou a l'alçada (tot i que la vaig readaptar fent servir formatge light i 2 ous enlloc de 3). Aquesta recepta bàsica de pastís de formatge la vaig completar amb una base de galeta i una capa de melmelada de gerds i ja vam tenir un pastís de formatge low fat amb la mateixa pinta (sent molt optimistes i posant-hi una mica d'imaginació...) que el clàssic New York City Cheesecake.

Per començar es fa la base de galeta triturant unes 8 galetes digestive i barrejant-les amb una mica de mantega fosa (molt poca, tipus 30gr.) i una mica d'oli de gira-sol. Aquesta massa de galetes es posa a la base d'un motllo rodó desmuntable i es posa al forn uns 10 minuts a 180º perquè quedi ben ferma. A continuació es barreja una terrina gran de formatge philadelphia (jo el vaig fer servir light), 3 iogurts naturals (en el meu cas 0%), 2 ous, 3 cullerades de farina i 3 cullerades de sucre (a la recepta hi posava 12...). També hi vaig posar una punteta d'una baina de vainilla però no es notava gaire... Aquesta barreja es posa sobre la base de galetes que ja ha passat pel forn 10 minuts i es torna a enfornar tot uns 30 minuts,  fins que l'escuradents surti net (com sempre).

Un cop el pastís està fred es posa una capa de melmelada de gerds per sobre i ja el tenim llest!

És difícil però es poden trobar fòrmules per poder gaudir de pastissos i postres dolces que tinguin un nivell de calories i greixos acceptable.

Truita d'alls tendres, xampinyons i pernil salat

Aquestes últimes setmanes han estat una mica intenses i per això no havia donat gaires voltes a la proposta de  Memòries d'una cuinera del mes de gener. Quan aquesta tarda he anat a comprar fruites i verdures per la setmana i he vist uns manats d'alls tendres al costat d'una caixa de xampinyons he pensat que era una combinació ideal per fer una truita i he recordat que justament era la truita la proposta del gener de Memòries d'una cuinera. Amb aquests dos ingredients i uns daus de pernil salat que corrien per la nevera he preparat una truita que m'ha permès arribar in extremis a participar aquest mes.
Per fer la truita simplement he rentat i tallat els alls tendres i els xampinyons i els he posat a una paella. Quan ja estaven cuits he destapat la paella perque s'evaporés l'aigua dels xampinyons, hi he afegit els daus de pernil i unes quantes fulles de julivert picades. Després he batut els ous i el mestre de truites de casa ha fet la resta. Ha quedat molt bona, llàstima que la foto no li faci gaire justícia...

Tinc entès que en algunes cases la truita és el sopar de dilluns, nosaltres en mengem un dia a la setmana, normalment el típic dia que no tenim res pensat. Sempre vé de gust, amb una cervesa ben fresqueta i una bona llesca de pa amb tomàquet...

Fricandó amb moixernons

Després d'una setmana més que complicada en què hem rebut l'atac de virus diversos i hem hagut de fer malabarismes per quadrar horaris, tinc un moment per seure i complir amb el meu compromís de publicar un mínim d'una recepta per setmana...

Aquesta setmana la meva dieta ha consistit en arròs bullit, iogurs i pomes, afortunadament puc recórrer al meu arxiu de receptes pendents de publicació per explicar-vos un clàssic de tota la vida, el fricandó amb moixernons. Quan faig algun plat de cuina catalana tradicional normalment utilitzo el llibre de l'àvia Remei, valor segur. 

Per fer el fricandó vaig comprar tres quarts de quilo (per 7 persones) de carn de tapa plana de vedella tallada primeta i unes quantes hores abans de preparar-la la vaig salpebrar i la vaig deixar macerar en oli a la nevera. Després vaig passar els talls de carn per farina, els vaig fregir en oli d'oliva i els vaig reservar. Al mateix oli hi vaig posar un parell de cebes tallades a trossos petits i quan ja van estar una mica cuites hi vaig afegir un parell de tomàquets ratllats. Mentre s'anava coent la ceba i el tomàquet vaig posar els moixernons secs en un bol amb aigua tèbia perque es rehidratessin (aquest pas l'àvia Remei no el fa però a mi em sembla interessant per després afegir aquesta aigua a la carn i que tingui més gust a bolets). 

Quan el sogregit ja va estar fet vaig tornar-hi a posar la carn, ho vaig cobrir amb aigua i ho vaig deixar fent xup-xup una bona estona. A continuació vaig posar-hi els bolets rehidratats i l'aigua del bol i vaig deixar-ho coure una estona més. Finalment vaig posar-hi la picada d'ametlles torrades, julivert i una galeta maria, ho vaig remenar i vaig tancar el foc.

No sé si la foto li fa gaire justícia però la veritat és que va quedar molt bo i amb molta salseta per anar sucant-hi pa...

Crema de carxofes amb cruixent d'ibèric

Aquesta setmana ha estat una mica diferent ja que he tornat a la feina després de 9 mesos ocupada en tasques relacionades amb l'apassionant món del bolquer, la papilla, el biberó...
La reconnexió ha estat més positiva del que em pensava però un dels efectes colaterals d'aquesta rentrée, fins que no m'acostumi al nou ritme i als nous horaris, ha estat l'abandonament total del blog durant la setmana (és que ni he obert l'ordinador!). Això no m'ha impedit fer una recepta amb carxofes (a contrarellotge!) i arribar a temps per participar a La recepta del 15 del mes de gener.
Es tracta d'una crema de carxofes que vaig trobar a una col·lecció dirigida per Santi Santamaria que va sortir fa uns anys amb La Vanguardia.
En primer lloc es treuen les fulles de fora i es treu la "pelusilla"de les carxofes, es tallen a quarts i es posen a un bol amb aigua freda i un rajolí de suc de llimona. Es posa una cassola al foc amb aigua, una cullerada de farina i 4 cullerades d'oli d'oliva i quan bull s'hi posen les carxofes. Quan estan cuites es colen reservant l'aigua de cocció i es trituren amb una mica d'aigua. Després s'han de passar per un colador xinès (aquesta és la part més pesada) i ajustar l'espessor desitjada afegint més o menys aigua de cocció. Abans de servir posem una mica de pernil ibèric al forn amb el gratinador a tope per fer el cruixent d'ibèric que posarem per sobre i ja ho tindrem llest.

Això del cruixent d'ibèric és una aportació bertaskitchen que vaig fer servir per primer cop amb una crema de carbassa però pel que m'han dit el pernil ibèric queda millor amb les carxofes. I dic el que m'han dit perque jo tinc un petit virus estomacal i no l'he pogut provar!)

Pastís de poma alsacià

Una recepta dolça per començar l'any!
L'altre dia vaig preparar un pastís de poma tret de El gran libro de la repostería (amb algunes variacions per simplificar) i la veritat és que va quedar molt bé i no va resultar gens difícil.

Per tal d'anar més ràpid i tenir menys feina vaig comprar una massa de pasta de full ja preparada, fet que suposo que li resta alguns punts al resultat però compensa tenint en compte el temps estalviat. En primer lloc es posa la massa de pasta de full sobre un motllo rodó i s'engega el forn a 180º. Es pelen 3 pomes, es tallen per la meitat, se'ls treu el centre, s'hi fan uns talls molt prims longitudinalment i s'hi posa suc de llimona per sobre per tal que no es posin negres. Es posen les pomes sobre la massa i s'enforna uns 10 minuts. Mentre es va coent es baten 3 ous i s'hi afegerixen 100 grams de sucre, es barreja bé i es posen 125ml de nata líquida i l'interior de mitja baina de vainilla. Es treu el motllo del forn, es posa aquesta barreja per sobre, es torna a posar al forn durant 20-30 minuts més i ja està llest.





És un pastís molt vistós que no costa gaire de fer, èxit assegurat!