Arròs amb conill i camagrocs

L'arròs amb conill és un dels clàssics dels dissabtes... Normalment el faig amb conill i carxofes (combinació ideal) però la tardor no és època de carxofes i en canvi tenim els mercats plens de bolets de tot tipus. He triat camagroc, un bolet de carn prima, agradable visualment i sobretot molt saborós que he pensat que s'avindria perfectament amb el conill. La veritat és que un cop he tastat aquest plat puc dir que no estava equivocada.

Per fer-lo només necessitem mig conill tallat a trossets, 2 dents d'all, mig pebrot verd, mig pebrot vermell, una ceba de figueres, una llauna de tomàquet sencer (o tres tomàquets madurs ratllats), un litre de brou de pollastre, 4 tasses d'arròs i un grapat de camagrocs frescos.

Per començar salem el conill i el rossegem a la paella que farem servir i el reservem. A continuació fem el sofregit amb la ceba, els pebrots i les dues dents d'all tallades a trossets petits. Quan ja estiguin una mica fets afegim el tomàquet, hi posem una mica de sal i li donem un parell de voltes. A continuaciói tornem a posar el conill, ho barregem una mica i ja podem posar l'arròs. Afegim el brou de pollastre que prèviament haurem escalfat i també els camagrocs que hem netejat i deixem que es vagi fent l'arròs durant uns 20 minuts.




















El resultat no ha estat gens decebedor! No us oblideu de tenir una bona copa de vi ben aprop per acabar de gaudir-ne!

Mandonguilles amb salsa de poma i pastanaga

Jo acostumo a fer les mandonguilles sempre d'aquesta manera i tot i que el resultat és boníssim i és ideal per guardar al tupper i per congelar, de vegades ve de gust provar de cuinar amb altres ingredients per no acabar pensant que som tan poc creatius que només les sabem fer d'una manera.

Les mandonguilles són perfectes per portar al tupper i és per això que amb aquesta recepta participo en la proposta d'aquest mes de Memòries d'una cuinera que en aquesta ocasió sembla que l'estiguin dedicant al meu blog, plagat de receptes aptes per tupper (recomano veure etiqueta tupperfriendly). 

Aquest cop vaig voler fer una salseta semidolça, tipus la que vaig fer amb els pernilets de pollastre però posant-hi també unes pastanagues per donar-hi un toc de color. Per fer aquesta recepta necessitem: mandonguilles de vedella degudament salpebrades, 1 ceba grossa, 3 pastanagues, 1 poma, mig got de vi blanc, 1 got de llet, 1 iougurt natural, un polsim de ras el hanout, oli d'oliva i sal.

Per començar vaig anar coent les mandonguilles en una cassola amb oli d'oliva i les vaig reservar. Al mateix oli vaig posar una ceba gran tallada a juliana, tres pastanagues a rodanxes i un poma a trossos i vaig deixar que s'anés coent a poc a poc. Quan ja estava una mica cuit hi vaig afegir un rajolí de vi blanc i ho vaig deixar reduïr uns deu minuts. Quan la verdura ja estava ben tova ho vaig triturar i hi vaig afegir un got de llet i un iogur per tal que no quedés tan espès. Vaig afegir-hi un polsim de ras el hanout (barreja d'espècies marroquina substituïble per curry o canyella) i hi vaig tornar a posar les mandonguilles i ho vaig deixar coure durant uns 10 minuts més remenant una mica de tant en tant.

Una recepta de contrastos que acompanyada amb arròs és ideal per portar al tupper o, per què no, per sorprendre la familia un dia que vingui a dinar.

Tatin de figues

Finals d'agost - principis de setembre: època de figues, un saborós fruit que dóna molta dolçor als múltiples plats que s'hi poden cuinar. En si mateix no és un fruit que m'apassioni en excés, no n'acostumo a menjar gaires però els meus pares tenen una figuera a casa seva, de les que són de color verd i, és clar, cada any per aquesta època en tenim per menjar.

Abans d'entrar en matèria deixeu-me dir que si n'heu de comprar i podeu triar no dubteu en agafar d'aquesta classe que són verdes ja que per mi són molt més dolces i bones que les més fosques.

La collita de figues d'aquest estiu no ha estat molt abundant però ha donat prou fruits com per poder fer aquest pastís deliciós i facilíssim.

Per preparar-lo només necessitem unes 15 figues, 50 grs. de sucre morè, un parell de cullerades d'aigua i una massa de pasta fullada. Per començar pelem les figues i les tallem per la meitat i cada meitat en dos trossos longitudinalment. A continuació preparem l'almívar barrejant a foc lent en una cassoleta petita 3 cullerades d'aigua i el sucre. Posem l'almívar a la base d'un motlle rodó baixet no desmuntable i a sobre hi col·loquem les figues. Ho cobrim amb la pasta de full i tot seguit ho enfornem durant uns 10 minuts a 200ºC amb el gratinador, fins que la pasta estigui daurada. Ho traiem del forn, deixem que es refredi una mica i ho tombem, de manera que quedin les figues per sobre i la pasta fullada faci de base. Ja ho tenim llest! Ho he preparat en uns 20 minuts.

Es pot menjar tebi però nosaltres preferim menjar-nos-ho a temperatura ambient amb una bola de gelat de nata o de vainilla. Ideal per un dia de festa o per un compromís de final d'estiu o d'inici de tardor.

Pollastre a la provençal amb olives negres

Avui porto una altra recepta molt fàcil i lleugera, ideal per fer una mica més portable el retorn a la rutina després de les vacances.
Es tracta d'un pollastre guisat seguint una recepta de La cuisine provençale, un recull de receptes força interessant que ja vaig fer servir quan vaig preparar aquestes sardines en escabetx.
Per cuinar-lo només necessitem un pollastre tallat a vuitens, una ceba, un gra d'all, una llauna petita de tomàquet trossejat, un gotet de vi blanc, una dotzena d'olives negres i una mica d'estragó (també es poden posar herbes provençals)
En primer lloc fem daurar el pollastre en una cassola. Quan hagi agafat color hi afegim la ceba tallada a juliana, la llauna de tomàquet i l'all. Ho remenem una mica i hi afegim el gotet de vi blanc i una mica d'estragó. Quan ja s'hagi evaporat l'alcohol baixem el foc, ho tapem i deixem que es vagi coent. Mentre es va fent traiem el pinyol a una dotzena d'olives negres d'Aragó i quan hagin passat uns 20 minuts les aboquem a la cassola, remenem i ho deixem coure durant uns 10 minuts més. A la recepta original el pas de treure el pinyol a les olives se'l saltaven ja que feien servir olives negres sense pinyol, opció molt més fàcil però des del meu punt de vista aquest tipus d'olives negres no tenen res a veure amb unes bones olives d'Aragó; de fet, m'atreviria a dir que les olives negres rodones sense pinyol (les que de vegades posen a les pizzes) espatllarien el plat...

Com veieu a la imatge, fa bona pinta, oi? I com heu vist, és un plat molt i molt fàcil i relativament ràpid de fer que serveix tant per fer un dinar de diumenge com per portar al tupper a la feina fent més agradable el dia.

Pastís de pastanaga

Sí, ja sé que fa massa temps de la darrera recepta… potser algú de vosaltres ja pensava que no hi tornaria. Però aquí estic, tornant a agafar embranzida per apuntar algunes idees per cuinar de manera fàcil i amb pocs ingredients tot esperant que us agradin.

Per encetar aquest nou periode us presentaré un pastís de pastanaga que vaig fer fa uns dies i que ja he fet algunes altres vegades seguint el del blog de la Ivana My little things, altament recomanable. Com que és un pastís original i fàcil de fer em vaig atrevir a fer-lo per portar-lo a una celebració estiuenca que feiem a la feina.

Els ingredients que es necessiten són els següents: 130 grs. de mantega o oli de girasol, 200 grs de sucre morè, una punteta de canyella i nou moscada, mig got de llet, dos ous batuts, dues pastanagues, un grapat d'anous, 200gr. de farina i 3 cullerades de llevat.

Abans de començar vaig ratllar les pastanagues fent servir el suplement triturador del túrmix i les vaig reservar. A continuació vaig desfer la mantega al microones i la vaig posar a un bol gran on hi vaig afegir la canyella i nou moscada, els 2 ous batuts, el sucre i la pastanaga que havia reservat. A continuació hi vaig anar posant la farina i el llevat a poc a poc i les anous a trossets petits. Em va quedar una massa molt espessa a la qual vaig afegir mig got de llet sencera. La meva petita ajudant de cuina va decidir que hi havíem de posar unes perletes de xocolata i així ho vam fer, una petita innovació que no hi quedava del tot malament...

Ho vaig posar al forn a 180º durant uns 35 minuts, fins que l'escuradents va sortir net.

Tal com explica la Ivana es pot completar amb un frosting de formatge barrejant 200 grs. de formatge philadelphia amb 50 grs. de sucre glass i 2 cullerades de crema de llet. Jo no he provat de fer-lo però segur que queda boníssim…

Pastís fred de formatge de cabra, pernil, tomàquet sec i olives negres

Per celebrar el meu aniversari a la feina vaig preparar un pastís salat molt i molt fàcil i ràpid que vaig improvisar una mica amb els ingredients que tenia per la nevera. La base del pastís són 3 ous, 100 gr de  formatge philadelphia i 100 de formatge de cabra (o 200 de philadelphia), 150ml de llet, 100 grs de farina i 100gr. de formatge emmental ratllat, mig gotet d'oli d'oliva i un polsim de sal. 

A aquesta barreja hi podem afegir els ingredients que més ens vinguin de gust, en el meu cas pernil dolç, olives negres i tomàquets secs.

Per preparar el pastís només cal barrejar tots aquests ingredients. Comencem batent els ous i la farina amb una mica de sal i després hi afegim l'oli, la llet, els formatges, les olives i els tomàquets secs tallats a trossets petits i uns daus de pernil dolç. Ho posem en un motlle allargat i al forn pre-escalfat a 200º durant uns 30 minuts o fins que l'escuradents surti net.

Presentat sobre un plat de Miralda feia aquesta pinta:

Pastís d'aniversari amb fondant

Fa gairebé un mes que no publico res al bloc... Normalment intentava publicar una recepta a la setmana però últimament m'està costant molt trobar un moment per cuinar coses noves dignes de ser compartides... I és que el fet de tenir una nena poc menjadora i amb molt poc interès per provar coses noves limita bastant a l'hora de pensar els menús del cap de setmana (que són els dies que em dedico més a la cuina i puc fer coses més interessants).
Paradoxalment gràcies a ella vaig atrevir-me a decorar un pastís amb fondant fent una mica de decoració amb floretes de colors... Ja feia temps que tenia ganes de provar el fondant per decorar un pastís ja que la decoració de pastissos no és el meu fort i pensava que potser aquest sistema m'ajudava a que els pastissos em quedessin una mica més ben presentats.
Primer vaig fer un pa de pessic estandard, una coca de iogurt que és la més fàcil i que dóna més bons resultats. Per fer-la es barreja en un bol:

1 iogurt natural
3 ous
2 mesures de iogurt de sucre
3 mesures de iogurt de farina
1/2 mesura de iogurt d'oli de girasol
1 sobre de llevat

Després es posa al forn durant uns 40 minuts a 180º engegant només la part de baix del forn i sense ventilador. Un cop l'escuradents ens indica que el pastís ja està fet l'obrim i el farcim del què ens sembli (jo hi vaig posar melmelada de gerds).
Per fer la decoració amb el fondant cal estirar-lo després de tenir-lo una estona a les mans amb el corró. Quan aconseguim tenir-lo estirat i més o menys llis el posem per sobre el pa de pessic i retallem les parts sobrants. Sense tenir gens de pràctica s'aconsegueix un bon resultat, és més fàcil del què sembla.

Després vaig fer unes floretes amb fondant de diferents colors amb uns motllos que vaig comprar als Gadgets de cuina i vaig fer una galeta de fondant on hi vaig posar el "felicitats" amb un motllo per fer galetes amb missatge que havia comprat a la mateixa botiga i encara no havia estrenat.

Ella va estar encantada amb les floretes i jo vaig estar molt satisfeta de veure que era capaç de fer un pastís amb una bona presentació...