Pastís d'aniversari de taronja i xocolata: feliços 40!

Se m'està acumulant la feina! Últimament he fet un munt de coses interessants i de descobriments i entre una cosa i l'altra no tinc temps per compartir-les!
Començaré per un pastís que vaig fer dissabte perquè era un dia especial, vam fer una petita celebració de l'aniversari del Jordi i, com cada any vam fer un menú una mica diferent i un pastís per a l'ocasió. El pastís l'hauria d'haver fet divendres per menjar-lo per postres dissabte per dinar però diferents complicacions que no venen al cas ho van impedir... Vaig aconseguir trobar el temps per fer-lo dissabte a la tarda i el vam menjar després de sopar però haig de reconeixer que era més bo diumenge al vespre.
Es tracta d'un pastís de taronja amb perles de xocolata negra i blanca que vaig fer prenent com a inspiració aquest pastís publicat a Chocolatísimo amb unes quantes variacions pel que fa a les quantitats, algunes incorporacions interessants i un acabat que estava a l'alçada de l'ocasió.
En primer lloc, com sempre que fem un pastís, preescalfem el forn a 180º. A continuació barregem 2 ous i 200 grams de sucre fins que quedi una barreja escumosa i hi afegim: un rajolí d'oli d'oliva, 40grs de mantega prèviament desfeta i refredada, 1 iogurt natural, el suc i la ratlladura d'una taronja, un grapat d'ametlles laminades, perles de xocolata negra i un parell de pastilles de xocolata blanca ratllada. Un cop tinguem tots aquests ingredients ben lligats hi afegim 200 grs de farina tamisada i dues cullerades de llevat royal i ho barregem bé tot. Ho posem a un motlle rodó (o com sigui) i ho enfornem durant uns 20 minuts, fins que l'escuradents surti net.
Després hi vaig fer una glassa per sobre barrejant suc de taronja, sucre glas i una mica de te matcha per donar-hi una tonalitat verdosa que no sé si s'aprecia prou a la foto. Finalment vaig fer un 40 posant sucre fos a punt de caramel a un motllo amb números que va regalar el Periódico fa uns anys i que encara no havia tingut ocasió d'estrenar.

Va ser un pastís molt improvisat que vaig anar fent i decorant sobre la marxa... Crec qua a l'homenatjat li va agradar força!