Risotto amb rossinyols i trompetes de la mort

Aquesta és la meva aportació a La recepta del 15 d'aquest mes de novembre que té com a protagonista els bolets.
Això d'anar a buscar bolets a la muntanya és una activitat que no fem mai, de fet a mi no m'agrada gens estar hores buscant una cosa que no has perdut i que no saps si arribaràs a trobar. Suposo que el fet de trobar-ne deu fer una il·lusió infinita, més si tenim en compte el preu dels bolets al mercat, però com que a mi mai m'ha passat no em suposa una motivació per anar-hi...
Però quan arriba la tardor sempre m'agrada comprar-ne i fer algun plat de carn amb bolets. Aquesta vegada, però, vaig comprar rossinyols i trompetes de la mort i em vaig decantar per fer un risotto, un plat de diumenge que feia molt de temps que no menjàvem.
Per fer-lo (per a 2 persones) necessitem una ceba no gaire gran, un grapat de bolets, un gotet de vi blanc, unes tres tasses d'arròs bomba i un litre de brou de pollastre (s'accepten tetra bricks).
Per començar cal tallar una ceba a trossets molt petits i posar-la a coure en oli d'oliva a foc molt lent en una cassola. Paral·lelament posem un litre de brou de pollastre a bullir. Quan la ceba ja està transparent es posen els bolets (en aquest cas un grapadet de rossinyols i trompetes de la mort), s'hi afegeix l'arròs (per fer risotto jo faig servir arròs bomba) i un gotet de vi blanc. Quan l'alcohol s'ha evaporat posem un parell de cullerots del brou que ja tenim calent i ho remenem fins que el brou s'hagi evaporat. Anem repetint l'operació en diverses ocasions fins que l'arròs estigui cuit. No s'hi val posar tot el brou de cop i esperar a que es vagi evaporant, el resultat no serà igual, seguríssim!! Quan l'arròs ja està cuit es posa un grapat generós de formatge parmesà ratllat i es segueix remenant fins que el formatge es fongui bé i quedi un arròs ben cremós.

El toc de distinció va ser quan, un cop servit al plat, hi vam posar per sobre un polsim de sal amb tòfona blanca que ens havien portat de França els nostres cunyats i que hi va quedar d'allò més bé...

Evidentment el risotto requereix d'una presentació diferent per donar-li més entitat com a plat de festiu. I això sí, si fas risotto has de tenir un bon vi a punt per a ser servit.