Ossobuco a la milanesa

L'Ossobuco és una part de la vedella que surt molt bé de preu i queda molt gustosa, cal però que disposem de temps per endavant ja que necessita d'una bona estona de foc lent si volem que quedi ben tendra. Normalment el faig seguint una altra recepta que m'havia passat la meva tieta i que crec que és de l'Arguiñano que dóna molt bon resultat (la propera vegada que la faci la penjaré). L'altre dia vaig optar per l'ossobuco que ens proposa Ferran Adrià a La cocina de la familia, un senzill i interessant llibre del qual ja he publicat algunes receptes com aquests cabdells a la planxa o aquest plàtan a la llima.

La principal diferència d'aquesta recepta d'ossobuco a la que jo feia normalment és que la cocció de la carn es fa al forn, la qual cosa fa que ens puguem oblidar completament de que estem cuinant i passar directament a posar una pel·lícula de 120 minuts (per Déu, que sigui bona i entretinguda, més que res perquè no us adormiu i se us cremi tot!!!). Aquest és el temps que la carn necessita de forn per quedar ben tendra. 

Per començar hem de salar la carn, enfarinar-la i passar-la per una paella amb oli calent. Tot seguit la retirem i la dipositem en una plata que pugui anar al forn. Al mateix oli es sofregeix una pastanaga, una ceba, una dent d'all i un tall d'api tallat a trossets petits. Es remena una mica, es posa una fulla de llorer i es deixa coure durant uns 10 minuts. A continuació es posa un gotet de vi blanc, es deixa que s'evapori l'alcohol i s'hi afegeix un parell de cullerades de tomàquet fregit (el típic tomàquet fregit que ens ha sobrat després de preparar una pizza, per exemple). Ho deixem coure tot durant un quart d'hora aproximadament i ho mullem amb una mica d'aigua. Posem aquesta salsa per sobre dels talls d'ossobuco i ho posem al forn tapat amb paper d'alumini a 200ºC durant un parell d'hores. Aquí és quan podeu mirar la pel·lícula. Passat aquest temps ja estarà llest, només caldrà fer la gramola barrejant ratlladura de taronja i de llimona amb julivert i all picat i posar-la per sobre de la carn, Jo aquest últim pas no el vaig fer perquè vaig congelar l'ossobuco ja fet i el dia que el vam menjar em vaig oblidar de preparar-ho... El proper dia no fallaré amb això!

Ho vaig acompanyar amb una mica d'arròs i ja va servir de plat únic. És un plat que es fa sol al forn, només cal que hi destinem l'estoneta de tallar i coure les verdures (45 minuts?) i el resultat és molt bo, ideal si teniu convidats. Es podria dir que la relació temps destinat-resultat obtingut és molt satisfactòria...

Si només cuineu per a 2 persones jo recomano fer 6 talls d'ossobuco i multiplicar per 3 la quantitat de verdures i guardar-ho al congelador per altres ocasions o fins i tot per un dia que vulguem portar un tupper deluxe que serà l'enveja dels nostres companys de feina...