Avui presentem una nova recepta dels convidats, un pastís de poma que ens va fer la meva germana i el meu cunyat Pau per celebrar el seu aniversari que, casualitats de la vida, és la mateixa setmana.
En uns moments en què tothom té massa feina per participar en aquest apartat del bloc, em fa especialment il·lusió rebre una nova recepta, més si ve de part de la Sara i el Pau i és tan bona com aquesta.
És una recepta familiar, d’aquelles
d’origen desconegut. Jo l’he agafat de la meva sogra, la qual la va aprendre de
la seva tieta d’un poble de Valladolid, però no he investigat més enllà. És un
pastís d’una textura diferent que resulta força lleuger després d’un àpat
contundent i, el més important, és apte per dietes baixes en greixos saturats.
La llimona en aquest pastís és clau pel resultat final, no us la descuideu!!
Ingredients:
6-7 pomes golden o reineta (segons
tamany)
3 ous
1 got (mida d’aigua però no massa
gran) d’oli d’oliva suau o de girasol
1 got de sucre
1 got de llet
1 got de farina
La pell rallada d’una llimona
1 sobre de llevat químic Royal o
de bicarbonat
Procediment:
Pelar i tallar a trossets petits
totes les pomes exceptes dues, que reservarem per la decoració final.
Triturar-les amb tota la resta dels ingredients i posar la barreja en un motllo
untat amb oli o mantega. Tallar les dues
pomes restants a grills petits i col.locar per sobre de forma decorativa. Posar al forn pre-escalfat a 180°C durant
35-40 min. Comprovar que està més o menys cuit punxant amb un palet. Sempre que
l’he fet el palet encara surt força moll, sembla que no mai s’acabi de coure
del tot. Jo comprovo també que el centre del pastís no es mogui com un flam, i
acostumo a deixar-lo al forn uns 10 minuts del que diu la recepta original.
Treure el pastís del forn i escampar-hi per sobre una capa fina de melmelada
d’arbercoc o de préssec per donar-li color i brillantor i coure 5 minuts
més. Deixeu-lo refredar a temperatura
ambient i poseu-lo a la nevera abans de servir.
Bon profit!
És el meu pastís preferit, després del de formatge. Te n'agafaria un tallet grosset, eh, Berta? Bon carnestoltes!!
ResponElimina