dilluns, 20 de maig del 2013

Pastís fred de formatge de cabra, pernil, tomàquet sec i olives negres

Per celebrar el meu aniversari a la feina vaig preparar un pastís salat molt i molt fàcil i ràpid que vaig improvisar una mica amb els ingredients que tenia per la nevera. La base del pastís són 3 ous, 100 gr de  formatge philadelphia i 100 de formatge de cabra (o 200 de philadelphia), 150ml de llet, 100 grs de farina i 100gr. de formatge emmental ratllat, mig gotet d'oli d'oliva i un polsim de sal. 
A aquesta barreja hi podem afegir els ingredients que més ens vinguin de gust, en el meu cas pernil dolç, olives negres i tomàquets secs.

Per preparar el pastís només cal barrejar tots aquests ingredients. Comencem batent els ous i la farina amb una mica de sal i després hi afegim l'oli, la llet, els formatges, les olives i els tomàquets secs tallats a trossets petits i uns daus de pernil dolç. Ho posem en un motlle allargat i al forn pre-escalfat a 200º durant uns 30 minuts o fins que l'escuradents surti net.

Presentat sobre un plat de Miralda feia aquesta pinta:

dimarts, 23 d’abril del 2013

Pastís d'aniversari amb fondant

Fa gairebé un mes que no publico res al bloc... Normalment intentava publicar una recepta a la setmana però últimament m'està costant molt trobar un moment per cuinar coses noves dignes de ser compartides... I és que el fet de tenir una nena poc menjadora i amb molt poc interès per provar coses noves limita bastant a l'hora de pensar els menús del cap de setmana (que són els dies que em dedico més a la cuina i puc fer coses més interessants).
Paradoxalment gràcies a ella vaig atrevir-me a decorar un pastís amb fondant fent una mica de decoració amb floretes de colors... Ja feia temps que tenia ganes de provar el fondant per decorar un pastís ja que la decoració de pastissos no és el meu fort i pensava que potser aquest sistema m'ajudava a que els pastissos em quedessin una mica més ben presentats.
Primer vaig fer un pa de pessic estandard, una coca de iogurt que és la més fàcil i que dóna més bons resultats. Per fer-la es barreja en un bol:

1 iogurt natural
3 ous
2 mesures de iogurt de sucre
3 mesures de iogurt de farina
1/2 mesura de iogurt d'oli de girasol
1 sobre de llevat

Després es posa al forn durant uns 40 minuts a 180º engegant només la part de baix del forn i sense ventilador. Un cop l'escuradents ens indica que el pastís ja està fet l'obrim i el farcim del què ens sembli (jo hi vaig posar melmelada de gerds).
Per fer la decoració amb el fondant cal estirar-lo després de tenir-lo una estona a les mans amb el corró. Quan aconseguim tenir-lo estirat i més o menys llis el posem per sobre el pa de pessic i retallem les parts sobrants. Sense tenir gens de pràctica s'aconsegueix un bon resultat, és més fàcil del què sembla.





















Després vaig fer unes floretes amb fondant de diferents colors amb uns motllos que vaig comprar als Gadgets de cuina i vaig fer una galeta de fondant on hi vaig posar el "felicitats" amb un motllo per fer galetes amb missatge que havia comprat a la mateixa botiga i encara no havia estrenat.

Ella va estar encantada amb les floretes i jo vaig estar molt satisfeta de veure que era capaç de fer un pastís amb una bona presentació...


diumenge, 24 de març del 2013

Mandonguilles amb tomàquet i alberginia

Avui porto una recepta que faig bastant sovint perque és ideal pel tupper, es pot congelar perfectament i no dóna massa feina (a part de fer les boletes de carn...). Com que resulta una mica entretingut, normalment faig mig quilo de carn i així ja en tinc per menjar-ne dues persones un parell de vegades. Acompanyada d'una mica d'arròs o de cous cous és perfecte pel tupper.

Per començar es posa la carn picada de vedella en un bol i s'hi barreja sal, pebre, un ou, una mica de molla de pa sucada en llet i també hi podem posar les espècies que més ens agradin (jo opto normalment per comí i coriadre en pols). Si no us agraden les espècies, també les pots fer de manera més clàssica amb all i julivert. Ho barregem tot molt bé i anem fent boletes que les passem per farina. Les enrossim en una cassola amb l'oli una mica calent i les reservem en una safata.

A continuació posem una llauna gran de tomàquet triturat dins d'una cassola antiadherent i quan comenci a bullir hi posem una alberginia tallada a quadrets, ho tapem i ho deixem coure a foc lent fins que ja estigui cuita. És el moment de posar les mandonguilles una altra vegada a la cassola, remenar una mica i deixar que bulli tot junt durant uns 15 minuts. I, com he comentat a l'inici, podem fer una mica de cous cous o d'arròs i ho servim tot junt





















Quan no tinc gaire temps ho faig amb mandonguilles comprades a la carnisseria. Evidentment que no és el mateix però quan el temps escasseja més val fer-ho amb mandonguilles ja fetes (d'una carnisseria de confiança, això sí!) que menjar qualsevol cosa fora de casa!

diumenge, 17 de març del 2013

Bacallà amb ceba i poma al forn amb mel

Durant el mes de març s'ha celebrat a Barcelona la Primera ruta del bacallà, unes jornades gastronòmiques en què diferents restaurants fan les seves propostes amb aquest peix tan present a la nostra cuina com a protagonista. Aquest diumenge havíem pensat acostar-nos a algun dels restaurants a fer un d'aquests apetitosos menús però el mal temps que ja feia dies que estaven anunciant ens va portar finalment a quedar-nos a casa. Però com que teníem ganes de menjar bacallà ahir ens vam acostar a una bacallaneria de les de tota la vida i vam comprar uns talls de bacallà ben formosos per cuinar-lo nosaltres mateixos.

Quan el vam comprar no sabíem gaire com el preparariem i al final ens va sortir aquesta recepta molt ràpida i fàcil de fer que ha donat un resultat molt bo, digne de diumenge.

Per fer-la només necessitem uns talls de bacallà, una poma, una ceba grossa, panses, pinyons i mel. Per començar posarem la ceba tallada a juliana i la poma tallada a trossos a una paella amb una mica d'oli d'oliva i quan ja estigui una mica fet ho posarem a una plata d'anar al forn. Eixugarem el bacallà amb un paper de cuina i posarem els talls de bacallà també a la plata. Després regarem amb una mica de mel els talls de bacallà i posarem uns quants pinyons per sobre. Ho posarem al forn que ja hem escalfat prèviament durant uns 20 minuts amb el gratinador i ja estarà llest per servir.




















El suc propi del bacallà es barreja amb la mel i la poma i ceba, barrejant sabors dolços i saladets del bacallà fent que tot el conjunt tingui un gust i una textura boníssims... És un plat molt lleuger i sa i no cal dir que es pot portar al tupper perfectament!

dijous, 28 de febrer del 2013

Espatlla de xai al forn amb patates

Ens encanta l'espatlla de xai al forn però per alguna raó que se m'escapa feia més d'un any que no en feiem... Diumenge hi vam posar remei i vaig fer una espatlla de xai de la manera que la fan a Castella, molt senzilla, amb pocs guarniments però molt molt gustosa.

Per començar encenem el forn i posem una cassoleta amb un parell d'alls aixafats i un parell de dits d'aigua a la part més baixa. Després salem la carn, la posem a una plata hi tirem un raig d'oli per sobre i la posem al forn, a uns 180º durant uns 45 minuts. Mentre es va fent la carn pelem i tallem unes patates i les posem a una altra plata també dins del forn. Quan veiem que la carn està daurada (al cap d'uns 20 minuts aproximadament) la girem per tal que es faci bé pels dos costats. Un cop haguem girat la carn esperem uns 10 minuts i posem el suc d'una llimona per sobre de la carn de manera que es barregi amb el suc que havia desprès la carn. En aquest suquet hi afegim les patates, que ja portaran uns 20 minuts dins del forn i ja estaran prou cuites i deixem que s'acabi de coure tot conjuntament durant uns 10 minuts més.

Feia aquesta pinta:



















La veritat és que va quedar boníssim, amb el gustet de la llimona i l'aroma d'all... Sembla mentida però l'aroma de l'all s'impregna en el sabor de la carn i les patates d'una manera uniforme i subtil. Ho vam acompanyar d'un pebrotets del padron i uns xampinyons passats per la paella amb all i julivert. Vam destapar una ampolla de vi negre i va començar el festival carnívor de diumenge... 



dissabte, 23 de febrer del 2013

Pastís de te matcha amb lemon curd

Aquest pastís el vaig fer per postres fa un parell de diumenges, un dia que vaig fer un menu japonès amb sushi i fideus yakisoba. Vaig partir de la recepta de coca de iogurt, li vaig posar unes cullerades de te matcha (te verd en pols, el trobareu a qualsevol supermercat oriental) i després el vaig obrir i el vaig farcir de crema de llimona anglesa (lemon curd).
Per començar fem el lemon curd, jo el vaig fer seguint la recepta de Carme de Dulces bocados, un blog ple de coses temptadores i amb unes fotos espectaculars. Per fer-lo posem en un cassó el suc de tres llimones i ratlladura de la pell d'una d'elles (o més, al nostre gust). Afegim 150ml. d'aigua, 2 ous, 2 cullerades de Maizena i 2 cullerades de sucre i ho barregem tot bé. Quan haguem desfet els grumolls de la farina, (no sempre és fàcil) ho posem al foc i ho anem remenant fins que es torni una crema espessa. Ho deixem refredar tapat amb paper film tocant tota la superfície per tal que no s'assequi.
Mentre es refreda la crema fem la coca de iogurt barrejant en un bol els següents ingredients:
1 iogurt natural
2 mesures de iogurt de sucre
3 ous
3 mesures de farina
1 mesura d'oli de girasol
1 sobre de llevat
2 cullerades de te verd matcha

Ho enfornem amb el forn encès només a la base (sense ventilador ni gratinador) durant una mitja hora aproximadament, fins que l'escuradents surti ben net.
Hem de deixar-la refredar, això fa que sigui una recepta que es pugui fer en diferents moments del dia.
Quan el pastís ja està fred l'obrim per la meitat i el farcim amb la crema de llimona i finalment el decorem amb una mica de sucre en pols, que a més de millorar l'estètica, l'endolceix una miqueta.




















El contrast del te amb l'acidesa de la llimona li donava un toc boníssim i molt original. La veritat és que va ser ideal com a postres d'un dinar de total inspiració oriental. Sayounara さようなら  

diumenge, 17 de febrer del 2013

Ossobuco a la milanesa

L'Ossobuco és una part de la vedella que surt molt bé de preu i queda molt gustosa, cal però que disposem de temps per endavant ja que necessita d'una bona estona de foc lent si volem que quedi ben tendra. Normalment el faig seguint una altra recepta que m'havia passat la meva tieta i que crec que és de l'Arguiñano que dóna molt bon resultat (la propera vegada que la faci la penjaré). L'altre dia vaig optar per l'ossobuco que ens proposa Ferran Adrià a La cocina de la familia, un senzill i interessant llibre del qual ja he publicat algunes receptes com aquests cabdells a la planxa o aquest plàtan a la llima.

La principal diferència d'aquesta recepta d'ossobuco a la que jo feia normalment és que la cocció de la carn es fa al forn, la qual cosa fa que ens puguem oblidar completament de que estem cuinant i passar directament a posar una pel·lícula de 120 minuts (per Déu, que sigui bona i entretinguda, més que res perquè no us adormiu i se us cremi tot!!!). Aquest és el temps que la carn necessita de forn per quedar ben tendra. 

Per començar hem de salar la carn, enfarinar-la i passar-la per una paella amb oli calent. Tot seguit la retirem i la dipositem en una plata que pugui anar al forn. Al mateix oli es sofregeix una pastanaga, una ceba, una dent d'all i un tall d'api tallat a trossets petits. Es remena una mica, es posa una fulla de llorer i es deixa coure durant uns 10 minuts. A continuació es posa un gotet de vi blanc, es deixa que s'evapori l'alcohol i s'hi afegeix un parell de cullerades de tomàquet fregit (el típic tomàquet fregit que ens ha sobrat després de preparar una pizza, per exemple). Ho deixem coure tot durant un quart d'hora aproximadament i ho mullem amb una mica d'aigua. Posem aquesta salsa per sobre dels talls d'ossobuco i ho posem al forn tapat amb paper d'alumini a 200ºC durant un parell d'hores. Aquí és quan podeu mirar la pel·lícula. Passat aquest temps ja estarà llest, només caldrà fer la gramola barrejant ratlladura de taronja i de llimona amb julivert i all picat i posar-la per sobre de la carn, Jo aquest últim pas no el vaig fer perquè vaig congelar l'ossobuco ja fet i el dia que el vam menjar em vaig oblidar de preparar-ho... El proper dia no fallaré amb això!





















Ho vaig acompanyar amb una mica d'arròs i ja va servir de plat únic. És un plat que es fa sol al forn, només cal que hi destinem l'estoneta de tallar i coure les verdures (45 minuts?) i el resultat és molt bo, ideal si teniu convidats. Es podria dir que la relació temps destinat-resultat obtingut és molt satisfactòria...
Si només cuineu per a 2 persones jo recomano fer 6 talls d'ossobuco i multiplicar per 3 la quantitat de verdures i guardar-ho al congelador per altres ocasions o fins i tot per un dia que vulguem portar un tupper deluxe que serà l'enveja dels nostres companys de feina...




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...