Moll de roca al forn al vi blanc

El peix de roca és molt bo i gustós, l´únic inconvenient que té és la gran quantitat d'espina que el limita al públic adult poc mandrós per aquestes coses. El Roger, com l'hem anomenat sempre, o moll de roca és un dels meus preferits: un peix carnós i molt gustós. Sempre l'havia fet a la planxa, així, directament, sense farina ni res però en aquest estat de repòs relatiu en què em trobo vaig tenir una mica més de temps per pensar i vaig idear una nova forma de preparar-lo (que es podria adaptar a altres tipus de peix) molt senzilla i ràpida. Per cuinar entre vuit i deu rogers de tamany mig només necessitem, a més del peix, unes 10 ametlles torrades, un gra d'all, unes fulles de julivert i mig gotet de vi blanc

En primer lloc cal posar els rogers sense cap ni tripa a una plata de forn i hi posem per sobre la picada d'ametlles, all i julivert diluïda amb el vi blanc i un rajolí d'oli d'oliva. Enfornem durant 15 minuts i ja ho tenim llest:

No crec que aguanti el pas pel tupper i microones i, de fet, seria una pena convertir aquests peixets rosats en una textura de consistència dubtosa reescalfada... Crec que és un sopar ideal per l'estiu, amb un gotet de vi blanc fresquet...mmmh...com es troba a faltar...

Gambes i cloïsses amb llet de coco i fulles de coriandre

No volia acabar l'any sense publicar el post número 100 del bloc i la recepta que hem fet avui per dinar, tot i ser molt semblant al mar i muntanya thai mereix també tenir un lloc en aquest recull de receptes.
Els currys tailandesos són uns plats molt ràpids de fer i que donen un resultat exòtic i interessant... Avui he optat per incorporar cloïsses, que feien una pinta estupenda, i he pensat que el proper pas és fer uns musclos amb llet de coco i suc de llima que fa temps que tinc al cap...
Per preparar el plat només necessitem gamba llagostinera grossa (n'he posat 5 per cap), un grapat de cloïsses, una ceba, una culleradeta de pasta de curry verd thai, una llauna petita de llet de coco, una fulla de llima keffir i unes fulles de coriandre fresc.
Per començar tallem la ceba a juliana i la posem a coure al wok amb un rajolí d'oli de girasol. Mentre es fa la ceba, treiem el cap i pelem els llagostins, tot seguit fem un petit tall al llom per treure l'intestí. Quan la ceba està enrossida hi incorporem els llagostins i hi afegim la cullerada petita de pasta de curry verd. Ho barregem tot bé i hi aboquem la llet de coco i la fulla de llima. Quan arrenqui el bull s'afegeixen les cloïsses i ho deixem coure uns 10 minuts, fins que les cloïsses quedin obertes. Abans de servir ho decorem amb les fulles de coriandre tallades a trossets que li acabarà de donar el gustet tant característic thai i ho acompanyem tot amb arròs basmati.

Si fossim rigorosos ho hauríem de servir amb una cervesa thailandesa però un gotet de vi blanc fresquet també li va la mar de bé. Si aquest plat el penseu fer amb convidats, tingueu en compte que el seu gust picant no és apte per a paladars poc experimentats i/o poc avesats a la innovació.

Llobarro al forn amb patates

Avui us presentaré un plat de peix que vaig preparar fa uns dies i que per aquells que no us estimula massa el peix o us fa mandra la seva preparació per tema de l'olor, us el recomano ja que té un gust molt bo i no l'has de manipular excessivament.

Comprem el llobarro ben net, sense cap ni tripes, i amb uns talls al llom i a la part superior per afavorir una bona cocció ben armònica. El salem un mica i el reservem.

Comencem per coure les patates a foc ben lent (en aquesta ocasió que teníem quatre llobarros hi vaig posar 4 patates mitjanetes), que es vagin fent i hi posem un punt de sal. En una altra paella hi posem un rajolí d'oli que l'escalfem amb tres alls tallats a juliana per tal que agafi el seu gustet. Hi posem tres cebes de figueres grans tallades a juliana i troços de pebrot verd i vermell tot amb el seu punt de sal i un puntet de pebre. També que es vagi fent poc a poc fins que la ceba quedi transparent. Quan arribem a aquest punt hi afegim una llauna de tomàquet a troços que deixarem coure una miqueta per tal que tot plegat sigui més sucós. Finalment hi afegim un got de vi blanc i esperarem que faci una mica de xup xup per tal que l'alcohol s'evapori i la tomàquet es vaig coent.

Procedim a posar-ho a la safata del forn. A la base hi posem un rajolí d'oli i les patates prèviament cuites. En una segona capa hi aboquem el contingut de la segona paella amb la ceba i el pebrot. I a la part superior hi posem els llobarros amb una rodanxa de llimona als talls que hem realitzat en el llom per tal que agafi l'aroma del cítric. Opcionalment s'hi pot posar per sobre una picada de fruits secs amb julivert tot i que en aquesta ocasió no ho vaig fer.

Ho introduïm al forn prèviament escalfat a 200ºC durant 20 minuts. I ja ho tenim llest per servir!!!

Un plat saborós, amb gust amb personalitat fruit de la barreja de l'all, el pebre i la llimona. I tot això acompanyat d'un vinet blanc que us agradi, nosaltres apostem per un de sec.... però això va a gustos.

Pastís de moniato amb frosting de formatge

Aquest és un pastís que vaig fer unes quantes setmanes, quan encara feia caloreta i pensavem que era la primera castanyada que anàvem amb maniga curta... La tardor ha arribat de cop i per fi ha acabat una eterna primavera que ja començava a cansar...
Aprofitant que encara trobem moniatos al mercat comparteixo aquesta recepta, una variant de la que vaig trobar a Ma petite boulangerie, un blog farcit de receptes de pans i pastissos interessants. Aquesta recepta es pot fer un pa de pessic ideal per esmorzar o berenar. En fer-la amb motllo rodó i amb un frosting de formatge vaig convertir-lo en unes postres de diumenge originals.
Per fer-lo només necessitem 200 de moniato cuit (jo el vaig fer al microones), 2 ous, 150 grs de sucre morè, 60 grs. d'oli de girasol, 200 grs. de farina, mig sobre de llevat i una mica de canyella en pols.
Començarem coent el moniato al microones i un cop cuit l'afegirem als ous i el sucre que ja hem barrejat prèviament. A continuació hi afegirem l'oli, la farina, el llevat i la canyella i ho barrejarem tot molt bé. Ho posarem a un motllo rodó i ho deixarem coure al forn a 180ºC durant uns 40 minunts, fins que l'escuradents surti net. Un cop el pastís estigui desmotllat i fred el cobrirem amb el frosting: barregem formatge philadelphia amb sucre glas... així de senzill. Hi posem uns guarniments de colors per fer-ho tot una mica més divertit. Un consell: millor posar-los a l'últim moment, així no queden mig desfets com es veu a la foto...

Pastís de formatge amb menta

Com a postres de diumenge avui hem preparat un pastís de formatge clàssic amb un toc de menta i llimona. És un dels pastissos més fàcils que existeixen, es prepara en 10 minuts i després només cal posar-lo al forn durant uns 40 minuts. En poc menys d'una hora tenim unes postres de diumenge lleugeres i ideals que admeten nombroses variacions.

Per fer el pastís de formatge clàssic només cal barrejar, per aquest ordre 3 iogurs naturals, 250 grs. de formatge philadelphia, 4 cullerades de maizena, 10 cullerades de sucre i 3 ous. Un cop estigui ben barrejat ja tenim la base del pastís de formatge i hi podem posar el que ens vingui de gust. En aquest cas he optat per posar-hi unes quantes fulles de menta tallades molt molt petites i una mica de ratlladura de llima que hi han donat un toc que recordava el sabor d'un "mojito" (sense alcohol).

Després he posat el pastís al forn durant uns 40 minuts a uns 180º tenint només la part de baix engegada i posant el grill només els últims 10 minuts perque quedi més daurat.

Qui vulgui seguir gastant-se 20 euros a la pastisseria ho pot seguir fent, però amb propostes com aquesta i aquest altre pastís de formatge que ja us vaig mostrar en aquest mateix blog us asseguro que us els podeu ben bé estalviar i gaudir d'unes postres boníssimes amb poquet esforç...

Conill amb fruits de tardor

Aquí us presento una altra recepte de convidat. He tingut el plaer de menjar aquest conill amb un gust amb molta personalitat amb ingredients típics de la tardor. La protagonista és la Isabel, que tot i no agradar-li gaire la cuina té cops amagats i té la virtud de saber combinar diferents ingredients en teoría dispars

amb un resultat sorprenent.

Aquesta és la seva recepta:

Per fer aquest plat primerament posem en una cassola gran una ceba tallada per la meitat, quatre alls grans i dues fulles de llaurer per tal que l’oli agafi un bon sabor. Un cop aquí hi posem el conill degudament salpebrat, en aquesta recepta hi vam afegir dos conills trossejats, amb alfàbrega i farigola. Ho deixem coure a foc baix una bona estona per tal que el conill es vagi fent i estobant.

Quan comenci a enrossir-se hi afegim un raig de conyac i el deixem que es faci fins que s’evapori l’alcohol. En aquest punt retirem la ceba i els alls que els utilitzarem posteriorment per fer la picada.

La picada consta d’aquests dos elements més un altre all cru, set o vuit avellanes, set o vuit admetlles torrades, tres castanyes prèviament escaldades per poder-les pelar, un grapat de bolets per donar gust (en aquest cas llateroles, camagrocs i rossinyols), mig pot de tomàquet triturat i una mica d’aigua i sal. Aquesta picada l’hem triturat i l’hem afegit a la cassola amb el conill.

Quan arrenca el bull hem afegit un got de vi rosat,  un plat de bolets variats de temporada (els mateixos que la picada), una quinzena de castanyes i un moniato pelat i tallat a daus. S’ha deixat coure una mitja hora a foc baix per tal que tots els ingredients agafin el seu punt ideal de cocció.

I ja tenim preparat un plat de temporada, amb ingredients típics de tardor que donen una gran riquesa de sabors i textura al pal·ladar.

Per anar bé, s’ha d’acompanyar amb un bon vi i sobretot d’un bon pa per sucar en la salsa. Aneu en compte de no menjar-vos els colzes.  

Uns panellets diferents III

Un any més hem tornat a respondre a la cita anual de creació i producció de panellets diferents i imaginatius. Cada vegada és més difícil no repetir fórmules ni ingredients però ens en sortim i crec que el resultat ha estat prou satisfactori.

El procés d'elaboració de la base ha estat el mateix de sempre: 1kg d'ametlla mòlta, 1/2 kg de sucre i una patateta bullida que ajudi a lligar-ho tot. Un cop feta la massa la dividim en 6 boles, corresponents a cadascún dels gustos que farem. En aquesta ocasió:

1. Mel, mató i pinyons. Només un rajolí de mel i un parell de cullerades soperes de mató són suficients per fer uns panellets molt suaus i gustosos. Els pinyons els hem barrejat amb la massa tot i que també podeu optar per enganxar-los per fora amb l'ajuda d'un rovell d'ou.

2. Plàtan i llima. Una barreja de gustos inspirada en Ferran Adrià i que ja vaig preparar: Plàtan a la llima. Amb el suc de mitja llima i ratlladura de dos llimes i mig plàtan madur aixafat aconseguim una massa de textura ideal i un gran sabor.

3. Festuc i cardamom. Uns quants festucs triturats i un parell de llavors de cardamom en pols, tot barrejat per fer uns panellets d'inspiració àrab. A la part superior de la massa hi he col·locat un festuc senser per qüestions decoratives.

4. Carbassa i llavor de carbassa. Barregem la polpa cuita dun tros de carbassa amb la massa i hi afegim unes quantes llavors de carbassa fregides i salades. Contrast interessant dolç-salat...

5. Xocolata blanca i lacasitos. Aquesta és una concessió a la petita de la casa...

6. Coco ratllat i melmelada de pinya. La idea era combinar aquests dos ingredients per fer una mena de panellet de pinya colada...

Si voleu idees de més panellets diferents podeu veure'ls aquí i aquí. Ara tenim un any més per anar prenent notes per la propera edició dels panellets diferents! No fallarem!