Bacallà "Ajoarriero"

L'altre dia vaig tornar a fer un plat de bacallà amb patates, pebrots i tomàquets, un bacallà "ajoarriero", plat d'origen basc molt gustós i fàcil de fer. Abans el feia d'una forma una mica més laboriosa però ara he descobert com agilitzar alguns dels passos de manera que sigui molt més ràpid de fer.
Per fer-lo necessitem 1/2 kg de bacallà esqueixat, mitja llauna de tomàquet, un pebrot verd, una ceba grossa, un parell de patates grosses, mitja llauna de pebrots del piquillo, uns quants alls i julivert.
Per començar coem les patates tallades com si anessim a fer una truita al microones i, al mateix temps anem fent un sofregit amb la ceba i el pebrot verd. Quan ja estan una mica cuits hi afegim la mitja llauna de tomàquet trossejat (o un parell de tomàquets frescos ratllats). Quan ja tenim les patates cuites i el sofregit ja està fet les hi afegim i ho remenem tot bé. En aquest punt cal tenir en compte que les patates a la recepta original es fregeixen en una paella a part enlloc de ser cuites al microones. És evident que les patates fregides són molt més bones que les patates cuites al microones però si després de coure-les les barregem bé amb el sofregit també agafen un bon gustet i ens estalviem uns quants greixos. A més, estalvia un munt de temps això de coure les verdures al microones... En una altra paella hi posem uns quants alls a làmines i els pebrots del piquillo tallats a tiretes i els afegim a la barreja de les patates i el sofregit. Finalment hi posem el bacallà esqueixat dessalat ben sec i li donem unes quantes voltes per tal que es cogui. li posem un bon grapat de julivert trossejat i ja ho tenim llest!

Jo hi vaig afegir unes quantes olives negres tallades a làmines però això és una aportació personal que no he llegit a cap de les receptes consultades... Si heu de menjar de tupper durant la setmana intenteu fer-ne una mica més del compte!
Imprescindible acompanyar aquest bacallà amb una mica de vi blanc ben fresquet!

Pa de pessic de carbassa

Arribo a temps de participar a La recepta del 15 que en aquesta ocasió està dedicada a la carbassa. Ja he fet servir aquest ingredient en algunes receptes publicades al blog com aquesta crema de carbassa o aquest gulash de gall d'indi amb carbassa. Avui he optat per fer alguna cosa dolça i he decidit fer un pa de pessic dolç i esponjós ideal per esmorzar o berenar.
He trobat una recepta molt similar a diversos blogs i a totes es feia èmfasi en la importància de fer servir 300 grams de carbassa pelada i ratllada i respectar exactament la mesura d'ingredients que s'indicava. Així doncs, he seguit la recepta al peu de la lletra fent només un petit canvi per, una vegada més evitar la mantega i fer-lo més saludable.
En primer lloc cal pelar i triturar 300 grams de carbassa. Aquest és el pas més pesadet de tot el procés però si tenim el suplement triturador del túrmix es fa de forma relativament fàcil, tallant la carbassa en trossets prou petits la màquina ja s'encarrega de fer la resta.
A continuació es barregen 4 ous amb 300 grams de sucre amb el suplement batedor del túrmix fins que quedi ben barrejat. En un altre bol es posen 300 gr. de farina tamisada, 12 grams de llevat royal (no hi poseu el sobre sencer, que sembla ser que és massa) i un polsim de canyella en pols. Ara només es tracta d'abocar al bol de la barreja de farina (per aquest ordre) el puré de carbassa, la barreja d'ou i sucre i uns 50ml d'oli de girasol (substituïbles per 100grs. de mantega). Tot això ho anem barrejant poc a poc un amb el batedor del túrmix fins que tingui una textura homogènia i ja ho tenim llest per anar al forn (que ja haurem encès una mica abans).
Abans de posar-lo al forn li he barrejat unes perles de xocolata negra que li dóna un toc diferent que el millora realment i per mi és molt més bo.
Al forn s'hi ha estat durant 50 minuts a 180º només amb la part de baix del forn encesa. Després d'aquest temps ja es pot obrir el forn, mirar si ja està fet i en cas que no estigui fet (farem la prova de l'escuradents per saber-ho) només caldrà tancar-lo de nou i esperar 10 minuts més sense obrir el forn i tornar a posar l'escuradents per veure si ja està fet.

El resultat és un pa de pessic molt flonjo i gustós, que et permet sorprendre en cada queixalada el teu paladar i el dels teus convidats si és que el vols compartir!!!

Pollastre al curry amb verduretes i premi!

Seguint amb la temporada tupper que acaba de començar presento un pollastre al curry molt fàcil i rapidet de fer. Quan haig de fer pollastre pel tupper de l'endemà i me l'imagino fet a la planxa i després reescalfat al microones se'm regira l'estómac i busco per la nevera alguna cosa per acompanyar-lo i fer-lo comestible. Un dels recursos més utilitzats és posar-hi unes quantes verduretes i alguna espècie que li doni una mica de gustet i acompanyar-lo amb arròs blanc i això és el que vaig fer la setmana passada. En primer lloc es talla el pollastre a tiretes i es passa per la paella amb el foc una mica fort, de manera que quedi dauradet, tirant-hi força curry de manera que quedi una mica groc. Un cop està fet es retira del foc i es reserva. Al mateix oli es posa la verdura tallada a quadrets: ceba, pebrot verd, pastanaga i carbassó (no cal dir que es poden posar les verdures que més ens agradin) i quan ja estiguin una mica fetes s'hi afegeix una llauna de tomàquet sencer tallat a trossets. Es remena bé i s'hi posa també un polsim de curry i una mica de chili powder o pebre vermell picant (al gust). Quan ja està bastant fet hi tornem a posar el pollastre, ho remenem una mica i ja està fet. Acompanyat d'arròs blanc o cuscus és ideal pel tupper!

I ara us explico de què va això del premi...
Resulta que la Cinta de Trossets de cuina m'ha otorgat el premi Liebster Award que serveix per donar a conèixer blocs amb menys de 100 seguidors. La veritat és que m'ha fet molta il·lusió que algú pensés en mi per un premi. Gràcies Cinta!


Les regles del premi són:

- explicar 11 coses sobre tu.
- respondre les 11 preguntes sobre tu.
- triar 11 blocs i nomenar-los al post.
- seguir a la persona que t'ha nomenat.
- visitar tres dels blocs nomenats.


Doncs comencem!

Les 11 coses sobre mi

- M'encanta nedar, quan estic en remull m'oblido de tot
- Sempre he treballat en l'àmbit de l'art contemporani
- M'agrada viatjar
- Visc a Barcelona i m'agrada molt però de tant en tant necessito sortir i airejar-me
- Quan visito una ciutat entro a tots els mercats que trobo
- Tinc més temptacions consumistes a una botiga d'estris de cuina que a una botiga de roba
- No m'agrada anar a buscar bolets. Si ja és un pal buscar alguna cosa que has perdut, imagina anar a buscar bolets, que no els has perdut i ni tan sols saps si hi seran!
- Intento organitzar-me bé per tenir temps per tot però de vegades és difícil
- Diuen que sóc tossuda però difícilment ho reconeixeré
- Sóc incapaç d'anar de viatge i no comprar alguna cosa que em cridi l'atenció a un supermercat qualsevol (una sopa de sobre, una melmelada, una caixa de tè, unes olives...). No busco productes gourmet específicament...
- Poques vegades segueixo al peu de la lletra una recepta de cuina, sempre hi faig alguna aportació personal ja sigui per millorar-la segons el meu criteri o per innovar... La feina és meva després quan la vull tornar a fer!

Les 11 preguntes:

- Com et definiries? 

  Ja he explicat 11 coses sobre mí... En resum: sóc impacient i molt exigent amb mi i amb els altres.

- Quin és el teu plat preferit?

  La meva fideuà. Ho sento però com la meva no n'he provat cap...

- Prefereixes cuinar o que et cuinin?

 Seria molt còmode que em cuinessin però tendeixo a supervisar massa qualsevol cosa que passi a la (meva) cuina i al final prefereixo cuinar jo.

- Quines són les teves postres preferides?

No sóc gaire de dolç ni acostumo a reservar-me per les postres. Quan vaig a menjar fora de casa sempre demano un sorbet de fruita.

-Si t'haguessis de quedar amb un ingredient, quin seria?

El tomàquet, sens dubte 

- Quin és el millor viatge que has fet?

Islàndia, un lloc estrany, curiós i molt interessant

- Quin és el millor restaurant en el que has menjat?

Normalment quan vaig a menjar fora busco algun lloc on facin coses que jo no sé fer o que no faig gairebé mai... Per això acostumo anar a restaurants de cuina internacional

- T'agrada més la carn o el peix? 

Potser la carn, m'agrada menjar tot tipus de carn però no m'agrada tot el peix.

- Quin és el teu formatge preferit?

El formatge Comté, com més curat millor 

- Xocolata negra o amb llet?

Amb llet, que es desfaci a la boca

- Quin és el pitjor plat que has provat mai? 

N'he provat que no m'han agradat però els pitjors són aquells que no estan ben cuinats i que s'han pagat cars al restaurant... Per desgràcia m'ha pasat vàries vegades...

I ara els 11 blogs a qui dono el premi:

http://cuinautil.blogspot.com.es/
http://chocolateaceiteysal.blogspot.com.es/
http://cocere.blogspot.com.es/
http://elplatdeldia.blogspot.com.es/
http://elsmeusplats.blogspot.com.es/
http://salioli.blogspot.com.es/
http://allijulivert.blogspot.com.es/
http://persucar-hipa.blogspot.com.es/
http://alfristoncottage.blogspot.com.es/
http://graelladesucre.blogspot.com.es
http://pelplaerdecuinar.blogspot.com.es/

Macarrons a la boscaiola (versió lleugera)

Aquest estiu vam tornar de les nostres vacances al nord d'Itàlia carregats amb paquets de pasta de diferents formes i colors, entre ells un de mezzi rigatoni, una mena de macarrons ratllats molt grans tallats per la meitat, ideals per participar al Memòries d'una cuinera d'aquest mes de setembre.

 La setmana passada vaig comprar uns tomàquets cherry espectaculars i vaig pensar que una bona idea per gastar-los era fer una recepta de pasta que en portés. Navegant una mica vaig trobar una recepta italiana que desconeixia: macheroni alla boscaiola i vaig decidir fer-ne una versió lleugera canviant el bacon per una mica de pernil dolç. Segurament queden més bons amb bacon però ja sabeu, prefereixo fer les receptes amb menys greix... 

En primer lloc es talla una ceba a quadrets petits i sofregeix a una paella. A continuació es posen els xampinyons (uns 250 grams) tallats a làmines i es deixa coure tapat una estona, fins que els xampinyons estiguin cuits. Finalment es posen els tomàquets cherry, el pernil dolç tallat a quadrets i unes quantes olives negres tallades a rodanxes (jo vaig fer servir les d'Aragó) i es deixa coure una estoneta, es posa sal i pebre i finalment un bon grapat de julivert. Seguint la recepta s'hauria d'haver posat una mica de parmesà per sobre però enlloc de parmesà vaig posar una mica d'emmental i ho vaig gratinar al forn.

Va quedar molt bo, els macarrons estaven al seu punt i amb el formatge desfet per sobre, mmmmmhhhh... El proper dia ho faré amb parmesà i sense gratinar, crec que el toc saladet del parmesà anirà perfecte amb les olives i el tomàquet.

Ho vam acompanyar amb un vi blanc del lago di Garda ben fresquet i vam brindar amb el desig que les nostres properes vacances fossin igual de relaxants i profitoses que aquestes que desgraciadament ja han passat...

Vedella guisada amb xampinyons i olives

He tornat!!!!!!!!
Han estat gairebé dos mesos de desconnexió total, he anat seguint tot el que s'anava publicant als altres blogs gastronòmics que vaig seguint però no he trobat el moment de cuinar coses noves (no ha estat un estiu molt productiu en aquest sentit...) i les poques coses que he fet ni tan sols les he fotografiat.
La setmana passada vam tornar a la rutina barcelonina després d'estar gairebé un mes a fora i vam donar per inaugurada la nova temporada de tupper amb aquesta recepta de vedella que he tret de Corse Cuisine et Saveurs d'un llibre de cuina corsa que vaig comprar fa un parell d'anys a Bastia, al nord de l'illa.
Es tracta d'una recepta fàcil de fer i amb pocs ingredients, només caldrà una mica de temps de cocció perque la carn quedi ben tendra i poca cosa més.
Per començar salem uns daus de vedella i els posem a una cassola amb oli juntament amb un parell de cebes tallades a juliana i dos dents d'all sense pelar aixafades. Quan ja estigui tot una mica dauradet hi afegim una cullerada de tomàquet concentrat, ho remenem bé i hi afegim un gotet de vi blanc. Un cop el vi s'ha reduït hi posem una llauna de tomàquet trossejat i una mica de farigola, baixem el foc i ho deixem coure durant una hora i mitja afegint una mica d'aigua si es queda sense líquid. Hi posem una dotzena d'olives sense pinyol tallades per la meitat i uns 200 gr de xampinyons a làmines i ho deixem coure tot durant mitja hora més. Jo ho vaig acompanyar d'arròs però també es pot acompanyar amb patates al forn o al vapor.

I aquesta és la pinta que feia el meu primer tupper de la temporada... A veure si aconsegueixo mantenir el nivell!

Pollastre al forn "en bossa" i primer aniversari del blog!

En primer lloc voldria auto felicitar-me per l'aniversari del blog. M'acabo d'adonar que justament avui fa un any que vaig començar i que malgrat les dificultats i la falta de temps he aconseguit anar publicant cosetes i participant en diferents reptes i esdeveniments... Vaig començar amb moltes ganes, les meves nenes (les amigues, s'entén, la meva nena encara no parla...) em van animar a publicar les coses que provaven quan venien a casa per poder fer-les després a casa seva... I així, pensant en elles i en la possibilitat que algú altre pogués aprofitar les meves petites aportacions a facilitar la tasca de cuinar dia a dia em vaig anar engrescant i a arrel de participar en reptes i concursos vaig anar tenint més seguidors i comentaris de gent que no coneixia. Han estat mesos intensos, sobretot a partir de gener (s'ha notat un descens en les publicacions...) però he aconseguit anar penjant coses i participant en tot el que he pogut.
Cuinar i menjar em fa feliç: si algun dels meus plats desperta el vostre interès i us animeu a fer-lo i el gaudiu tant com jo em faria molta il·lusió que m'ho expliquessiu!
La recepta que poso avui, en un dia tan especial no està gaire a l'alçada de la celebració quant a sofisticació o originalitat però reuneix les característiques de gran part de les receptes que he anat publicant: fàcil, ràpida i amb pocs ingredients.
La inspiració em va venir quan una companya de feina (bé, més que això!) va comentar que havia preparat un pollastre al forn amb una bossa i una mena de barreja d'espècies que ja venien preparades i que li havia quedat de conya. Vaig anar al super, vaig mirar la caixa del preparat, vaig veure que tenia molts greixos saturats i la vaig tornar a deixar a l'estanteria. Després vaig veure que també venien les bosses per fer aquest tipus de plats al forn i vaig pensar que també podia quedar si jo feia la barreja i ho posava tot dins la bossa.
Simplement vaig obrir la bossa i hi vaig posar una ceba tallada a juliana, una patata tallada a trossos no gaire grans, sal, pebre, el suc d'una llimona, un grapat d'herbes provençals i orenga i les cuixes de pollastre. Vaig tancar la bossa i la vaig posar al forn durant uns 40 minuts.

Després vaig obrir la bossa i va sortir un suquet gustós (la llimona és fonamental!) amb les patates al seu punt! Increïble!
I no cal dir que és ideal pel tupper!

Carbassons en vinagre i herbes aromàtiques (zucchine in capece)

Després d'uns quants mesos de pausa acaba de tornar l'esdeveniment Hecho en mi cocina, que ens proposa en aquesta ocasió que fem una recepta utilitzant un ingredient tan sa i versàtil com el carbassó.
La veritat és que m'he despertat una mica tard i he hagut d'improvisar una mica... Vaja, que al final entre unes coses i altres ha arribat el dia 25 i jo amb els carbassons per fer i la nevera mig buida... L'única opció de poder arribar a temps per participar al repte era trobar alguna coseta fàcil de fer, ràpida i amb (molt) pocs ingredients... La solució l'he trobat a un llibre de cuina italiana que vaig comprar fa uns anys a Verona i que es diu Italia in cucina : Zucchine in capece.
En primer lloc posem en un cassó uns tres dits de vinagre de vi blanc amb una fulla de llorer, un parell de fulles de menta fresca i un grapat d'orenga i ho fem bullir durant uns 10 minuts, fins que el vinagre hagi reduït un terç del seu volum. Entretant, tallem els carbassons a làmines longitudinals d'uns 3 mm de gruix, els passem per la paella i els deixem escórrer en un paper absorbent. Ara només quedarà posar els carbassons en un recipient de fang o vidre amb una dent d'all tallada a làmines, un bitxo i una mica de sal i abocar-hi el vinagre per sobre. Després ho deixem a la nevera i al cap d'unes hores ja es podrà menjar...

Ho hem menjat amb una llesqueta de pa amb tomàquet però crec que deu ser ideal per acompanyar qualsevol tipus de carn a la planxa o pollastre al forn. Se li poden trobar moltes aplicacions, de fet, n'he tallat uns quants a trossets i els he posat a l'amanida de pasta del tupper de demà...