Calamars amb tomàquet i vi blanc

Normalment mengem els calamars a la planxa, amb una mica d'all i julivert però ahir no havia pensat res de primer plat i per no fer només "un volt per la taula" vaig pensar en fer alguna salseta amb els calamars i posar-hi una mica d'arròs blanc per acompanyar.
Vaig recórrer a una recepta familiar d'aquestes que a mi m'agraden (fàcils, resultones i amb pocs ingredients). Per fer-la només necessitava un parell de cebes mitjanes, una llauna de tomàquet trossejat, un bitxo petit (opcional, només si volem donar-li un toc picant), un all i una mica de julivert.
Primer es posa la ceba a juliana, l'all picat i el bitxo a una cassola al foc amb un rajolí d'oli d'oliva. Quan la ceba ja està transparent hi afegim el tomàquet i ho deixem fer una estoneta, uns deu minuts aproximadament i tot seguit hi posem el calamar tallat a trossos i mig gotet de vi blanc. Ho deixem uns minuts coure destapat per tal que s'evapori l'alcohol, ho tapem i deixem que es cogui uns 10 minutets més. Hi posem una mica de julivert picat per sobre i ja ho tenim:

Com veieu, ho vaig acompanyar amb una mica d'arròs i ho vaig servir amb un gotet de vi blanc fresquet. És un plat ben fàcil, ideal per l'estiu, que crec que també podria quedar bé amb uns trossets de rap enlloc del calamar però us haig de confessar que no ho he provat mai...

Crema de tomàquets al forn amb parmesà

No sé si a aquestes alçades heu descobert que m'encanta el tomàquet...
Aquesta és una versió d'una recepta que vaig descobrir l'any passat a chow, una web nordamericana sobre gastronomia on sovint trobo alguna idea interessant. És una recepta molt ràpida i senzilla que consisteix tan sols en posar sobre una plata de forn una dotzena de tomàquets (jo els he fet servir de tipus pera) tallats per la meitat, una ceba tallada a juliana i un all, tot regat amb un rajolí d'oli d'oliva, sal i pebre.
Posem la plata al forn a uns 180-200º durant uns 20 minuts, fins que els tomàquets ja estiguin cuits i facin aquesta pinta:





Ho deixem refredar una mica i anem traient la pell als tomàquets i posant-los al got del túrmix o a una batedora juntament amb la ceba i l'all pelat i ho triturem tot. Ho provem de sal i si considerem que té un punt d'acidesa massa accentuat hi posem una mica de sucre. Hi podem afegir una mica de llet o crema de llet per tal que quedi una mica més suau de gust. Un cop triturat ho tornem a escalfar una mica i ho servim amb una mica de formatge parmesà ratllat per sobre

La recepta original es feia amb tomàquets de llauna però és evident que queda molt millor amb tomàquet fresc, com més madur millor.

Mar i muntanya versió thai: curry verd de pollastre i gambes

He arribat per pèls a la iniciativa d'aquest mes de Memòries d'una cuinera que proposa com a tema el mar i muntanya. Després de donar-hi unes quantes voltes he optat per sortir de la cuina més tradicional i fer alguna cosa més exòtica i he decidit afegir pollastre al curry verd de gambes que ja he fet alguna vegada (amb gran èxit, per què no dir-ho...).

És un plat molt fàcil i ràpid de preparar (en mitja horeta ja està llest!), l'única dificultat que podeu tenir és que cal disposar d'alguns productes una mica exòtics que podeu trobar als supermercats orientals: pasta de curry verd, llet de coco i  fulles de llima keffir. La pasta de curry verd que jo faig servir és aquesta:

Es tracta d'un preparat que porta: chile verd, herba llimonera (lemongrass), all, galangal (una mena d'arrel tipus gingebre), llima keffir, comí, llavors de coriandre en pols i cúrcuma. Al supermercat on el vaig comprar venien també els diferents ingredients per separat en una bosseta per tal que fessis la pasteta a casa barrejant-los tots però a mi em va semblar molt més pràctic comprar-ho ja fet (a més dura moltíssim a la nevera).

Per començar he posat un raig d'oli de girasol al wok i quan ha estat calent hi he posat una ceba i un pebrot verd petits tallats a juliana. Mentre s'anaven coent he preparat les gambes: els hi he tret el cap, les he pelat i hi he tret l'intestí (no cal dir que tots els caps han estat congelats esperant a que vingui la fresqueta i em decideixi a fer la primera sopa de peix de la temporada), i he tallat un pit de pollastre a tires. Un cop la ceba i el pebrot estaven una mica cuits hi he posat el pollastre i les gambes, hi he afegit una culleradeta petita de pasta de curry i ho he remenat molt bé, de manera que la pasta impregnés tots els ingredients.

 

Sobre la pasta de curry us haig d'advertir que pica molt, si és la primera vegada que ho feu poseu-hi només una culleradeta de cafè. A continuació hi he posat una llauneta petita de llet de coco (150ml.) i un parell de fulles de llima keffir (al congelador es conserven la mar de bé), ho he deixat bullir a foc baix durant uns 10-15 minuts hi he posat unes fulles fresques de coriandre picades per sobre i ja hem tingut el plat preparat, que he servit amb una mica d'arròs basmati.

Aquest plat es pot portar al tupper (sempre posant l'arròs a un recipient separat per no quedar-vos sense salseta) però una vegada més jo optaria per menjar-lo a casa acompanyat d'una cervesa oriental ben fresqueta o, si no en trobeu, una cervesa suau tipus Inèdit.

Un clàssic: lassanya d'espinacs a la catalana

Avui ha estat el típic dia festiu que no havia tret res del congelador i no havia pensat què menjar...
En dies així una de les opcions és arreplegar un parell de paquets d'espinacs del congelador i preparar la típica lassanya d'espinacs amb alguna de les possibles variacions: amb gambes, amb roquefort o a la catalana (amb panses i pinyons).
És un plat fàcil i resultón, apte per fer quan venen convidats, l'únic punt negatiu és la quantitat de coses que cal embrutar per preparar-lo...
En primer lloc posem els espinacs a bullir uns 20 minuts, fins que ja no hi hagi grumolls congelats (si els espinacs són frescos molt millor, però estem parlant d'un plat improvisat en un dia festiu...).

Un cop estiguin fets els colem i els escorrem molt bé perque no quedin aigualits. A la mateixa cassola de bullir els espinacs hi posem un raig d'oli i hi passem una mica un grapat de panses i pinyons, fins que els pinyons estiguin dauradets i les panses una mica inflades. A continuació hi incorporem els espinacs escorreguts, ho barregem tot bé i ho reservem.

Bullim les plaques de lassanya uns 10 minuts i les escorrem bé i ja podrem muntar la lassanya començant per posar un raig d'oli en una plata de forn i cobrint la base amb un parell de plaques de pasta. Després posem una capa d'espinacs, una altra capa de pasta, una altra d'espinacs i ho cobrim amb pasta per acabar. Després jo hi he posat una capa generosa de salsa de tomàquet casolana* i una mica de formatge parmesà ratllat. També s'hi podria fer una salsa beixamel però la salsa de tomàquet fa que el plat sigui molt més lleuger.

Ho posem al forn a gratinar uns 10 minutets, fins que veiem que agafa el color desitjat. Aquí teniu el resultat:

 *Per fer la salsa de tomàquet: posem una ceba tallada a trossos grans en una cassola amb un raig d'oli. Quan estigui una mica transparent hi aboquem una llauna de tomàquet triturat , hi posem una pica de sal i sucre, i ho deixem fer xup-xup uns 15-20 minuts. Després ho triturem amb el túrmix i ja tenim la salsa preparada. Jo normalment en faig en quantitat per tal de poder-ne congelar algun tupper.

Bacallà al forn amb allioli d'escalivada

Aquesta recepta és també una variació del bacallà al forn amb allioli gratinat i és molt, molt senzilla. Jo la vaig fer amb uns trossos de bacallà fresc que feia setmanes que corrien pel congelador però es pot fer perfectament (i potser fins i tot quedaria millor) amb uns bons trossos de bacallà dessalat.
Sobre una base de ceba cuita a la paella (poc a poc, a foc baix) hi vaig posar els dos talls de bacallà prèviament enfarinats i passats per la paella i després ho vaig cobrir tot amb l'allioli d'escalivada.
Per fer l'allioli vaig barrejar amb el túrmix un raig d'oli d'oliva, una dent d'all, un rovell d'ou i a aquesta barreja i vaig afegir un parell de trossos de pebrot i esbergínia escalivats i ho vaig tornar a triturar. Un cop tenim l'allioli per sobre ho posem al forn a gratinar fins que quedi dauradet i ja ho tenim!

Us proposo dues variacions:
-Si no teniu escalivada hi podeu posar un parell de pebrots del piquillo.
-Si no us agraden els alls crusos o us senten malament podeu passar els grans d'all per la paella per tal que quedin una mica confitats i perdin la fortor.
Potser se'm va daurar una mica més del compte, uns minuts menys de gratinador no haurien estat malament...
Volem fer massa coses alhora!

Filets d'orada marinats al forn amb olivada

L'orada és un d'aquells peixos blancs de gust suau que queden molt bons i gustosos al forn amb patatetes i una picadeta de fruits secs per sobre. Per sortir una mica d'aquesta forma més tradicional de fer-la, vaig comprar-la a filets sense espina per tal de poder-la marinar una mica abans de posar-la al forn. La marinada que faig és ben senzilla, es tracta només d'exprémer una llimona o una llima (o les dues coses barrejades) sobre una plata i posar-hi els filets de manera que la pell quedi a la part superior. Al cap de 30-60 minuts escorrem els filets i els eixuguem bé amb uns papers de cuina i ja es podran posar al forn.
Mentre els filets d'orada s'estan marinant a la nevera posem un parell de cebes grans tallades a juliana a coure en una paella amb una mica d'oli d'oliva. Si volem que el peix sigui plat únic, a part de la ceba posem un parell de patates tallades com si anéssim a fer una truita. Quan ja estigui feta la patata i la ceba (o la ceba sola) les posem a una plata d'anar al forn i hi posem els filets de peix a sobre, ara amb la pell a la seva part inferior posant-hi per sobre una barreja de julivert i coriandre fresc (cilantro). Ho deixem coure al forn durant uns 15 minuts aproximadament, no interessa que el peix quedi massa cuit.Al cap d'aquest temps traiem el peix del forn i el posem al plat i per donar-hi un toc especial fem un oli d'olives negres barrejant oli d'oliva amb una mica d'olivada i li posem per sobre.

 Si no tenim olivada també podem posar unes quantes olives negres d'aragó sense pinyol una mica abans de treure el peix del forn.

L'autèntica amanida Cèsar

L'amanida Cèsar que podem trobar a diverses cadenes de restaurants és la tipica amanida amb bacon, pollastre i una salseta blanca de gust bastant artificial.
Jo ja fa uns anys que preparo aquesta amanida sense pollastre ni bacon, seguint la recepta publicada a The Cuisine of California, un interessant llibre de receptes que em va portar la meva germana de San Francisco.
Per fer aquesta amanida en primer lloc agafem un bol gran i hi posem els ingredients de la salsa: oli d'oliva, un gra d'all triturat, suc de 1/2 llimona, un ou bullit només un minuts, un parell o tres d'anxoves tallades a trossets molt petits, sal i pebre negre. Es barregen bé aquests ingredients fins a obtenir alguna cosa semblant a una salsa.

Afegim a continuació l'enciam, preferentment enciam llarg i ho barregem tot, afegint-hi oli si ho considerem convenient i hi posem formatge parmesà ratllat per sobre.

Si seguissim la recepta del llibre al peu de la lletra hi hauriem de posar pa fregit en una paella en què prèviament hi hauriem fregit un parell de grans d'all sencers. Jo he optat per posar-hi els típics crostons de pa torrat que trobem al supermercat per tal que l'amanida sigui més lleugera.

Enlloc de barrejar-hi els trossets de pollastre (no sóc gens amant de les amanides amb pollastre fred...) crec que l'amanida Cèsar és ideal per acompanyar uns avorrits talls de pit de pollastre acabats de sortir de la planxa.