Fideus rossejats, un clàssic dels dissabtes

Una tradició d'alguns dissabtes és, des de fa un temps, preparar uns fideus rossejats amb gambes, cloïsses i una mica de calamar. No considero que sigui la típica fideuà ja que porta més "chicha" i no necessita allioli (modestament crec que seria un maltractament per tots els animalets de mar que acompanyen els fideus...)

Aquest dissabte he trobat gambes de Palamós (no gaire grans) a un preu raonable i he comprat també unes quantes cloïsses i un calamar mitjanet.

En primer lloc rossegem els fideus (del número 2) passant-los per la paella amb oli i remenant-los bé fins que quedin una mica torradets. Colem bé els fideus i tornem a abocar l'oli a la paella. En aquest oli fregim les gambes (prèviament salades) i les reservem i tot seguit fem el sofregit de ceba i tomàquet. Quan la ceba i el tomàquet ja estan una mica confitats hi afegim una mica de sal i el calamar tallat a trossets petits i deixem que es cogui una mica. Tot seguit hi aboquem els fideus i uns 3/4 de litre de brou de peix prèviament escalfat (no passa res si el fem servir de tetra brick). Hi posem per sobre les cloïsses i esperem que s'obrin i que es vagin coent els fideus: uns 10 minuts aproximadament. Afegim també les gambes que havíem reservat. Quan els fideus ja estiguin gairebé al punt hi posem una picadeta d'all i julivert per sobre i ho posem uns minutets al forn amb el gratinador en marxa per tal que s'aixequin una mica els fideus i ja ho tindrem preparat.

És un plat força senzill i amb un resultat boníssim (podriem dir que és la meva especialitat...). Quan en faig acostumo a posar una quantitat generosa de fideus perque sobri i així poder portar un tupper de luxe dilluns a la feina. No cal ni dir que acompanyar aquest plat amb aigua es pot considerar gairebé un delicte.