Pastís de poma

Avui presentem una nova recepta dels convidats, un pastís de poma que ens va fer la meva germana i el meu cunyat Pau per celebrar el seu aniversari que, casualitats de la vida, és la mateixa setmana.

En uns moments en què tothom té massa feina per participar en aquest apartat del bloc, em fa especialment il·lusió rebre una nova recepta, més si ve de part de la Sara i el Pau i és tan bona com aquesta.

És una recepta familiar, d’aquelles d’origen desconegut. Jo l’he agafat de la meva sogra, la qual la va aprendre de la seva tieta d’un poble de Valladolid, però no he investigat més enllà. És un pastís d’una textura diferent que resulta força lleuger després d’un àpat contundent i, el més important, és apte per dietes baixes en greixos saturats. La llimona en aquest pastís és clau pel resultat final, no us la descuideu!!

Ingredients:

6-7 pomes golden o reineta (segons tamany)

3 ous

1 got (mida d’aigua però no massa gran) d’oli d’oliva suau o de girasol

1 got de sucre

1 got de llet

1 got de farina

La pell rallada d’una llimona

1 sobre de llevat químic Royal o de bicarbonat

Procediment:

Pelar i tallar a trossets petits totes les pomes exceptes dues, que reservarem per la decoració final. Triturar-les amb tota la resta dels ingredients i posar la barreja en un motllo untat amb oli o mantega.  Tallar les dues pomes restants a grills petits i col^.locar per sobre de forma decorativa.  Posar al forn pre-escalfat a 180°C durant 35-40 min. Comprovar que està més o menys cuit punxant amb un palet. Sempre que l’he fet el palet encara surt força moll, sembla que no mai s’acabi de coure del tot. Jo comprovo també que el centre del pastís no es mogui com un flam, i acostumo a deixar-lo al forn uns 10 minuts del que diu la recepta original. Treure el pastís del forn i escampar-hi per sobre una capa fina de melmelada d’arbercoc o de préssec per donar-li color i brillantor i coure 5 minuts més.  Deixeu-lo refredar a temperatura ambient i poseu-lo a la nevera abans de servir.

Bon profit!

Pernilets de pollastre farcits de pernil i formatge amb salsa de poma

Després d'haver sofert el pas d'un fulminant virus estomacal de 24 hores volia fer alguna cosa diferent de diumenge per celebrar que una setmana extenuant en molts sentits havia arribat a la seva fi. El meu estómac no estava per a grans festes i l'estat lamentable en què m'havia deixat el virus no
em permetia fer incursions als mercats abarrotats de dissabte al matí. Vaig obrir el congelador buscant una mica d'inspiració amb el que hi havia guardat i oh sopresa! vaig trobar uns pernilets de pollastre farcits de pernil i formatge que havia comprat a la Sirena pensant en ocasions d'emergència festiva.

Ja sé que aquest tipus d'elaborats amb carns vàries són molt millors si es compren a la carnisseria de tota la vida i encara més dignes de menció si ens els fem nosaltres mateixos barrejant ingredients més interessants que el pernil dolç i el formatge (de nen petit? de nen malalt? de paladar poc educat?). Crec que té prou mèrit fer d'aquest tipus de menjar un dinar de diumenge prou satisfactori i també crec que aquest tipus de plat està en la línia del que aquest blog pretén: fer plats prou interessants i saborosos que requereixin poca elaboració per desmitificar la idea que menjar bé requereix de molt de temps i esforç. En aquest blog no hi trobareu macarons de colors ni cupcakes (ja m'agradaria a mi tenir temps i espai per fer totes aquestes coses!) però si que miraré d'oferir algunes idees que us puguin ajudar a menjar bé sense grans complicacions, per això explico aquesta recepta que encaixa perfectament amb tot el que em passava pel cap quan vaig començar el blog ara fa més d'un any.

Dit això passo a explicar la recepta:
Primer enrossim els pernilets de pollastre (jo n'he fet quatre) a una cassola amb oli d'oliva. Els anem fent poc a poc, a foc baix, és importantíssim que quedin ben cuits per dins (el pollastre mig cru és una de les coses més fastigoses que existeixen...). Els reservem i a la mateixa cassola hi posem tres cebes tallades a juliana i un parell de pomes tallades a trossets, ho tapem i ho deixem coure a foc lent fins que tot estigui cuit. Hi posem un rajolí de vi de porto i el deixem evaporar. Hi passem tot pel túrmix i hi posem un rajolí de llet per tal que la salsa no quedi tan espessa. Posem la salsa a la cassola i els pernilets de pollastre que hem tallat a rodanxes. Ho deixem coure tot junt a foc baix durant uns deu minuts i ja ho tindrem llest. Ho servim acompanyat d'una mica d'arròs blanc i ja està, ja tenim un dinar de diumenge apte per a estómacs delicats.

N'he fet més del compte per portar-ho un dia d'aquesta setmana al tupper. En definitiva, és tan fàcil  de fer que pot ser un dinar de diumenge com omplir el tupper d'un dimarts qualsevol.

Llobarro amb calçots i tomàquet confitat

Per fi tinc una segona recepta dels convidats. Feia temps que perseguia a la Montse i el Ricard (els cunyats de Canet) perquè redactessin una de les receptes que ens han fet en els darrers mesos. Aquest plat el vam menjar el dia 5 de gener, previ a la cavalcada de Reis, i la veritat és que va ser un bon regal.


Aquesta és una recepta que vam fer seguint un llibre de Santi Santamaria

Per a quatre persones:

- 4 filets de llobarro (mida mitjana)
- 12 calçots
- 200 gr de tomàquets madurs
- oli d'oliva
- 3-5 grans d'all (segons el gust)
- sucre
- sal i pebre
- orenga

Per fer aquest plat es preparen els tres ingredients principals del plat per separat. Es pot començar pels tomàquets que és el que ens trigarà més estona a fer-se.

S'escalden els tomàquets per poder-los pelar i es treuen les llavors. Un cop nets, es tallen a trossets. En una cassola, es posa l'oli i s'hi afageixen els tomàquets, els grans d'all pelats, l'orenga (o les herves que us agradin i/o tingueu per casa), pebre i sal. Es deixa coure a foc molt lent, remanant de tant en tant fins que queda com una confitura (aproximadament 1h 30m). Si queda un pèl àcid se li pot afegir una mica de sucre. El tomàquet es pot preparar el dia abans.

Després agafarem els calçots (a principis d'any és quan són més tendres i dolços). Els netejarem bé, treient les arrels i les primeres capes. Els tallarem per la meitat, aproximadament uns 5 cm de llargada. Els calçots es couen en una cassola amb una mica d'oli calent i s'hi afegeix una mica de sal i 3 colleradetes de cafè de sucre. Quan queden una mica marcats (no més de 2 min.), s'hi afegeix aigua fins que cobreixi la meitat dels calçots. Es deixa fins que l'aigua s'evapora i es van tombant els calçots. Quan ja no quedi aigua, queda com una mena de caramel pel sucre i es van tombant els calçots perquè es vagin daurant.

Finalment, quan s'està a mig procés dels calçots, agafem el llobarro ja net i salpebrat. En un principi el llobarro es feia a la planxa, però com que no tenia més espai als fogons, i tenia por que es refredés el peix, vaig optar per marcar els filets per la part de la pell en una paella molt calenta i amb una mica d'oli, i després els vaig posar en una safata al forn uns 15 m.

I ja està tot llest. Es reparteix un filet de llobarro, 6 troços de calçot i un parell de cullerades de tomàquet confitat a cada plat. I el resultat és realment deliciós per la barreja de sabors. 

Conill guisat amb dàtils

El conill és una carn que m'encanta menjar però que si us haig de ser sincera no n'acostumo a cuinar. El desencadenant de la recepta que us presento va ser l'arribada durant aquest Nadal d'un paquet de dàtils que no sabíem gaire com fer desaparèixer i ja començava a incordiar donant voltes pels armaris...

És difícil trobar receptes amb dàtils (i em negava a fer els clàssics dàtils amb bacon...) però donant voltes per la web vaig trobar una recepta curiosa de conill que va presentar Martin Berasategi al  programa Robin Food de EITB (un interessant descobriment).

Comencem: en primer lloc vaig tallar un conill en trocets petits reservant el fetge i el vaig marinar en un bol amb mig litre de vi negre i amb 100 ml de vinagre de vi de Xerès i 3 grans d'alls sencers pelats. Ho vaig tapar amb paper film i ho vaig deixar a la nevera durant 10 hores.

Un cop va passar tot aquest temps, vaig treure el conill i el vaig eixugar una mica amb paper de cuina, el vaig rossejar en una paella amb una mica d'oli d'oliva i el vaig reservar. A la mateixa paella hi vaig posar un parell de cebes tallades a juliana i els alls sencers que havien estat marinant amb el conill. Hi vaig posar una cullerada de farina, ho vaig remenar bé i hi vaig afegir el líquid de la marinada i el conill. A continuació hi vaig posar una mica d'aigua, a la recepta original s'hi posava brou de pollastre però a mi em va semblar que la marinada ja era prou forta de gust. Quan va começar a bullir ho vaig tapar amb un paper de forn tallat de forma circular i untat amb mantega, de tal manera que la mantega toqués el contingut de la cassola. Així ho vaig deixar a foc lent durant una hora i quart. Passat aquest temps (que podeu aprofitar per veure un capítol i mig de la vostra sèrie preferida ja que no cal vigilar res) vaig destapar la cassola i hi vaig afegir una dotzena de dàtils tallats per la meitat. Ara només faltava fer-hi una picada amb el fetge passat per una paella i una mica de mantega (no era ben bé una picada però vaja) i posar-la a la cassola remenant una mica perquè lligués bé la salsa i tancar el foc.

El resultat és molt bo, la cocció lenta del conill fa que la carn es separi sola dels ossos i queda ben tendra... Crec que és millor si es menja al cap de 24 hores d'haver estat fet, jo vaig guardar la cassola tal cual a la nevera i la vaig tornar a treure per escalfar-la directament, així evitem moure el conill de lloc i que esdevingui una "deconstrucció de conill"...

Nosaltres ho vam menjar sol però ben bé ho podeu acompanyar de patates al forn, verdures al wok o amb arròs. Sucar aquests tres elements en el suc de la carn de ben segur hagués quedat riquíssim.

Caldereta de llamàntol

Una vegada més hem aconseguit fer un plat espectacular de procediment senzillíssim i molt pocs ingredients. És un plat reservat per a ocasions especials, adient no només per aquestes dates nadalenques que (afortunadament) ja estan a punt de passar sinó per qualsevol altra celebració que mereixi una despesa una mica extra.

La caldereta autèntica que podríem menjar al port de Fornells de Menorca es fa amb llagosta però jo l'he feta amb llamàntol, molt més econòmic i fàcil de trobar però també molt gustós.

El moment més difícil és la compra i posterior sacrifici de l'animal, això de veure com les potes es segueixen movent malgrat haver estat tallat per la meitat i tenir el cos a rodanxes no és apte per les ànimes més sensibles i compassives... Us haig de confessar que la peixatera ho va passar fatal i alguns clients que esperaven em van mirar malament.

Un cop tenim l'animal desquartitzat a casa tot és molt més senzill.

En primer lloc treiem la part groguenca que està dins del cap de l'animal i la guardem temporalment a la nevera (crec que és el cervell). Posteriorment passem els trossos de llamàntol per la cassola i els reservem (calculem un llamàntol per a 2 persones). En el mateix oli hi fregim dues llesques de pa i també les reservem.

Tallem un parell de cebes molt finament i les posem a enrossir a la paella i mentre es va coent ratllem tres tomàquets i els afegim. Una vegada tinguem el sofregit una mica confitat hi posem un  gotet de vi blanc i ho deixem reduir. Tornem a posar el trossos de cap i les pinces de llamàntol al foc i hi afegim uns 4 gots d'aigua (s'ha de calcular uns 2-3 per persona). Fem una picada amb un gra d'all, unes fulles de julivert, mitja dotzena d'ametlles torrades i el pa que prèviament hem fregit.
Quan ja estigui feta la picada hi afegirem la substància que havíem tret del cap del llamàntol, ho barrejarem tot bé i ho afegirem a la cassola juntament amb les rotllanes de la cua del crustaci. Ho deixarem coure tot tapat a foc lent durant una hora aproximadament.

El resultat és aquest:

Ho vam menjar com a Menorca: sucant-hi pa i amb un vinet blanc fresquet del Penedès.

Només queda dir que estava ESPECTACULAR, així, en majúscules, negreta i subratllat.

Turbot al forn acompanyat de ceba caramel·litzada i puré de moniato

L'altre dia tenia uns convidats a casa per sopar i volia fer alguna cosa cuinada especial. Vam pensar en fer algun plat de peix que ens agrada molt i que per sopar resulta més lleuger i digestiu que la carn.

Finalment, després de donar-hi una mica de voltes, vam arribar a la conclusió que estaria bé fer turbot al forn amb algún acompanyament com la ceba caramel·litzada, que es pot fer amb antel·lació i agrada a tothom i vam improvisar també un puré de moniato per poder donar una mica més de color al conjunt. Total que així ho vam fer i va quedar super bo com a plat únic per sopar.

Per començar vam preparar la ceba caramel·litzada posant dues cebes (calculo mitja ceba per cap si són grans) tallades a juliana en una paella amb oli calent i a foc baix. La ceba s'ha d'anar fent a foc molt lent i s'ha de remenar sovint. Quan està transparent s'hi afegeix un parell de cullerades de sucre. Es remena una mica i per acabar i de manera opcional s'hi pot posar un rajolí de Porto (nosaltres el vam posar i realment el gustet del Porto li dóna un sabor especial. Si en teniu, no dubteu pas en posar-ne).

Per fer el puré de moniato vam coure el moniato al microones  durant 10 - 15 minuts (i si no, al forn) i després el vam triturar al túrmix i hi vam afegir la quantitat de llet necessària per tal de donar-li una consistència cremosa. No ha de quedar ni molt pastós ni molt líquid, per tant us recomano que aneu posant la llet mica en mica.

Mentrestant vam coure el peix al forn durant uns 20 minuts a 180ºC. Un cop va estar tot fet, vaig procedir a emplatar-ho: primer vam posar el turbot i seguidament els acompanyaments: la ceba i el puré de moniato. Per sobre del puré hi vam posar unes llavors de sèsam torrades i unes escates de sal que contrastaven amb la dolçor pòpia del moniato.

La veritat és que als nostres convidats els va agradar molt i fins i tot volien repetir. La llàstima és que vaig fer les racions justes i no hi va haver possibilitat. Ah, i me n'oblidava, el vi blanc fresquet que no falti!!!

Si vols una altra opció per cuinar el Turbot també pots provar el Turbot al forn amb patates que vaig fer fa un temps.

Crumble de poma

Diumenge passat vam provar per fi la paella de la Lambra, amb sèpia, gambes, musclos i alguna cosa més que ens explicarà amb més detall ella mateixa a la secció Les receptes dels convidats. Mentre esperem pacientment que la Lambra tingui un moment per escriure la recepta i enviar-me-la us explicaré les postres que vaig preparar per l'ocasió: crumble de poma.

Es tracta d'unes postres força senzilles i fàcils de fer i amb pocs ingredients, ideals per un dia especial.

Per fer un crumble de poma per unes 6 persones necessitarem 4 pomes golden, un grapat de panses, una cullerada de sucre morè, una llavor de cardamom triturada, uns 50 grams de mantega i uns 50 grams de farina i unes quantes ametlles laminades. Per començar pelem les pomes i les tallem a trossos una mica grans. Posem una mica de mantega a una paella una mica gran i hi posem les pomes. Quan estiguin una mica toves hi afegim les panses, una mica de sucre i la llavor de cardamom i ho remenem bé. La llavor de cardamom li dóna un toc exòtic al tema però si no en tenim hi podem posar una mica de canyella en pols o una punteta de vaina de vainilla. Un cop estigui tot una mica tou ho retirem del foc i ho posem en un motlle apte per anar al forn.

A continuació fem el crumble: barregem en un bol la farina amb la mantega amb els dits, de manera que es vagin formant una mena de boletes amb una mica de consistència. Hi afegim la cullerada de sucre i seguim fent les engrunetes. Anem disposant aquestes engrunes per sobre la poma fins que estiguin cobertes i hi posem també unes quantes ametlles laminades. A continuació ho posem al forn amb el gratinador fins que estigui torrat per la part de sobre i tingui una crosta de prou consistència. Es serveix una mica tebi acompanyat d'una bola de gelat de vainilla.

No queda molt presentable a nivell estètic però bo, n'és un rato llarg. La foto la vaig fer amb el mòbil i no ha quedat prou bé... però crec que us en podeu fer una idea.