divendres, 30 de setembre del 2011

Calamars amb tomàquet i vi blanc

Normalment mengem els calamars a la planxa, amb una mica d'all i julivert però ahir no havia pensat res de primer plat i per no fer només "un volt per la taula" vaig pensar en fer alguna salseta amb els calamars i posar-hi una mica d'arròs blanc per acompanyar.
Vaig recórrer a una recepta familiar d'aquestes que a mi m'agraden (fàcils, resultones i amb pocs ingredients). Per fer-la només necessitava un parell de cebes mitjanes, una llauna de tomàquet trossejat, un bitxo petit (opcional, només si volem donar-li un toc picant), un all i una mica de julivert.
Primer es posa la ceba a juliana, l'all picat i el bitxo a una cassola al foc amb un rajolí d'oli d'oliva. Quan la ceba ja està transparent hi afegim el tomàquet i ho deixem fer una estoneta, uns deu minuts aproximadament i tot seguit hi posem el calamar tallat a trossos i mig gotet de vi blanc. Ho deixem uns minuts coure destapat per tal que s'evapori l'alcohol, ho tapem i deixem que es cogui uns 10 minutets més. Hi posem una mica de julivert picat per sobre i ja ho tenim:
















Com veieu, ho vaig acompanyar amb una mica d'arròs i ho vaig servir amb un gotet de vi blanc fresquet. És un plat ben fàcil, ideal per l'estiu, que crec que també podria quedar bé amb uns trossets de rap enlloc del calamar però us haig de confessar que no ho he provat mai...

dijous, 29 de setembre del 2011

Crema de tomàquets al forn amb parmesà

No sé si a aquestes alçades heu descobert que m'encanta el tomàquet...
Aquesta és una versió d'una recepta que vaig descobrir l'any passat a chow, una web nordamericana sobre gastronomia on sovint trobo alguna idea interessant. És una recepta molt ràpida i senzilla que consisteix tan sols en posar sobre una plata de forn una dotzena de tomàquets (jo els he fet servir de tipus pera) tallats per la meitat, una ceba tallada a juliana i un all, tot regat amb un rajolí d'oli d'oliva, sal i pebre.
Posem la plata al forn a uns 180-200º durant uns 20 minuts, fins que els tomàquets ja estiguin cuits i facin aquesta pinta:



Ho deixem refredar una mica i anem traient la pell als tomàquets i posant-los al got del túrmix o a una batedora juntament amb la ceba i l'all pelat i ho triturem tot. Ho provem de sal i si considerem que té un punt d'acidesa massa accentuat hi posem una mica de sucre. Hi podem afegir una mica de llet o crema de llet per tal que quedi una mica més suau de gust. Un cop triturat ho tornem a escalfar una mica i ho servim amb una mica de formatge parmesà ratllat per sobre


La recepta original es feia amb tomàquets de llauna però és evident que queda molt millor amb tomàquet fresc, com més madur millor.

diumenge, 25 de setembre del 2011

Mar i muntanya versió thai: curry verd de pollastre i gambes

He arribat per pèls a la iniciativa d'aquest mes de Memòries d'una cuinera que proposa com a tema el mar i muntanya. Després de donar-hi unes quantes voltes he optat per sortir de la cuina més tradicional i fer alguna cosa més exòtica i he decidit afegir pollastre al curry verd de gambes que ja he fet alguna vegada (amb gran èxit, per què no dir-ho...).
És un plat molt fàcil i ràpid de preparar (en mitja horeta ja està llest!), l'única dificultat que podeu tenir és que cal disposar d'alguns productes una mica exòtics que podeu trobar als supermercats orientals: pasta de curry verd, llet de coco i  fulles de llima keffir. La pasta de curry verd que jo faig servir és aquesta:














Es tracta d'un preparat que porta: chile verd, herba llimonera (lemongrass), all, galangal (una mena d'arrel tipus gingebre), llima keffir, comí, llavors de coriandre en pols i cúrcuma. Al supermercat on el vaig comprar venien també els diferents ingredients per separat en una bosseta per tal que fessis la pasteta a casa barrejant-los tots però a mi em va semblar molt més pràctic comprar-ho ja fet (a més dura moltíssim a la nevera).
Per començar he posat un raig d'oli de girasol al wok i quan ha estat calent hi he posat una ceba i un pebrot verd petits tallats a juliana. Mentre s'anaven coent he preparat les gambes: els hi he tret el cap, les he pelat i hi he tret l'intestí (no cal dir que tots els caps han estat congelats esperant a que vingui la fresqueta i em decideixi a fer la primera sopa de peix de la temporada), i he tallat un pit de pollastre a tires. Un cop la ceba i el pebrot estaven una mica cuits hi he posat el pollastre i les gambes, hi he afegit una culleradeta petita de pasta de curry i ho he remenat molt bé, de manera que la pasta impregnés tots els ingredients.

 














Sobre la pasta de curry us haig d'advertir que pica molt, si és la primera vegada que ho feu poseu-hi només una culleradeta de cafè. A continuació hi he posat una llauneta petita de llet de coco (150ml.) i un parell de fulles de llima keffir (al congelador es conserven la mar de bé), ho he deixat bullir a foc baix durant uns 10-15 minuts hi he posat unes fulles fresques de coriandre picades per sobre i ja hem tingut el plat preparat, que he servit amb una mica d'arròs basmati.
















Aquest plat es pot portar al tupper (sempre posant l'arròs a un recipient separat per no quedar-vos sense salseta) però una vegada més jo optaria per menjar-lo a casa acompanyat d'una cervesa oriental ben fresqueta o, si no en trobeu, una cervesa suau tipus Inèdit.

dissabte, 24 de setembre del 2011

Un clàssic: lassanya d'espinacs a la catalana

Avui ha estat el típic dia festiu que no havia tret res del congelador i no havia pensat què menjar...
En dies així una de les opcions és arreplegar un parell de paquets d'espinacs del congelador i preparar la típica lassanya d'espinacs amb alguna de les possibles variacions: amb gambes, amb roquefort o a la catalana (amb panses i pinyons).
És un plat fàcil i resultón, apte per fer quan venen convidats, l'únic punt negatiu és la quantitat de coses que cal embrutar per preparar-lo...
En primer lloc posem els espinacs a bullir uns 20 minuts, fins que ja no hi hagi grumolls congelats (si els espinacs són frescos molt millor, però estem parlant d'un plat improvisat en un dia festiu...).
Un cop estiguin fets els colem i els escorrem molt bé perque no quedin aigualits. A la mateixa cassola de bullir els espinacs hi posem un raig d'oli i hi passem una mica un grapat de panses i pinyons, fins que els pinyons estiguin dauradets i les panses una mica inflades. A continuació hi incorporem els espinacs escorreguts, ho barregem tot bé i ho reservem.
Bullim les plaques de lassanya uns 10 minuts i les escorrem bé i ja podrem muntar la lassanya començant per posar un raig d'oli en una plata de forn i cobrint la base amb un parell de plaques de pasta. Després posem una capa d'espinacs, una altra capa de pasta, una altra d'espinacs i ho cobrim amb pasta per acabar. Després jo hi he posat una capa generosa de salsa de tomàquet casolana* i una mica de formatge parmesà ratllat. També s'hi podria fer una salsa beixamel però la salsa de tomàquet fa que el plat sigui molt més lleuger.
Ho posem al forn a gratinar uns 10 minutets, fins que veiem que agafa el color desitjat. Aquí teniu el resultat:
 *Per fer la salsa de tomàquet: posem una ceba tallada a trossos grans en una cassola amb un raig d'oli. Quan estigui una mica transparent hi aboquem una llauna de tomàquet triturat , hi posem una pica de sal i sucre, i ho deixem fer xup-xup uns 15-20 minuts. Després ho triturem amb el túrmix i ja tenim la salsa preparada. Jo normalment en faig en quantitat per tal de poder-ne congelar algun tupper.

dijous, 22 de setembre del 2011

Bacallà al forn amb allioli d'escalivada

Aquesta recepta és també una variació del bacallà al forn amb allioli gratinat i és molt, molt senzilla. Jo la vaig fer amb uns trossos de bacallà fresc que feia setmanes que corrien pel congelador però es pot fer perfectament (i potser fins i tot quedaria millor) amb uns bons trossos de bacallà dessalat.
Sobre una base de ceba cuita a la paella (poc a poc, a foc baix) hi vaig posar els dos talls de bacallà prèviament enfarinats i passats per la paella i després ho vaig cobrir tot amb l'allioli d'escalivada.
Per fer l'allioli vaig barrejar amb el túrmix un raig d'oli d'oliva, una dent d'all, un rovell d'ou i a aquesta barreja i vaig afegir un parell de trossos de pebrot i esbergínia escalivats i ho vaig tornar a triturar. Un cop tenim l'allioli per sobre ho posem al forn a gratinar fins que quedi dauradet i ja ho tenim!
















Us proposo dues variacions:
-Si no teniu escalivada hi podeu posar un parell de pebrots del piquillo.
-Si no us agraden els alls crusos o us senten malament podeu passar els grans d'all per la paella per tal que quedin una mica confitats i perdin la fortor.
Potser se'm va daurar una mica més del compte, uns minuts menys de gratinador no haurien estat malament...
Volem fer massa coses alhora!

Filets d'orada marinats al forn amb olivada

L'orada és un d'aquells peixos blancs de gust suau que queden molt bons i gustosos al forn amb patatetes i una picadeta de fruits secs per sobre. Per sortir una mica d'aquesta forma més tradicional de fer-la, vaig comprar-la a filets sense espina per tal de poder-la marinar una mica abans de posar-la al forn. La marinada que faig és ben senzilla, es tracta només d'exprémer una llimona o una llima (o les dues coses barrejades) sobre una plata i posar-hi els filets de manera que la pell quedi a la part superior. Al cap de 30-60 minuts escorrem els filets i els eixuguem bé amb uns papers de cuina i ja es podran posar al forn.
Mentre els filets d'orada s'estan marinant a la nevera posem un parell de cebes grans tallades a juliana a coure en una paella amb una mica d'oli d'oliva. Si volem que el peix sigui plat únic, a part de la ceba posem un parell de patates tallades com si anéssim a fer una truita. Quan ja estigui feta la patata i la ceba (o la ceba sola) les posem a una plata d'anar al forn i hi posem els filets de peix a sobre, ara amb la pell a la seva part inferior posant-hi per sobre una barreja de julivert i coriandre fresc (cilantro). Ho deixem coure al forn durant uns 15 minuts aproximadament, no interessa que el peix quedi massa cuit.Al cap d'aquest temps traiem el peix del forn i el posem al plat i per donar-hi un toc especial fem un oli d'olives negres barrejant oli d'oliva amb una mica d'olivada i li posem per sobre.
















 Si no tenim olivada també podem posar unes quantes olives negres d'aragó sense pinyol una mica abans de treure el peix del forn.

dimarts, 20 de setembre del 2011

L'autèntica amanida Cèsar

L'amanida Cèsar que podem trobar a diverses cadenes de restaurants és la tipica amanida amb bacon, pollastre i una salseta blanca de gust bastant artificial.
Jo ja fa uns anys que preparo aquesta amanida sense pollastre ni bacon, seguint la recepta publicada a The Cuisine of California, un interessant llibre de receptes que em va portar la meva germana de San Francisco.
Per fer aquesta amanida en primer lloc agafem un bol gran i hi posem els ingredients de la salsa: oli d'oliva, un gra d'all triturat, suc de 1/2 llimona, un ou bullit només un minuts, un parell o tres d'anxoves tallades a trossets molt petits, sal i pebre negre. Es barregen bé aquests ingredients fins a obtenir alguna cosa semblant a una salsa.
Afegim a continuació l'enciam, preferentment enciam llarg i ho barregem tot, afegint-hi oli si ho considerem convenient i hi posem formatge parmesà ratllat per sobre.















Si seguissim la recepta del llibre al peu de la lletra hi hauriem de posar pa fregit en una paella en què prèviament hi hauriem fregit un parell de grans d'all sencers. Jo he optat per posar-hi els típics crostons de pa torrat que trobem al supermercat per tal que l'amanida sigui més lleugera.
Enlloc de barrejar-hi els trossets de pollastre (no sóc gens amant de les amanides amb pollastre fred...) crec que l'amanida Cèsar és ideal per acompanyar uns avorrits talls de pit de pollastre acabats de sortir de la planxa.

dilluns, 19 de setembre del 2011

Sopar ràpid: Torrades amb alvocat i tomàquet sec

Ahir al vespre tornava al cotxe de passar el cap de setmana fora pensant què podria fer per sopar amb el que hi havia a la nevera i estava molt espessa... Quan vaig arribar a casa vaig veure que quedava mig alvocat en un racó que haviem encetat divendres i que ja començava a estar una mica marronet... La veritat és que no havia sortit gaire bo, era massa dur per fer guacamole o elaborar qualsevol altra cosa interessant.
Al costat de l'alvocat vaig veure un pot de tomàquet sec en oli que havia comprat feia poc i que estava esperant una bona ocasió per ser encetat.
Amb aquests dos ingredients vaig fer el sopar:
Vaig torrar 2 llesques de pa i hi vaig passar una mica d'all, després hi vaig posar l'alvocat a rodanxes ben fines i unes tiretes de tomàquet sec. Un rajolinet d'oli verge i unes escates de sal per sobre i ja teniem el sopar preparat:















Vaig provar-ho també sense all i la veritat és que també era molt bo... Si un altre dia aconsegueixo trobar uns alvocats en un punt més òptim de maduració el resultat serà de cine... I si un dia teniu convidats a sopar, traieu unes quantes torradetes d'aquestes i una mica de pernil del bo i prepareu algunes amanides i, sense dedicar-hi molt de temps, tema resolt (i amb nota!).

dimecres, 14 de setembre del 2011

Sardines al forn

Estic veient que predominen els plats de peix en aquest blog... Prometo receptes amb altres ingredients ben aviat!
Avui hem sopat un altre plat fàcil, fàcil, en aquest cas amb sardines. Les he comprat sense tripa ni cap i les he salat i les he posat a una plata per anar al forn. He preparat una barreja de tomàquet i ceba tallats a dauets, all, julivert i suc de llimona i li he tirat per sobre. 15 minuts de forn i ja està el sopar preparat!
És molt important que les sardines estiguin al seu punt, normalment amb 15 minuts a uns 180-200º n'hi ha prou, si es couen massa queden molt resseques.


Aquest plat encara es pot simplificar més posant les sardines amb sal al forn sense cap verdureta ni res més per sobre. Les pròpies sardines deixen anar el seu greix i, si s'encerta el punt de cocció queda boníssim. A més, com que les sardines es fan al forn després la casa no fa gens d'olor a peix, i això, en una casa amb una cuina sense porta, s'agraeix...

 Amb una torrada de pa amb tomàquet i una cervesa fresqueta és un sopar ideal.

dilluns, 12 de setembre del 2011

Peix d'aigua dolça: truita de riu farcida de pernil

Un plat ben fàcil per començar la setmana, només necessitem pocs ingredients i una estoneta de forn.
La recepta original i més comuna utilitza bacon en lloc de pernil salat però d'aquesta manera es converteix en un plat menys greixós i molt més saludable. Jo faig servir un pernil del més senzillet, crec que no val gaire la pena gastar diners en un bon pernil perque després acabi al forn dins d'un peix de riu... se m'acudeixen finals molt més feliços per un pata negra...
En primer lloc necessitarem que el nostre peixeter/a ens obri les truites i els hi tregui l'espina i, un cop arribem a casa només haurem de posar els talls de pernil salat a l'interior, tancar-les i posar-les al forn durant 15-20minuts a uns 180-200º. De vegades hi poso uns fruits secs (ametlles, avellanes, pinyons) per sobre però no és imprescindible, jo hi vaig posar una barreja de fruits secs laminats que vaig comprar al mercadona per posar a les amanides però que no faig servir gairebé mai i va quedar prou bé.















Vaig acompanyar-les amb unes patates al forn tallades a rodanxes primes que faig sovint com a acompanyament tant de carn com de peix. Un cop tallades les patates es posen al forn sobre paper de plata o paper de forn (s'enganxa menys) durant uns 15-20 minuts amb sal, pebre i/o herbes aromàtiques i un raig d'oli.
No ho he provat mai al tàper i reescalfat al microones. Si algú s'atreveix...

dijous, 8 de setembre del 2011

Estofat de vedella amb patates

Com ja vaig explicar el mes de juliol, al congelador tenim un stock de carn de vedella que va sobrar d'una barbacoa estiuenca. Ahir en vaig descongelar un altre tros i vaig decidir fer una cosa similar a un plat que vam menjar a Oviedo fa un parell de setmanes que es deia carne gobernada al estilo de Oviedo con patatines que no deixava de ser el típic estofat de carn amb patates de tota la vida però amb un punt picantet. Vaig estar buscant la recepta a internet i veient que el que trobava no acabava de ser el que havia menjat vaig fer la meva versió afegint pebrot verd, pastanaga i pebre vermell picant.
Primer vaig tallar la carn a trossos (em van quedar uns cubs d'uns 2cm de costat) i la vaig deixar marinar amb un gra d'all picat, vaig posar oli a una cassola i la vaig rossejar durant uns minuts. Després hi vaig afegir una ceba gran tallada a trossets, mig pebrot verd i una pastanaga petita, li vaig donar un parell de voltes, hi vaig posar una mica de pebre vermell picant boníssim que vam comprar a León tornant d'Astúries i ho vaig regar tot amb un got de vi blanc. Vaig pujar uns minuts el foc perque s'evaporés l'alcohol, ho vaig tapar i vaig deixar que s'anés fent a poc a poc (cal tenir en compte que el més important en aquest tipus de plats és deixar coure la carn força estona per tal que estigui ben tendra)
A part vaig fregir un parell de patates petites tallades a trossets no massa grans.
Al cap d'una hora o així vaig posar les patates (poc fregides, només una mica rossejades) a la cassola de la carn, hi vaig afegir una mica d'aigua perque s'acabessin de fer. Una mitja horeta més tard ja estava llest per servir i feia aquesta pinta:


Aquest és el típic plat que no demana molta feina (podriem dir que un cop s'ha posat tots els ingredients "es fa sol", tapat i a foc molt baix, no cal vigilar-lo gaire, només hem de procurar que no es quedi sense líquid. D'altra banda, si ens volem estalviar feina ens podem saltar el pas de fregir les patates, posant-les directament a la cassola quan la carn ja porti una hora aproximadament de cocció i afegint-hi una mica d'aigua. És menys feina però què preferiu, una patata bullida o una patata fregida??´
Es pot fer d'un dia per l'altre, es pot congelar sense patates i és ideal pel tupper.

dimecres, 7 de setembre del 2011

Una altra recepta de l'estiu: peix blau amb tomàquet

 Generalment aprofito l'estiu per fer plats amb el peix com ingredient estrella, potser perque tinc més temps per comprar-ne i preparar-lo o perque no m'haig d'emportar tàper (segons com estigui preparat el peix reescalfat al microones pot ser qualsevol cosa excepte un plat apetitós...). Un dia d'aquest mes d'agost vam preparar bonítol amb tomàquet però ja veieu que al títol de l'entrada hi he posat "peix blau" perque de fet quedaria bé també amb sardina, verat, seitó o fins i tot amb algún peix blanc tipus bacallà o orada (preparada a filets). Per preparar-lo necessitem (per 4 persones): 1 ceba gran, 1 pebrot verd, 1/2 pebrot vermell, tomàquet triturat de llauna (gran), olives negres d'aragó i el peix. Per començar fem el sofregit: en una cassola o paella gran hi posem oli i quan estigui calent la ceba tallada a quadrets.
  
 

 Quan la ceba estigui una mica transparent hi afegim el pebrot verd i vermell i deixem que es vagi coent poc a poc. Hi afegim aleshores la llauna de tomàquet triturat i deixem que es vagi reduïnt. Un cop estigui fet hi posem les olives negres d'Aragó tallades a trossets (sense pinyol) i les rodanxes de peix i el deixem coure uns 20 minuts

Girem el peix amb molt de compte perque no es trenqui, deixem que s'acabi de coure i ja tenim el plat llest per servir:

 A diferència d'altres plats de peix, el peix amb tomàquet admet prou bé ser reescalfat al microones, sempre que hi hagi una quantitat acceptable de salsa, sino hi ha un cert risc que quedi sec
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...