dimecres, 27 de juliol del 2011

Rap amb cloïsses

Avui em venia de gust menjar rap amb cloïsses, un plat molt fàcil i ràpid de fer amb un resultat boníssim.

He comprat un parell de cues de rap i un grapadet de cloïsses, en aquest cas rossellona, més petitona però igualment gustosa (les cloïsses grans estaven pels núvols i ja m'estava sortint una mica de pressupost amb el rap...). Quan he arribat a casa he posat les cloïsses en remull amb un grapadet de sal perque traiessin la sorreta i he rentat una mica les rodanxes de rap i ho he reservat tot a la nevera.


He preparat la picada: 2 grans d'all, 1 branqueta de julivert, 2 cullerades de farina, unes 10 ametlles torrades, 1 gotet de vi blanc, pebre vermell i pebre negre. El més senzill és passar-ho tot pel suplement triturador del túrmix:




Després he posat un rajolí d'oli d'oliva a una cassoleta i a sobre hi he afegit el rap (prèviament salat), les rossellones (chirla en castellà) i hi he posat la picada per sobre:
Ho tapem, ho deixem al foc uns 15-20 minuts fins que el rap estigui fet i les cloïsses estiguin obertes.
Aquest és el resultat:



Es pot guardar d'un dia per l'altre i es pot portar al tàper però és una pena menjar-lo a la taula de l'oficina amb els companys de feina escalfat al microones... és un plat de cap de setmana per degustar amb una ampolla de vi blanc ben fresqueta!

Proveu-ho!!!!!!!

Can Kenji

Ahir al vespre vam sopar al restaurant japonès Can Kenji, al carrer Rosselló just abans d'arribar a Bailèn. A part dels clàssics assortits de maki i niguiri i d'altres plats típicament japonesos com els fideus yakisoba i el tataki de tonyina s'hi poden trobar altres plats amb ingredients mediterranis ben originals. Vam decidir provar coses diferents com les flores de carbassó farcides de formatge, unes brotxetes de llagostins amb espàrrecs verds i tomàquet sec i un tempura de sardines sobre una base de crema d'esbergínia i miso. Les tres coses estaven delicioses i perfectament presentades.


També vam demanar un tataki de tonyina amb guacamole i un assortit de makis, també boníssim. La carta de postres és prou extensa i inclou clàssics japonesos com el gelat de te verd i d'azuki (mongeta vermella) i el doriyaki.


Erem 3 persones, vam demanar aquests 5 plats, 3 postres, 3 cerveses Asahi i 1 aigua i ens va sortir per 19 € per persona.





Flors de carbassó farcides de formatge





Tempura de sardines sobre crema d'esbergínia i miso




Brotxetes de llagostins, espàrrecs verds i tomàquet sec


dilluns, 25 de juliol del 2011

Post capdesetmana

Després d'uns dies de relax alimentari vé de gust tornar a la normalitat amb un menú més lleugeret que ens faci tornar a sentir bé. Per això avui faré pollastre a la planxa i per no morir d'avorriment ho acompanyaré d'un arròs amb verduretes.


Les verduretes que he triat són bàsicament les que hi havia a la nevera de dilluns: carbassó i pastanaga i hi he afegit una ceba (és un altre ingredient que sempre hem de tenir a casa), ho he passat per la paella tallat petit i hi he posat sal, pebre i unes herbes que vam comprar l'estiu passat a Còrsega (s'hi poden posar també herbes de Provença o orenga):


He triat un arròs mig integral que venen al mercadona ("especial ensaladas y guarniciones") i l'he bullit a part. He fet el pollastre a la planxa i l'he acompanyat de l'arròs saltejat amb les verduretes:

Aquest és el típic plat que ens podem endur al tàper, amb el pollastre tallat a trossets i barrejat amb l'arròs, si el deixéssim així sencer, un cop passat pel microones seria una cosa similar a una sola de sabata...


divendres, 22 de juliol del 2011

Vedella marinada al forn amb patates

De tant en tant apareix per casa una quantitat superior a la normal d'un determinat ingredient, ja sigui per alguna oferta irresistible o per algun obsequi o per la típica collita excessiva d'alguna cosa. El repte està en aconseguir trobar plats nous interessants amb l'ingredient en qüestió com a protagonista i no haver de llençar res!

La setmana passada el repte va agafar forma de 5kgs de carn de vedella argentina que havien sobrat d'una barbacoa estival. La cosa no és tan complicada com en d'altres ocasions (algún dia us explicaré què vaig fer amb 30 ous...), afortunadament la carn es pot congelar perfectament. Pero la idea és, a partir d'aquests trossos de carn intentar fer alguna cosa diferent...

Ahir vaig descongelar el primer tros i, després de donar-hi unes quantes voltes l'he fet de la següent manera:

1. He marinat la carn amb oli, all picat, julivert i pebre vermell durant un parell d'hores a la nevera dins d'una bossa de plàstic (així embrutem menys trastos i la marinada arriba a tots els racons.

2. He posat la carn a una plata de forn i he reservat el líquid en un altre recipient. He precalentat el forn uns 15 minuts a 200º. Hi he posat la carn i al cap d'uns 20min hi he posat per sobre una mica de vi blanc perque tingués una mica de suquet

3. Paral·lelament he fregit unes patatetes i hi he posat una mica del líquid de la marinada i també un bon raig de vinagre i ho he deixat reduïr una mica.

4. He posat les patates a la plata de la carn i ho he tornat a posar una estoneta al forn















Fa bona pinta, no?

dijous, 21 de juliol del 2011

Amanides de tomàquet: salmó fumat

Si tenim la sort de tenir una botigueta a la vora de casa on venguin bons tomàquets (tipus BUBU, al carrer Joaquim Costa), hi ha unes quantes amanides que sovint faig per sopar que ténen aquest ingredient com a protagonista.
Avui us presento la que vaig fer ahir per sopar: als tomàquets tallats en mitges llunes hi vaig afegir un sobre de salmó fumat tallat en tiretes i quadradets de formatge burgos (no del cutre burgodearias, un una mica millor) o de mozzarella de buffala o també hi quedaria bé el philadelphia ensaladas, crec. També hi vaig posar cogombrets tallats en rodanxetes i una mica d'anet (en castellà eneldo, una herbeta seca que va de conya amb el salmó). Per amanir-ho vaig barrejar oli d'oliva amb mostassa, concretament una mostassa picant que vam comprar a Amsterdam quan hi vam anar al novembre.
Em costa pensar en fer fotos de les coses, la propera vegada que la fem la penjaré!
**Heu vist que he canviat el disseny? Encara no m'acaba d'agradar, però...

dimecres, 20 de juliol del 2011

Meló: 3 plats per l'estiu

El meló és una fruita que no ha de faltar mai a la nevera ja que permet fer 4 primers plats molt indicats per l'estiu:

- Meló amb pernil
- Crema de cogombre i iogur amb trossets de meló: triturar 1 cogombre, 4 iogurts naturals, 1 dent d'all, oli, sal, pebre. Servir amb trossets de meló.
- Sopa freda de iogur amb meló i menta: triturar meló, iogur i fulles de menta fresca
- Crema de meló amb pernil: triturar meló i crema de llet. Afegir un xorret de suc de llimona i de conyac (molt poquet). Servir amb trossets de pernil salat.

Comencem...

Des de fa algún temps alguna gent del meu voltant em demana que pengi a un blog receptes i idees per cuinar cada dia: cosetes senzilles, fàcils i amb pocs ingredients.
Un cop superada la mandreta inicial, intentaré anar posant cada quan pugui coses que cuino cada dia, pensant en ajudar a qui em llegeixi a menjar bé a casa sense dedicar molt de temps a la compra i a la preparació dels plats. La idea és posar-hi també plats més elaborats i alguns pastissos i experiments en què m'entretinc per si teniu ganes de dedicar-vos-hi una estoneta...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...