Calamars amb tomàquet i vi blanc

Normalment mengem els calamars a la planxa, amb una mica d'all i julivert però ahir no havia pensat res de primer plat i per no fer només "un volt per la taula" vaig pensar en fer alguna salseta amb els calamars i posar-hi una mica d'arròs blanc per acompanyar.
Vaig recórrer a una recepta familiar d'aquestes que a mi m'agraden (fàcils, resultones i amb pocs ingredients). Per fer-la només necessitava un parell de cebes mitjanes, una llauna de tomàquet trossejat, un bitxo petit (opcional, només si volem donar-li un toc picant), un all i una mica de julivert.
Primer es posa la ceba a juliana, l'all picat i el bitxo a una cassola al foc amb un rajolí d'oli d'oliva. Quan la ceba ja està transparent hi afegim el tomàquet i ho deixem fer una estoneta, uns deu minuts aproximadament i tot seguit hi posem el calamar tallat a trossos i mig gotet de vi blanc. Ho deixem uns minuts coure destapat per tal que s'evapori l'alcohol, ho tapem i deixem que es cogui uns 10 minutets més. Hi posem una mica de julivert picat per sobre i ja ho tenim:

Com veieu, ho vaig acompanyar amb una mica d'arròs i ho vaig servir amb un gotet de vi blanc fresquet. És un plat ben fàcil, ideal per l'estiu, que crec que també podria quedar bé amb uns trossets de rap enlloc del calamar però us haig de confessar que no ho he provat mai...

Una altra recepta de l'estiu: peix blau amb tomàquet

 Generalment aprofito l'estiu per fer plats amb el peix com ingredient estrella, potser perque tinc més temps per comprar-ne i preparar-lo o perque no m'haig d'emportar tàper (segons com estigui preparat el peix reescalfat al microones pot ser qualsevol cosa excepte un plat apetitós...). Un dia d'aquest mes d'agost vam preparar bonítol amb tomàquet però ja veieu que al títol de l'entrada hi he posat "peix blau" perque de fet quedaria bé també amb sardina, verat, seitó o fins i tot amb algún peix blanc tipus bacallà o orada (preparada a filets). Per preparar-lo necessitem (per 4 persones): 1 ceba gran, 1 pebrot verd, 1/2 pebrot vermell, tomàquet triturat de llauna (gran), olives negres d'aragó i el peix. Per començar fem el sofregit: en una cassola o paella gran hi posem oli i quan estigui calent la ceba tallada a quadrets.

  

 

 Quan la ceba estigui una mica transparent hi afegim el pebrot verd i vermell i deixem que es vagi coent poc a poc. Hi afegim aleshores la llauna de tomàquet triturat i deixem que es vagi reduïnt. Un cop estigui fet hi posem les olives negres d'Aragó tallades a trossets (sense pinyol) i les rodanxes de peix i el deixem coure uns 20 minuts

Girem el peix amb molt de compte perque no es trenqui, deixem que s'acabi de coure i ja tenim el plat llest per servir:



 A diferència d'altres plats de peix, el peix amb tomàquet admet prou bé ser reescalfat al microones, sempre que hi hagi una quantitat acceptable de salsa, sino hi ha un cert risc que quedi sec

Més sardines: Sardines en escabetx

Després d'una petita pausa asturiana (que m'ha estalviat la fastigosa onada de calor) ja torno a estar per aquí.

Tinc feina acumulada, vaig fer algunes cosetes abans de marxar que no vaig tenir temps de pujar al blog...

Començaré amb unes sardines en escabetx, una recepta que ja havia fet fa alguns anys i que ara he recuperat després de provar les del xiringuito Atzavara. La meva recepta prové d'un llibre de cuina provençal que em vaig comprar a Arles fa uns anys i és molt, molt senzilla.
Les sardines poden estar sense cap i tripa o obertes (format seitó en vinagre). Jo normalment ho faig amb les sardines sense obrir perque és molt més senzill (a no ser que te les obri un peixater enrotllat...). En primer lloc enfarinem les sardines i les fregim en una cassola o paella gran i les reservem.



Afegim una mica d'oli a la paella i hi posem ceba tallada a juliana, pastanaga en rodanxetes i uns grans d'all sencers sense pelar. Es cou durant uns 10 minuts i s'hi afegeix un bon raig de vinagre i una mica d'aigua i s'hi posa sal, pebre i unes herbetes: una fulla de llorer i una branqueta de farigola. Es deixa reduïr durant uns 20 minuts.



Ara només cal posar les sardines en un recipient, cobrir-les amb les verduretes i deixar-les 24 hores a la nevera. Es conserven durant uns quants dies a la nevera.



És ideal per sopar, sobre una llesqueta de pa amb tomàquet acompanyat d'una cerveseta ben fresca....

Atzavares i sardines

Al passeig de Canet de Mar, a peu de platja, es troba l'Atzavara, un xiringuito ideal per fer una cerveseta a la tarda-vespre o gaudir d'un sopar de qualitat a un preu raonable que es pot allargar fent un mojito (els preparen com ningú). Si el temps acompanya i no fa vent, un vespre a l'Atzavara ens recorda que a pocs quilòmetres de Barcelona es poden trobar racons ben interessants...

Per sopar ofereixen una interessant varietat de plats de peix amb algunes variacions setmanals que es presenten a una pissarra sobre la barra (calamars amb ceba confitada, sardines amb oli d'ametlles...). Dissabte passat hi vam anar a sopar i l'experiència va resultar molt positiva (un cop més)

Per començar ens van portar unes brotxetes de pop i carbassa i a continuació vam compartir un timbal d'escalivada amb anxoves, uns llagostins saltejats amb verduretes i unes sardines escabetxades. És important guardar un raconet per les postres, deixeu-vos temptar pel coulant de xocolata amb gelat de xocolata blanca, o el pastís de pastanaga o qualsevol de les seves propostes dolces...

Poso unes quantes fotos que vaig fer amb el mòbil, no s'hi veu gran cosa però vaja, us podeu fer una idea.

Amanides de tomàquet: salmó fumat

Si tenim la sort de tenir una botigueta a la vora de casa on venguin bons tomàquets (tipus BUBU, al carrer Joaquim Costa), hi ha unes quantes amanides que sovint faig per sopar que ténen aquest ingredient com a protagonista.
Avui us presento la que vaig fer ahir per sopar: als tomàquets tallats en mitges llunes hi vaig afegir un sobre de salmó fumat tallat en tiretes i quadradets de formatge burgos (no del cutre burgodearias, un una mica millor) o de mozzarella de buffala o també hi quedaria bé el philadelphia ensaladas, crec. També hi vaig posar cogombrets tallats en rodanxetes i una mica d'anet (en castellà eneldo, una herbeta seca que va de conya amb el salmó). Per amanir-ho vaig barrejar oli d'oliva amb mostassa, concretament una mostassa picant que vam comprar a Amsterdam quan hi vam anar al novembre.
Em costa pensar en fer fotos de les coses, la propera vegada que la fem la penjaré!
**Heu vist que he canviat el disseny? Encara no m'acaba d'agradar, però...

Meló: 3 plats per l'estiu

El meló és una fruita que no ha de faltar mai a la nevera ja que permet fer 4 primers plats molt indicats per l'estiu:

- Meló amb pernil
- Crema de cogombre i iogur amb trossets de meló: triturar 1 cogombre, 4 iogurts naturals, 1 dent d'all, oli, sal, pebre. Servir amb trossets de meló.
- Sopa freda de iogur amb meló i menta: triturar meló, iogur i fulles de menta fresca
- Crema de meló amb pernil: triturar meló i crema de llet. Afegir un xorret de suc de llimona i de conyac (molt poquet). Servir amb trossets de pernil salat.