dilluns, 31 d’octubre del 2011

Uns panellets diferents

Cada any per aquestes dates a casa fem panellets intentant fer combinacions de gustos i formes innovadores i introduint sempre ingredients allunyats dels més tradicionals. Abans reservàvem una mica de pasta per fer uns quants dels més típics (coco, pinyons, codonyat, ametlles...) però des de fa uns anys deixem els tradicionals per les pastisseries i ens centrem en fer noves propostes, que intentem que siguin sempre diferents.
Per fer la base dels panellets fem servir 1 kg d'ametlla molta i 1/2 kg de sucre que barregem amb una patata bullida. Haig de dir que quan avui (després d'haver fet els panellets) he vist al telenotícies un pastisser que deia que l'autèntic panellet no porta patata he pensat que en el fons nosaltres no estem fent autèntics panellets sinó variacions imaginatives d'aquest dolç tradicional.
Un cop hem tingut la base feta l'hem separat en 5 grups (corresponents als 5 gustos que anàvem a preparar):
1. Llimona i llavors de rosella. Hem barrejat a la massa un almívar de llimona resultat de portar a ebullició el suc d'una llimona i unes quantes cullerades de sucre, una mica de ratlladura de llimona i unes quantes llavors de rosella. Hi hem donat forma de mitja lluna
2. Te verd i llavors de sèsam. Hem barrejat a la massa te verd en pols (matcha) i hem posat unes quantes llavors de sèsam per sobre.
3. Xocolata, taronja i Cointreau. Aquest ja ha esdevingut un clàssic: es barreja a la massa cacau en pols (jo he fet servir Valor), ratlladura de mitja taronja i un rajolí de Cointreau
4. Vainilla i xocolata. He separat la massa en 2 parts i a una hi he afegit una culleradeta de cacau en pols i a l'altra mitja baina de vainilla (l'he separat amb un ganivet). Hem fet semicercles i hem anat unint un semicercle de cada color.
5. Compota de pera i canyella. He barrejat la massa amb 1 pera cuita al vapor amb una branca de canyella i triturada (he fet servir la babycook, se li poden donar més utilitats que les papilles infantils...), canyella en pols. Li hem posat un parell de pinyonets per sobre com a decoració.















Per si us serveix com a idea i teniu ganes d'innovar, en altres ocasions havíem fet panellets de Pedro Ximenez i panses, lacasitos, xocolata blanca i melmelada de gerds, pesto, pastanaga i cardamom...
El repte de cada any és pensar nous gustos pels nostres panellets diferents i, si els nostres cunyats de Canet també en fan, el dinar de Tots Sants té un altre alicient!

Podeu veure altres panellets diferents aquí i aquí

divendres, 28 d’octubre del 2011

Pastís de llimona "Diamant": repte Film & Food

Aquesta entrada d'avui és una mica especial perquè és la primera recepta dolça que poso al blog i també perquè és la meva primera participació als reptes que proposen cada mes les noies de Film & Food. El repte d'aquest mes d'octubre està relacionat amb Halloween i els participants havíem de triar ensurt (elles ens proposaven la recepta) o tracte (nosaltres triàvem una recepta dolça i l’oferíem a un altre blog, en el meu cas a Chocolate, aceite y sal).
Com ja haureu vist els que em seguiu una mica, no acostumo a publicar receptes dolces perquè no en faig gaire sovint, només en ocasions especials. Després de donar-hi algunes voltes vaig decidir preparar un pastís de llimona, el primer que vaig fer, tret del primer llibre de receptes que vaig tenir i que em van regalar quan tenia crec que 14 o 15 anys: El gran libro de la repostería de l'editorial Everest.
Al llibre en diuen Pastel de limón Diamante i per fer-lo necessitem:

75 grs. de mantega
Ratlladura de ½ llimona
100 grs. de sucre
2 ous
½ got de llet
200 grs. de farina
½ bosseta de llevat Royal
Suc d’1 llimona
100 grs. de sucre glas

En primer lloc escalfem el forn a uns 180º i preparem el motlle amb mantega i farina (amb aquestes quantitats farem servir un motlle petit). A continuació barregem la mantega desfeta amb la ratlladura de llimona, el sucre, els ous i la llet. A aquesta barreja hi afegim la farina i el llevat i ho remenem tot bé. Ho posarem al motlle que hem preparat i ho enfornarem durant uns 35-40 minuts a 180º fins que estigui cuit (la prova de l’escuradents és infal·lible).
El desemmotllem i  el deixem refredar. Posem en una cassoleta el suc d’una llimona, una mica d’aigua i 3 cullerades de sucre i ho portem a ebullició. Quan s’hagi refredat el pastís li posem aquesta barreja per sobre amb l’ajut d’un pinzell de silicona. A continuació barregem el sucre glas amb la quantitat de suc de llimona necessària perquè quedi una “pasteta” blanca que estendrem per sobre del pastís. Finalment hi ratllarem una mica més de pell de llimona per sobre i ja el tindrem llest!

És un pastís molt fàcil de fer i molt de gust a llimona, ideal per berenar, espero que us agradi Chocolate, aceite y sal!

dijous, 27 d’octubre del 2011

Lluç amb vi blanc i julivert

Aquesta és una altra recepta de peix molt gustosa que es fa amb molt pocs ingredients i en menys de 30 minuts. Per fer-la només necessitarem un lluç tallat en supremes (si el tallem en rodanxes és més complicat de portar al tupper), una mica de farina, una ceba, mitja dotzena d'ametlles torrades, all, julivert i un gotet de vi blanc.
Per començar escalfem un rajolí de d'oli a una cassoleta plana i hi posem un all i una ceba picadets. Hi posem un got de vi blanc i unes quantes fulles de julivert picat, ho remenem una mica i ho deixem fer una estoneta per tal que s'evapori l'alcohol. A continuació hi posem els talls de lluç prèviament passats per farina, els deixem fer una mica i els tombem. Si es queda sense líquid hi posem una mica d'aigua.
Finalment hi posem les ametlles picades i un altre grapadet de fulles de julivert picades i ho deixem que s'acabi de fer uns minutets més.















No sempre és fàcil portar peix al tupper perquè no sempre aguanta bé el reescalfament al microones i pot quedar sec o fer massa olor. Es pot fer també amb rap i queda molt bo però pensant en el tupper, em sembla una llàstima menjar el rap reescalfat (tal com estan els preus, no és un peix que puguem menjar cada dia...)















Aquest lluç és ideal pel tupper i per aquesta raó participo amb aquest plat en el concurs de valira que organitza la Dolorss de blog de cuina


dilluns, 24 d’octubre del 2011

Fideus yakisoba amb gambes

Hi ha un plat de pasta que sempre demano quan vaig al restaurant japonès que vaig aprendre a preparar, com en el cas del pollastre fregit amb pebrots i albergínies, a les classes de la Miho Miyata: els fideus yakisoba.
Aquests fideus normalment es fan amb verdures i una mica de porc però en aquesta ocasió jo els vaig fer amb gambes, i és que es poden fer amb el que ens vingui de gust (pollastre, tires de vedella, gambes, peix blanc...). És un plat molt fàcil de fer, a part de les verdures i les gambes només cal que tinguem 3 ingredients japonesos: salsa de soja, salsa per yakisoba (Red Bull) i uns fideus que es troben fàcilment als supermercats orientals: 

Per començar posem un rajolí d'oli de girasol a un wok o una cassola antiadherent. A continuació hi afegim les verdures tallades a tiretes (en aquest cas pastanaga, ceba, pebrot verd i carbassó), deixem que es coguin una mica a foc fort (uns 10 minutets) i hi posem les gambes pelades (o el que haguem decidit posar-hi). Li donem unes quantes voltes perque es facin les gambes i ja ho tindrem fet.
Tot seguit fem la pasta seguint les instruccions de l'envàs: posem els fideus en una olla amb aigua bullint i els deixem només un parell o tres de minuts, fins que es desenganxin i es quedin els fideus separats. Colem els fideus i els posem al wok on tenim les verdures i tornem a encendre el foc. Ho barregem bé, hi posem la salsa (no sé dir la quantitat exacta, jo en poso fins que els fideus queden una mica marronets) i un rajolinet de salsa de soja i ja estarà llest.

Aquest és un plat que es prepara en menys de 20 minuts i que va ideal per portar al tupper ja que es pot preparar perfectament el dia abans i aguanta molt bé el microones.
Amb aquesta recepta participo al concurs de valira que organitza dolorss de blog de cuina


divendres, 21 d’octubre del 2011

Arròs amb bacallà, espinacs i pebrots del piquillo

L'altre dia vaig comprar bacallà esqueixat ja dessalat i per falta de temps vaig decidir que seria ideal aconseguir fer un plat únic ràpid i fàcil. Vaig decidir fer un arròs amb bacallà i posar-hi també les restes d'una bossa d'espinacs que encara corrien per la nevera i un parell de pebrots del piquillo per donar-hi una mica de color.
En primer lloc vaig posar mitja ceba i un gra d'all picadets molt fins a sofregir en una paella. Quan ja s'havien enrossit hi vaig afegir el bacallà i vaig deixar que es fes una mica i tot seguit hi vaig posar tres pebrots del piquillo tallats a tiretes i les fulles d'espinacs. Hi vaig donar un parell de voltes i hi vaig afegir l'arròs i una mica de brou de peix i d'aigua (crec que amb aigua sola queda més suau). Deixem que es vagi fent durant uns 20 minuts i ja ho tindrem llest.














Jo ho vaig fer amb arròs rodó però si ho fem amb arròs llarg vaporitzat ho podrem portar al tupper sense problemes. És un plat dels que a mi m'agraden: fàcil, ràpid i amb pocs ingredients. També és versàtil: tant pot servir pel tupper com pel típic dia que vé gent a casa a dinar.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Pasta amb carbassó i gambes

Aquest blog ja ha superat les 1000 visites! Suposo que no és gaire però em fa molta il·lusió que hi hagi gent que em vagi visitant i fins i tot que arribi a cuinar les receptes que vaig penjant...
Aquesta és la típica recepta de pasta molt ràpida de fer i amb pocs ingredients que es pot improvisar en qualsevol moment. Només necessitem un carbassó, una ceba, unes quantes gambes pelades (congelades) grans, una llauna de tomàquet natural i una mica de vi blanc-
Fem un sofregit com sempre, posant primer la ceba, després el carbassó i per últim els tomàquets tallats a trossets. Hi vaig posar també un tros de bitxo per tal de donar-hi un punt de picantor però això ja va a gustos... Quan el sofregit ja està fet s’hi posa mig gotet de vi blanc es deixa evaporar i després s’hi afegeixen les gambes i es deixen coure uns minuts.














Es barreja el sofregit amb la pasta (en aquest cas spaghetti) i ja està llest. Una amiga italiana em va dir que quan la salsa (il sugo) porta peix o marisc és convenient fer servir pasta llarga per això crec que spaghetti o tallarines van perfecte amb aquest plat.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Una forma diferent de menjar verdura: bròquil Rajastani

Hi ha dues verdures que no puc veure ni en pintura i que em fan un fàstic horrorós: el bròquil i la coliflor. Quan fa alguns anys vaig fer un curs de cuina de la India, el dia que tocava cuinar coliflor vaig estar a punt de no assistir a classe però finalment hi vaig anar i vaig aprendre aquest plat, gràcies al qual aquestes verdures entren a casa de tant en tant. Aquest plat és molt senzill però és necessari que tinguem algunes espècies fàcils de trobar: cúrcuma, comí en pols, coriandre en pols, garam masala (opcional) i chile en pols (chili powder). A part del bròquil també necessitem 1 patata i 4 tomàquets.

En primer lloc cal bullir el bròquil (o la coliflor) durant 10 minuts i després tallar-lo a trossets petits. També tallem una patata a trossos bastant petits. En una paella antiadherent hi escalfem un rajolí d'oli de girasol i hi posem uns quants grans de comí. A continuació hi afegim el bròquil i les patates i hi posem totes les espècies excepte el garam masala: 1 cullerada de cúrcuma, 1 cullerada de comí en pols, 1 de coriandre en pols i una punteta de chile en pols (és el que determina el grau de picantor del plat). Ho remenem fins que tot estigui impregnat per les espècies i ho deixem coure uns minuts. Després hi afegim els tomàquets pelats i tallats a trossets (es poden fer servir frescos o de llauna) i ho deixem coure fins que la patata estigui feta. En aquest moment s'hi pot afegir una cullerada de garam masala, que en cap cas és imprescindible.

















A l'hora de servir s'hi poden posar unes quantes fulles de coriandre fresc picades (jo no en tenia...). És una bona manera de menjar verdura "disfressada" amb espècies, molt més atractiva i gustosa que bullida simplement.
Es pot portar al tupper però si no dineu a un lloc ben ventilat, l'olor pot resultar un problema...


dijous, 13 d’octubre del 2011

Menú japonès: pollastre fregit amb pebrot verd i albergínia

Fa uns quants anys vaig fer un curs de cuina japonesa a un centre cívic de Barcelona amb la Miho Miyata (crec que gairebé tothom que ha fet un curs de cuina nipona a Barcelona l'ha fet amb la Miho...) i entre els plats que ens vam aprendre un dels que faig més sovint és aquest.
Com va passar l'altre dia en preparar un plat de cuina thai, per fer aquest plat és necessari disposar d'uns quants ingredients exòtics: salsa de soja (ja no és tan exòtic, però vaja), mirin i sake.
Per començar tallem 2 pits de pollastre desossats a trossos d'uns 4 cm aprox. i els posem a un bol on hi haurem barrejat els següents ingredients: 3 cullerades de salsa de soja, 1 cullerada de mirin, 2 cullerades de sake i 2 dents d'all triturats. Ho deixem marinar uns 30-40 minuts i mentrestant preparem les verdures.
Escalfem una mica d'oli de girasol a una cassola i hi posem 2 albergínies i 3 pebrots verds tallats a trossos bastant grossos. Quan ja estan una mica enrossits hi posem 5 cullerades de salsa de soja, 2 cullerades de sucre i un got d'aigua. Ho tapem i ho deixem coure uns 15-20 minuts, fins que estiguin toves.
Ara escorrem el pollastre de la marinada, el passem per una mica de maizena, el fregim en oli de girasol ben calent i ja estarà llest.















Ho servim amb una mica d'arros blanc bullit a la manera japonesa, és a dir, rentem una mica l'arròs (tipus rodó de tota la vida) i posem la mateixa quantitat d'aigua i d'arròs a una cassola i ho fem bullir fins que s'evapori l'aigua.
És una manera diferent de fer la verdura i el pollastre, molt fàcil de fer. Es pot portar al tupper però jo posaria l'arròs a part, si no us quedareu sense el suquet de les verdures...

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Pollastre marinat al forn amb moniatos glacejats amb mel i canyella


El plat amb moniato que he preparat com a aportació a la recepta del 15 del mes d'octubre és una variació d'una recepta que vaig trobar a una altra web culinària nordamericana que es diu epicurious i que és semblant a chow (ja us en vaig parlar quan vaig fer la crema de tomàquet).
La principal variació que vaig fer de la recepta és la marinada del pollastre, a la qual no hi vaig posar els ingredients que no tenia a l'abast: el pebrot jalapeño, la farigola fresca i el que anomenen allspice que es tradueix en català com a pebre dioic i que resulta ser un tipus de pebre de Jamaica molt aromàtic, condiment habitual de la cuina caribenya.
Així doncs, unes 5 hores abans de començar a cuinar vaig preparar la marinada posant al triturador del minipimer 1 ceba petita, 2 grans d'all, 3 cullerades de vinagre de sidra, 2 cullerades de mel, 1 trosset d'arrel de gingebre, una mica de canyella en pols, un polsim de nou moscada, sal i pebre. Vaig posar el pollastre a una bossa de plàstic, hi vaig abocar el líquid de la marinada i ho vaig guardar a la nevera de manera que tots els trossos de pollastre estiguessin impregnats del líquid.
Al cap d'unes hores vaig preparar els moniatos: els vaig pelar i els vaig tallar a rodanxes d'1 cm aproximadament. En un bol vaig barrejar 2 de cullerades d'oli d'oliva (a la recepta original hi posaven mantega però em va semblar més lleuger i saludable l'oli), 2 cullerades de mel, el suc de mitja llima i un polsim de canyella i vaig abocar-hi les rodanxes de moniato intentant que s'impregnessin bé de la barreja.
Vaig treure el pollastre de la bossa, el vaig posar en una plata i el vaig posar al forn a uns 180º i al costat, en una plata més petita vaig posar-hi els moniatos. Ho vaig deixar coure uns 40 minuts, fins que el pollastre va estar una mica rosset i els moniatos tendres i ho vaig servir amb una mica de sal maldon per sobre els moniatos, que contrastava amb la dolçor del glacejat.

















El moniato va quedar espectacular, realment senzill i ràpid amb un resultat sorprenent i molt original. Pel que fa al pollastre, crec que aquesta marinada li donava un gust curiós i prou bo, que potser hagués millorat amb l'allspice i els altres ingredients que no hi vaig poder posar...
Definitivament em quedo amb el moniato, i com que es tractava de cuinar alguna cosa amb aquest ingredient, us convido a preparar-los per acompanyar un pollastre rostit a la manera més tradicional o un xai al forn o qualsevol altra cosa que se us acudeixi!

dijous, 6 d’octubre del 2011

Recordant Astúries: Lluç a la sidra

La setmana passada vam encetar una de les ampolles de sidra que vam baixar d'Astúries aquest estiu i encara en quedava mitja ampolla a la nevera que vaig pensar que podria gastar per preparar un lluç. Dit i fet: ahir vaig comprar el lluç i ens el vam menjar per dinar.
Després de remenar una mica per internet vaig decidir fer servir una recepta molt senzilla del llibre Cocina Tradicional Asturiana en 4 Estaciones que vaig comprar a Oviedo just abans de tornar.
En primer lloc vaig tallar un parell de cebes a juliana i les vaig posar a una cassola al foc juntament amb una dent d'all tallada a trossos petitons i mig bitxo (això del bitxo no ho posava a la recepta però hi va donar un toc picantet). Quan ja estava la ceba una mica transparent hi vaig posar tres tomàquets pelats tallats a trossets petits i vaig deixar que es fes tot durant un quart d'hora aproximadament. Mentre el sofregit s'anava fent vaig passar les rodanxes de lluç per farina, les vaig fregir i les vaig anar colocant amb compte per sobre del sofregit. A continuació hi vaig tirar el que quedava de sidra (un quart d'ampolla), vaig apujar el foc un parell de minuts per tal que s'evaporés l'alcohol, ho vaig tapar, ho vaig deixar coure uns 10 minuts i hi vaig posar una mica de julivert per sobre.

Com veieu és un plat molt fàcil de fer i molt ràpid, l'únic problema és trobar sidra a Barcelona (alguna suggerència?). Suposo que si seguim el mateix procediment i enlloc de sidra hi posem vi blanc també quedarà bo...


dimarts, 4 d’octubre del 2011

Un clàssic de tota la vida: llenties guisades

Un dia a la setmana intentem menjar llenties, a l'estiu en format amanida i quan ja comença a fer fred guisades, amb verdures i alguna vegada amb una mica de xoriço o morcilla (en català normatiu botifarró però per mi una morcilla és una morcilla). Tot i que encara no hagi començat a fer fred i encara ens poguem banyar al mar, l'altre dia vaig fer la versió més hivernal.
En una cassola amb un rajolí d'oli vaig posar una ceba, una pastanaga i una mica de pebrot verd, sal i pebre i quan ja estava una mica cuit hi vaig posar una cullerada de concentrat de tomàquet i li vaig donar un parell de voltes (es pot posar també un tomàquet ratllat o una mica de tomàquet triturat). Després vaig posar-hi mitja morcilla asturiana tallada a trossets per donar-hi gustet i una mica de pebre vermell per donar-hi color. Quan ja estava bastant cuit hi vaig posar les llenties (jo faig servir les petitones, lentejas pardinas sense deixar en remull) i mig litre d'aigua aproximadament, vaig pujar el foc i ho vaig deixar bullir durant uns 45 minuts.

És un clàssic que admet variacions, també s'hi pot posar un grapadet d'arròs o una patata tallada a trossets els últims 20 minuts de cocció o posar-hi d'altres verdures. No cal dir que és un clàssic del tupper i ofereix la possibiltat de fer-ne en quantitat i congelar-ho en racions individuals.


dilluns, 3 d’octubre del 2011

Crema de carbassa i pastanaga a l'anís estrellat

Aquest dissabte vaig sopar amb uns bons amics que em van comentar que havien mirat el meu bloc buscant la recepta de la crema de carbassa, van veure que encara no hi era i  no van fer servir la carbassa i la van tornar a guardar a la nevera. Els vaig dir que jo també tenia mitja carbassa a la nevera i els vaig prometre que a principis d'aquesta setmana tindrien la recepta publicada...i aquí la teniu!
He fet una variant una mica oriental de la recepta que normalment faig i, un cop ho he provat, el resultat ha estat prou encertat tot i que us haig de dir que si no trobeu l'ingredient (anís estrellat) també hi queda bé sense.
Es tracta simplement d'agafar una cassola, escalfar-hi una mica d'oli d'oliva i tot seguit posar-hi una ceba gran, 2 pastanagues, mitja carbassa (un mig quilo) i ho tallem tot a trossos grossos i hi afegim un anís estrellat, sal i pebre. Quan ja estigui tot una mica enrossit (uns 5 minuts) hi posem mig litre d'aigua aproximadament, posem el foc més alt i deixem que bulli durant una mitja hora, fins que la carbassa  estigui tova. Aleshores hi treiem l'anís estrellat i ho triturem amb el túrmix juntament amb un rajolí de llet i ja estarà llest per servir.















És molt fàcil de fer, queda molt bona i l'anís estrellat li dóna un toc diferent però ja us dic que no és imprescindible. Es pot posar també un rajolí de crema de llet enlloc de llet (en el meu cas desnatada...) però ja sabeu, així és més saludable...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...