Postres de mandarina

Aquests últims dies he patit un altre atac de virus estomacal, el tercer des de començaments d'any! Un desastre absolut, he quedat fora de combat durant més de dos dies, sense menjar res i sense ganes d'acostar-me a la cuina...
Avui ja em sento una mica millor però com que el màxim que he cuinat últimament és arròs bullit i pollastre a la planxa, he hagut de recórrer a una recepta dolça que tenia pendent publicar des de fa vàries setmanes amb la mandarina com a ingredient estrella. La vaig fer un dia que havien aparegut 3 kgs de mandarina a la cuina i venien uns bons amics a sopar i tenia ganes de fer algunes postres una mica diferents però (com sempre) sense nata ni massa ous ni mantega.
Vaig fer-les seguint lliurement una recepta de l'Eva Arguiñano (crec que era la primera vegada que feia una de les seves postres...)
Per fer-la en primer lloc cal pelar 6 mandarines i posar-les al vas del túrmix. Després hi afegim 4 cullerades de sucre i una mica de ratlladura de mandarina, 3 ous, mig gotet d'oli d'oliva i ho triturem tot amb el túrmix. Hi afegim 4 cullerades de farina i ho tornem a batre, ho colem i ho reservem. Fem una mica de caramel escalfant sucre en un cassó fins que es desfaci i adquireixi una tonalitat marronosa i el posem de seguida a la base dels motllos de flam individuals. Hi posem la barreja que hem reservat a sobre i ho enfornem durant 15-20 minuts a uns 180º. Ho deixem refredar, ho tombem com si fossin flams i ja ho podem servir.

Es pot fer també sense el caramel, va ser una cosa que se'm va acudir quan estava a mig preparar-ho i que li donava un toc cruixent a la part de sobre bastant interessant però també prescindible si no teniu massa temps. Sense el caramel entraria a la categoria de postres ràpids i fàcils per sorprendre convidats. A la recepta original hi posaven també una salsa de iogur i fruits del bosc feta barrejant aquests dos ingredients, un parell de cullerades de sucre i un rajolí de licor de mora... Jo no la vaig fer per falta d'ingredients (no acostumo a tenir fruits vermells ni licor de mora) però potser la barreja de iogur i menta com a acompanyament d'aquestes postres no estaria malament...

Truita d'alls tendres, xampinyons i pernil salat

Aquestes últimes setmanes han estat una mica intenses i per això no havia donat gaires voltes a la proposta de  Memòries d'una cuinera del mes de gener. Quan aquesta tarda he anat a comprar fruites i verdures per la setmana i he vist uns manats d'alls tendres al costat d'una caixa de xampinyons he pensat que era una combinació ideal per fer una truita i he recordat que justament era la truita la proposta del gener de Memòries d'una cuinera. Amb aquests dos ingredients i uns daus de pernil salat que corrien per la nevera he preparat una truita que m'ha permès arribar in extremis a participar aquest mes.
Per fer la truita simplement he rentat i tallat els alls tendres i els xampinyons i els he posat a una paella. Quan ja estaven cuits he destapat la paella perque s'evaporés l'aigua dels xampinyons, hi he afegit els daus de pernil i unes quantes fulles de julivert picades. Després he batut els ous i el mestre de truites de casa ha fet la resta. Ha quedat molt bona, llàstima que la foto no li faci gaire justícia...

Tinc entès que en algunes cases la truita és el sopar de dilluns, nosaltres en mengem un dia a la setmana, normalment el típic dia que no tenim res pensat. Sempre vé de gust, amb una cervesa ben fresqueta i una bona llesca de pa amb tomàquet...

L'autèntica amanida Cèsar

L'amanida Cèsar que podem trobar a diverses cadenes de restaurants és la tipica amanida amb bacon, pollastre i una salseta blanca de gust bastant artificial.
Jo ja fa uns anys que preparo aquesta amanida sense pollastre ni bacon, seguint la recepta publicada a The Cuisine of California, un interessant llibre de receptes que em va portar la meva germana de San Francisco.
Per fer aquesta amanida en primer lloc agafem un bol gran i hi posem els ingredients de la salsa: oli d'oliva, un gra d'all triturat, suc de 1/2 llimona, un ou bullit només un minuts, un parell o tres d'anxoves tallades a trossets molt petits, sal i pebre negre. Es barregen bé aquests ingredients fins a obtenir alguna cosa semblant a una salsa.

Afegim a continuació l'enciam, preferentment enciam llarg i ho barregem tot, afegint-hi oli si ho considerem convenient i hi posem formatge parmesà ratllat per sobre.

Si seguissim la recepta del llibre al peu de la lletra hi hauriem de posar pa fregit en una paella en què prèviament hi hauriem fregit un parell de grans d'all sencers. Jo he optat per posar-hi els típics crostons de pa torrat que trobem al supermercat per tal que l'amanida sigui més lleugera.

Enlloc de barrejar-hi els trossets de pollastre (no sóc gens amant de les amanides amb pollastre fred...) crec que l'amanida Cèsar és ideal per acompanyar uns avorrits talls de pit de pollastre acabats de sortir de la planxa.

Sopar ràpid: Torrades amb alvocat i tomàquet sec

Ahir al vespre tornava al cotxe de passar el cap de setmana fora pensant què podria fer per sopar amb el que hi havia a la nevera i estava molt espessa... Quan vaig arribar a casa vaig veure que quedava mig alvocat en un racó que haviem encetat divendres i que ja començava a estar una mica marronet... La veritat és que no havia sortit gaire bo, era massa dur per fer guacamole o elaborar qualsevol altra cosa interessant.
Al costat de l'alvocat vaig veure un pot de tomàquet sec en oli que havia comprat feia poc i que estava esperant una bona ocasió per ser encetat.
Amb aquests dos ingredients vaig fer el sopar:
Vaig torrar 2 llesques de pa i hi vaig passar una mica d'all, després hi vaig posar l'alvocat a rodanxes ben fines i unes tiretes de tomàquet sec. Un rajolinet d'oli verge i unes escates de sal per sobre i ja teniem el sopar preparat:

Vaig provar-ho també sense all i la veritat és que també era molt bo... Si un altre dia aconsegueixo trobar uns alvocats en un punt més òptim de maduració el resultat serà de cine... I si un dia teniu convidats a sopar, traieu unes quantes torradetes d'aquestes i una mica de pernil del bo i prepareu algunes amanides i, sense dedicar-hi molt de temps, tema resolt (i amb nota!).

Una setmana més tard... tzatziki i salmó fumat

...he aconseguit tenir connexió i tenir un moment per fer una nova entrada. Això d'estar de vacances és estressant!

Començaré amb un sopar ràpid i fàcil que vam improvisar divendres passat quan va venir la meva germana i el meu cunyat a sopar. Volíem menjar alguna cosa sana però que fos una mica diferent, un sopar de divendres, vaja.

En primer lloc vaig fer una mica de tzatziki: vaig barrejar un parell de iogurs naturals (encara és més bo si es fa amb iogur grec), mig cogombre ratllat, una dent d'all ratllada, un rajolí d'oli, sal i una mica de comí en pols.

Vam posar a taula el bol amb el tzatziki, un plat amb salmó fumat, un plat amb tomàquet a rodanxes i un plat amb rúcula. Vam escalfar unes tortitas (en aquest cas les del mercadona) i les vam posar a un altre plat.


El sopar consistia en posar a sobre de la tortita el salmó fumat, unes rodanxetes de tomàquet i la rúcula i cobrir-ho amb el tzatziki i després enrotllar-ho tot plegat.
















És una manera ben fàcil de fer un sopar diferent quan ve gent a sopar inesperadament i s'ha d'improvisar alguna cosa sense haver de comprar molt ni tenir molta feina. També quedaria bo canviant la tortita per un pa integral o un pa de llavors.