Mandonguilles amb salsa de poma i pastanaga

Jo acostumo a fer les mandonguilles sempre d'aquesta manera i tot i que el resultat és boníssim i és ideal per guardar al tupper i per congelar, de vegades ve de gust provar de cuinar amb altres ingredients per no acabar pensant que som tan poc creatius que només les sabem fer d'una manera.

Les mandonguilles són perfectes per portar al tupper i és per això que amb aquesta recepta participo en la proposta d'aquest mes de Memòries d'una cuinera que en aquesta ocasió sembla que l'estiguin dedicant al meu blog, plagat de receptes aptes per tupper (recomano veure etiqueta tupperfriendly). 

Aquest cop vaig voler fer una salseta semidolça, tipus la que vaig fer amb els pernilets de pollastre però posant-hi també unes pastanagues per donar-hi un toc de color. Per fer aquesta recepta necessitem: mandonguilles de vedella degudament salpebrades, 1 ceba grossa, 3 pastanagues, 1 poma, mig got de vi blanc, 1 got de llet, 1 iougurt natural, un polsim de ras el hanout, oli d'oliva i sal.

Per començar vaig anar coent les mandonguilles en una cassola amb oli d'oliva i les vaig reservar. Al mateix oli vaig posar una ceba gran tallada a juliana, tres pastanagues a rodanxes i un poma a trossos i vaig deixar que s'anés coent a poc a poc. Quan ja estava una mica cuit hi vaig afegir un rajolí de vi blanc i ho vaig deixar reduïr uns deu minuts. Quan la verdura ja estava ben tova ho vaig triturar i hi vaig afegir un got de llet i un iogur per tal que no quedés tan espès. Vaig afegir-hi un polsim de ras el hanout (barreja d'espècies marroquina substituïble per curry o canyella) i hi vaig tornar a posar les mandonguilles i ho vaig deixar coure durant uns 10 minuts més remenant una mica de tant en tant.

Una recepta de contrastos que acompanyada amb arròs és ideal per portar al tupper o, per què no, per sorprendre la familia un dia que vingui a dinar.

Tatin de figues

Finals d'agost - principis de setembre: època de figues, un saborós fruit que dóna molta dolçor als múltiples plats que s'hi poden cuinar. En si mateix no és un fruit que m'apassioni en excés, no n'acostumo a menjar gaires però els meus pares tenen una figuera a casa seva, de les que són de color verd i, és clar, cada any per aquesta època en tenim per menjar.

Abans d'entrar en matèria deixeu-me dir que si n'heu de comprar i podeu triar no dubteu en agafar d'aquesta classe que són verdes ja que per mi són molt més dolces i bones que les més fosques.

La collita de figues d'aquest estiu no ha estat molt abundant però ha donat prou fruits com per poder fer aquest pastís deliciós i facilíssim.

Per preparar-lo només necessitem unes 15 figues, 50 grs. de sucre morè, un parell de cullerades d'aigua i una massa de pasta fullada. Per començar pelem les figues i les tallem per la meitat i cada meitat en dos trossos longitudinalment. A continuació preparem l'almívar barrejant a foc lent en una cassoleta petita 3 cullerades d'aigua i el sucre. Posem l'almívar a la base d'un motlle rodó baixet no desmuntable i a sobre hi col·loquem les figues. Ho cobrim amb la pasta de full i tot seguit ho enfornem durant uns 10 minuts a 200ºC amb el gratinador, fins que la pasta estigui daurada. Ho traiem del forn, deixem que es refredi una mica i ho tombem, de manera que quedin les figues per sobre i la pasta fullada faci de base. Ja ho tenim llest! Ho he preparat en uns 20 minuts.

Es pot menjar tebi però nosaltres preferim menjar-nos-ho a temperatura ambient amb una bola de gelat de nata o de vainilla. Ideal per un dia de festa o per un compromís de final d'estiu o d'inici de tardor.

Pollastre a la provençal amb olives negres

Avui porto una altra recepta molt fàcil i lleugera, ideal per fer una mica més portable el retorn a la rutina després de les vacances.
Es tracta d'un pollastre guisat seguint una recepta de La cuisine provençale, un recull de receptes força interessant que ja vaig fer servir quan vaig preparar aquestes sardines en escabetx.
Per cuinar-lo només necessitem un pollastre tallat a vuitens, una ceba, un gra d'all, una llauna petita de tomàquet trossejat, un gotet de vi blanc, una dotzena d'olives negres i una mica d'estragó (també es poden posar herbes provençals)
En primer lloc fem daurar el pollastre en una cassola. Quan hagi agafat color hi afegim la ceba tallada a juliana, la llauna de tomàquet i l'all. Ho remenem una mica i hi afegim el gotet de vi blanc i una mica d'estragó. Quan ja s'hagi evaporat l'alcohol baixem el foc, ho tapem i deixem que es vagi coent. Mentre es va fent traiem el pinyol a una dotzena d'olives negres d'Aragó i quan hagin passat uns 20 minuts les aboquem a la cassola, remenem i ho deixem coure durant uns 10 minuts més. A la recepta original el pas de treure el pinyol a les olives se'l saltaven ja que feien servir olives negres sense pinyol, opció molt més fàcil però des del meu punt de vista aquest tipus d'olives negres no tenen res a veure amb unes bones olives d'Aragó; de fet, m'atreviria a dir que les olives negres rodones sense pinyol (les que de vegades posen a les pizzes) espatllarien el plat...

Com veieu a la imatge, fa bona pinta, oi? I com heu vist, és un plat molt i molt fàcil i relativament ràpid de fer que serveix tant per fer un dinar de diumenge com per portar al tupper a la feina fent més agradable el dia.