dimecres, 28 de desembre del 2011

Canelons de bacallà i gambes amb salsa de piquillos

Aquests canelons, a part de formar part del sopar de Nadal, són la meva aportació al Memòries d'una cuinera del mes de desembre. Per fer-los he fet una variació de la recepta de pebrots del piquillo farcits que em va donar un amic navarrès canviant els pebrots del piquillo per canelons.
En primer lloc sofregim una ceba gran i un all tallats molt petits i quan ja estan transparents hi posem una dotzena de gambes pelades (que hem passat prèviament per la paella) i el bacallà esqueixat (uns 750grs.) i un got de vi blanc i ho remenem tot bé. A continuació hi posem una cullerada de farina, ho seguim remenant i  hi posem un got de llet per tal que quedi com una pasta per fer croquetes. En aquest punt hem d'anar equilibrant la quantitat de llet i de farina per tal que vagi agafant la consistència adequada: ni massa líquid ni massa pastós. Hi posem una mica de julivert per donar color i ja tindrem el farcit llest.





















Ara només queda bullir les plaques de canelons, farcir-les i anar-les posant a la plata de forn i preparar la salsa de piquillos. Per fer-la passem mitja ceba i 3 pebrots tallats a trossets per la paella i un cop està cuit hi posem un tetra brick de crema de llet, sal, pebre i ho triturem tot. Posem la salsa per sobre dels canelons, ho cobrim tot amb formatge emmental ratllat, ho gratinem i ja ho podem servir!

diumenge, 18 de desembre del 2011

Linzer Cookies


Avui 19 de desembre toca penjar la recepta de galetes corresponent al repte Film&Food del mes de desembre. Jo vaig participar en un intercanvi de receptes, li vaig enviar una recepta de galetes a la Cristina de Flavors to Heaven i ella em va enviar la recepta de Linzer cookies de Canelle et Vanille
Per poder respondre al repte vaig anar a Gadgets de cuina, una botiga increïble i molt perillosa (m'ho compraria tot!) a buscar un tallador de galetes. Enmig de l’immens apartat de talladors de galetes vaig trobar un tallador específic per Linzer cookies i és el que he fet servir, amb uns dibuixets de motius nadalencs, una passada...
La recepta no era gaire complicada però tot el tema d’estendre la massa i tallar-la em va costar més del que em pensava, suposo que perquè no havia fet mai galetes... Vaig seguir la recepta bastant al peu de la lletra tot i que vaig posar-hi una mica menys de mantega i no hi vaig posar els claus d'olor. Poso les quantitats en grams (a la recepta original era en cups):

60 grs ametlla molta
300 grs farina
1 cullerada de llevat Royal
80 grs de mantega
100 grs de sucre
2 llavors de cardamom triturades
una culleradeta de canyella
un polsim de sal
1 ou
Melmelada de gerds
Sucre en pols per decorar

En primer lloc es barregen l'ametlla molta, la farina, el llevat, la sal i les espècies. En un altre bol es barreja el sucre i la mantega (una mica tova), s'hi afegeix l'ou i es barreja tot bé. A aquesta barreja s'hi afegeixen els ingredients secs i es remena tot bé fins que quedi com una massa. A continuació s'estén la barreja en forma de rectangle (d'uns 3 cm de gruix) que s'embolica en paper film i es guarda a la nevera durant dues hores. 
Un consell: no comenceu a preparar les galetes a les 9 del vespre o us trobareu enfornant-les més enllà de la mitjanit...
Al cap de dues hores s'estén la massa fins que tingui una alçada aproximada de mig centímetre i es van tallant galetes amb el tallador, la meitat senceres i l'altra meitat amb un dibuixet al mig. Si no teniu el magnífic tallador de Linzer cookies, es pot fer el dibuixet amb el tap d'una ampolla o qualsevol altra cosa que us pugui ser útil. Un cop estiguin les galetes tallades, es posen al forn uns 8 minuts i es deixen refredar. Després es posa sucre en pols per sobre de les galetes amb foradet/dibuixet i es van muntant les galetes posant una capa de melmelada sobre una base i tapant-la amb una galeta coberta de sucre en pols.
El resultat és molt vistós:





















I la veritat és que van quedar molt bones!


dilluns, 12 de desembre del 2011

Arròs amb calamar i cloïsses

Només amb calamar i cloïsses i sense molta complicació vaig preparar aquesta pseudo-paella que, tot i no assolir la categoria de paella per falta d'ingredients, va quedar prou bé i és un plat prou recomanable per fer qualsevol dia de festa.
Per fer-lo vaig necessitar una ceba petita, un pebrot verd, un parell de tomàquets ratllats, un parell de calamars, un grapat de cloïsses, brou de peix i, evidentment, arròs. En primer lloc vaig fer el sofregit: vaig enrossir la ceba i el pebrot verd i a continuació hi vaig afegir el tomàquet i vaig deixar que es fes tot una mica. Després hi vaig posar el calamar, ho vaig deixar uns minuts  i hi vaig posar l'arròs, en aquest cas arròs bomba, i el brou de peix. No cal dir que tots els brous són millors si es fan a casa però per fer arrossos i fideus normalment faig servir els de tetra brick que no estan malament i ens estalvien un munt de temps (de fet crec que si no existissin no faria arrossos tan sovint). Quan va començar a bullir hi vaig posar les cloïsses i una mica de safrà i ho vaig deixar coure 20 minutets, fins que l'arròs va estar a punt i llest per servir.




















Si enlloc de posar arròs bomba hi posem arròs vaporitzat, fem alguna ració més (i no repetim!) podem aconseguir algun tupper per portar a la feina durant la setmana.

dimarts, 6 de desembre del 2011

Moussaka


L'altre dia vaig fer una moussaka tal com es fa a Grècia, amb carn picada de xai que vaig comprar a una carnisseria Halal del barri de Sant Pere, molt a prop del Convent de Sant Agustí. Aquest plat ja l'havia fet alguna altra vegada però sempre amb carn de vedella i l'altre dia, en passar per davant de la carnisseria vaig recordar que tenia un parell d’albergínies a la nevera i me les vaig imaginar en forma de moussaka amb carn de xai i no em vaig poder resistir...
La moussaka és un plat una mica elaborat però ràpid de fer si ja tenim algun dels passos intermedis preparats. Consta de 3 elements: sofregit de carn i salsa de tomàquet, albergínia tallada en làmines longitudinals i beixamel. Els grecs també hi posen una base de patata però vaig pensar que amb els 3 elements mencionats era més que suficient.
En primer lloc vaig fer el sofregit, vaig posar una ceba mitjana tallada a quadradets petits a una paella i hi vaig afegir la carn prèviament salpebrada. Quan la carn ja estava cuita hi vaig posar un tupper que ja tenia preparat de salsa de tomàquet casolana* i ho vaig remenar una mica. A continuació vaig fregir les albergínies en oli d'oliva i després les vaig anar deixant sobre un paper absorbent i vaig posar en una plata de forn alternadament una capa d'albergínia i una de carn (me'n van sortir dues de carn i tres d’albergínia. Vaig preparar una beixamel més aviat clareta i la vaig posar per sobre cobrint tota la superfície de la plata. Hi vaig ratllar una mica de formatge parmesà per sobre i ho vaig posar al forn a gratinar fins que va estar una mica rosset i ja ho vam poder servir.




















La veritat és que la carn de xai hi dóna un gustet ben especial...
Si en feu una mica més del compte (i resistiu la temptació de repetir) us la podreu emportar al tupper!!

*la salsa de tomàquet casolana la faig posant en una cassola amb una mica d'oli una ceba tallada a trossos grossos i afegint-hi una llauna de tomàquet triturat quan la ceba ja està una mica cuita. Ho deixem coure uns 15 minuts i després ho triturem amb el túrmix. Normalment poso una ceba gran i una llauna gran de tomàquet i després faig tuppers petits que guardo al congelador i vaig treient quan els necessito.

divendres, 2 de desembre del 2011

Verat en escabetx

M'ha fet molta il·lusió guanyar el segon premi del concurs de receptes pel tupper amb aquest lluç, i haig de dir que la recepta és de la meva mare, així que el mèrit no és del tot meu, és compartit (de la meva mare per ensenyar-me-la i meu per aprendre-la, posar-la en pràctica i tenir un blog on penjar-la!).
Al mes d'agost (què lluny queda...) quan feia poc que havia començat el blog i pensava que només em llegirien familiars i amics, vaig fer unes sardines en escabetx que vaig presentar a La recepta del 15 de setembre. L'altre dia vaig comprar verat, un peix que no m'agrada gaire però com que és important que hi hagi peix blau en una dieta equilibrada (i totes aquestes coses que tots sabem però no sempre fem...) vaig decidir comprar-lo i fer-lo d'una manera fàcil i que quedés gustós i amb una mica de salseta. Com que no tenia gaire temps, vaig seguir la recepta de les sardines però amb el verat i, perquè no hagueu d'anar a buscar les sardines de l'agost, l'explicaré en un moment.
 En primer lloc salem les rodanxes de verat i les passem per farina, les fregim en una paella amb oli d'oliva i les reservem. Al mateix oli posem un gra d'all sencer, una ceba tallada a juliana i una pastanaga a rodanxes i deixem que es coguin una mica amb una fulla de llorer. A continuació posem una cullerada de pebre vermell i un polsim de pebre negre, li donem unes quantes voltes i li posem un bon raig de vinagre i una mica d'aigua perque hi hagi més suquet i ja ho tindrem llest:



















Per sopar, acompanyat d'una llesca de pa amb tomàquet és boníssim, o com a segon plat i fins i tot pel tupper!


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...