dimecres, 28 de desembre del 2011

Canelons de bacallà i gambes amb salsa de piquillos

Aquests canelons, a part de formar part del sopar de Nadal, són la meva aportació al Memòries d'una cuinera del mes de desembre. Per fer-los he fet una variació de la recepta de pebrots del piquillo farcits que em va donar un amic navarrès canviant els pebrots del piquillo per canelons.
En primer lloc sofregim una ceba gran i un all tallats molt petits i quan ja estan transparents hi posem una dotzena de gambes pelades (que hem passat prèviament per la paella) i el bacallà esqueixat (uns 750grs.) i un got de vi blanc i ho remenem tot bé. A continuació hi posem una cullerada de farina, ho seguim remenant i  hi posem un got de llet per tal que quedi com una pasta per fer croquetes. En aquest punt hem d'anar equilibrant la quantitat de llet i de farina per tal que vagi agafant la consistència adequada: ni massa líquid ni massa pastós. Hi posem una mica de julivert per donar color i ja tindrem el farcit llest.





















Ara només queda bullir les plaques de canelons, farcir-les i anar-les posant a la plata de forn i preparar la salsa de piquillos. Per fer-la passem mitja ceba i 3 pebrots tallats a trossets per la paella i un cop està cuit hi posem un tetra brick de crema de llet, sal, pebre i ho triturem tot. Posem la salsa per sobre dels canelons, ho cobrim tot amb formatge emmental ratllat, ho gratinem i ja ho podem servir!

diumenge, 18 de desembre del 2011

Linzer Cookies


Avui 19 de desembre toca penjar la recepta de galetes corresponent al repte Film&Food del mes de desembre. Jo vaig participar en un intercanvi de receptes, li vaig enviar una recepta de galetes a la Cristina de Flavors to Heaven i ella em va enviar la recepta de Linzer cookies de Canelle et Vanille
Per poder respondre al repte vaig anar a Gadgets de cuina, una botiga increïble i molt perillosa (m'ho compraria tot!) a buscar un tallador de galetes. Enmig de l’immens apartat de talladors de galetes vaig trobar un tallador específic per Linzer cookies i és el que he fet servir, amb uns dibuixets de motius nadalencs, una passada...
La recepta no era gaire complicada però tot el tema d’estendre la massa i tallar-la em va costar més del que em pensava, suposo que perquè no havia fet mai galetes... Vaig seguir la recepta bastant al peu de la lletra tot i que vaig posar-hi una mica menys de mantega i no hi vaig posar els claus d'olor. Poso les quantitats en grams (a la recepta original era en cups):

60 grs ametlla molta
300 grs farina
1 cullerada de llevat Royal
80 grs de mantega
100 grs de sucre
2 llavors de cardamom triturades
una culleradeta de canyella
un polsim de sal
1 ou
Melmelada de gerds
Sucre en pols per decorar

En primer lloc es barregen l'ametlla molta, la farina, el llevat, la sal i les espècies. En un altre bol es barreja el sucre i la mantega (una mica tova), s'hi afegeix l'ou i es barreja tot bé. A aquesta barreja s'hi afegeixen els ingredients secs i es remena tot bé fins que quedi com una massa. A continuació s'estén la barreja en forma de rectangle (d'uns 3 cm de gruix) que s'embolica en paper film i es guarda a la nevera durant dues hores. 
Un consell: no comenceu a preparar les galetes a les 9 del vespre o us trobareu enfornant-les més enllà de la mitjanit...
Al cap de dues hores s'estén la massa fins que tingui una alçada aproximada de mig centímetre i es van tallant galetes amb el tallador, la meitat senceres i l'altra meitat amb un dibuixet al mig. Si no teniu el magnífic tallador de Linzer cookies, es pot fer el dibuixet amb el tap d'una ampolla o qualsevol altra cosa que us pugui ser útil. Un cop estiguin les galetes tallades, es posen al forn uns 8 minuts i es deixen refredar. Després es posa sucre en pols per sobre de les galetes amb foradet/dibuixet i es van muntant les galetes posant una capa de melmelada sobre una base i tapant-la amb una galeta coberta de sucre en pols.
El resultat és molt vistós:





















I la veritat és que van quedar molt bones!


dilluns, 12 de desembre del 2011

Arròs amb calamar i cloïsses

Només amb calamar i cloïsses i sense molta complicació vaig preparar aquesta pseudo-paella que, tot i no assolir la categoria de paella per falta d'ingredients, va quedar prou bé i és un plat prou recomanable per fer qualsevol dia de festa.
Per fer-lo vaig necessitar una ceba petita, un pebrot verd, un parell de tomàquets ratllats, un parell de calamars, un grapat de cloïsses, brou de peix i, evidentment, arròs. En primer lloc vaig fer el sofregit: vaig enrossir la ceba i el pebrot verd i a continuació hi vaig afegir el tomàquet i vaig deixar que es fes tot una mica. Després hi vaig posar el calamar, ho vaig deixar uns minuts  i hi vaig posar l'arròs, en aquest cas arròs bomba, i el brou de peix. No cal dir que tots els brous són millors si es fan a casa però per fer arrossos i fideus normalment faig servir els de tetra brick que no estan malament i ens estalvien un munt de temps (de fet crec que si no existissin no faria arrossos tan sovint). Quan va començar a bullir hi vaig posar les cloïsses i una mica de safrà i ho vaig deixar coure 20 minutets, fins que l'arròs va estar a punt i llest per servir.




















Si enlloc de posar arròs bomba hi posem arròs vaporitzat, fem alguna ració més (i no repetim!) podem aconseguir algun tupper per portar a la feina durant la setmana.

dimarts, 6 de desembre del 2011

Moussaka


L'altre dia vaig fer una moussaka tal com es fa a Grècia, amb carn picada de xai que vaig comprar a una carnisseria Halal del barri de Sant Pere, molt a prop del Convent de Sant Agustí. Aquest plat ja l'havia fet alguna altra vegada però sempre amb carn de vedella i l'altre dia, en passar per davant de la carnisseria vaig recordar que tenia un parell d’albergínies a la nevera i me les vaig imaginar en forma de moussaka amb carn de xai i no em vaig poder resistir...
La moussaka és un plat una mica elaborat però ràpid de fer si ja tenim algun dels passos intermedis preparats. Consta de 3 elements: sofregit de carn i salsa de tomàquet, albergínia tallada en làmines longitudinals i beixamel. Els grecs també hi posen una base de patata però vaig pensar que amb els 3 elements mencionats era més que suficient.
En primer lloc vaig fer el sofregit, vaig posar una ceba mitjana tallada a quadradets petits a una paella i hi vaig afegir la carn prèviament salpebrada. Quan la carn ja estava cuita hi vaig posar un tupper que ja tenia preparat de salsa de tomàquet casolana* i ho vaig remenar una mica. A continuació vaig fregir les albergínies en oli d'oliva i després les vaig anar deixant sobre un paper absorbent i vaig posar en una plata de forn alternadament una capa d'albergínia i una de carn (me'n van sortir dues de carn i tres d’albergínia. Vaig preparar una beixamel més aviat clareta i la vaig posar per sobre cobrint tota la superfície de la plata. Hi vaig ratllar una mica de formatge parmesà per sobre i ho vaig posar al forn a gratinar fins que va estar una mica rosset i ja ho vam poder servir.




















La veritat és que la carn de xai hi dóna un gustet ben especial...
Si en feu una mica més del compte (i resistiu la temptació de repetir) us la podreu emportar al tupper!!

*la salsa de tomàquet casolana la faig posant en una cassola amb una mica d'oli una ceba tallada a trossos grossos i afegint-hi una llauna de tomàquet triturat quan la ceba ja està una mica cuita. Ho deixem coure uns 15 minuts i després ho triturem amb el túrmix. Normalment poso una ceba gran i una llauna gran de tomàquet i després faig tuppers petits que guardo al congelador i vaig treient quan els necessito.

divendres, 2 de desembre del 2011

Verat en escabetx

M'ha fet molta il·lusió guanyar el segon premi del concurs de receptes pel tupper amb aquest lluç, i haig de dir que la recepta és de la meva mare, així que el mèrit no és del tot meu, és compartit (de la meva mare per ensenyar-me-la i meu per aprendre-la, posar-la en pràctica i tenir un blog on penjar-la!).
Al mes d'agost (què lluny queda...) quan feia poc que havia començat el blog i pensava que només em llegirien familiars i amics, vaig fer unes sardines en escabetx que vaig presentar a La recepta del 15 de setembre. L'altre dia vaig comprar verat, un peix que no m'agrada gaire però com que és important que hi hagi peix blau en una dieta equilibrada (i totes aquestes coses que tots sabem però no sempre fem...) vaig decidir comprar-lo i fer-lo d'una manera fàcil i que quedés gustós i amb una mica de salseta. Com que no tenia gaire temps, vaig seguir la recepta de les sardines però amb el verat i, perquè no hagueu d'anar a buscar les sardines de l'agost, l'explicaré en un moment.
 En primer lloc salem les rodanxes de verat i les passem per farina, les fregim en una paella amb oli d'oliva i les reservem. Al mateix oli posem un gra d'all sencer, una ceba tallada a juliana i una pastanaga a rodanxes i deixem que es coguin una mica amb una fulla de llorer. A continuació posem una cullerada de pebre vermell i un polsim de pebre negre, li donem unes quantes voltes i li posem un bon raig de vinagre i una mica d'aigua perque hi hagi més suquet i ja ho tindrem llest:



















Per sopar, acompanyat d'una llesca de pa amb tomàquet és boníssim, o com a segon plat i fins i tot pel tupper!


dilluns, 28 de novembre del 2011

Turbot al forn amb patates

Aquesta és una recepta clàssica de peix al forn que vaig fer amb turbot però que es pot fer amb d'altres peixos blancs tipus orada, llobarro, rap...Quan preparo peix al forn, o bé el faig en l'estil clàssic d'aquest turbot (rodaballo en castellà) o bé el faig marinar una mica en suc de llimona tal com vaig fer l'orada al forn amb olivada.
Per començar coem les patates en una paella, com si anessim a fer una truita de patata amb una mica de ceba i all tendre (en tenia uns quants a la nevera). Quan les patates ja estan cuites (si falta una mica no passa res, s'acabaran de fer al forn) les posem en una plata i a sobre hi posem el peix prèviament salat. Ho posem al forn que ja tenim una mica calent i ho deixem a mitja alçada a uns 180º. Aleshores ratllem un parell de tomàquets i hi afegim mig gotet de vi blanc, sal, pebre negre, pebre vermell, julivert i una picada d'ametlles (aquest dia me'n vaig oblidar, i la veritat és que es trobaven a faltar...). Quan el peix porta uns 10 minuts al forn el treiem, li posem aquesta salseta per sobre, el tornem a deixar al forn durant uns 10 minuts més i ja el tindrem preparat.




















Per servir-lo vaig separar els filets del turbot i els vaig acompanyar d'unes quantes patates i ràpidament vam omplir les copes amb un verdejo fresquet, ideal per assaborir aquest plat. Tot i que perd bastant reescalfat al microones, recomano fer-ne una mica més del compte per poder-ne portar una ració al tupper algun dia de la setmana.

I si voleu una altra opció per preparar el Turbot, podeu llegir la recepta de Turbot al forn amb pure de moniato i ceba caramelitzada que tinc també en aquest blog.

dijous, 24 de novembre del 2011

Arròs amb verdures a la provençal

Aquesta recepta és la meva contribució a la iniciativa de Blogs contra la fam creada coincidint amb el gran recapte d'aliments que tindrà lloc els propers 25 i 26 de novembre. Es tractava de publicar una recepta amb algún dels productes que es recolliran al recapte d'aliments: pasta, arròs, llaunes de conserva, llegums...
Jo he decidit fer una recepta molt fàcil i ràpida però també sana i nutritiva que feta amb productes de baix cost: arròs amb verdures a la provençal. Es tracta d'un simple arròs amb verdures cuinat a l'estil paella amb un toc d'herbes provençals i orenga.
Per fer-lo he fet servir: arròs, pebrot vermell i verd, ceba, carbassó, pastanaga, espàrrecs verds, una llauna de tomàquet sencer, un litre d'aigua, herbes de provença, orenga, pebre i all. Les quantitats van una mica en funció de les racions volgueu fer, jo he posat una mica de cada cosa.
En primer lloc he posat un rajolí d'oli a la paella i hi he posat la ceba i l'all picat. Quan ja estava una mica cuita he afegit la resta de verdures (tot tallat a quadrets petits) i ho he remenat una mica. Després he posat el tomàquet una mica tallat i hi he afegit les herbes i el pebre i ho he seguit remenant una mica perque s'anés coent. Quan ja ha estat una mica cuit -no cal fer-ho del tot ja que després ho farem bullir tot amb l'arròs- hi he afegit l'arròs (he fet servir arròs llarg vaporitzat) i l'aigua bullint i ho he deixat coure 20 minuts, fins que l'aigua s'ha evaporat


















No cal dir que aquest plat es pot fer amb la verdura que més us agradi i també amb qualsevol tipus d'arròs (només cal tenir en compte el temps de cocció).

divendres, 18 de novembre del 2011

Mousse de mango i plàtan amb iogurt

Aquestes són unes postres molt saludables i lleugeres a base de fruita i iogurt ideals per quan hi ha convidats i  volem fer alguna cosa diferent sense complicar-nos massa la vida ni augmentar les calories totals de l'àpat. Estan inspirades en aquesta recepta de Directo al paladar amb algunes variacions.
En primer lloc (i aquest és el pas més pesadet) s'han de pelar 2 mangos, tallar-los a trossos i triturar-los amb el túrmix juntament amb mig plàtan. Jo hi he afegit també una llavor de cardamom  per donar-li un toc diferent i exòtic i haig de dir que ha estat un encert.
Després afegim el suc d'una taronja, un iogurt natural, la gelatina que hem dissolt en una mica d'aigua tèbia (jo l'he fet servir en pols però es pot fer servir també una làmina) i una clara d'ou batuda al punt de neu. Ja ho tenim llest, ara només caldrà posar-ho en bols individuals i deixar-ho a la nevera durant un parell d'hores per tal que agafi una mica de consistència.




En el moment de servir hi he ratllat una mica de xocolata negra per sobre per decorar i donar-hi una mica de color
Seguint aquesta mateixa fórmula es poden fer servir altres fruites i si passem per alt qualsevol restricció amb els greixos i hi posem mascarpone enlloc de iogurt...mmmmh...

dimarts, 15 de novembre del 2011

Spaghetti amb all, bitxo i pinyons

En veure la foto (no ha quedat massa bé...) i la senzillesa del plat he pensat que no mereixia  una entrada al blog  però després de menjar-lo he cregut que el resultat, tenint en compte el poc temps invertit, era prou interessant i podia ser útil a més d'una persona amb poc temps per cuinar.
A la recepta original (un clàssic a Itàlia) es passa per una paella amb un rajolí generós d'oli d'oliva un gra d'all tallat a trossets petits i un bitxo petit (sencer o a trossos en funció del grau de picant que ens agradi) i després es posa aquest oli per sobre de la pasta (preferentment pasta llarga).  Si no us agrada gaire l'all poseu-hi el gra d'all sencer una mica aixafat perquè deixi anar el gustet a l'oli i després treieu-lo, també queda bo. Jo he posat també a la paella uns quants pinyons, una mica d'orenga i estragó i parmesà ratllat per sobre un cop servit.




















Com a mi m'agrada: fàcil, ràpid i amb pocs ingredients.
I tenim el tupper preparat en temps rècord!

diumenge, 13 de novembre del 2011

Sopa minestrone amb galets de nadal

He triat aquesta una sopa per participar a l'edició d'aquest mes de Memòries d'una cuinera. Una vegada més m'he inspirat en una recepta de Chow que em va arribar en una de les recipe of the day que rebo cada dia però hi he fet unes quantes variacions (hi he posat només les verdures que m'agraden i no hi he posat llegum).
Per fer-la necessitarem: una branqueta d'api, un carbassó, una pastanaga, una ceba, un gra d'all, una patata petita i una llauna de tomàquet trossejat. No cal dir que hi podeu posar les verdures que més us agradin o que tingueu per la nevera, crec que la fórmula funciona amb gairebé tot. En primer lloc sofregim totes les verdures tallades a quadradets petits excepte la patata i la llauna de tomàquet. Quan ja estiguin una mica fetes hi aboquem el tomàquet, ho remenem una mica i deixem que es cogui tot durant uns 10 minuts més. A continuació hi posem sal, pebre negre i pebre vermell (jo hi poso una també una mica de pebre vermell picant però això va a gustos...) i un litre d'aigua i deixem que bulli durant uns 30 minuts, fins que les verdures estiguin una mica tendres. Aleshores hi posem la patata també tallada a dauets i fem que segueixi bullint durant uns 15 minuts més i finalment hi posem la pasta. Jo avui hi he posat uns quants galets però s'hi pot posar qualsevol tipus de pasta, només hem de controlar el temps de cocció que necessita. Un cop haguem servit la sopa hi posarem uns encenalls de parmesà per sobre i ja ho tindrem llest per menjar.



Si sou amants del llegum hi podeu posar unes mongetes blanques que faran el plat més complert... Jo personalment prefereixo deixar-la així, com a sopa de verdures lleugereta de primer plat.

dimarts, 8 de novembre del 2011

Ragú de vedella: salsa per la pasta

El ragù de vedella és una salsa per la pasta que em va ensenyar a fer la meva amiga Mariangela de Verona una vegada que va estar a casa i ens en va preparar en grans quantitats. Deia que no en sabia fer només una mica, que cada cop que en feia hi posava la mateixa quantitat d'ingredients i li sortien unes quantes porcions de salsa que després guardava a la nevera o al congelador i l'anava treient a mesura que la necessitava.
Jo també cada cop que en faig poso la mateixa quantitat d'ingredients i em surten unes 4 porcions de salsa per fer pasta per a dues persones: 1/2 kg de carn de vedella picada (també es pot barrejar vedella i porc, això va a gustos...), una ceba, una pastanaga, un trosset d'api, una llauna gran de tomàquet triturat, una llauna petita de tomàquet trossejat, una fulla de llorer i una mica de romaní.
En primer lloc posem un rajolí d'oli en una cassola, hi tirem la ceba, ho remenem i hi afegim la pastanaga i l'api, tot tallat a trossets petits. Ho deixem fer una mica, hi afegim la carn picada i ho remenem bé fins que la carn estigui cuita. Hi posem les llaunes de tomàquet, sal, una mica de sucre, el romaní i la fulla de llorer i quan comenci a fer xup-xup ho tapem i ho deixem coure a foc lent durant una hora aproximadament. No caldrà estar-ho vigilant constantment, si es remena un parell de vegades serà suficinent.
Quan ja estigui fet, tenim dues opcions: fer racions en tuppers de plàstic per anar al congelador o posar-ho en pots de vidre quan tanquem el foc, omplint-los fins a dalt i tapant-los de seguida per tal que quedin tancats al buit (si estem atents sentirem com la tapa dels pots fa "plop"). Jo he fet 3 pots de vidre que he guardat a la nevera i un de plàstic que ja s'està començant a congelar.












Aquesta salsa no dóna gaire feina i, si en fem en quantitat ens pot salvar 4 àpats perfectament, només haurem de bullir la pasta que més ens vingui de gust.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Fideus rossejats, un clàssic dels dissabtes

Una tradició d'alguns dissabtes és, des de fa un temps, preparar uns fideus rossejats amb gambes, cloïsses i una mica de calamar. No considero que sigui la típica fideuà ja que porta més "chicha" i no necessita allioli (modestament crec que seria un maltractament per tots els animalets de mar que acompanyen els fideus...)
Aquest dissabte he trobat gambes de Palamós (no gaire grans) a un preu raonable i he comprat també unes quantes cloïsses i un calamar mitjanet.
En primer lloc rossegem els fideus (del número 2) passant-los per la paella amb oli i remenant-los bé fins que quedin una mica torradets. Colem bé els fideus i tornem a abocar l'oli a la paella. En aquest oli fregim les gambes (prèviament salades) i les reservem i tot seguit fem el sofregit de ceba i tomàquet. Quan la ceba i el tomàquet ja estan una mica confitats hi afegim una mica de sal i el calamar tallat a trossets petits i deixem que es cogui una mica. Tot seguit hi aboquem els fideus i uns 3/4 de litre de brou de peix prèviament escalfat (no passa res si el fem servir de tetra brick). Hi posem per sobre les cloïsses i esperem que s'obrin i que es vagin coent els fideus: uns 10 minuts aproximadament. Afegim també les gambes que havíem reservat. Quan els fideus ja estiguin gairebé al punt hi posem una picadeta d'all i julivert per sobre i ho posem uns minutets al forn amb el gratinador en marxa per tal que s'aixequin una mica els fideus i ja ho tindrem preparat.













És un plat força senzill i amb un resultat boníssim (podriem dir que és la meva especialitat...). Quan en faig acostumo a posar una quantitat generosa de fideus perque sobri i així poder portar un tupper de luxe dilluns a la feina. No cal ni dir que acompanyar aquest plat amb aigua es pot considerar gairebé un delicte.

dijous, 3 de novembre del 2011

Gulash de gall d'indi amb carbassa

L'endemà mateix de llegir aquesta recepta que em va arribar amb la newsletter d'Epicurious de la setmana passada vaig decidir fer-la. Es tracta de la típica recepta d'estofat de carn però en aquest cas amb gall d'indi enlloc de vedella, carbassa (una verdura que sempre penso que no fem servir prou) i un punt picant.
Vaig seguir la recepta gairebé al peu de la lletra (en aquest sentit és interessant tenir l'aplicació d'Epicurious al mòbil: és molt útil per cuinar i anar llegint la recepta sense haver d'instal·lar el portàtil a la cuina).
En primer lloc vaig posar els trossos de gall d'indi en una bossa de plàstic de congelació juntament amb una cullerada de pebre vermell picant, un parell de cullerades de pebre vermell dolç, sal i pebre i ho vaig barrejar bé. La recepta indicava que es fes servir paprika hongarès però jo vaig posar-hi una cullerada d'un pebre vermell picant que vam comprar a Istanbul fa uns anys (aquestes coses duren molt) i un parell de cullerades de pebre vermell dolç. Després vaig enrossir-lo en una cassola en què havia escalfat un rajolí d'oli d'oliva i vaig posar un parell de patates tallades a trossets i un parell de cebes tallades a juliana a la mateixa bossa on havia posat el gall d'indi on encara hi quedaven restes de pebre vermell. Ho vaig remenar una mica i ho vaig afegir a la cassola del gall d'indi. Després de deixar-ho coure uns 5 minuts, vaig afegir-hi mitja carbassa tallada a quadrets i una fulla de llorer i ho vaig cobrir amb aigua. Ho vaig tapar i ho vaig deixar bullir a foc mig al voltant d'una hora, fins que les patates ja estaven toves i la carn tendra.













El resultat va ser molt bo, la carbassa es va desfer i va crear una salseta taronja i dolça amb un punt picantet boníssima.  A més, la carn va quedar tan tendra que no semblava gall d'indi...A la recepta original ho acompanyaven amb noodles però a mi em va semblar que era posar-hi una quantitat excessiva i innecessària d'hidrats de carboni. És un plat que requereix temps però no necessita atenció i, a més, per preparar-lo només cal embrutar una cassola (i aquest també és un punt a tenir en compte...)

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Uns panellets diferents

Cada any per aquestes dates a casa fem panellets intentant fer combinacions de gustos i formes innovadores i introduint sempre ingredients allunyats dels més tradicionals. Abans reservàvem una mica de pasta per fer uns quants dels més típics (coco, pinyons, codonyat, ametlles...) però des de fa uns anys deixem els tradicionals per les pastisseries i ens centrem en fer noves propostes, que intentem que siguin sempre diferents.
Per fer la base dels panellets fem servir 1 kg d'ametlla molta i 1/2 kg de sucre que barregem amb una patata bullida. Haig de dir que quan avui (després d'haver fet els panellets) he vist al telenotícies un pastisser que deia que l'autèntic panellet no porta patata he pensat que en el fons nosaltres no estem fent autèntics panellets sinó variacions imaginatives d'aquest dolç tradicional.
Un cop hem tingut la base feta l'hem separat en 5 grups (corresponents als 5 gustos que anàvem a preparar):
1. Llimona i llavors de rosella. Hem barrejat a la massa un almívar de llimona resultat de portar a ebullició el suc d'una llimona i unes quantes cullerades de sucre, una mica de ratlladura de llimona i unes quantes llavors de rosella. Hi hem donat forma de mitja lluna
2. Te verd i llavors de sèsam. Hem barrejat a la massa te verd en pols (matcha) i hem posat unes quantes llavors de sèsam per sobre.
3. Xocolata, taronja i Cointreau. Aquest ja ha esdevingut un clàssic: es barreja a la massa cacau en pols (jo he fet servir Valor), ratlladura de mitja taronja i un rajolí de Cointreau
4. Vainilla i xocolata. He separat la massa en 2 parts i a una hi he afegit una culleradeta de cacau en pols i a l'altra mitja baina de vainilla (l'he separat amb un ganivet). Hem fet semicercles i hem anat unint un semicercle de cada color.
5. Compota de pera i canyella. He barrejat la massa amb 1 pera cuita al vapor amb una branca de canyella i triturada (he fet servir la babycook, se li poden donar més utilitats que les papilles infantils...), canyella en pols. Li hem posat un parell de pinyonets per sobre com a decoració.















Per si us serveix com a idea i teniu ganes d'innovar, en altres ocasions havíem fet panellets de Pedro Ximenez i panses, lacasitos, xocolata blanca i melmelada de gerds, pesto, pastanaga i cardamom...
El repte de cada any és pensar nous gustos pels nostres panellets diferents i, si els nostres cunyats de Canet també en fan, el dinar de Tots Sants té un altre alicient!

Podeu veure altres panellets diferents aquí i aquí

divendres, 28 d’octubre del 2011

Pastís de llimona "Diamant": repte Film & Food

Aquesta entrada d'avui és una mica especial perquè és la primera recepta dolça que poso al blog i també perquè és la meva primera participació als reptes que proposen cada mes les noies de Film & Food. El repte d'aquest mes d'octubre està relacionat amb Halloween i els participants havíem de triar ensurt (elles ens proposaven la recepta) o tracte (nosaltres triàvem una recepta dolça i l’oferíem a un altre blog, en el meu cas a Chocolate, aceite y sal).
Com ja haureu vist els que em seguiu una mica, no acostumo a publicar receptes dolces perquè no en faig gaire sovint, només en ocasions especials. Després de donar-hi algunes voltes vaig decidir preparar un pastís de llimona, el primer que vaig fer, tret del primer llibre de receptes que vaig tenir i que em van regalar quan tenia crec que 14 o 15 anys: El gran libro de la repostería de l'editorial Everest.
Al llibre en diuen Pastel de limón Diamante i per fer-lo necessitem:

75 grs. de mantega
Ratlladura de ½ llimona
100 grs. de sucre
2 ous
½ got de llet
200 grs. de farina
½ bosseta de llevat Royal
Suc d’1 llimona
100 grs. de sucre glas

En primer lloc escalfem el forn a uns 180º i preparem el motlle amb mantega i farina (amb aquestes quantitats farem servir un motlle petit). A continuació barregem la mantega desfeta amb la ratlladura de llimona, el sucre, els ous i la llet. A aquesta barreja hi afegim la farina i el llevat i ho remenem tot bé. Ho posarem al motlle que hem preparat i ho enfornarem durant uns 35-40 minuts a 180º fins que estigui cuit (la prova de l’escuradents és infal·lible).
El desemmotllem i  el deixem refredar. Posem en una cassoleta el suc d’una llimona, una mica d’aigua i 3 cullerades de sucre i ho portem a ebullició. Quan s’hagi refredat el pastís li posem aquesta barreja per sobre amb l’ajut d’un pinzell de silicona. A continuació barregem el sucre glas amb la quantitat de suc de llimona necessària perquè quedi una “pasteta” blanca que estendrem per sobre del pastís. Finalment hi ratllarem una mica més de pell de llimona per sobre i ja el tindrem llest!

És un pastís molt fàcil de fer i molt de gust a llimona, ideal per berenar, espero que us agradi Chocolate, aceite y sal!

dijous, 27 d’octubre del 2011

Lluç amb vi blanc i julivert

Aquesta és una altra recepta de peix molt gustosa que es fa amb molt pocs ingredients i en menys de 30 minuts. Per fer-la només necessitarem un lluç tallat en supremes (si el tallem en rodanxes és més complicat de portar al tupper), una mica de farina, una ceba, mitja dotzena d'ametlles torrades, all, julivert i un gotet de vi blanc.
Per començar escalfem un rajolí de d'oli a una cassoleta plana i hi posem un all i una ceba picadets. Hi posem un got de vi blanc i unes quantes fulles de julivert picat, ho remenem una mica i ho deixem fer una estoneta per tal que s'evapori l'alcohol. A continuació hi posem els talls de lluç prèviament passats per farina, els deixem fer una mica i els tombem. Si es queda sense líquid hi posem una mica d'aigua.
Finalment hi posem les ametlles picades i un altre grapadet de fulles de julivert picades i ho deixem que s'acabi de fer uns minutets més.















No sempre és fàcil portar peix al tupper perquè no sempre aguanta bé el reescalfament al microones i pot quedar sec o fer massa olor. Es pot fer també amb rap i queda molt bo però pensant en el tupper, em sembla una llàstima menjar el rap reescalfat (tal com estan els preus, no és un peix que puguem menjar cada dia...)















Aquest lluç és ideal pel tupper i per aquesta raó participo amb aquest plat en el concurs de valira que organitza la Dolorss de blog de cuina


dilluns, 24 d’octubre del 2011

Fideus yakisoba amb gambes

Hi ha un plat de pasta que sempre demano quan vaig al restaurant japonès que vaig aprendre a preparar, com en el cas del pollastre fregit amb pebrots i albergínies, a les classes de la Miho Miyata: els fideus yakisoba.
Aquests fideus normalment es fan amb verdures i una mica de porc però en aquesta ocasió jo els vaig fer amb gambes, i és que es poden fer amb el que ens vingui de gust (pollastre, tires de vedella, gambes, peix blanc...). És un plat molt fàcil de fer, a part de les verdures i les gambes només cal que tinguem 3 ingredients japonesos: salsa de soja, salsa per yakisoba (Red Bull) i uns fideus que es troben fàcilment als supermercats orientals: 

Per començar posem un rajolí d'oli de girasol a un wok o una cassola antiadherent. A continuació hi afegim les verdures tallades a tiretes (en aquest cas pastanaga, ceba, pebrot verd i carbassó), deixem que es coguin una mica a foc fort (uns 10 minutets) i hi posem les gambes pelades (o el que haguem decidit posar-hi). Li donem unes quantes voltes perque es facin les gambes i ja ho tindrem fet.
Tot seguit fem la pasta seguint les instruccions de l'envàs: posem els fideus en una olla amb aigua bullint i els deixem només un parell o tres de minuts, fins que es desenganxin i es quedin els fideus separats. Colem els fideus i els posem al wok on tenim les verdures i tornem a encendre el foc. Ho barregem bé, hi posem la salsa (no sé dir la quantitat exacta, jo en poso fins que els fideus queden una mica marronets) i un rajolinet de salsa de soja i ja estarà llest.

Aquest és un plat que es prepara en menys de 20 minuts i que va ideal per portar al tupper ja que es pot preparar perfectament el dia abans i aguanta molt bé el microones.
Amb aquesta recepta participo al concurs de valira que organitza dolorss de blog de cuina


divendres, 21 d’octubre del 2011

Arròs amb bacallà, espinacs i pebrots del piquillo

L'altre dia vaig comprar bacallà esqueixat ja dessalat i per falta de temps vaig decidir que seria ideal aconseguir fer un plat únic ràpid i fàcil. Vaig decidir fer un arròs amb bacallà i posar-hi també les restes d'una bossa d'espinacs que encara corrien per la nevera i un parell de pebrots del piquillo per donar-hi una mica de color.
En primer lloc vaig posar mitja ceba i un gra d'all picadets molt fins a sofregir en una paella. Quan ja s'havien enrossit hi vaig afegir el bacallà i vaig deixar que es fes una mica i tot seguit hi vaig posar tres pebrots del piquillo tallats a tiretes i les fulles d'espinacs. Hi vaig donar un parell de voltes i hi vaig afegir l'arròs i una mica de brou de peix i d'aigua (crec que amb aigua sola queda més suau). Deixem que es vagi fent durant uns 20 minuts i ja ho tindrem llest.














Jo ho vaig fer amb arròs rodó però si ho fem amb arròs llarg vaporitzat ho podrem portar al tupper sense problemes. És un plat dels que a mi m'agraden: fàcil, ràpid i amb pocs ingredients. També és versàtil: tant pot servir pel tupper com pel típic dia que vé gent a casa a dinar.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Pasta amb carbassó i gambes

Aquest blog ja ha superat les 1000 visites! Suposo que no és gaire però em fa molta il·lusió que hi hagi gent que em vagi visitant i fins i tot que arribi a cuinar les receptes que vaig penjant...
Aquesta és la típica recepta de pasta molt ràpida de fer i amb pocs ingredients que es pot improvisar en qualsevol moment. Només necessitem un carbassó, una ceba, unes quantes gambes pelades (congelades) grans, una llauna de tomàquet natural i una mica de vi blanc-
Fem un sofregit com sempre, posant primer la ceba, després el carbassó i per últim els tomàquets tallats a trossets. Hi vaig posar també un tros de bitxo per tal de donar-hi un punt de picantor però això ja va a gustos... Quan el sofregit ja està fet s’hi posa mig gotet de vi blanc es deixa evaporar i després s’hi afegeixen les gambes i es deixen coure uns minuts.














Es barreja el sofregit amb la pasta (en aquest cas spaghetti) i ja està llest. Una amiga italiana em va dir que quan la salsa (il sugo) porta peix o marisc és convenient fer servir pasta llarga per això crec que spaghetti o tallarines van perfecte amb aquest plat.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Una forma diferent de menjar verdura: bròquil Rajastani

Hi ha dues verdures que no puc veure ni en pintura i que em fan un fàstic horrorós: el bròquil i la coliflor. Quan fa alguns anys vaig fer un curs de cuina de la India, el dia que tocava cuinar coliflor vaig estar a punt de no assistir a classe però finalment hi vaig anar i vaig aprendre aquest plat, gràcies al qual aquestes verdures entren a casa de tant en tant. Aquest plat és molt senzill però és necessari que tinguem algunes espècies fàcils de trobar: cúrcuma, comí en pols, coriandre en pols, garam masala (opcional) i chile en pols (chili powder). A part del bròquil també necessitem 1 patata i 4 tomàquets.

En primer lloc cal bullir el bròquil (o la coliflor) durant 10 minuts i després tallar-lo a trossets petits. També tallem una patata a trossos bastant petits. En una paella antiadherent hi escalfem un rajolí d'oli de girasol i hi posem uns quants grans de comí. A continuació hi afegim el bròquil i les patates i hi posem totes les espècies excepte el garam masala: 1 cullerada de cúrcuma, 1 cullerada de comí en pols, 1 de coriandre en pols i una punteta de chile en pols (és el que determina el grau de picantor del plat). Ho remenem fins que tot estigui impregnat per les espècies i ho deixem coure uns minuts. Després hi afegim els tomàquets pelats i tallats a trossets (es poden fer servir frescos o de llauna) i ho deixem coure fins que la patata estigui feta. En aquest moment s'hi pot afegir una cullerada de garam masala, que en cap cas és imprescindible.

















A l'hora de servir s'hi poden posar unes quantes fulles de coriandre fresc picades (jo no en tenia...). És una bona manera de menjar verdura "disfressada" amb espècies, molt més atractiva i gustosa que bullida simplement.
Es pot portar al tupper però si no dineu a un lloc ben ventilat, l'olor pot resultar un problema...


dijous, 13 d’octubre del 2011

Menú japonès: pollastre fregit amb pebrot verd i albergínia

Fa uns quants anys vaig fer un curs de cuina japonesa a un centre cívic de Barcelona amb la Miho Miyata (crec que gairebé tothom que ha fet un curs de cuina nipona a Barcelona l'ha fet amb la Miho...) i entre els plats que ens vam aprendre un dels que faig més sovint és aquest.
Com va passar l'altre dia en preparar un plat de cuina thai, per fer aquest plat és necessari disposar d'uns quants ingredients exòtics: salsa de soja (ja no és tan exòtic, però vaja), mirin i sake.
Per començar tallem 2 pits de pollastre desossats a trossos d'uns 4 cm aprox. i els posem a un bol on hi haurem barrejat els següents ingredients: 3 cullerades de salsa de soja, 1 cullerada de mirin, 2 cullerades de sake i 2 dents d'all triturats. Ho deixem marinar uns 30-40 minuts i mentrestant preparem les verdures.
Escalfem una mica d'oli de girasol a una cassola i hi posem 2 albergínies i 3 pebrots verds tallats a trossos bastant grossos. Quan ja estan una mica enrossits hi posem 5 cullerades de salsa de soja, 2 cullerades de sucre i un got d'aigua. Ho tapem i ho deixem coure uns 15-20 minuts, fins que estiguin toves.
Ara escorrem el pollastre de la marinada, el passem per una mica de maizena, el fregim en oli de girasol ben calent i ja estarà llest.















Ho servim amb una mica d'arros blanc bullit a la manera japonesa, és a dir, rentem una mica l'arròs (tipus rodó de tota la vida) i posem la mateixa quantitat d'aigua i d'arròs a una cassola i ho fem bullir fins que s'evapori l'aigua.
És una manera diferent de fer la verdura i el pollastre, molt fàcil de fer. Es pot portar al tupper però jo posaria l'arròs a part, si no us quedareu sense el suquet de les verdures...

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Pollastre marinat al forn amb moniatos glacejats amb mel i canyella


El plat amb moniato que he preparat com a aportació a la recepta del 15 del mes d'octubre és una variació d'una recepta que vaig trobar a una altra web culinària nordamericana que es diu epicurious i que és semblant a chow (ja us en vaig parlar quan vaig fer la crema de tomàquet).
La principal variació que vaig fer de la recepta és la marinada del pollastre, a la qual no hi vaig posar els ingredients que no tenia a l'abast: el pebrot jalapeño, la farigola fresca i el que anomenen allspice que es tradueix en català com a pebre dioic i que resulta ser un tipus de pebre de Jamaica molt aromàtic, condiment habitual de la cuina caribenya.
Així doncs, unes 5 hores abans de començar a cuinar vaig preparar la marinada posant al triturador del minipimer 1 ceba petita, 2 grans d'all, 3 cullerades de vinagre de sidra, 2 cullerades de mel, 1 trosset d'arrel de gingebre, una mica de canyella en pols, un polsim de nou moscada, sal i pebre. Vaig posar el pollastre a una bossa de plàstic, hi vaig abocar el líquid de la marinada i ho vaig guardar a la nevera de manera que tots els trossos de pollastre estiguessin impregnats del líquid.
Al cap d'unes hores vaig preparar els moniatos: els vaig pelar i els vaig tallar a rodanxes d'1 cm aproximadament. En un bol vaig barrejar 2 de cullerades d'oli d'oliva (a la recepta original hi posaven mantega però em va semblar més lleuger i saludable l'oli), 2 cullerades de mel, el suc de mitja llima i un polsim de canyella i vaig abocar-hi les rodanxes de moniato intentant que s'impregnessin bé de la barreja.
Vaig treure el pollastre de la bossa, el vaig posar en una plata i el vaig posar al forn a uns 180º i al costat, en una plata més petita vaig posar-hi els moniatos. Ho vaig deixar coure uns 40 minuts, fins que el pollastre va estar una mica rosset i els moniatos tendres i ho vaig servir amb una mica de sal maldon per sobre els moniatos, que contrastava amb la dolçor del glacejat.

















El moniato va quedar espectacular, realment senzill i ràpid amb un resultat sorprenent i molt original. Pel que fa al pollastre, crec que aquesta marinada li donava un gust curiós i prou bo, que potser hagués millorat amb l'allspice i els altres ingredients que no hi vaig poder posar...
Definitivament em quedo amb el moniato, i com que es tractava de cuinar alguna cosa amb aquest ingredient, us convido a preparar-los per acompanyar un pollastre rostit a la manera més tradicional o un xai al forn o qualsevol altra cosa que se us acudeixi!

dijous, 6 d’octubre del 2011

Recordant Astúries: Lluç a la sidra

La setmana passada vam encetar una de les ampolles de sidra que vam baixar d'Astúries aquest estiu i encara en quedava mitja ampolla a la nevera que vaig pensar que podria gastar per preparar un lluç. Dit i fet: ahir vaig comprar el lluç i ens el vam menjar per dinar.
Després de remenar una mica per internet vaig decidir fer servir una recepta molt senzilla del llibre Cocina Tradicional Asturiana en 4 Estaciones que vaig comprar a Oviedo just abans de tornar.
En primer lloc vaig tallar un parell de cebes a juliana i les vaig posar a una cassola al foc juntament amb una dent d'all tallada a trossos petitons i mig bitxo (això del bitxo no ho posava a la recepta però hi va donar un toc picantet). Quan ja estava la ceba una mica transparent hi vaig posar tres tomàquets pelats tallats a trossets petits i vaig deixar que es fes tot durant un quart d'hora aproximadament. Mentre el sofregit s'anava fent vaig passar les rodanxes de lluç per farina, les vaig fregir i les vaig anar colocant amb compte per sobre del sofregit. A continuació hi vaig tirar el que quedava de sidra (un quart d'ampolla), vaig apujar el foc un parell de minuts per tal que s'evaporés l'alcohol, ho vaig tapar, ho vaig deixar coure uns 10 minuts i hi vaig posar una mica de julivert per sobre.

Com veieu és un plat molt fàcil de fer i molt ràpid, l'únic problema és trobar sidra a Barcelona (alguna suggerència?). Suposo que si seguim el mateix procediment i enlloc de sidra hi posem vi blanc també quedarà bo...


dimarts, 4 d’octubre del 2011

Un clàssic de tota la vida: llenties guisades

Un dia a la setmana intentem menjar llenties, a l'estiu en format amanida i quan ja comença a fer fred guisades, amb verdures i alguna vegada amb una mica de xoriço o morcilla (en català normatiu botifarró però per mi una morcilla és una morcilla). Tot i que encara no hagi començat a fer fred i encara ens poguem banyar al mar, l'altre dia vaig fer la versió més hivernal.
En una cassola amb un rajolí d'oli vaig posar una ceba, una pastanaga i una mica de pebrot verd, sal i pebre i quan ja estava una mica cuit hi vaig posar una cullerada de concentrat de tomàquet i li vaig donar un parell de voltes (es pot posar també un tomàquet ratllat o una mica de tomàquet triturat). Després vaig posar-hi mitja morcilla asturiana tallada a trossets per donar-hi gustet i una mica de pebre vermell per donar-hi color. Quan ja estava bastant cuit hi vaig posar les llenties (jo faig servir les petitones, lentejas pardinas sense deixar en remull) i mig litre d'aigua aproximadament, vaig pujar el foc i ho vaig deixar bullir durant uns 45 minuts.

És un clàssic que admet variacions, també s'hi pot posar un grapadet d'arròs o una patata tallada a trossets els últims 20 minuts de cocció o posar-hi d'altres verdures. No cal dir que és un clàssic del tupper i ofereix la possibiltat de fer-ne en quantitat i congelar-ho en racions individuals.


dilluns, 3 d’octubre del 2011

Crema de carbassa i pastanaga a l'anís estrellat

Aquest dissabte vaig sopar amb uns bons amics que em van comentar que havien mirat el meu bloc buscant la recepta de la crema de carbassa, van veure que encara no hi era i  no van fer servir la carbassa i la van tornar a guardar a la nevera. Els vaig dir que jo també tenia mitja carbassa a la nevera i els vaig prometre que a principis d'aquesta setmana tindrien la recepta publicada...i aquí la teniu!
He fet una variant una mica oriental de la recepta que normalment faig i, un cop ho he provat, el resultat ha estat prou encertat tot i que us haig de dir que si no trobeu l'ingredient (anís estrellat) també hi queda bé sense.
Es tracta simplement d'agafar una cassola, escalfar-hi una mica d'oli d'oliva i tot seguit posar-hi una ceba gran, 2 pastanagues, mitja carbassa (un mig quilo) i ho tallem tot a trossos grossos i hi afegim un anís estrellat, sal i pebre. Quan ja estigui tot una mica enrossit (uns 5 minuts) hi posem mig litre d'aigua aproximadament, posem el foc més alt i deixem que bulli durant una mitja hora, fins que la carbassa  estigui tova. Aleshores hi treiem l'anís estrellat i ho triturem amb el túrmix juntament amb un rajolí de llet i ja estarà llest per servir.















És molt fàcil de fer, queda molt bona i l'anís estrellat li dóna un toc diferent però ja us dic que no és imprescindible. Es pot posar també un rajolí de crema de llet enlloc de llet (en el meu cas desnatada...) però ja sabeu, així és més saludable...

divendres, 30 de setembre del 2011

Calamars amb tomàquet i vi blanc

Normalment mengem els calamars a la planxa, amb una mica d'all i julivert però ahir no havia pensat res de primer plat i per no fer només "un volt per la taula" vaig pensar en fer alguna salseta amb els calamars i posar-hi una mica d'arròs blanc per acompanyar.
Vaig recórrer a una recepta familiar d'aquestes que a mi m'agraden (fàcils, resultones i amb pocs ingredients). Per fer-la només necessitava un parell de cebes mitjanes, una llauna de tomàquet trossejat, un bitxo petit (opcional, només si volem donar-li un toc picant), un all i una mica de julivert.
Primer es posa la ceba a juliana, l'all picat i el bitxo a una cassola al foc amb un rajolí d'oli d'oliva. Quan la ceba ja està transparent hi afegim el tomàquet i ho deixem fer una estoneta, uns deu minuts aproximadament i tot seguit hi posem el calamar tallat a trossos i mig gotet de vi blanc. Ho deixem uns minuts coure destapat per tal que s'evapori l'alcohol, ho tapem i deixem que es cogui uns 10 minutets més. Hi posem una mica de julivert picat per sobre i ja ho tenim:
















Com veieu, ho vaig acompanyar amb una mica d'arròs i ho vaig servir amb un gotet de vi blanc fresquet. És un plat ben fàcil, ideal per l'estiu, que crec que també podria quedar bé amb uns trossets de rap enlloc del calamar però us haig de confessar que no ho he provat mai...

dijous, 29 de setembre del 2011

Crema de tomàquets al forn amb parmesà

No sé si a aquestes alçades heu descobert que m'encanta el tomàquet...
Aquesta és una versió d'una recepta que vaig descobrir l'any passat a chow, una web nordamericana sobre gastronomia on sovint trobo alguna idea interessant. És una recepta molt ràpida i senzilla que consisteix tan sols en posar sobre una plata de forn una dotzena de tomàquets (jo els he fet servir de tipus pera) tallats per la meitat, una ceba tallada a juliana i un all, tot regat amb un rajolí d'oli d'oliva, sal i pebre.
Posem la plata al forn a uns 180-200º durant uns 20 minuts, fins que els tomàquets ja estiguin cuits i facin aquesta pinta:



Ho deixem refredar una mica i anem traient la pell als tomàquets i posant-los al got del túrmix o a una batedora juntament amb la ceba i l'all pelat i ho triturem tot. Ho provem de sal i si considerem que té un punt d'acidesa massa accentuat hi posem una mica de sucre. Hi podem afegir una mica de llet o crema de llet per tal que quedi una mica més suau de gust. Un cop triturat ho tornem a escalfar una mica i ho servim amb una mica de formatge parmesà ratllat per sobre


La recepta original es feia amb tomàquets de llauna però és evident que queda molt millor amb tomàquet fresc, com més madur millor.

diumenge, 25 de setembre del 2011

Mar i muntanya versió thai: curry verd de pollastre i gambes

He arribat per pèls a la iniciativa d'aquest mes de Memòries d'una cuinera que proposa com a tema el mar i muntanya. Després de donar-hi unes quantes voltes he optat per sortir de la cuina més tradicional i fer alguna cosa més exòtica i he decidit afegir pollastre al curry verd de gambes que ja he fet alguna vegada (amb gran èxit, per què no dir-ho...).
És un plat molt fàcil i ràpid de preparar (en mitja horeta ja està llest!), l'única dificultat que podeu tenir és que cal disposar d'alguns productes una mica exòtics que podeu trobar als supermercats orientals: pasta de curry verd, llet de coco i  fulles de llima keffir. La pasta de curry verd que jo faig servir és aquesta:














Es tracta d'un preparat que porta: chile verd, herba llimonera (lemongrass), all, galangal (una mena d'arrel tipus gingebre), llima keffir, comí, llavors de coriandre en pols i cúrcuma. Al supermercat on el vaig comprar venien també els diferents ingredients per separat en una bosseta per tal que fessis la pasteta a casa barrejant-los tots però a mi em va semblar molt més pràctic comprar-ho ja fet (a més dura moltíssim a la nevera).
Per començar he posat un raig d'oli de girasol al wok i quan ha estat calent hi he posat una ceba i un pebrot verd petits tallats a juliana. Mentre s'anaven coent he preparat les gambes: els hi he tret el cap, les he pelat i hi he tret l'intestí (no cal dir que tots els caps han estat congelats esperant a que vingui la fresqueta i em decideixi a fer la primera sopa de peix de la temporada), i he tallat un pit de pollastre a tires. Un cop la ceba i el pebrot estaven una mica cuits hi he posat el pollastre i les gambes, hi he afegit una culleradeta petita de pasta de curry i ho he remenat molt bé, de manera que la pasta impregnés tots els ingredients.

 














Sobre la pasta de curry us haig d'advertir que pica molt, si és la primera vegada que ho feu poseu-hi només una culleradeta de cafè. A continuació hi he posat una llauneta petita de llet de coco (150ml.) i un parell de fulles de llima keffir (al congelador es conserven la mar de bé), ho he deixat bullir a foc baix durant uns 10-15 minuts hi he posat unes fulles fresques de coriandre picades per sobre i ja hem tingut el plat preparat, que he servit amb una mica d'arròs basmati.
















Aquest plat es pot portar al tupper (sempre posant l'arròs a un recipient separat per no quedar-vos sense salseta) però una vegada més jo optaria per menjar-lo a casa acompanyat d'una cervesa oriental ben fresqueta o, si no en trobeu, una cervesa suau tipus Inèdit.

dissabte, 24 de setembre del 2011

Un clàssic: lassanya d'espinacs a la catalana

Avui ha estat el típic dia festiu que no havia tret res del congelador i no havia pensat què menjar...
En dies així una de les opcions és arreplegar un parell de paquets d'espinacs del congelador i preparar la típica lassanya d'espinacs amb alguna de les possibles variacions: amb gambes, amb roquefort o a la catalana (amb panses i pinyons).
És un plat fàcil i resultón, apte per fer quan venen convidats, l'únic punt negatiu és la quantitat de coses que cal embrutar per preparar-lo...
En primer lloc posem els espinacs a bullir uns 20 minuts, fins que ja no hi hagi grumolls congelats (si els espinacs són frescos molt millor, però estem parlant d'un plat improvisat en un dia festiu...).
Un cop estiguin fets els colem i els escorrem molt bé perque no quedin aigualits. A la mateixa cassola de bullir els espinacs hi posem un raig d'oli i hi passem una mica un grapat de panses i pinyons, fins que els pinyons estiguin dauradets i les panses una mica inflades. A continuació hi incorporem els espinacs escorreguts, ho barregem tot bé i ho reservem.
Bullim les plaques de lassanya uns 10 minuts i les escorrem bé i ja podrem muntar la lassanya començant per posar un raig d'oli en una plata de forn i cobrint la base amb un parell de plaques de pasta. Després posem una capa d'espinacs, una altra capa de pasta, una altra d'espinacs i ho cobrim amb pasta per acabar. Després jo hi he posat una capa generosa de salsa de tomàquet casolana* i una mica de formatge parmesà ratllat. També s'hi podria fer una salsa beixamel però la salsa de tomàquet fa que el plat sigui molt més lleuger.
Ho posem al forn a gratinar uns 10 minutets, fins que veiem que agafa el color desitjat. Aquí teniu el resultat:
 *Per fer la salsa de tomàquet: posem una ceba tallada a trossos grans en una cassola amb un raig d'oli. Quan estigui una mica transparent hi aboquem una llauna de tomàquet triturat , hi posem una pica de sal i sucre, i ho deixem fer xup-xup uns 15-20 minuts. Després ho triturem amb el túrmix i ja tenim la salsa preparada. Jo normalment en faig en quantitat per tal de poder-ne congelar algun tupper.

dijous, 22 de setembre del 2011

Bacallà al forn amb allioli d'escalivada

Aquesta recepta és també una variació del bacallà al forn amb allioli gratinat i és molt, molt senzilla. Jo la vaig fer amb uns trossos de bacallà fresc que feia setmanes que corrien pel congelador però es pot fer perfectament (i potser fins i tot quedaria millor) amb uns bons trossos de bacallà dessalat.
Sobre una base de ceba cuita a la paella (poc a poc, a foc baix) hi vaig posar els dos talls de bacallà prèviament enfarinats i passats per la paella i després ho vaig cobrir tot amb l'allioli d'escalivada.
Per fer l'allioli vaig barrejar amb el túrmix un raig d'oli d'oliva, una dent d'all, un rovell d'ou i a aquesta barreja i vaig afegir un parell de trossos de pebrot i esbergínia escalivats i ho vaig tornar a triturar. Un cop tenim l'allioli per sobre ho posem al forn a gratinar fins que quedi dauradet i ja ho tenim!
















Us proposo dues variacions:
-Si no teniu escalivada hi podeu posar un parell de pebrots del piquillo.
-Si no us agraden els alls crusos o us senten malament podeu passar els grans d'all per la paella per tal que quedin una mica confitats i perdin la fortor.
Potser se'm va daurar una mica més del compte, uns minuts menys de gratinador no haurien estat malament...
Volem fer massa coses alhora!

Filets d'orada marinats al forn amb olivada

L'orada és un d'aquells peixos blancs de gust suau que queden molt bons i gustosos al forn amb patatetes i una picadeta de fruits secs per sobre. Per sortir una mica d'aquesta forma més tradicional de fer-la, vaig comprar-la a filets sense espina per tal de poder-la marinar una mica abans de posar-la al forn. La marinada que faig és ben senzilla, es tracta només d'exprémer una llimona o una llima (o les dues coses barrejades) sobre una plata i posar-hi els filets de manera que la pell quedi a la part superior. Al cap de 30-60 minuts escorrem els filets i els eixuguem bé amb uns papers de cuina i ja es podran posar al forn.
Mentre els filets d'orada s'estan marinant a la nevera posem un parell de cebes grans tallades a juliana a coure en una paella amb una mica d'oli d'oliva. Si volem que el peix sigui plat únic, a part de la ceba posem un parell de patates tallades com si anéssim a fer una truita. Quan ja estigui feta la patata i la ceba (o la ceba sola) les posem a una plata d'anar al forn i hi posem els filets de peix a sobre, ara amb la pell a la seva part inferior posant-hi per sobre una barreja de julivert i coriandre fresc (cilantro). Ho deixem coure al forn durant uns 15 minuts aproximadament, no interessa que el peix quedi massa cuit.Al cap d'aquest temps traiem el peix del forn i el posem al plat i per donar-hi un toc especial fem un oli d'olives negres barrejant oli d'oliva amb una mica d'olivada i li posem per sobre.
















 Si no tenim olivada també podem posar unes quantes olives negres d'aragó sense pinyol una mica abans de treure el peix del forn.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...