Pastís fred de formatge de cabra, pernil, tomàquet sec i olives negres

Per celebrar el meu aniversari a la feina vaig preparar un pastís salat molt i molt fàcil i ràpid que vaig improvisar una mica amb els ingredients que tenia per la nevera. La base del pastís són 3 ous, 100 gr de  formatge philadelphia i 100 de formatge de cabra (o 200 de philadelphia), 150ml de llet, 100 grs de farina i 100gr. de formatge emmental ratllat, mig gotet d'oli d'oliva i un polsim de sal. 

A aquesta barreja hi podem afegir els ingredients que més ens vinguin de gust, en el meu cas pernil dolç, olives negres i tomàquets secs.

Per preparar el pastís només cal barrejar tots aquests ingredients. Comencem batent els ous i la farina amb una mica de sal i després hi afegim l'oli, la llet, els formatges, les olives i els tomàquets secs tallats a trossets petits i uns daus de pernil dolç. Ho posem en un motlle allargat i al forn pre-escalfat a 200º durant uns 30 minuts o fins que l'escuradents surti net.

Presentat sobre un plat de Miralda feia aquesta pinta:

Pastís d'aniversari amb fondant

Fa gairebé un mes que no publico res al bloc... Normalment intentava publicar una recepta a la setmana però últimament m'està costant molt trobar un moment per cuinar coses noves dignes de ser compartides... I és que el fet de tenir una nena poc menjadora i amb molt poc interès per provar coses noves limita bastant a l'hora de pensar els menús del cap de setmana (que són els dies que em dedico més a la cuina i puc fer coses més interessants).
Paradoxalment gràcies a ella vaig atrevir-me a decorar un pastís amb fondant fent una mica de decoració amb floretes de colors... Ja feia temps que tenia ganes de provar el fondant per decorar un pastís ja que la decoració de pastissos no és el meu fort i pensava que potser aquest sistema m'ajudava a que els pastissos em quedessin una mica més ben presentats.
Primer vaig fer un pa de pessic estandard, una coca de iogurt que és la més fàcil i que dóna més bons resultats. Per fer-la es barreja en un bol:

1 iogurt natural
3 ous
2 mesures de iogurt de sucre
3 mesures de iogurt de farina
1/2 mesura de iogurt d'oli de girasol
1 sobre de llevat

Després es posa al forn durant uns 40 minuts a 180º engegant només la part de baix del forn i sense ventilador. Un cop l'escuradents ens indica que el pastís ja està fet l'obrim i el farcim del què ens sembli (jo hi vaig posar melmelada de gerds).
Per fer la decoració amb el fondant cal estirar-lo després de tenir-lo una estona a les mans amb el corró. Quan aconseguim tenir-lo estirat i més o menys llis el posem per sobre el pa de pessic i retallem les parts sobrants. Sense tenir gens de pràctica s'aconsegueix un bon resultat, és més fàcil del què sembla.

Després vaig fer unes floretes amb fondant de diferents colors amb uns motllos que vaig comprar als Gadgets de cuina i vaig fer una galeta de fondant on hi vaig posar el "felicitats" amb un motllo per fer galetes amb missatge que havia comprat a la mateixa botiga i encara no havia estrenat.

Ella va estar encantada amb les floretes i jo vaig estar molt satisfeta de veure que era capaç de fer un pastís amb una bona presentació...

Espatlla de xai al forn amb patates

Ens encanta l'espatlla de xai al forn però per alguna raó que se m'escapa feia més d'un any que no en feiem... Diumenge hi vam posar remei i vaig fer una espatlla de xai de la manera que la fan a Castella, molt senzilla, amb pocs guarniments però molt molt gustosa.

Per començar encenem el forn i posem una cassoleta amb un parell d'alls aixafats i un parell de dits d'aigua a la part més baixa. Després salem la carn, la posem a una plata hi tirem un raig d'oli per sobre i la posem al forn, a uns 180º durant uns 45 minuts. Mentre es va fent la carn pelem i tallem unes patates i les posem a una altra plata també dins del forn. Quan veiem que la carn està daurada (al cap d'uns 20 minuts aproximadament) la girem per tal que es faci bé pels dos costats. Un cop haguem girat la carn esperem uns 10 minuts i posem el suc d'una llimona per sobre de la carn de manera que es barregi amb el suc que havia desprès la carn. En aquest suquet hi afegim les patates, que ja portaran uns 20 minuts dins del forn i ja estaran prou cuites i deixem que s'acabi de coure tot conjuntament durant uns 10 minuts més.

Feia aquesta pinta:

La veritat és que va quedar boníssim, amb el gustet de la llimona i l'aroma d'all... Sembla mentida però l'aroma de l'all s'impregna en el sabor de la carn i les patates d'una manera uniforme i subtil. Ho vam acompanyar d'un pebrotets del padron i uns xampinyons passats per la paella amb all i julivert. Vam destapar una ampolla de vi negre i va començar el festival carnívor de diumenge... 

Caldereta de llamàntol

Una vegada més hem aconseguit fer un plat espectacular de procediment senzillíssim i molt pocs ingredients. És un plat reservat per a ocasions especials, adient no només per aquestes dates nadalenques que (afortunadament) ja estan a punt de passar sinó per qualsevol altra celebració que mereixi una despesa una mica extra.

La caldereta autèntica que podríem menjar al port de Fornells de Menorca es fa amb llagosta però jo l'he feta amb llamàntol, molt més econòmic i fàcil de trobar però també molt gustós.

El moment més difícil és la compra i posterior sacrifici de l'animal, això de veure com les potes es segueixen movent malgrat haver estat tallat per la meitat i tenir el cos a rodanxes no és apte per les ànimes més sensibles i compassives... Us haig de confessar que la peixatera ho va passar fatal i alguns clients que esperaven em van mirar malament.

Un cop tenim l'animal desquartitzat a casa tot és molt més senzill.

En primer lloc treiem la part groguenca que està dins del cap de l'animal i la guardem temporalment a la nevera (crec que és el cervell). Posteriorment passem els trossos de llamàntol per la cassola i els reservem (calculem un llamàntol per a 2 persones). En el mateix oli hi fregim dues llesques de pa i també les reservem.

Tallem un parell de cebes molt finament i les posem a enrossir a la paella i mentre es va coent ratllem tres tomàquets i els afegim. Una vegada tinguem el sofregit una mica confitat hi posem un  gotet de vi blanc i ho deixem reduir. Tornem a posar el trossos de cap i les pinces de llamàntol al foc i hi afegim uns 4 gots d'aigua (s'ha de calcular uns 2-3 per persona). Fem una picada amb un gra d'all, unes fulles de julivert, mitja dotzena d'ametlles torrades i el pa que prèviament hem fregit.
Quan ja estigui feta la picada hi afegirem la substància que havíem tret del cap del llamàntol, ho barrejarem tot bé i ho afegirem a la cassola juntament amb les rotllanes de la cua del crustaci. Ho deixarem coure tot tapat a foc lent durant una hora aproximadament.

El resultat és aquest:

Ho vam menjar com a Menorca: sucant-hi pa i amb un vinet blanc fresquet del Penedès.

Només queda dir que estava ESPECTACULAR, així, en majúscules, negreta i subratllat.

Turbot al forn acompanyat de ceba caramel·litzada i puré de moniato

L'altre dia tenia uns convidats a casa per sopar i volia fer alguna cosa cuinada especial. Vam pensar en fer algun plat de peix que ens agrada molt i que per sopar resulta més lleuger i digestiu que la carn.

Finalment, després de donar-hi una mica de voltes, vam arribar a la conclusió que estaria bé fer turbot al forn amb algún acompanyament com la ceba caramel·litzada, que es pot fer amb antel·lació i agrada a tothom i vam improvisar també un puré de moniato per poder donar una mica més de color al conjunt. Total que així ho vam fer i va quedar super bo com a plat únic per sopar.

Per començar vam preparar la ceba caramel·litzada posant dues cebes (calculo mitja ceba per cap si són grans) tallades a juliana en una paella amb oli calent i a foc baix. La ceba s'ha d'anar fent a foc molt lent i s'ha de remenar sovint. Quan està transparent s'hi afegeix un parell de cullerades de sucre. Es remena una mica i per acabar i de manera opcional s'hi pot posar un rajolí de Porto (nosaltres el vam posar i realment el gustet del Porto li dóna un sabor especial. Si en teniu, no dubteu pas en posar-ne).

Per fer el puré de moniato vam coure el moniato al microones  durant 10 - 15 minuts (i si no, al forn) i després el vam triturar al túrmix i hi vam afegir la quantitat de llet necessària per tal de donar-li una consistència cremosa. No ha de quedar ni molt pastós ni molt líquid, per tant us recomano que aneu posant la llet mica en mica.

Mentrestant vam coure el peix al forn durant uns 20 minuts a 180ºC. Un cop va estar tot fet, vaig procedir a emplatar-ho: primer vam posar el turbot i seguidament els acompanyaments: la ceba i el puré de moniato. Per sobre del puré hi vam posar unes llavors de sèsam torrades i unes escates de sal que contrastaven amb la dolçor pòpia del moniato.

La veritat és que als nostres convidats els va agradar molt i fins i tot volien repetir. La llàstima és que vaig fer les racions justes i no hi va haver possibilitat. Ah, i me n'oblidava, el vi blanc fresquet que no falti!!!

Si vols una altra opció per cuinar el Turbot també pots provar el Turbot al forn amb patates que vaig fer fa un temps.

Pastís d'aniversari de taronja i xocolata: feliços 40!

Se m'està acumulant la feina! Últimament he fet un munt de coses interessants i de descobriments i entre una cosa i l'altra no tinc temps per compartir-les!
Començaré per un pastís que vaig fer dissabte perquè era un dia especial, vam fer una petita celebració de l'aniversari del Jordi i, com cada any vam fer un menú una mica diferent i un pastís per a l'ocasió. El pastís l'hauria d'haver fet divendres per menjar-lo per postres dissabte per dinar però diferents complicacions que no venen al cas ho van impedir... Vaig aconseguir trobar el temps per fer-lo dissabte a la tarda i el vam menjar després de sopar però haig de reconeixer que era més bo diumenge al vespre.
Es tracta d'un pastís de taronja amb perles de xocolata negra i blanca que vaig fer prenent com a inspiració aquest pastís publicat a Chocolatísimo amb unes quantes variacions pel que fa a les quantitats, algunes incorporacions interessants i un acabat que estava a l'alçada de l'ocasió.
En primer lloc, com sempre que fem un pastís, preescalfem el forn a 180º. A continuació barregem 2 ous i 200 grams de sucre fins que quedi una barreja escumosa i hi afegim: un rajolí d'oli d'oliva, 40grs de mantega prèviament desfeta i refredada, 1 iogurt natural, el suc i la ratlladura d'una taronja, un grapat d'ametlles laminades, perles de xocolata negra i un parell de pastilles de xocolata blanca ratllada. Un cop tinguem tots aquests ingredients ben lligats hi afegim 200 grs de farina tamisada i dues cullerades de llevat royal i ho barregem bé tot. Ho posem a un motlle rodó (o com sigui) i ho enfornem durant uns 20 minuts, fins que l'escuradents surti net.
Després hi vaig fer una glassa per sobre barrejant suc de taronja, sucre glas i una mica de te matcha per donar-hi una tonalitat verdosa que no sé si s'aprecia prou a la foto. Finalment vaig fer un 40 posant sucre fos a punt de caramel a un motllo amb números que va regalar el Periódico fa uns anys i que encara no havia tingut ocasió d'estrenar.

Va ser un pastís molt improvisat que vaig anar fent i decorant sobre la marxa... Crec qua a l'homenatjat li va agradar força!