Pollastre a la provençal amb olives negres

Avui porto una altra recepta molt fàcil i lleugera, ideal per fer una mica més portable el retorn a la rutina després de les vacances.
Es tracta d'un pollastre guisat seguint una recepta de La cuisine provençale, un recull de receptes força interessant que ja vaig fer servir quan vaig preparar aquestes sardines en escabetx.
Per cuinar-lo només necessitem un pollastre tallat a vuitens, una ceba, un gra d'all, una llauna petita de tomàquet trossejat, un gotet de vi blanc, una dotzena d'olives negres i una mica d'estragó (també es poden posar herbes provençals)
En primer lloc fem daurar el pollastre en una cassola. Quan hagi agafat color hi afegim la ceba tallada a juliana, la llauna de tomàquet i l'all. Ho remenem una mica i hi afegim el gotet de vi blanc i una mica d'estragó. Quan ja s'hagi evaporat l'alcohol baixem el foc, ho tapem i deixem que es vagi coent. Mentre es va fent traiem el pinyol a una dotzena d'olives negres d'Aragó i quan hagin passat uns 20 minuts les aboquem a la cassola, remenem i ho deixem coure durant uns 10 minuts més. A la recepta original el pas de treure el pinyol a les olives se'l saltaven ja que feien servir olives negres sense pinyol, opció molt més fàcil però des del meu punt de vista aquest tipus d'olives negres no tenen res a veure amb unes bones olives d'Aragó; de fet, m'atreviria a dir que les olives negres rodones sense pinyol (les que de vegades posen a les pizzes) espatllarien el plat...

Com veieu a la imatge, fa bona pinta, oi? I com heu vist, és un plat molt i molt fàcil i relativament ràpid de fer que serveix tant per fer un dinar de diumenge com per portar al tupper a la feina fent més agradable el dia.

Pernilets de pollastre farcits de pernil i formatge amb salsa de poma

Després d'haver sofert el pas d'un fulminant virus estomacal de 24 hores volia fer alguna cosa diferent de diumenge per celebrar que una setmana extenuant en molts sentits havia arribat a la seva fi. El meu estómac no estava per a grans festes i l'estat lamentable en què m'havia deixat el virus no
em permetia fer incursions als mercats abarrotats de dissabte al matí. Vaig obrir el congelador buscant una mica d'inspiració amb el que hi havia guardat i oh sopresa! vaig trobar uns pernilets de pollastre farcits de pernil i formatge que havia comprat a la Sirena pensant en ocasions d'emergència festiva.

Ja sé que aquest tipus d'elaborats amb carns vàries són molt millors si es compren a la carnisseria de tota la vida i encara més dignes de menció si ens els fem nosaltres mateixos barrejant ingredients més interessants que el pernil dolç i el formatge (de nen petit? de nen malalt? de paladar poc educat?). Crec que té prou mèrit fer d'aquest tipus de menjar un dinar de diumenge prou satisfactori i també crec que aquest tipus de plat està en la línia del que aquest blog pretén: fer plats prou interessants i saborosos que requereixin poca elaboració per desmitificar la idea que menjar bé requereix de molt de temps i esforç. En aquest blog no hi trobareu macarons de colors ni cupcakes (ja m'agradaria a mi tenir temps i espai per fer totes aquestes coses!) però si que miraré d'oferir algunes idees que us puguin ajudar a menjar bé sense grans complicacions, per això explico aquesta recepta que encaixa perfectament amb tot el que em passava pel cap quan vaig començar el blog ara fa més d'un any.

Dit això passo a explicar la recepta:
Primer enrossim els pernilets de pollastre (jo n'he fet quatre) a una cassola amb oli d'oliva. Els anem fent poc a poc, a foc baix, és importantíssim que quedin ben cuits per dins (el pollastre mig cru és una de les coses més fastigoses que existeixen...). Els reservem i a la mateixa cassola hi posem tres cebes tallades a juliana i un parell de pomes tallades a trossets, ho tapem i ho deixem coure a foc lent fins que tot estigui cuit. Hi posem un rajolí de vi de porto i el deixem evaporar. Hi passem tot pel túrmix i hi posem un rajolí de llet per tal que la salsa no quedi tan espessa. Posem la salsa a la cassola i els pernilets de pollastre que hem tallat a rodanxes. Ho deixem coure tot junt a foc baix durant uns deu minuts i ja ho tindrem llest. Ho servim acompanyat d'una mica d'arròs blanc i ja està, ja tenim un dinar de diumenge apte per a estómacs delicats.

N'he fet més del compte per portar-ho un dia d'aquesta setmana al tupper. En definitiva, és tan fàcil  de fer que pot ser un dinar de diumenge com omplir el tupper d'un dimarts qualsevol.

Pollastre al curry verd

He inaugurat una nova secció al blog que es diu "la recepta dels convidats".
Quan anem a dinar a casa d'amics o familiars o algú porta algún plat a la feina o a alguna reunió d'amics sovint diem allò de "M'has de passar la recepta!". Berta's Kitchen pot ser també un mitjà per tots aquells amants de la cuina que no tenen blog però volen compartir les seves receptes.

La nostra amiga Diana va estar encantada quan la vaig convidar a compartir la recepta del pollastre al curry verd que ens va fer per sopar fa un parell de setmanes i que estava boníssim. Avui m'ha enviat la recepta per mail i aquí la comparteixo amb tots vosaltres.




Para 6 personas
* 1 lata de leche de coco
* Un chorrito de aceite
* 1 Cebolla picada
* ½ cucharada de pasta de curry verde
* 600 gramos de entremuslos de pollo deshuesados, cortados en cuadrados
* 4 hojas de lima kaffir
* 3cdas de zumo de limón
* Ralladura de la cascara de un limón
* 3 cdas de azúcar morena
* Y hojas de menta picadas al gusto
* 1 patata cortada en cuadraditos (para quitar el exceso de picante)
Ésta manera de preparar “el pollo al curry verde” junta dos recetas, por un lado “Mar i muntanya versió thai: curry verd de pollastre i gambes” preparada el mes de septiembre del 2011 en este blog y por otro una que encontré en el libro “Las mejores recetas de Asia”.
La ocasión para prepararla fue una cena con unos amigos muy queridos y de buen diente J a los que les gusta probar diferentes sabores.
El tiempo que demora en preparar ésta receta es de aproximadamente 50 minutos.
Para empezar, calentamos el chorrito de aceite en el wok, le añadimos la cebolla picada y la pasta de curry verde. Dejamos que se sofría por un par de minutos, hasta que desprendan un aroma intenso. Incorporamos el pollo troceado y, con una cuchara de madera, lo vamos salteando hasta que veamos que esté casi hecho.
Luego le agregamos la leche de coco, las hojas de lima kaffir y lo dejamos hervir por unos minutos hasta que el pollo esté completamente hecho. Es aquí donde al probarlo me di cuenta que picaba más de lo esperado, buscando por internet la manera como solventar éste problema encontré la recomendación de colocar una patata grande cortada en cuadrados para absorber el exceso de sal y picante. El consejo funcionó y se rebajó un poco el picante.
Luego de éste pequeño percance y habiendo dejado que tanto el pollo como la patata se cuezan, agregamos el zumo de lima, la ralladura del limón, el azúcar moreno y parte de las hojas de menta. Lo removimos por un minuto y apagamos el fuego.
Al momento de servirlo le colocamos el resto de las hojas de menta como decoración y utilizamos, como guarnición, arroz basmati aromatizado con unas gotitas de zumo de limón.

Gracias Berta por invitarme a compartir ésta receta.

Pollastre al curry amb verduretes i premi!

Seguint amb la temporada tupper que acaba de començar presento un pollastre al curry molt fàcil i rapidet de fer. Quan haig de fer pollastre pel tupper de l'endemà i me l'imagino fet a la planxa i després reescalfat al microones se'm regira l'estómac i busco per la nevera alguna cosa per acompanyar-lo i fer-lo comestible. Un dels recursos més utilitzats és posar-hi unes quantes verduretes i alguna espècie que li doni una mica de gustet i acompanyar-lo amb arròs blanc i això és el que vaig fer la setmana passada. En primer lloc es talla el pollastre a tiretes i es passa per la paella amb el foc una mica fort, de manera que quedi dauradet, tirant-hi força curry de manera que quedi una mica groc. Un cop està fet es retira del foc i es reserva. Al mateix oli es posa la verdura tallada a quadrets: ceba, pebrot verd, pastanaga i carbassó (no cal dir que es poden posar les verdures que més ens agradin) i quan ja estiguin una mica fetes s'hi afegeix una llauna de tomàquet sencer tallat a trossets. Es remena bé i s'hi posa també un polsim de curry i una mica de chili powder o pebre vermell picant (al gust). Quan ja està bastant fet hi tornem a posar el pollastre, ho remenem una mica i ja està fet. Acompanyat d'arròs blanc o cuscus és ideal pel tupper!

I ara us explico de què va això del premi...
Resulta que la Cinta de Trossets de cuina m'ha otorgat el premi Liebster Award que serveix per donar a conèixer blocs amb menys de 100 seguidors. La veritat és que m'ha fet molta il·lusió que algú pensés en mi per un premi. Gràcies Cinta!


Les regles del premi són:

- explicar 11 coses sobre tu.
- respondre les 11 preguntes sobre tu.
- triar 11 blocs i nomenar-los al post.
- seguir a la persona que t'ha nomenat.
- visitar tres dels blocs nomenats.


Doncs comencem!

Les 11 coses sobre mi

- M'encanta nedar, quan estic en remull m'oblido de tot
- Sempre he treballat en l'àmbit de l'art contemporani
- M'agrada viatjar
- Visc a Barcelona i m'agrada molt però de tant en tant necessito sortir i airejar-me
- Quan visito una ciutat entro a tots els mercats que trobo
- Tinc més temptacions consumistes a una botiga d'estris de cuina que a una botiga de roba
- No m'agrada anar a buscar bolets. Si ja és un pal buscar alguna cosa que has perdut, imagina anar a buscar bolets, que no els has perdut i ni tan sols saps si hi seran!
- Intento organitzar-me bé per tenir temps per tot però de vegades és difícil
- Diuen que sóc tossuda però difícilment ho reconeixeré
- Sóc incapaç d'anar de viatge i no comprar alguna cosa que em cridi l'atenció a un supermercat qualsevol (una sopa de sobre, una melmelada, una caixa de tè, unes olives...). No busco productes gourmet específicament...
- Poques vegades segueixo al peu de la lletra una recepta de cuina, sempre hi faig alguna aportació personal ja sigui per millorar-la segons el meu criteri o per innovar... La feina és meva després quan la vull tornar a fer!

Les 11 preguntes:

- Com et definiries? 

  Ja he explicat 11 coses sobre mí... En resum: sóc impacient i molt exigent amb mi i amb els altres.

- Quin és el teu plat preferit?

  La meva fideuà. Ho sento però com la meva no n'he provat cap...

- Prefereixes cuinar o que et cuinin?

 Seria molt còmode que em cuinessin però tendeixo a supervisar massa qualsevol cosa que passi a la (meva) cuina i al final prefereixo cuinar jo.

- Quines són les teves postres preferides?

No sóc gaire de dolç ni acostumo a reservar-me per les postres. Quan vaig a menjar fora de casa sempre demano un sorbet de fruita.

-Si t'haguessis de quedar amb un ingredient, quin seria?

El tomàquet, sens dubte 

- Quin és el millor viatge que has fet?

Islàndia, un lloc estrany, curiós i molt interessant

- Quin és el millor restaurant en el que has menjat?

Normalment quan vaig a menjar fora busco algun lloc on facin coses que jo no sé fer o que no faig gairebé mai... Per això acostumo anar a restaurants de cuina internacional

- T'agrada més la carn o el peix? 

Potser la carn, m'agrada menjar tot tipus de carn però no m'agrada tot el peix.

- Quin és el teu formatge preferit?

El formatge Comté, com més curat millor 

- Xocolata negra o amb llet?

Amb llet, que es desfaci a la boca

- Quin és el pitjor plat que has provat mai? 

N'he provat que no m'han agradat però els pitjors són aquells que no estan ben cuinats i que s'han pagat cars al restaurant... Per desgràcia m'ha pasat vàries vegades...

I ara els 11 blogs a qui dono el premi:

http://cuinautil.blogspot.com.es/
http://chocolateaceiteysal.blogspot.com.es/
http://cocere.blogspot.com.es/
http://elplatdeldia.blogspot.com.es/
http://elsmeusplats.blogspot.com.es/
http://salioli.blogspot.com.es/
http://allijulivert.blogspot.com.es/
http://persucar-hipa.blogspot.com.es/
http://alfristoncottage.blogspot.com.es/
http://graelladesucre.blogspot.com.es
http://pelplaerdecuinar.blogspot.com.es/

Pollastre al forn "en bossa" i primer aniversari del blog!

En primer lloc voldria auto felicitar-me per l'aniversari del blog. M'acabo d'adonar que justament avui fa un any que vaig començar i que malgrat les dificultats i la falta de temps he aconseguit anar publicant cosetes i participant en diferents reptes i esdeveniments... Vaig començar amb moltes ganes, les meves nenes (les amigues, s'entén, la meva nena encara no parla...) em van animar a publicar les coses que provaven quan venien a casa per poder fer-les després a casa seva... I així, pensant en elles i en la possibilitat que algú altre pogués aprofitar les meves petites aportacions a facilitar la tasca de cuinar dia a dia em vaig anar engrescant i a arrel de participar en reptes i concursos vaig anar tenint més seguidors i comentaris de gent que no coneixia. Han estat mesos intensos, sobretot a partir de gener (s'ha notat un descens en les publicacions...) però he aconseguit anar penjant coses i participant en tot el que he pogut.
Cuinar i menjar em fa feliç: si algun dels meus plats desperta el vostre interès i us animeu a fer-lo i el gaudiu tant com jo em faria molta il·lusió que m'ho expliquessiu!
La recepta que poso avui, en un dia tan especial no està gaire a l'alçada de la celebració quant a sofisticació o originalitat però reuneix les característiques de gran part de les receptes que he anat publicant: fàcil, ràpida i amb pocs ingredients.
La inspiració em va venir quan una companya de feina (bé, més que això!) va comentar que havia preparat un pollastre al forn amb una bossa i una mena de barreja d'espècies que ja venien preparades i que li havia quedat de conya. Vaig anar al super, vaig mirar la caixa del preparat, vaig veure que tenia molts greixos saturats i la vaig tornar a deixar a l'estanteria. Després vaig veure que també venien les bosses per fer aquest tipus de plats al forn i vaig pensar que també podia quedar si jo feia la barreja i ho posava tot dins la bossa.
Simplement vaig obrir la bossa i hi vaig posar una ceba tallada a juliana, una patata tallada a trossos no gaire grans, sal, pebre, el suc d'una llimona, un grapat d'herbes provençals i orenga i les cuixes de pollastre. Vaig tancar la bossa i la vaig posar al forn durant uns 40 minuts.

Després vaig obrir la bossa i va sortir un suquet gustós (la llimona és fonamental!) amb les patates al seu punt! Increïble!
I no cal dir que és ideal pel tupper!

Pollastre marinat estil marroquí amb cuscús

La foto em va sortir fatal però malgrat això crec que val la pena posar aquesta recepta al blog ja que va ser una improvisació que vaig fer en una d'aquestes intenses setmanes que hem viscut ultimament i que va donar molt bon resultat, sobretot tenint en compte el poc temps que hi vaig dedicar. L'origen de la recepta es troba a un molt bon llibre que va arribar a casa per Nadal, La comida de la familia de Ferran Adrià. Tot i que hi ha algunes receptes massa evidents (meló amb pernil, amanida de tomàquet amb mozzarella) és un llibre que té receptes molt fàcils i ràpides de fer que dónen molt bon resultat (ja n'he fet algunes, les aniré posant). Aquesta recepta parteix de la de guatlles amb cuscús a la marroquí però hi he fet algunes variacions i per això he canviat el nom del plat.
En primer lloc vaig posar unes cuixes de pollastre dins d'una bossa de plàstic (de congelació) amb el suc d'una llimona, un rajolí d'oli d'oliva, sal, pebre, unes fulles de menta tallades a juliana i una cullerada de ras el hanout. Vaig deixar-ho a la nevera durant una hora i a continuació ho vaig posar en una plata de forn, sobre una base de ceba tallada a juliana i ho vaig posar al forn durant uns 25 minuts, fins que el pollastre va estar cuit. Mentre el pollastre era al forn vaig posar oli a una paella i hi vaig fregir un grapadet de panses i pinyons. Quan estaven una mica daurades hi vaig posar una tassa de cuscús i una tassa d'aigua (és important que sigui la mateixa proporció) i vaig deixar que s'evaporés l'aigua. I ja va estar llest! Fàcil, oi?

Com ja he dit, la fotografia és bastant desastrosa, el proper dia que ho torni a fer (segur que ho repeteixo!) la canviaré. No cal dir que és ideal pel tupper!

Menú japonès: pollastre fregit amb pebrot verd i albergínia

Fa uns quants anys vaig fer un curs de cuina japonesa a un centre cívic de Barcelona amb la Miho Miyata (crec que gairebé tothom que ha fet un curs de cuina nipona a Barcelona l'ha fet amb la Miho...) i entre els plats que ens vam aprendre un dels que faig més sovint és aquest.
Com va passar l'altre dia en preparar un plat de cuina thai, per fer aquest plat és necessari disposar d'uns quants ingredients exòtics: salsa de soja (ja no és tan exòtic, però vaja), mirin i sake.
Per començar tallem 2 pits de pollastre desossats a trossos d'uns 4 cm aprox. i els posem a un bol on hi haurem barrejat els següents ingredients: 3 cullerades de salsa de soja, 1 cullerada de mirin, 2 cullerades de sake i 2 dents d'all triturats. Ho deixem marinar uns 30-40 minuts i mentrestant preparem les verdures.
Escalfem una mica d'oli de girasol a una cassola i hi posem 2 albergínies i 3 pebrots verds tallats a trossos bastant grossos. Quan ja estan una mica enrossits hi posem 5 cullerades de salsa de soja, 2 cullerades de sucre i un got d'aigua. Ho tapem i ho deixem coure uns 15-20 minuts, fins que estiguin toves.
Ara escorrem el pollastre de la marinada, el passem per una mica de maizena, el fregim en oli de girasol ben calent i ja estarà llest.

Ho servim amb una mica d'arros blanc bullit a la manera japonesa, és a dir, rentem una mica l'arròs (tipus rodó de tota la vida) i posem la mateixa quantitat d'aigua i d'arròs a una cassola i ho fem bullir fins que s'evapori l'aigua.
És una manera diferent de fer la verdura i el pollastre, molt fàcil de fer. Es pot portar al tupper però jo posaria l'arròs a part, si no us quedareu sense el suquet de les verdures...

Pollastre marinat al forn amb moniatos glacejats amb mel i canyella

El plat amb moniato que he preparat com a aportació a la recepta del 15 del mes d'octubre és una variació d'una recepta que vaig trobar a una altra web culinària nordamericana que es diu epicurious i que és semblant a chow (ja us en vaig parlar quan vaig fer la crema de tomàquet).
La principal variació que vaig fer de la recepta és la marinada del pollastre, a la qual no hi vaig posar els ingredients que no tenia a l'abast: el pebrot jalapeño, la farigola fresca i el que anomenen allspice que es tradueix en català com a pebre dioic i que resulta ser un tipus de pebre de Jamaica molt aromàtic, condiment habitual de la cuina caribenya.
Així doncs, unes 5 hores abans de començar a cuinar vaig preparar la marinada posant al triturador del minipimer 1 ceba petita, 2 grans d'all, 3 cullerades de vinagre de sidra, 2 cullerades de mel, 1 trosset d'arrel de gingebre, una mica de canyella en pols, un polsim de nou moscada, sal i pebre. Vaig posar el pollastre a una bossa de plàstic, hi vaig abocar el líquid de la marinada i ho vaig guardar a la nevera de manera que tots els trossos de pollastre estiguessin impregnats del líquid.
Al cap d'unes hores vaig preparar els moniatos: els vaig pelar i els vaig tallar a rodanxes d'1 cm aproximadament. En un bol vaig barrejar 2 de cullerades d'oli d'oliva (a la recepta original hi posaven mantega però em va semblar més lleuger i saludable l'oli), 2 cullerades de mel, el suc de mitja llima i un polsim de canyella i vaig abocar-hi les rodanxes de moniato intentant que s'impregnessin bé de la barreja.
Vaig treure el pollastre de la bossa, el vaig posar en una plata i el vaig posar al forn a uns 180º i al costat, en una plata més petita vaig posar-hi els moniatos. Ho vaig deixar coure uns 40 minuts, fins que el pollastre va estar una mica rosset i els moniatos tendres i ho vaig servir amb una mica de sal maldon per sobre els moniatos, que contrastava amb la dolçor del glacejat.

El moniato va quedar espectacular, realment senzill i ràpid amb un resultat sorprenent i molt original. Pel que fa al pollastre, crec que aquesta marinada li donava un gust curiós i prou bo, que potser hagués millorat amb l'allspice i els altres ingredients que no hi vaig poder posar...

Definitivament em quedo amb el moniato, i com que es tractava de cuinar alguna cosa amb aquest ingredient, us convido a preparar-los per acompanyar un pollastre rostit a la manera més tradicional o un xai al forn o qualsevol altra cosa que se us acudeixi!

Mar i muntanya versió thai: curry verd de pollastre i gambes

He arribat per pèls a la iniciativa d'aquest mes de Memòries d'una cuinera que proposa com a tema el mar i muntanya. Després de donar-hi unes quantes voltes he optat per sortir de la cuina més tradicional i fer alguna cosa més exòtica i he decidit afegir pollastre al curry verd de gambes que ja he fet alguna vegada (amb gran èxit, per què no dir-ho...).

És un plat molt fàcil i ràpid de preparar (en mitja horeta ja està llest!), l'única dificultat que podeu tenir és que cal disposar d'alguns productes una mica exòtics que podeu trobar als supermercats orientals: pasta de curry verd, llet de coco i  fulles de llima keffir. La pasta de curry verd que jo faig servir és aquesta:

Es tracta d'un preparat que porta: chile verd, herba llimonera (lemongrass), all, galangal (una mena d'arrel tipus gingebre), llima keffir, comí, llavors de coriandre en pols i cúrcuma. Al supermercat on el vaig comprar venien també els diferents ingredients per separat en una bosseta per tal que fessis la pasteta a casa barrejant-los tots però a mi em va semblar molt més pràctic comprar-ho ja fet (a més dura moltíssim a la nevera).

Per començar he posat un raig d'oli de girasol al wok i quan ha estat calent hi he posat una ceba i un pebrot verd petits tallats a juliana. Mentre s'anaven coent he preparat les gambes: els hi he tret el cap, les he pelat i hi he tret l'intestí (no cal dir que tots els caps han estat congelats esperant a que vingui la fresqueta i em decideixi a fer la primera sopa de peix de la temporada), i he tallat un pit de pollastre a tires. Un cop la ceba i el pebrot estaven una mica cuits hi he posat el pollastre i les gambes, hi he afegit una culleradeta petita de pasta de curry i ho he remenat molt bé, de manera que la pasta impregnés tots els ingredients.

 

Sobre la pasta de curry us haig d'advertir que pica molt, si és la primera vegada que ho feu poseu-hi només una culleradeta de cafè. A continuació hi he posat una llauneta petita de llet de coco (150ml.) i un parell de fulles de llima keffir (al congelador es conserven la mar de bé), ho he deixat bullir a foc baix durant uns 10-15 minuts hi he posat unes fulles fresques de coriandre picades per sobre i ja hem tingut el plat preparat, que he servit amb una mica d'arròs basmati.

Aquest plat es pot portar al tupper (sempre posant l'arròs a un recipient separat per no quedar-vos sense salseta) però una vegada més jo optaria per menjar-lo a casa acompanyat d'una cervesa oriental ben fresqueta o, si no en trobeu, una cervesa suau tipus Inèdit.

Post capdesetmana

Després d'uns dies de relax alimentari vé de gust tornar a la normalitat amb un menú més lleugeret que ens faci tornar a sentir bé. Per això avui faré pollastre a la planxa i per no morir d'avorriment ho acompanyaré d'un arròs amb verduretes.

Les verduretes que he triat són bàsicament les que hi havia a la nevera de dilluns: carbassó i pastanaga i hi he afegit una ceba (és un altre ingredient que sempre hem de tenir a casa), ho he passat per la paella tallat petit i hi he posat sal, pebre i unes herbes que vam comprar l'estiu passat a Còrsega (s'hi poden posar també herbes de Provença o orenga):

He triat un arròs mig integral que venen al mercadona ("especial ensaladas y guarniciones") i l'he bullit a part. He fet el pollastre a la planxa i l'he acompanyat de l'arròs saltejat amb les verduretes:

Aquest és el típic plat que ens podem endur al tàper, amb el pollastre tallat a trossets i barrejat amb l'arròs, si el deixéssim així sencer, un cop passat pel microones seria una cosa similar a una sola de sabata...