Llobarro al forn amb patates

Avui us presentaré un plat de peix que vaig preparar fa uns dies i que per aquells que no us estimula massa el peix o us fa mandra la seva preparació per tema de l'olor, us el recomano ja que té un gust molt bo i no l'has de manipular excessivament.

Comprem el llobarro ben net, sense cap ni tripes, i amb uns talls al llom i a la part superior per afavorir una bona cocció ben armònica. El salem un mica i el reservem.

Comencem per coure les patates a foc ben lent (en aquesta ocasió que teníem quatre llobarros hi vaig posar 4 patates mitjanetes), que es vagin fent i hi posem un punt de sal. En una altra paella hi posem un rajolí d'oli que l'escalfem amb tres alls tallats a juliana per tal que agafi el seu gustet. Hi posem tres cebes de figueres grans tallades a juliana i troços de pebrot verd i vermell tot amb el seu punt de sal i un puntet de pebre. També que es vagi fent poc a poc fins que la ceba quedi transparent. Quan arribem a aquest punt hi afegim una llauna de tomàquet a troços que deixarem coure una miqueta per tal que tot plegat sigui més sucós. Finalment hi afegim un got de vi blanc i esperarem que faci una mica de xup xup per tal que l'alcohol s'evapori i la tomàquet es vaig coent.

Procedim a posar-ho a la safata del forn. A la base hi posem un rajolí d'oli i les patates prèviament cuites. En una segona capa hi aboquem el contingut de la segona paella amb la ceba i el pebrot. I a la part superior hi posem els llobarros amb una rodanxa de llimona als talls que hem realitzat en el llom per tal que agafi l'aroma del cítric. Opcionalment s'hi pot posar per sobre una picada de fruits secs amb julivert tot i que en aquesta ocasió no ho vaig fer.

Ho introduïm al forn prèviament escalfat a 200ºC durant 20 minuts. I ja ho tenim llest per servir!!!

Un plat saborós, amb gust amb personalitat fruit de la barreja de l'all, el pebre i la llimona. I tot això acompanyat d'un vinet blanc que us agradi, nosaltres apostem per un de sec.... però això va a gustos.

Pastís de moniato amb frosting de formatge

Aquest és un pastís que vaig fer unes quantes setmanes, quan encara feia caloreta i pensavem que era la primera castanyada que anàvem amb maniga curta... La tardor ha arribat de cop i per fi ha acabat una eterna primavera que ja començava a cansar...
Aprofitant que encara trobem moniatos al mercat comparteixo aquesta recepta, una variant de la que vaig trobar a Ma petite boulangerie, un blog farcit de receptes de pans i pastissos interessants. Aquesta recepta es pot fer un pa de pessic ideal per esmorzar o berenar. En fer-la amb motllo rodó i amb un frosting de formatge vaig convertir-lo en unes postres de diumenge originals.
Per fer-lo només necessitem 200 de moniato cuit (jo el vaig fer al microones), 2 ous, 150 grs de sucre morè, 60 grs. d'oli de girasol, 200 grs. de farina, mig sobre de llevat i una mica de canyella en pols.
Començarem coent el moniato al microones i un cop cuit l'afegirem als ous i el sucre que ja hem barrejat prèviament. A continuació hi afegirem l'oli, la farina, el llevat i la canyella i ho barrejarem tot molt bé. Ho posarem a un motllo rodó i ho deixarem coure al forn a 180ºC durant uns 40 minunts, fins que l'escuradents surti net. Un cop el pastís estigui desmotllat i fred el cobrirem amb el frosting: barregem formatge philadelphia amb sucre glas... així de senzill. Hi posem uns guarniments de colors per fer-ho tot una mica més divertit. Un consell: millor posar-los a l'últim moment, així no queden mig desfets com es veu a la foto...

Mandonguilles amb salsa de poma i pastanaga

Jo acostumo a fer les mandonguilles sempre d'aquesta manera i tot i que el resultat és boníssim i és ideal per guardar al tupper i per congelar, de vegades ve de gust provar de cuinar amb altres ingredients per no acabar pensant que som tan poc creatius que només les sabem fer d'una manera.

Les mandonguilles són perfectes per portar al tupper i és per això que amb aquesta recepta participo en la proposta d'aquest mes de Memòries d'una cuinera que en aquesta ocasió sembla que l'estiguin dedicant al meu blog, plagat de receptes aptes per tupper (recomano veure etiqueta tupperfriendly). 

Aquest cop vaig voler fer una salseta semidolça, tipus la que vaig fer amb els pernilets de pollastre però posant-hi també unes pastanagues per donar-hi un toc de color. Per fer aquesta recepta necessitem: mandonguilles de vedella degudament salpebrades, 1 ceba grossa, 3 pastanagues, 1 poma, mig got de vi blanc, 1 got de llet, 1 iougurt natural, un polsim de ras el hanout, oli d'oliva i sal.

Per començar vaig anar coent les mandonguilles en una cassola amb oli d'oliva i les vaig reservar. Al mateix oli vaig posar una ceba gran tallada a juliana, tres pastanagues a rodanxes i un poma a trossos i vaig deixar que s'anés coent a poc a poc. Quan ja estava una mica cuit hi vaig afegir un rajolí de vi blanc i ho vaig deixar reduïr uns deu minuts. Quan la verdura ja estava ben tova ho vaig triturar i hi vaig afegir un got de llet i un iogur per tal que no quedés tan espès. Vaig afegir-hi un polsim de ras el hanout (barreja d'espècies marroquina substituïble per curry o canyella) i hi vaig tornar a posar les mandonguilles i ho vaig deixar coure durant uns 10 minuts més remenant una mica de tant en tant.

Una recepta de contrastos que acompanyada amb arròs és ideal per portar al tupper o, per què no, per sorprendre la familia un dia que vingui a dinar.

Tatin de figues

Finals d'agost - principis de setembre: època de figues, un saborós fruit que dóna molta dolçor als múltiples plats que s'hi poden cuinar. En si mateix no és un fruit que m'apassioni en excés, no n'acostumo a menjar gaires però els meus pares tenen una figuera a casa seva, de les que són de color verd i, és clar, cada any per aquesta època en tenim per menjar.

Abans d'entrar en matèria deixeu-me dir que si n'heu de comprar i podeu triar no dubteu en agafar d'aquesta classe que són verdes ja que per mi són molt més dolces i bones que les més fosques.

La collita de figues d'aquest estiu no ha estat molt abundant però ha donat prou fruits com per poder fer aquest pastís deliciós i facilíssim.

Per preparar-lo només necessitem unes 15 figues, 50 grs. de sucre morè, un parell de cullerades d'aigua i una massa de pasta fullada. Per començar pelem les figues i les tallem per la meitat i cada meitat en dos trossos longitudinalment. A continuació preparem l'almívar barrejant a foc lent en una cassoleta petita 3 cullerades d'aigua i el sucre. Posem l'almívar a la base d'un motlle rodó baixet no desmuntable i a sobre hi col·loquem les figues. Ho cobrim amb la pasta de full i tot seguit ho enfornem durant uns 10 minuts a 200ºC amb el gratinador, fins que la pasta estigui daurada. Ho traiem del forn, deixem que es refredi una mica i ho tombem, de manera que quedin les figues per sobre i la pasta fullada faci de base. Ja ho tenim llest! Ho he preparat en uns 20 minuts.

Es pot menjar tebi però nosaltres preferim menjar-nos-ho a temperatura ambient amb una bola de gelat de nata o de vainilla. Ideal per un dia de festa o per un compromís de final d'estiu o d'inici de tardor.

Pastís de pastanaga

Sí, ja sé que fa massa temps de la darrera recepta… potser algú de vosaltres ja pensava que no hi tornaria. Però aquí estic, tornant a agafar embranzida per apuntar algunes idees per cuinar de manera fàcil i amb pocs ingredients tot esperant que us agradin.

Per encetar aquest nou periode us presentaré un pastís de pastanaga que vaig fer fa uns dies i que ja he fet algunes altres vegades seguint el del blog de la Ivana My little things, altament recomanable. Com que és un pastís original i fàcil de fer em vaig atrevir a fer-lo per portar-lo a una celebració estiuenca que feiem a la feina.

Els ingredients que es necessiten són els següents: 130 grs. de mantega o oli de girasol, 200 grs de sucre morè, una punteta de canyella i nou moscada, mig got de llet, dos ous batuts, dues pastanagues, un grapat d'anous, 200gr. de farina i 3 cullerades de llevat.

Abans de començar vaig ratllar les pastanagues fent servir el suplement triturador del túrmix i les vaig reservar. A continuació vaig desfer la mantega al microones i la vaig posar a un bol gran on hi vaig afegir la canyella i nou moscada, els 2 ous batuts, el sucre i la pastanaga que havia reservat. A continuació hi vaig anar posant la farina i el llevat a poc a poc i les anous a trossets petits. Em va quedar una massa molt espessa a la qual vaig afegir mig got de llet sencera. La meva petita ajudant de cuina va decidir que hi havíem de posar unes perletes de xocolata i així ho vam fer, una petita innovació que no hi quedava del tot malament...

Ho vaig posar al forn a 180º durant uns 35 minuts, fins que l'escuradents va sortir net.

Tal com explica la Ivana es pot completar amb un frosting de formatge barrejant 200 grs. de formatge philadelphia amb 50 grs. de sucre glass i 2 cullerades de crema de llet. Jo no he provat de fer-lo però segur que queda boníssim…

Pastís d'aniversari amb fondant

Fa gairebé un mes que no publico res al bloc... Normalment intentava publicar una recepta a la setmana però últimament m'està costant molt trobar un moment per cuinar coses noves dignes de ser compartides... I és que el fet de tenir una nena poc menjadora i amb molt poc interès per provar coses noves limita bastant a l'hora de pensar els menús del cap de setmana (que són els dies que em dedico més a la cuina i puc fer coses més interessants).
Paradoxalment gràcies a ella vaig atrevir-me a decorar un pastís amb fondant fent una mica de decoració amb floretes de colors... Ja feia temps que tenia ganes de provar el fondant per decorar un pastís ja que la decoració de pastissos no és el meu fort i pensava que potser aquest sistema m'ajudava a que els pastissos em quedessin una mica més ben presentats.
Primer vaig fer un pa de pessic estandard, una coca de iogurt que és la més fàcil i que dóna més bons resultats. Per fer-la es barreja en un bol:

1 iogurt natural
3 ous
2 mesures de iogurt de sucre
3 mesures de iogurt de farina
1/2 mesura de iogurt d'oli de girasol
1 sobre de llevat

Després es posa al forn durant uns 40 minuts a 180º engegant només la part de baix del forn i sense ventilador. Un cop l'escuradents ens indica que el pastís ja està fet l'obrim i el farcim del què ens sembli (jo hi vaig posar melmelada de gerds).
Per fer la decoració amb el fondant cal estirar-lo després de tenir-lo una estona a les mans amb el corró. Quan aconseguim tenir-lo estirat i més o menys llis el posem per sobre el pa de pessic i retallem les parts sobrants. Sense tenir gens de pràctica s'aconsegueix un bon resultat, és més fàcil del què sembla.

Després vaig fer unes floretes amb fondant de diferents colors amb uns motllos que vaig comprar als Gadgets de cuina i vaig fer una galeta de fondant on hi vaig posar el "felicitats" amb un motllo per fer galetes amb missatge que havia comprat a la mateixa botiga i encara no havia estrenat.

Ella va estar encantada amb les floretes i jo vaig estar molt satisfeta de veure que era capaç de fer un pastís amb una bona presentació...

Pastís de te matcha amb lemon curd

Aquest pastís el vaig fer per postres fa un parell de diumenges, un dia que vaig fer un menu japonès amb sushi i fideus yakisoba. Vaig partir de la recepta de coca de iogurt, li vaig posar unes cullerades de te matcha (te verd en pols, el trobareu a qualsevol supermercat oriental) i després el vaig obrir i el vaig farcir de crema de llimona anglesa (lemon curd).
Per començar fem el lemon curd, jo el vaig fer seguint la recepta de Carme de Dulces bocados, un blog ple de coses temptadores i amb unes fotos espectaculars. Per fer-lo posem en un cassó el suc de tres llimones i ratlladura de la pell d'una d'elles (o més, al nostre gust). Afegim 150ml. d'aigua, 2 ous, 2 cullerades de Maizena i 2 cullerades de sucre i ho barregem tot bé. Quan haguem desfet els grumolls de la farina, (no sempre és fàcil) ho posem al foc i ho anem remenant fins que es torni una crema espessa. Ho deixem refredar tapat amb paper film tocant tota la superfície per tal que no s'assequi.
Mentre es refreda la crema fem la coca de iogurt barrejant en un bol els següents ingredients:
1 iogurt natural
2 mesures de iogurt de sucre
3 ous
3 mesures de farina
1 mesura d'oli de girasol
1 sobre de llevat
2 cullerades de te verd matcha

Ho enfornem amb el forn encès només a la base (sense ventilador ni gratinador) durant una mitja hora aproximadament, fins que l'escuradents surti ben net.
Hem de deixar-la refredar, això fa que sigui una recepta que es pugui fer en diferents moments del dia.
Quan el pastís ja està fred l'obrim per la meitat i el farcim amb la crema de llimona i finalment el decorem amb una mica de sucre en pols, que a més de millorar l'estètica, l'endolceix una miqueta.

El contrast del te amb l'acidesa de la llimona li donava un toc boníssim i molt original. La veritat és que va ser ideal com a postres d'un dinar de total inspiració oriental. Sayounara さようなら  

Ossobuco a la milanesa

L'Ossobuco és una part de la vedella que surt molt bé de preu i queda molt gustosa, cal però que disposem de temps per endavant ja que necessita d'una bona estona de foc lent si volem que quedi ben tendra. Normalment el faig seguint una altra recepta que m'havia passat la meva tieta i que crec que és de l'Arguiñano que dóna molt bon resultat (la propera vegada que la faci la penjaré). L'altre dia vaig optar per l'ossobuco que ens proposa Ferran Adrià a La cocina de la familia, un senzill i interessant llibre del qual ja he publicat algunes receptes com aquests cabdells a la planxa o aquest plàtan a la llima.

La principal diferència d'aquesta recepta d'ossobuco a la que jo feia normalment és que la cocció de la carn es fa al forn, la qual cosa fa que ens puguem oblidar completament de que estem cuinant i passar directament a posar una pel·lícula de 120 minuts (per Déu, que sigui bona i entretinguda, més que res perquè no us adormiu i se us cremi tot!!!). Aquest és el temps que la carn necessita de forn per quedar ben tendra. 

Per començar hem de salar la carn, enfarinar-la i passar-la per una paella amb oli calent. Tot seguit la retirem i la dipositem en una plata que pugui anar al forn. Al mateix oli es sofregeix una pastanaga, una ceba, una dent d'all i un tall d'api tallat a trossets petits. Es remena una mica, es posa una fulla de llorer i es deixa coure durant uns 10 minuts. A continuació es posa un gotet de vi blanc, es deixa que s'evapori l'alcohol i s'hi afegeix un parell de cullerades de tomàquet fregit (el típic tomàquet fregit que ens ha sobrat després de preparar una pizza, per exemple). Ho deixem coure tot durant un quart d'hora aproximadament i ho mullem amb una mica d'aigua. Posem aquesta salsa per sobre dels talls d'ossobuco i ho posem al forn tapat amb paper d'alumini a 200ºC durant un parell d'hores. Aquí és quan podeu mirar la pel·lícula. Passat aquest temps ja estarà llest, només caldrà fer la gramola barrejant ratlladura de taronja i de llimona amb julivert i all picat i posar-la per sobre de la carn, Jo aquest últim pas no el vaig fer perquè vaig congelar l'ossobuco ja fet i el dia que el vam menjar em vaig oblidar de preparar-ho... El proper dia no fallaré amb això!

Ho vaig acompanyar amb una mica d'arròs i ja va servir de plat únic. És un plat que es fa sol al forn, només cal que hi destinem l'estoneta de tallar i coure les verdures (45 minuts?) i el resultat és molt bo, ideal si teniu convidats. Es podria dir que la relació temps destinat-resultat obtingut és molt satisfactòria...

Si només cuineu per a 2 persones jo recomano fer 6 talls d'ossobuco i multiplicar per 3 la quantitat de verdures i guardar-ho al congelador per altres ocasions o fins i tot per un dia que vulguem portar un tupper deluxe que serà l'enveja dels nostres companys de feina...

Llobarro amb calçots i tomàquet confitat

Per fi tinc una segona recepta dels convidats. Feia temps que perseguia a la Montse i el Ricard (els cunyats de Canet) perquè redactessin una de les receptes que ens han fet en els darrers mesos. Aquest plat el vam menjar el dia 5 de gener, previ a la cavalcada de Reis, i la veritat és que va ser un bon regal.


Aquesta és una recepta que vam fer seguint un llibre de Santi Santamaria

Per a quatre persones:

- 4 filets de llobarro (mida mitjana)
- 12 calçots
- 200 gr de tomàquets madurs
- oli d'oliva
- 3-5 grans d'all (segons el gust)
- sucre
- sal i pebre
- orenga

Per fer aquest plat es preparen els tres ingredients principals del plat per separat. Es pot començar pels tomàquets que és el que ens trigarà més estona a fer-se.

S'escalden els tomàquets per poder-los pelar i es treuen les llavors. Un cop nets, es tallen a trossets. En una cassola, es posa l'oli i s'hi afageixen els tomàquets, els grans d'all pelats, l'orenga (o les herves que us agradin i/o tingueu per casa), pebre i sal. Es deixa coure a foc molt lent, remanant de tant en tant fins que queda com una confitura (aproximadament 1h 30m). Si queda un pèl àcid se li pot afegir una mica de sucre. El tomàquet es pot preparar el dia abans.

Després agafarem els calçots (a principis d'any és quan són més tendres i dolços). Els netejarem bé, treient les arrels i les primeres capes. Els tallarem per la meitat, aproximadament uns 5 cm de llargada. Els calçots es couen en una cassola amb una mica d'oli calent i s'hi afegeix una mica de sal i 3 colleradetes de cafè de sucre. Quan queden una mica marcats (no més de 2 min.), s'hi afegeix aigua fins que cobreixi la meitat dels calçots. Es deixa fins que l'aigua s'evapora i es van tombant els calçots. Quan ja no quedi aigua, queda com una mena de caramel pel sucre i es van tombant els calçots perquè es vagin daurant.

Finalment, quan s'està a mig procés dels calçots, agafem el llobarro ja net i salpebrat. En un principi el llobarro es feia a la planxa, però com que no tenia més espai als fogons, i tenia por que es refredés el peix, vaig optar per marcar els filets per la part de la pell en una paella molt calenta i amb una mica d'oli, i després els vaig posar en una safata al forn uns 15 m.

I ja està tot llest. Es reparteix un filet de llobarro, 6 troços de calçot i un parell de cullerades de tomàquet confitat a cada plat. I el resultat és realment deliciós per la barreja de sabors. 

Conill guisat amb dàtils

El conill és una carn que m'encanta menjar però que si us haig de ser sincera no n'acostumo a cuinar. El desencadenant de la recepta que us presento va ser l'arribada durant aquest Nadal d'un paquet de dàtils que no sabíem gaire com fer desaparèixer i ja començava a incordiar donant voltes pels armaris...

És difícil trobar receptes amb dàtils (i em negava a fer els clàssics dàtils amb bacon...) però donant voltes per la web vaig trobar una recepta curiosa de conill que va presentar Martin Berasategi al  programa Robin Food de EITB (un interessant descobriment).

Comencem: en primer lloc vaig tallar un conill en trocets petits reservant el fetge i el vaig marinar en un bol amb mig litre de vi negre i amb 100 ml de vinagre de vi de Xerès i 3 grans d'alls sencers pelats. Ho vaig tapar amb paper film i ho vaig deixar a la nevera durant 10 hores.

Un cop va passar tot aquest temps, vaig treure el conill i el vaig eixugar una mica amb paper de cuina, el vaig rossejar en una paella amb una mica d'oli d'oliva i el vaig reservar. A la mateixa paella hi vaig posar un parell de cebes tallades a juliana i els alls sencers que havien estat marinant amb el conill. Hi vaig posar una cullerada de farina, ho vaig remenar bé i hi vaig afegir el líquid de la marinada i el conill. A continuació hi vaig posar una mica d'aigua, a la recepta original s'hi posava brou de pollastre però a mi em va semblar que la marinada ja era prou forta de gust. Quan va começar a bullir ho vaig tapar amb un paper de forn tallat de forma circular i untat amb mantega, de tal manera que la mantega toqués el contingut de la cassola. Així ho vaig deixar a foc lent durant una hora i quart. Passat aquest temps (que podeu aprofitar per veure un capítol i mig de la vostra sèrie preferida ja que no cal vigilar res) vaig destapar la cassola i hi vaig afegir una dotzena de dàtils tallats per la meitat. Ara només faltava fer-hi una picada amb el fetge passat per una paella i una mica de mantega (no era ben bé una picada però vaja) i posar-la a la cassola remenant una mica perquè lligués bé la salsa i tancar el foc.

El resultat és molt bo, la cocció lenta del conill fa que la carn es separi sola dels ossos i queda ben tendra... Crec que és millor si es menja al cap de 24 hores d'haver estat fet, jo vaig guardar la cassola tal cual a la nevera i la vaig tornar a treure per escalfar-la directament, així evitem moure el conill de lloc i que esdevingui una "deconstrucció de conill"...

Nosaltres ho vam menjar sol però ben bé ho podeu acompanyar de patates al forn, verdures al wok o amb arròs. Sucar aquests tres elements en el suc de la carn de ben segur hagués quedat riquíssim.

Turbot al forn acompanyat de ceba caramel·litzada i puré de moniato

L'altre dia tenia uns convidats a casa per sopar i volia fer alguna cosa cuinada especial. Vam pensar en fer algun plat de peix que ens agrada molt i que per sopar resulta més lleuger i digestiu que la carn.

Finalment, després de donar-hi una mica de voltes, vam arribar a la conclusió que estaria bé fer turbot al forn amb algún acompanyament com la ceba caramel·litzada, que es pot fer amb antel·lació i agrada a tothom i vam improvisar també un puré de moniato per poder donar una mica més de color al conjunt. Total que així ho vam fer i va quedar super bo com a plat únic per sopar.

Per començar vam preparar la ceba caramel·litzada posant dues cebes (calculo mitja ceba per cap si són grans) tallades a juliana en una paella amb oli calent i a foc baix. La ceba s'ha d'anar fent a foc molt lent i s'ha de remenar sovint. Quan està transparent s'hi afegeix un parell de cullerades de sucre. Es remena una mica i per acabar i de manera opcional s'hi pot posar un rajolí de Porto (nosaltres el vam posar i realment el gustet del Porto li dóna un sabor especial. Si en teniu, no dubteu pas en posar-ne).

Per fer el puré de moniato vam coure el moniato al microones  durant 10 - 15 minuts (i si no, al forn) i després el vam triturar al túrmix i hi vam afegir la quantitat de llet necessària per tal de donar-li una consistència cremosa. No ha de quedar ni molt pastós ni molt líquid, per tant us recomano que aneu posant la llet mica en mica.

Mentrestant vam coure el peix al forn durant uns 20 minuts a 180ºC. Un cop va estar tot fet, vaig procedir a emplatar-ho: primer vam posar el turbot i seguidament els acompanyaments: la ceba i el puré de moniato. Per sobre del puré hi vam posar unes llavors de sèsam torrades i unes escates de sal que contrastaven amb la dolçor pòpia del moniato.

La veritat és que als nostres convidats els va agradar molt i fins i tot volien repetir. La llàstima és que vaig fer les racions justes i no hi va haver possibilitat. Ah, i me n'oblidava, el vi blanc fresquet que no falti!!!

Si vols una altra opció per cuinar el Turbot també pots provar el Turbot al forn amb patates que vaig fer fa un temps.

Crumble de poma

Diumenge passat vam provar per fi la paella de la Lambra, amb sèpia, gambes, musclos i alguna cosa més que ens explicarà amb més detall ella mateixa a la secció Les receptes dels convidats. Mentre esperem pacientment que la Lambra tingui un moment per escriure la recepta i enviar-me-la us explicaré les postres que vaig preparar per l'ocasió: crumble de poma.

Es tracta d'unes postres força senzilles i fàcils de fer i amb pocs ingredients, ideals per un dia especial.

Per fer un crumble de poma per unes 6 persones necessitarem 4 pomes golden, un grapat de panses, una cullerada de sucre morè, una llavor de cardamom triturada, uns 50 grams de mantega i uns 50 grams de farina i unes quantes ametlles laminades. Per començar pelem les pomes i les tallem a trossos una mica grans. Posem una mica de mantega a una paella una mica gran i hi posem les pomes. Quan estiguin una mica toves hi afegim les panses, una mica de sucre i la llavor de cardamom i ho remenem bé. La llavor de cardamom li dóna un toc exòtic al tema però si no en tenim hi podem posar una mica de canyella en pols o una punteta de vaina de vainilla. Un cop estigui tot una mica tou ho retirem del foc i ho posem en un motlle apte per anar al forn.

A continuació fem el crumble: barregem en un bol la farina amb la mantega amb els dits, de manera que es vagin formant una mena de boletes amb una mica de consistència. Hi afegim la cullerada de sucre i seguim fent les engrunetes. Anem disposant aquestes engrunes per sobre la poma fins que estiguin cobertes i hi posem també unes quantes ametlles laminades. A continuació ho posem al forn amb el gratinador fins que estigui torrat per la part de sobre i tingui una crosta de prou consistència. Es serveix una mica tebi acompanyat d'una bola de gelat de vainilla.

No queda molt presentable a nivell estètic però bo, n'és un rato llarg. La foto la vaig fer amb el mòbil i no ha quedat prou bé... però crec que us en podeu fer una idea.

Plàtan a la llima

Avui poso una recepta simplíssima però amb un resultat boníssim i sorprenent. L'he tret del llibre de Ferran Adrià La comida de la familia, un recull de receptes amb coses molt interessants i sorprenents com aquesta.

Es tracta d'unes senzilles postres que només porten 3 ingredients (plàtan, llima i sucre) i que combina la dolçor del plàtan amb el puntet àcid de la llima.

En primer lloc cal posar 4 cullerades d'aigua i 2 de sucre en un recipient i escalfar-lo fins que el sucre estigui dissolt fent així un almíbar. Quan ja està fred s'hi afegeix una mica de ratlladura de llima i el suc de mitja llima. Aquest líquid es barreja amb un parell de plàtans tallats a rodanxes i es deixa a la nevera durant una hora. 

En un moment ja hem preparat unes postres especials de diumenge!

Risotto amb rossinyols i trompetes de la mort

Aquesta és la meva aportació a La recepta del 15 d'aquest mes de novembre que té com a protagonista els bolets.
Això d'anar a buscar bolets a la muntanya és una activitat que no fem mai, de fet a mi no m'agrada gens estar hores buscant una cosa que no has perdut i que no saps si arribaràs a trobar. Suposo que el fet de trobar-ne deu fer una il·lusió infinita, més si tenim en compte el preu dels bolets al mercat, però com que a mi mai m'ha passat no em suposa una motivació per anar-hi...
Però quan arriba la tardor sempre m'agrada comprar-ne i fer algun plat de carn amb bolets. Aquesta vegada, però, vaig comprar rossinyols i trompetes de la mort i em vaig decantar per fer un risotto, un plat de diumenge que feia molt de temps que no menjàvem.
Per fer-lo (per a 2 persones) necessitem una ceba no gaire gran, un grapat de bolets, un gotet de vi blanc, unes tres tasses d'arròs bomba i un litre de brou de pollastre (s'accepten tetra bricks).
Per començar cal tallar una ceba a trossets molt petits i posar-la a coure en oli d'oliva a foc molt lent en una cassola. Paral·lelament posem un litre de brou de pollastre a bullir. Quan la ceba ja està transparent es posen els bolets (en aquest cas un grapadet de rossinyols i trompetes de la mort), s'hi afegeix l'arròs (per fer risotto jo faig servir arròs bomba) i un gotet de vi blanc. Quan l'alcohol s'ha evaporat posem un parell de cullerots del brou que ja tenim calent i ho remenem fins que el brou s'hagi evaporat. Anem repetint l'operació en diverses ocasions fins que l'arròs estigui cuit. No s'hi val posar tot el brou de cop i esperar a que es vagi evaporant, el resultat no serà igual, seguríssim!! Quan l'arròs ja està cuit es posa un grapat generós de formatge parmesà ratllat i es segueix remenant fins que el formatge es fongui bé i quedi un arròs ben cremós.

El toc de distinció va ser quan, un cop servit al plat, hi vam posar per sobre un polsim de sal amb tòfona blanca que ens havien portat de França els nostres cunyats i que hi va quedar d'allò més bé...

Evidentment el risotto requereix d'una presentació diferent per donar-li més entitat com a plat de festiu. I això sí, si fas risotto has de tenir un bon vi a punt per a ser servit.

Bacallà "Ajoarriero"

L'altre dia vaig tornar a fer un plat de bacallà amb patates, pebrots i tomàquets, un bacallà "ajoarriero", plat d'origen basc molt gustós i fàcil de fer. Abans el feia d'una forma una mica més laboriosa però ara he descobert com agilitzar alguns dels passos de manera que sigui molt més ràpid de fer.
Per fer-lo necessitem 1/2 kg de bacallà esqueixat, mitja llauna de tomàquet, un pebrot verd, una ceba grossa, un parell de patates grosses, mitja llauna de pebrots del piquillo, uns quants alls i julivert.
Per començar coem les patates tallades com si anessim a fer una truita al microones i, al mateix temps anem fent un sofregit amb la ceba i el pebrot verd. Quan ja estan una mica cuits hi afegim la mitja llauna de tomàquet trossejat (o un parell de tomàquets frescos ratllats). Quan ja tenim les patates cuites i el sofregit ja està fet les hi afegim i ho remenem tot bé. En aquest punt cal tenir en compte que les patates a la recepta original es fregeixen en una paella a part enlloc de ser cuites al microones. És evident que les patates fregides són molt més bones que les patates cuites al microones però si després de coure-les les barregem bé amb el sofregit també agafen un bon gustet i ens estalviem uns quants greixos. A més, estalvia un munt de temps això de coure les verdures al microones... En una altra paella hi posem uns quants alls a làmines i els pebrots del piquillo tallats a tiretes i els afegim a la barreja de les patates i el sofregit. Finalment hi posem el bacallà esqueixat dessalat ben sec i li donem unes quantes voltes per tal que es cogui. li posem un bon grapat de julivert trossejat i ja ho tenim llest!

Jo hi vaig afegir unes quantes olives negres tallades a làmines però això és una aportació personal que no he llegit a cap de les receptes consultades... Si heu de menjar de tupper durant la setmana intenteu fer-ne una mica més del compte!
Imprescindible acompanyar aquest bacallà amb una mica de vi blanc ben fresquet!

Pasta amb calamars, gambes i cloïsses

Em fa molta ràbia quan van passant les setmanes i no he aconseguit trobar el temps per fer una entradeta al blog. No es necessita tant de temps, sobretot si es tenen fotos de receptes ja fetes que només cal explicar ràpidament... Si al vespre quan tinc temps de dedicar-me una mica al blog no tinc ni esma per engegar l'ordinador és que la feina m'està robant més temps i energia del que seria desitjable...
Ara, un cop superat aquest primer pic de feina de la temporada, he trobat el moment de seure i explicar un plat de pasta que vaig preparar dissabte (no he hagut de recorrer al magatzem de fotos), molt ràpid i amb bona relació temps-resultat, com a mi m'agrada.
Per fer-la vaig posar una ceba tallada a trossets petits i un all trinxat a una paella gran antiadherent i hi vaig afegir una llauna de tomàquet triturat petita. Quan ja estava una mica fet el tomàquet hi vaig posar el calamar tallat a trossets petits, ho vaig remenar bé i ho vaig deixar que s'anés fent. Després hi vaig posar un rajolí de vi blanc, vaig deixar que s'evaporés i vaig posar un bon grapat de cloïsses i vaig deixar que s'obrissin. A part vaig fer les gambes a una paella i les vaig afegir al sofregit i hi vaig posar unes fulles de julivert tallades.

Ara només faltava coure la pasta (en aquest cas una curiosa pasta que em va portar la meva germana d'Itàlia aquest nadal) i barrejar-ho tot! Ideal si tenim convidats!

Entrepà d'hummus i amanida d'albergínia escalivada

Just a temps per fer la meva aportació d'entrepà per participar a la recepta del 15 d'aquest mes de maig... Sense proposar-m'ho ni tenir-ho planificat el sopar d'avui s'ha convertit en un entrepà ben original: havíeu menjat mai hummus amb albergínia?
Cal dir que ja tenia la meitat dels processos fets i que ha estat un entrepà fet de sobres que corrien per la nevera, si ho hagués hagut de fer partint de zero segur que no se m'hagués acudit! La setmana passada vaig fer hummus per una celebració conjunta d'aniversari (sí, sí, vaig fer anys...) que vam fer a la feina. Fer hummus és molt senzill, només cal triturar amb el túrmix un pot de cigrons cuits, un parell de cullerades de tahina, el suc de mitja llimona, una dent d'all, sal i oli d'oliva. També tenia a la nevera una albergínia escalivada i uns quants tomàquets cherry que van sobrar d'una quiche que vaig fer per la mateixa celebració d'aniversari i que no puc publicar de moment per manca de documentació gràfica...
Per fer l'amanida d'escalivada he barrejat l'albergínia amb mitja dotzena de tomàquets cherry tallats per la meitat, una mica de ceba tendra tallada a quadrets, mig gra d'all tallat molt petit, unes quantes fulles de julivert, un bon rajolí d'oli i un polsim de sal.
Per fer l'entrepà he untat mitja llesca de pa de pagès amb l'hummus, he posat l'amanida d'albergínia per sobre i ho he tapat amb l'altra meitat de la llesca de pa torrat.

Ideal també com a canapé o per farcir un pa de pita o podem sucar l'hummus amb bastonets i acompanyar-lo amb una mica d'amanida...

Tàrtar de salmó

Diumenge passat per dinar vaig fer un entrant sa i lleuger, molt fàcil de fer i resultón, ideal per quan tenim convidats o tenim ganes de fer un entrant una mica més especial.
En aquesta ocasió vaig fer servir dos lloms de salmó congelat que vaig descongelar la nit abans a la nevera i vaig embolicar en paper de cuina durant tot el matí per tal que quedessin ben secs. Si es fa servir salmó fresc és convenient congelar-lo durant 24 hores per tal d'evitar ensurts no desitjats i haver de córrer a l'hospital (exagero una mica però val més prevenir).
Per fer el tàrtar en primer lloc es talla el salmó a cubs petits (com d'un centímetre de costat) i es posen en un bol juntament amb cogombrets picats petits (al gust), una ceba tendra tallada petita i unes fulles de coriandre fresc (cilantro) també tallades. A continuació es fa una vinagreta barrejant: el suc de mitja llimona, oli d'oliva, una culleradeta de mostassa antiga, una culleradeta de cafè de salsa Perrins, sal, pebre i una mica de mel. Es barreja bé la vinagreta amb el salmó i es deixa a la nevera durant mitja hora aproximadament. Si es deixa més estona el salmó queda més cuit i, a mi personalment m'agrada més aviat cru. Jo vaig emplatar fent servir un motllo d'acer inoxidable rodó i ho vaig acompanyar d'una amanida amb rúcula i un rajolí de reducció de mòdena.




















És un entrant que es fa en un moment i queda perfecte per les ocasions especials. I és molt saludable!

Postres de mandarina

Aquests últims dies he patit un altre atac de virus estomacal, el tercer des de començaments d'any! Un desastre absolut, he quedat fora de combat durant més de dos dies, sense menjar res i sense ganes d'acostar-me a la cuina...
Avui ja em sento una mica millor però com que el màxim que he cuinat últimament és arròs bullit i pollastre a la planxa, he hagut de recórrer a una recepta dolça que tenia pendent publicar des de fa vàries setmanes amb la mandarina com a ingredient estrella. La vaig fer un dia que havien aparegut 3 kgs de mandarina a la cuina i venien uns bons amics a sopar i tenia ganes de fer algunes postres una mica diferents però (com sempre) sense nata ni massa ous ni mantega.
Vaig fer-les seguint lliurement una recepta de l'Eva Arguiñano (crec que era la primera vegada que feia una de les seves postres...)
Per fer-la en primer lloc cal pelar 6 mandarines i posar-les al vas del túrmix. Després hi afegim 4 cullerades de sucre i una mica de ratlladura de mandarina, 3 ous, mig gotet d'oli d'oliva i ho triturem tot amb el túrmix. Hi afegim 4 cullerades de farina i ho tornem a batre, ho colem i ho reservem. Fem una mica de caramel escalfant sucre en un cassó fins que es desfaci i adquireixi una tonalitat marronosa i el posem de seguida a la base dels motllos de flam individuals. Hi posem la barreja que hem reservat a sobre i ho enfornem durant 15-20 minuts a uns 180º. Ho deixem refredar, ho tombem com si fossin flams i ja ho podem servir.

Es pot fer també sense el caramel, va ser una cosa que se'm va acudir quan estava a mig preparar-ho i que li donava un toc cruixent a la part de sobre bastant interessant però també prescindible si no teniu massa temps. Sense el caramel entraria a la categoria de postres ràpids i fàcils per sorprendre convidats. A la recepta original hi posaven també una salsa de iogur i fruits del bosc feta barrejant aquests dos ingredients, un parell de cullerades de sucre i un rajolí de licor de mora... Jo no la vaig fer per falta d'ingredients (no acostumo a tenir fruits vermells ni licor de mora) però potser la barreja de iogur i menta com a acompanyament d'aquestes postres no estaria malament...

Vedella guisada amb cervesa negra

A mi els plats de carn que es fan a foc lent durant hores m'encanten... I amb aquests dies de fred siberià que semblava que no acabessin mai venia molt de gust menjar un bon plat de carn tendra amb la seva salseta...
En aquest cas vaig triar una combinació que no havia fet mai i que vaig pensar que podia quedar prou bona que vaig trobar a chow.com (un cop més!). Vaig fer unes quantes variacions, com sempre, i la veritat és que va quedar molt bo i original. És molt fàcil, és un plat d'aquells que "es fan sols", a partir d'un determinat moment te n'oblides i només has d'anar a la cuina a donar-hi alguna volteta.

En primer lloc salpebrem els trossos de carn de vedella, cubs d'un parell de centrímetres i els anem fregint en oli d'oliva i retirant a un plat a part. Al mateix oli posem una ceba tallada a trossets petits, hi afegim un parell de cullerades de farina i ho remenem bé fins que la farina estigui cuita. A continuació hi posem la llauna de cervesa negra (jo hi vaig posar Bock Damm, la que vaig trobar a super...) i deixem que es redueixi una mica. Finalment hi tornem a posar la carn que haviem reservat, un parell de pastanagues tallades a rodanxes i un parell de fulles de llorer, reduim el foc al mínim, ho tapem i deixem que es vagi coent durant aproximadament una hora i mitja, fins que la carn sigui ben tendra.



















Jo ho vaig servir amb arròs per fer-ne un plat complert però també es pot menjar sol o amb patates al forn. És ideal per fer-ne una bona quantitat congelar-la i no cal dir que és perfecta per portar-la al tupper!