dissabte, 28 de desembre del 2013

Gambes i cloïsses amb llet de coco i fulles de coriandre

No volia acabar l'any sense publicar el post número 100 del bloc i la recepta que hem fet avui per dinar, tot i ser molt semblant al mar i muntanya thai mereix també tenir un lloc en aquest recull de receptes.
Els currys tailandesos són uns plats molt ràpids de fer i que donen un resultat exòtic i interessant... Avui he optat per incorporar cloïsses, que feien una pinta estupenda, i he pensat que el proper pas és fer uns musclos amb llet de coco i suc de llima que fa temps que tinc al cap...
Per preparar el plat només necessitem gamba llagostinera grossa (n'he posat 5 per cap), un grapat de cloïsses, una ceba, una culleradeta de pasta de curry verd thai, una llauna petita de llet de coco, una fulla de llima keffir i unes fulles de coriandre fresc.
Per començar tallem la ceba a juliana i la posem a coure al wok amb un rajolí d'oli de girasol. Mentre es fa la ceba, treiem el cap i pelem els llagostins, tot seguit fem un petit tall al llom per treure l'intestí. Quan la ceba està enrossida hi incorporem els llagostins i hi afegim la cullerada petita de pasta de curry verd. Ho barregem tot bé i hi aboquem la llet de coco i la fulla de llima. Quan arrenqui el bull s'afegeixen les cloïsses i ho deixem coure uns 10 minuts, fins que les cloïsses quedin obertes. Abans de servir ho decorem amb les fulles de coriandre tallades a trossets que li acabarà de donar el gustet tant característic thai i ho acompanyem tot amb arròs basmati.


















Si fossim rigorosos ho hauríem de servir amb una cervesa thailandesa però un gotet de vi blanc fresquet també li va la mar de bé. Si aquest plat el penseu fer amb convidats, tingueu en compte que el seu gust picant no és apte per a paladars poc experimentats i/o poc avesats a la innovació.

dissabte, 7 de desembre del 2013

Llobarro al forn amb patates

Avui us presentaré un plat de peix que vaig preparar fa uns dies i que per aquells que no us estimula massa el peix o us fa mandra la seva preparació per tema de l'olor, us el recomano ja que té un gust molt bo i no l'has de manipular excessivament.

Comprem el llobarro ben net, sense cap ni tripes, i amb uns talls al llom i a la part superior per afavorir una bona cocció ben armònica. El salem un mica i el reservem.

Comencem per coure les patates a foc ben lent (en aquesta ocasió que teníem quatre llobarros hi vaig posar 4 patates mitjanetes), que es vagin fent i hi posem un punt de sal. En una altra paella hi posem un rajolí d'oli que l'escalfem amb tres alls tallats a juliana per tal que agafi el seu gustet. Hi posem tres cebes de figueres grans tallades a juliana i troços de pebrot verd i vermell tot amb el seu punt de sal i un puntet de pebre. També que es vagi fent poc a poc fins que la ceba quedi transparent. Quan arribem a aquest punt hi afegim una llauna de tomàquet a troços que deixarem coure una miqueta per tal que tot plegat sigui més sucós. Finalment hi afegim un got de vi blanc i esperarem que faci una mica de xup xup per tal que l'alcohol s'evapori i la tomàquet es vaig coent.

Procedim a posar-ho a la safata del forn. A la base hi posem un rajolí d'oli i les patates prèviament cuites. En una segona capa hi aboquem el contingut de la segona paella amb la ceba i el pebrot. I a la part superior hi posem els llobarros amb una rodanxa de llimona als talls que hem realitzat en el llom per tal que agafi l'aroma del cítric. Opcionalment s'hi pot posar per sobre una picada de fruits secs amb julivert tot i que en aquesta ocasió no ho vaig fer.

Ho introduïm al forn prèviament escalfat a 200ºC durant 20 minuts. I ja ho tenim llest per servir!!!



Un plat saborós, amb gust amb personalitat fruit de la barreja de l'all, el pebre i la llimona. I tot això acompanyat d'un vinet blanc que us agradi, nosaltres apostem per un de sec.... però això va a gustos.

dissabte, 16 de novembre del 2013

Pastís de moniato amb frosting de formatge

Aquest és un pastís que vaig fer unes quantes setmanes, quan encara feia caloreta i pensavem que era la primera castanyada que anàvem amb maniga curta... La tardor ha arribat de cop i per fi ha acabat una eterna primavera que ja començava a cansar...
Aprofitant que encara trobem moniatos al mercat comparteixo aquesta recepta, una variant de la que vaig trobar a Ma petite boulangerie, un blog farcit de receptes de pans i pastissos interessants. Aquesta recepta es pot fer un pa de pessic ideal per esmorzar o berenar. En fer-la amb motllo rodó i amb un frosting de formatge vaig convertir-lo en unes postres de diumenge originals.
Per fer-lo només necessitem 200 de moniato cuit (jo el vaig fer al microones), 2 ous, 150 grs de sucre morè, 60 grs. d'oli de girasol, 200 grs. de farina, mig sobre de llevat i una mica de canyella en pols.
Començarem coent el moniato al microones i un cop cuit l'afegirem als ous i el sucre que ja hem barrejat prèviament. A continuació hi afegirem l'oli, la farina, el llevat i la canyella i ho barrejarem tot molt bé. Ho posarem a un motllo rodó i ho deixarem coure al forn a 180ºC durant uns 40 minunts, fins que l'escuradents surti net. Un cop el pastís estigui desmotllat i fred el cobrirem amb el frosting: barregem formatge philadelphia amb sucre glas... així de senzill. Hi posem uns guarniments de colors per fer-ho tot una mica més divertit. Un consell: millor posar-los a l'últim moment, així no queden mig desfets com es veu a la foto...

diumenge, 10 de novembre del 2013

Pastís de formatge amb menta

Com a postres de diumenge avui hem preparat un pastís de formatge clàssic amb un toc de menta i llimona. És un dels pastissos més fàcils que existeixen, es prepara en 10 minuts i després només cal posar-lo al forn durant uns 40 minuts. En poc menys d'una hora tenim unes postres de diumenge lleugeres i ideals que admeten nombroses variacions.
Per fer el pastís de formatge clàssic només cal barrejar, per aquest ordre 3 iogurs naturals, 250 grs. de formatge philadelphia, 4 cullerades de maizena, 10 cullerades de sucre i 3 ous. Un cop estigui ben barrejat ja tenim la base del pastís de formatge i hi podem posar el que ens vingui de gust. En aquest cas he optat per posar-hi unes quantes fulles de menta tallades molt molt petites i una mica de ratlladura de llima que hi han donat un toc que recordava el sabor d'un "mojito" (sense alcohol).
Després he posat el pastís al forn durant uns 40 minuts a uns 180º tenint només la part de baix engegada i posant el grill només els últims 10 minuts perque quedi més daurat.



















Qui vulgui seguir gastant-se 20 euros a la pastisseria ho pot seguir fent, però amb propostes com aquesta i aquest altre pastís de formatge que ja us vaig mostrar en aquest mateix blog us asseguro que us els podeu ben bé estalviar i gaudir d'unes postres boníssimes amb poquet esforç...




diumenge, 3 de novembre del 2013

Conill amb fruits de tardor

Aquí us presento una altra recepte de convidat. He tingut el plaer de menjar aquest conill amb un gust amb molta personalitat amb ingredients típics de la tardor. La protagonista és la Isabel, que tot i no agradar-li gaire la cuina té cops amagats i té la virtud de saber combinar diferents ingredients en teoría dispars
amb un resultat sorprenent.

Aquesta és la seva recepta:

Per fer aquest plat primerament posem en una cassola gran una ceba tallada per la meitat, quatre alls grans i dues fulles de llaurer per tal que l’oli agafi un bon sabor. Un cop aquí hi posem el conill degudament salpebrat, en aquesta recepta hi vam afegir dos conills trossejats, amb alfàbrega i farigola. Ho deixem coure a foc baix una bona estona per tal que el conill es vagi fent i estobant.

Quan comenci a enrossir-se hi afegim un raig de conyac i el deixem que es faci fins que s’evapori l’alcohol. En aquest punt retirem la ceba i els alls que els utilitzarem posteriorment per fer la picada.

La picada consta d’aquests dos elements més un altre all cru, set o vuit avellanes, set o vuit admetlles torrades, tres castanyes prèviament escaldades per poder-les pelar, un grapat de bolets per donar gust (en aquest cas llateroles, camagrocs i rossinyols), mig pot de tomàquet triturat i una mica d’aigua i sal. Aquesta picada l’hem triturat i l’hem afegit a la cassola amb el conill.

Quan arrenca el bull hem afegit un got de vi rosat,  un plat de bolets variats de temporada (els mateixos que la picada), una quinzena de castanyes i un moniato pelat i tallat a daus. S’ha deixat coure una mitja hora a foc baix per tal que tots els ingredients agafin el seu punt ideal de cocció.

I ja tenim preparat un plat de temporada, amb ingredients típics de tardor que donen una gran riquesa de sabors i textura al pal·ladar.




















Per anar bé, s’ha d’acompanyar amb un bon vi i sobretot d’un bon pa per sucar en la salsa. Aneu en compte de no menjar-vos els colzes.  

divendres, 1 de novembre del 2013

Uns panellets diferents III

Un any més hem tornat a respondre a la cita anual de creació i producció de panellets diferents i imaginatius. Cada vegada és més difícil no repetir fórmules ni ingredients però ens en sortim i crec que el resultat ha estat prou satisfactori.
El procés d'elaboració de la base ha estat el mateix de sempre: 1kg d'ametlla mòlta, 1/2 kg de sucre i una patateta bullida que ajudi a lligar-ho tot. Un cop feta la massa la dividim en 6 boles, corresponents a cadascún dels gustos que farem. En aquesta ocasió:

1. Mel, mató i pinyons. Només un rajolí de mel i un parell de cullerades soperes de mató són suficients per fer uns panellets molt suaus i gustosos. Els pinyons els hem barrejat amb la massa tot i que també podeu optar per enganxar-los per fora amb l'ajuda d'un rovell d'ou.
2. Plàtan i llima. Una barreja de gustos inspirada en Ferran Adrià i que ja vaig preparar: Plàtan a la llima. Amb el suc de mitja llima i ratlladura de dos llimes i mig plàtan madur aixafat aconseguim una massa de textura ideal i un gran sabor.
3. Festuc i cardamom. Uns quants festucs triturats i un parell de llavors de cardamom en pols, tot barrejat per fer uns panellets d'inspiració àrab. A la part superior de la massa hi he col·locat un festuc senser per qüestions decoratives.
4. Carbassa i llavor de carbassa. Barregem la polpa cuita dun tros de carbassa amb la massa i hi afegim unes quantes llavors de carbassa fregides i salades. Contrast interessant dolç-salat...
5. Xocolata blanca i lacasitos. Aquesta és una concessió a la petita de la casa...
6. Coco ratllat i melmelada de pinya. La idea era combinar aquests dos ingredients per fer una mena de panellet de pinya colada...




















Si voleu idees de més panellets diferents podeu veure'ls aquí i aquí. Ara tenim un any més per anar prenent notes per la propera edició dels panellets diferents! No fallarem!

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Arròs amb conill i camagrocs

L'arròs amb conill és un dels clàssics dels dissabtes... Normalment el faig amb conill i carxofes (combinació ideal) però la tardor no és època de carxofes i en canvi tenim els mercats plens de bolets de tot tipus. He triat camagroc, un bolet de carn prima, agradable visualment i sobretot molt saborós que he pensat que s'avindria perfectament amb el conill. La veritat és que un cop he tastat aquest plat puc dir que no estava equivocada.

Per fer-lo només necessitem mig conill tallat a trossets, 2 dents d'all, mig pebrot verd, mig pebrot vermell, una ceba de figueres, una llauna de tomàquet sencer (o tres tomàquets madurs ratllats), un litre de brou de pollastre, 4 tasses d'arròs i un grapat de camagrocs frescos.

Per començar salem el conill i el rossegem a la paella que farem servir i el reservem. A continuació fem el sofregit amb la ceba, els pebrots i les dues dents d'all tallades a trossets petits. Quan ja estiguin una mica fets afegim el tomàquet, hi posem una mica de sal i li donem un parell de voltes. A continuaciói tornem a posar el conill, ho barregem una mica i ja podem posar l'arròs. Afegim el brou de pollastre que prèviament haurem escalfat i també els camagrocs que hem netejat i deixem que es vagi fent l'arròs durant uns 20 minuts.




















El resultat no ha estat gens decebedor! No us oblideu de tenir una bona copa de vi ben aprop per acabar de gaudir-ne!


dissabte, 28 de setembre del 2013

Mandonguilles amb salsa de poma i pastanaga

Jo acostumo a fer les mandonguilles sempre d'aquesta manera i tot i que el resultat és boníssim i és ideal per guardar al tupper i per congelar, de vegades ve de gust provar de cuinar amb altres ingredients per no acabar pensant que som tan poc creatius que només les sabem fer d'una manera.
Les mandonguilles són perfectes per portar al tupper i és per això que amb aquesta recepta participo en la proposta d'aquest mes de Memòries d'una cuinera que en aquesta ocasió sembla que l'estiguin dedicant al meu blog, plagat de receptes aptes per tupper (recomano veure etiqueta tupperfriendly). 

Aquest cop vaig voler fer una salseta semidolça, tipus la que vaig fer amb els pernilets de pollastre però posant-hi també unes pastanagues per donar-hi un toc de color. Per fer aquesta recepta necessitem: mandonguilles de vedella degudament salpebrades, 1 ceba grossa, 3 pastanagues, 1 poma, mig got de vi blanc, 1 got de llet, 1 iougurt natural, un polsim de ras el hanout, oli d'oliva i sal.

Per començar vaig anar coent les mandonguilles en una cassola amb oli d'oliva i les vaig reservar. Al mateix oli vaig posar una ceba gran tallada a juliana, tres pastanagues a rodanxes i un poma a trossos i vaig deixar que s'anés coent a poc a poc. Quan ja estava una mica cuit hi vaig afegir un rajolí de vi blanc i ho vaig deixar reduïr uns deu minuts. Quan la verdura ja estava ben tova ho vaig triturar i hi vaig afegir un got de llet i un iogur per tal que no quedés tan espès. Vaig afegir-hi un polsim de ras el hanout (barreja d'espècies marroquina substituïble per curry o canyella) i hi vaig tornar a posar les mandonguilles i ho vaig deixar coure durant uns 10 minuts més remenant una mica de tant en tant.




















Una recepta de contrastos que acompanyada amb arròs és ideal per portar al tupper o, per què no, per sorprendre la familia un dia que vingui a dinar.

dimecres, 11 de setembre del 2013

Tatin de figues

Finals d'agost - principis de setembre: època de figues, un saborós fruit que dóna molta dolçor als múltiples plats que s'hi poden cuinar. En si mateix no és un fruit que m'apassioni en excés, no n'acostumo a menjar gaires però els meus pares tenen una figuera a casa seva, de les que són de color verd i, és clar, cada any per aquesta època en tenim per menjar.

Abans d'entrar en matèria deixeu-me dir que si n'heu de comprar i podeu triar no dubteu en agafar d'aquesta classe que són verdes ja que per mi són molt més dolces i bones que les més fosques.

La collita de figues d'aquest estiu no ha estat molt abundant però ha donat prou fruits com per poder fer aquest pastís deliciós i facilíssim.

Per preparar-lo només necessitem unes 15 figues, 50 grs. de sucre morè, un parell de cullerades d'aigua i una massa de pasta fullada. Per començar pelem les figues i les tallem per la meitat i cada meitat en dos trossos longitudinalment. A continuació preparem l'almívar barrejant a foc lent en una cassoleta petita 3 cullerades d'aigua i el sucre. Posem l'almívar a la base d'un motlle rodó baixet no desmuntable i a sobre hi col·loquem les figues. Ho cobrim amb la pasta de full i tot seguit ho enfornem durant uns 10 minuts a 200ºC amb el gratinador, fins que la pasta estigui daurada. Ho traiem del forn, deixem que es refredi una mica i ho tombem, de manera que quedin les figues per sobre i la pasta fullada faci de base. Ja ho tenim llest! Ho he preparat en uns 20 minuts.





















Es pot menjar tebi però nosaltres preferim menjar-nos-ho a temperatura ambient amb una bola de gelat de nata o de vainilla. Ideal per un dia de festa o per un compromís de final d'estiu o d'inici de tardor.

dissabte, 7 de setembre del 2013

Pollastre a la provençal amb olives negres

Avui porto una altra recepta molt fàcil i lleugera, ideal per fer una mica més portable el retorn a la rutina després de les vacances.
Es tracta d'un pollastre guisat seguint una recepta de La cuisine provençale, un recull de receptes força interessant que ja vaig fer servir quan vaig preparar aquestes sardines en escabetx.
Per cuinar-lo només necessitem un pollastre tallat a vuitens, una ceba, un gra d'all, una llauna petita de tomàquet trossejat, un gotet de vi blanc, una dotzena d'olives negres i una mica d'estragó (també es poden posar herbes provençals)
En primer lloc fem daurar el pollastre en una cassola. Quan hagi agafat color hi afegim la ceba tallada a juliana, la llauna de tomàquet i l'all. Ho remenem una mica i hi afegim el gotet de vi blanc i una mica d'estragó. Quan ja s'hagi evaporat l'alcohol baixem el foc, ho tapem i deixem que es vagi coent. Mentre es va fent traiem el pinyol a una dotzena d'olives negres d'Aragó i quan hagin passat uns 20 minuts les aboquem a la cassola, remenem i ho deixem coure durant uns 10 minuts més. A la recepta original el pas de treure el pinyol a les olives se'l saltaven ja que feien servir olives negres sense pinyol, opció molt més fàcil però des del meu punt de vista aquest tipus d'olives negres no tenen res a veure amb unes bones olives d'Aragó; de fet, m'atreviria a dir que les olives negres rodones sense pinyol (les que de vegades posen a les pizzes) espatllarien el plat...



















Com veieu a la imatge, fa bona pinta, oi? I com heu vist, és un plat molt i molt fàcil i relativament ràpid de fer que serveix tant per fer un dinar de diumenge com per portar al tupper a la feina fent més agradable el dia.

dijous, 29 d’agost del 2013

Pastís de pastanaga

Sí, ja sé que fa massa temps de la darrera recepta… potser algú de vosaltres ja pensava que no hi tornaria. Però aquí estic, tornant a agafar embranzida per apuntar algunes idees per cuinar de manera fàcil i amb pocs ingredients tot esperant que us agradin.

Per encetar aquest nou periode us presentaré un pastís de pastanaga que vaig fer fa uns dies i que ja he fet algunes altres vegades seguint el del blog de la Ivana My little things, altament recomanable. Com que és un pastís original i fàcil de fer em vaig atrevir a fer-lo per portar-lo a una celebració estiuenca que feiem a la feina.
Els ingredients que es necessiten són els següents: 130 grs. de mantega o oli de girasol, 200 grs de sucre morè, una punteta de canyella i nou moscada, mig got de llet, dos ous batuts, dues pastanagues, un grapat d'anous, 200gr. de farina i 3 cullerades de llevat.

Abans de començar vaig ratllar les pastanagues fent servir el suplement triturador del túrmix i les vaig reservar. A continuació vaig desfer la mantega al microones i la vaig posar a un bol gran on hi vaig afegir la canyella i nou moscada, els 2 ous batuts, el sucre i la pastanaga que havia reservat. A continuació hi vaig anar posant la farina i el llevat a poc a poc i les anous a trossets petits. Em va quedar una massa molt espessa a la qual vaig afegir mig got de llet sencera. La meva petita ajudant de cuina va decidir que hi havíem de posar unes perletes de xocolata i així ho vam fer, una petita innovació que no hi quedava del tot malament...
Ho vaig posar al forn a 180º durant uns 35 minuts, fins que l'escuradents va sortir net.























Tal com explica la Ivana es pot completar amb un frosting de formatge barrejant 200 grs. de formatge philadelphia amb 50 grs. de sucre glass i 2 cullerades de crema de llet. Jo no he provat de fer-lo però segur que queda boníssim…

dilluns, 20 de maig del 2013

Pastís fred de formatge de cabra, pernil, tomàquet sec i olives negres

Per celebrar el meu aniversari a la feina vaig preparar un pastís salat molt i molt fàcil i ràpid que vaig improvisar una mica amb els ingredients que tenia per la nevera. La base del pastís són 3 ous, 100 gr de  formatge philadelphia i 100 de formatge de cabra (o 200 de philadelphia), 150ml de llet, 100 grs de farina i 100gr. de formatge emmental ratllat, mig gotet d'oli d'oliva i un polsim de sal. 
A aquesta barreja hi podem afegir els ingredients que més ens vinguin de gust, en el meu cas pernil dolç, olives negres i tomàquets secs.

Per preparar el pastís només cal barrejar tots aquests ingredients. Comencem batent els ous i la farina amb una mica de sal i després hi afegim l'oli, la llet, els formatges, les olives i els tomàquets secs tallats a trossets petits i uns daus de pernil dolç. Ho posem en un motlle allargat i al forn pre-escalfat a 200º durant uns 30 minuts o fins que l'escuradents surti net.

Presentat sobre un plat de Miralda feia aquesta pinta:

dimarts, 23 d’abril del 2013

Pastís d'aniversari amb fondant

Fa gairebé un mes que no publico res al bloc... Normalment intentava publicar una recepta a la setmana però últimament m'està costant molt trobar un moment per cuinar coses noves dignes de ser compartides... I és que el fet de tenir una nena poc menjadora i amb molt poc interès per provar coses noves limita bastant a l'hora de pensar els menús del cap de setmana (que són els dies que em dedico més a la cuina i puc fer coses més interessants).
Paradoxalment gràcies a ella vaig atrevir-me a decorar un pastís amb fondant fent una mica de decoració amb floretes de colors... Ja feia temps que tenia ganes de provar el fondant per decorar un pastís ja que la decoració de pastissos no és el meu fort i pensava que potser aquest sistema m'ajudava a que els pastissos em quedessin una mica més ben presentats.
Primer vaig fer un pa de pessic estandard, una coca de iogurt que és la més fàcil i que dóna més bons resultats. Per fer-la es barreja en un bol:

1 iogurt natural
3 ous
2 mesures de iogurt de sucre
3 mesures de iogurt de farina
1/2 mesura de iogurt d'oli de girasol
1 sobre de llevat

Després es posa al forn durant uns 40 minuts a 180º engegant només la part de baix del forn i sense ventilador. Un cop l'escuradents ens indica que el pastís ja està fet l'obrim i el farcim del què ens sembli (jo hi vaig posar melmelada de gerds).
Per fer la decoració amb el fondant cal estirar-lo després de tenir-lo una estona a les mans amb el corró. Quan aconseguim tenir-lo estirat i més o menys llis el posem per sobre el pa de pessic i retallem les parts sobrants. Sense tenir gens de pràctica s'aconsegueix un bon resultat, és més fàcil del què sembla.





















Després vaig fer unes floretes amb fondant de diferents colors amb uns motllos que vaig comprar als Gadgets de cuina i vaig fer una galeta de fondant on hi vaig posar el "felicitats" amb un motllo per fer galetes amb missatge que havia comprat a la mateixa botiga i encara no havia estrenat.

Ella va estar encantada amb les floretes i jo vaig estar molt satisfeta de veure que era capaç de fer un pastís amb una bona presentació...


diumenge, 24 de març del 2013

Mandonguilles amb tomàquet i alberginia

Avui porto una recepta que faig bastant sovint perque és ideal pel tupper, es pot congelar perfectament i no dóna massa feina (a part de fer les boletes de carn...). Com que resulta una mica entretingut, normalment faig mig quilo de carn i així ja en tinc per menjar-ne dues persones un parell de vegades. Acompanyada d'una mica d'arròs o de cous cous és perfecte pel tupper.

Per començar es posa la carn picada de vedella en un bol i s'hi barreja sal, pebre, un ou, una mica de molla de pa sucada en llet i també hi podem posar les espècies que més ens agradin (jo opto normalment per comí i coriadre en pols). Si no us agraden les espècies, també les pots fer de manera més clàssica amb all i julivert. Ho barregem tot molt bé i anem fent boletes que les passem per farina. Les enrossim en una cassola amb l'oli una mica calent i les reservem en una safata.

A continuació posem una llauna gran de tomàquet triturat dins d'una cassola antiadherent i quan comenci a bullir hi posem una alberginia tallada a quadrets, ho tapem i ho deixem coure a foc lent fins que ja estigui cuita. És el moment de posar les mandonguilles una altra vegada a la cassola, remenar una mica i deixar que bulli tot junt durant uns 15 minuts. I, com he comentat a l'inici, podem fer una mica de cous cous o d'arròs i ho servim tot junt





















Quan no tinc gaire temps ho faig amb mandonguilles comprades a la carnisseria. Evidentment que no és el mateix però quan el temps escasseja més val fer-ho amb mandonguilles ja fetes (d'una carnisseria de confiança, això sí!) que menjar qualsevol cosa fora de casa!

diumenge, 17 de març del 2013

Bacallà amb ceba i poma al forn amb mel

Durant el mes de març s'ha celebrat a Barcelona la Primera ruta del bacallà, unes jornades gastronòmiques en què diferents restaurants fan les seves propostes amb aquest peix tan present a la nostra cuina com a protagonista. Aquest diumenge havíem pensat acostar-nos a algun dels restaurants a fer un d'aquests apetitosos menús però el mal temps que ja feia dies que estaven anunciant ens va portar finalment a quedar-nos a casa. Però com que teníem ganes de menjar bacallà ahir ens vam acostar a una bacallaneria de les de tota la vida i vam comprar uns talls de bacallà ben formosos per cuinar-lo nosaltres mateixos.

Quan el vam comprar no sabíem gaire com el preparariem i al final ens va sortir aquesta recepta molt ràpida i fàcil de fer que ha donat un resultat molt bo, digne de diumenge.

Per fer-la només necessitem uns talls de bacallà, una poma, una ceba grossa, panses, pinyons i mel. Per començar posarem la ceba tallada a juliana i la poma tallada a trossos a una paella amb una mica d'oli d'oliva i quan ja estigui una mica fet ho posarem a una plata d'anar al forn. Eixugarem el bacallà amb un paper de cuina i posarem els talls de bacallà també a la plata. Després regarem amb una mica de mel els talls de bacallà i posarem uns quants pinyons per sobre. Ho posarem al forn que ja hem escalfat prèviament durant uns 20 minuts amb el gratinador i ja estarà llest per servir.




















El suc propi del bacallà es barreja amb la mel i la poma i ceba, barrejant sabors dolços i saladets del bacallà fent que tot el conjunt tingui un gust i una textura boníssims... És un plat molt lleuger i sa i no cal dir que es pot portar al tupper perfectament!

dijous, 28 de febrer del 2013

Espatlla de xai al forn amb patates

Ens encanta l'espatlla de xai al forn però per alguna raó que se m'escapa feia més d'un any que no en feiem... Diumenge hi vam posar remei i vaig fer una espatlla de xai de la manera que la fan a Castella, molt senzilla, amb pocs guarniments però molt molt gustosa.

Per començar encenem el forn i posem una cassoleta amb un parell d'alls aixafats i un parell de dits d'aigua a la part més baixa. Després salem la carn, la posem a una plata hi tirem un raig d'oli per sobre i la posem al forn, a uns 180º durant uns 45 minuts. Mentre es va fent la carn pelem i tallem unes patates i les posem a una altra plata també dins del forn. Quan veiem que la carn està daurada (al cap d'uns 20 minuts aproximadament) la girem per tal que es faci bé pels dos costats. Un cop haguem girat la carn esperem uns 10 minuts i posem el suc d'una llimona per sobre de la carn de manera que es barregi amb el suc que havia desprès la carn. En aquest suquet hi afegim les patates, que ja portaran uns 20 minuts dins del forn i ja estaran prou cuites i deixem que s'acabi de coure tot conjuntament durant uns 10 minuts més.

Feia aquesta pinta:



















La veritat és que va quedar boníssim, amb el gustet de la llimona i l'aroma d'all... Sembla mentida però l'aroma de l'all s'impregna en el sabor de la carn i les patates d'una manera uniforme i subtil. Ho vam acompanyar d'un pebrotets del padron i uns xampinyons passats per la paella amb all i julivert. Vam destapar una ampolla de vi negre i va començar el festival carnívor de diumenge... 



dissabte, 23 de febrer del 2013

Pastís de te matcha amb lemon curd

Aquest pastís el vaig fer per postres fa un parell de diumenges, un dia que vaig fer un menu japonès amb sushi i fideus yakisoba. Vaig partir de la recepta de coca de iogurt, li vaig posar unes cullerades de te matcha (te verd en pols, el trobareu a qualsevol supermercat oriental) i després el vaig obrir i el vaig farcir de crema de llimona anglesa (lemon curd).
Per començar fem el lemon curd, jo el vaig fer seguint la recepta de Carme de Dulces bocados, un blog ple de coses temptadores i amb unes fotos espectaculars. Per fer-lo posem en un cassó el suc de tres llimones i ratlladura de la pell d'una d'elles (o més, al nostre gust). Afegim 150ml. d'aigua, 2 ous, 2 cullerades de Maizena i 2 cullerades de sucre i ho barregem tot bé. Quan haguem desfet els grumolls de la farina, (no sempre és fàcil) ho posem al foc i ho anem remenant fins que es torni una crema espessa. Ho deixem refredar tapat amb paper film tocant tota la superfície per tal que no s'assequi.
Mentre es refreda la crema fem la coca de iogurt barrejant en un bol els següents ingredients:
1 iogurt natural
2 mesures de iogurt de sucre
3 ous
3 mesures de farina
1 mesura d'oli de girasol
1 sobre de llevat
2 cullerades de te verd matcha

Ho enfornem amb el forn encès només a la base (sense ventilador ni gratinador) durant una mitja hora aproximadament, fins que l'escuradents surti ben net.
Hem de deixar-la refredar, això fa que sigui una recepta que es pugui fer en diferents moments del dia.
Quan el pastís ja està fred l'obrim per la meitat i el farcim amb la crema de llimona i finalment el decorem amb una mica de sucre en pols, que a més de millorar l'estètica, l'endolceix una miqueta.




















El contrast del te amb l'acidesa de la llimona li donava un toc boníssim i molt original. La veritat és que va ser ideal com a postres d'un dinar de total inspiració oriental. Sayounara さようなら  

diumenge, 17 de febrer del 2013

Ossobuco a la milanesa

L'Ossobuco és una part de la vedella que surt molt bé de preu i queda molt gustosa, cal però que disposem de temps per endavant ja que necessita d'una bona estona de foc lent si volem que quedi ben tendra. Normalment el faig seguint una altra recepta que m'havia passat la meva tieta i que crec que és de l'Arguiñano que dóna molt bon resultat (la propera vegada que la faci la penjaré). L'altre dia vaig optar per l'ossobuco que ens proposa Ferran Adrià a La cocina de la familia, un senzill i interessant llibre del qual ja he publicat algunes receptes com aquests cabdells a la planxa o aquest plàtan a la llima.

La principal diferència d'aquesta recepta d'ossobuco a la que jo feia normalment és que la cocció de la carn es fa al forn, la qual cosa fa que ens puguem oblidar completament de que estem cuinant i passar directament a posar una pel·lícula de 120 minuts (per Déu, que sigui bona i entretinguda, més que res perquè no us adormiu i se us cremi tot!!!). Aquest és el temps que la carn necessita de forn per quedar ben tendra. 

Per començar hem de salar la carn, enfarinar-la i passar-la per una paella amb oli calent. Tot seguit la retirem i la dipositem en una plata que pugui anar al forn. Al mateix oli es sofregeix una pastanaga, una ceba, una dent d'all i un tall d'api tallat a trossets petits. Es remena una mica, es posa una fulla de llorer i es deixa coure durant uns 10 minuts. A continuació es posa un gotet de vi blanc, es deixa que s'evapori l'alcohol i s'hi afegeix un parell de cullerades de tomàquet fregit (el típic tomàquet fregit que ens ha sobrat després de preparar una pizza, per exemple). Ho deixem coure tot durant un quart d'hora aproximadament i ho mullem amb una mica d'aigua. Posem aquesta salsa per sobre dels talls d'ossobuco i ho posem al forn tapat amb paper d'alumini a 200ºC durant un parell d'hores. Aquí és quan podeu mirar la pel·lícula. Passat aquest temps ja estarà llest, només caldrà fer la gramola barrejant ratlladura de taronja i de llimona amb julivert i all picat i posar-la per sobre de la carn, Jo aquest últim pas no el vaig fer perquè vaig congelar l'ossobuco ja fet i el dia que el vam menjar em vaig oblidar de preparar-ho... El proper dia no fallaré amb això!





















Ho vaig acompanyar amb una mica d'arròs i ja va servir de plat únic. És un plat que es fa sol al forn, només cal que hi destinem l'estoneta de tallar i coure les verdures (45 minuts?) i el resultat és molt bo, ideal si teniu convidats. Es podria dir que la relació temps destinat-resultat obtingut és molt satisfactòria...
Si només cuineu per a 2 persones jo recomano fer 6 talls d'ossobuco i multiplicar per 3 la quantitat de verdures i guardar-ho al congelador per altres ocasions o fins i tot per un dia que vulguem portar un tupper deluxe que serà l'enveja dels nostres companys de feina...




dijous, 7 de febrer del 2013

Pastís de poma


Avui presentem una nova recepta dels convidats, un pastís de poma que ens va fer la meva germana i el meu cunyat Pau per celebrar el seu aniversari que, casualitats de la vida, és la mateixa setmana.
En uns moments en què tothom té massa feina per participar en aquest apartat del bloc, em fa especialment il·lusió rebre una nova recepta, més si ve de part de la Sara i el Pau i és tan bona com aquesta.

És una recepta familiar, d’aquelles d’origen desconegut. Jo l’he agafat de la meva sogra, la qual la va aprendre de la seva tieta d’un poble de Valladolid, però no he investigat més enllà. És un pastís d’una textura diferent que resulta força lleuger després d’un àpat contundent i, el més important, és apte per dietes baixes en greixos saturats. La llimona en aquest pastís és clau pel resultat final, no us la descuideu!!

Ingredients:
6-7 pomes golden o reineta (segons tamany)
3 ous
1 got (mida d’aigua però no massa gran) d’oli d’oliva suau o de girasol
1 got de sucre
1 got de llet
1 got de farina
La pell rallada d’una llimona
1 sobre de llevat químic Royal o de bicarbonat

Procediment:
Pelar i tallar a trossets petits totes les pomes exceptes dues, que reservarem per la decoració final. Triturar-les amb tota la resta dels ingredients i posar la barreja en un motllo untat amb oli o mantega.  Tallar les dues pomes restants a grills petits i col.locar per sobre de forma decorativa.  Posar al forn pre-escalfat a 180°C durant 35-40 min. Comprovar que està més o menys cuit punxant amb un palet. Sempre que l’he fet el palet encara surt força moll, sembla que no mai s’acabi de coure del tot. Jo comprovo també que el centre del pastís no es mogui com un flam, i acostumo a deixar-lo al forn uns 10 minuts del que diu la recepta original. Treure el pastís del forn i escampar-hi per sobre una capa fina de melmelada d’arbercoc o de préssec per donar-li color i brillantor i coure 5 minuts més.  Deixeu-lo refredar a temperatura ambient i poseu-lo a la nevera abans de servir.





















Bon profit!


diumenge, 27 de gener del 2013

Pernilets de pollastre farcits de pernil i formatge amb salsa de poma

Després d'haver sofert el pas d'un fulminant virus estomacal de 24 hores volia fer alguna cosa diferent de diumenge per celebrar que una setmana extenuant en molts sentits havia arribat a la seva fi. El meu estómac no estava per a grans festes i l'estat lamentable en què m'havia deixat el virus no
em permetia fer incursions als mercats abarrotats de dissabte al matí. Vaig obrir el congelador buscant una mica d'inspiració amb el que hi havia guardat i oh sopresa! vaig trobar uns pernilets de pollastre farcits de pernil i formatge que havia comprat a la Sirena pensant en ocasions d'emergència festiva.

Ja sé que aquest tipus d'elaborats amb carns vàries són molt millors si es compren a la carnisseria de tota la vida i encara més dignes de menció si ens els fem nosaltres mateixos barrejant ingredients més interessants que el pernil dolç i el formatge (de nen petit? de nen malalt? de paladar poc educat?). Crec que té prou mèrit fer d'aquest tipus de menjar un dinar de diumenge prou satisfactori i també crec que aquest tipus de plat està en la línia del que aquest blog pretén: fer plats prou interessants i saborosos que requereixin poca elaboració per desmitificar la idea que menjar bé requereix de molt de temps i esforç. En aquest blog no hi trobareu macarons de colors ni cupcakes (ja m'agradaria a mi tenir temps i espai per fer totes aquestes coses!) però si que miraré d'oferir algunes idees que us puguin ajudar a menjar bé sense grans complicacions, per això explico aquesta recepta que encaixa perfectament amb tot el que em passava pel cap quan vaig començar el blog ara fa més d'un any.

Dit això passo a explicar la recepta:
Primer enrossim els pernilets de pollastre (jo n'he fet quatre) a una cassola amb oli d'oliva. Els anem fent poc a poc, a foc baix, és importantíssim que quedin ben cuits per dins (el pollastre mig cru és una de les coses més fastigoses que existeixen...). Els reservem i a la mateixa cassola hi posem tres cebes tallades a juliana i un parell de pomes tallades a trossets, ho tapem i ho deixem coure a foc lent fins que tot estigui cuit. Hi posem un rajolí de vi de porto i el deixem evaporar. Hi passem tot pel túrmix i hi posem un rajolí de llet per tal que la salsa no quedi tan espessa. Posem la salsa a la cassola i els pernilets de pollastre que hem tallat a rodanxes. Ho deixem coure tot junt a foc baix durant uns deu minuts i ja ho tindrem llest. Ho servim acompanyat d'una mica d'arròs blanc i ja està, ja tenim un dinar de diumenge apte per a estómacs delicats.



















N'he fet més del compte per portar-ho un dia d'aquesta setmana al tupper. En definitiva, és tan fàcil  de fer que pot ser un dinar de diumenge com omplir el tupper d'un dimarts qualsevol.

dissabte, 19 de gener del 2013

Llobarro amb calçots i tomàquet confitat

Per fi tinc una segona recepta dels convidats. Feia temps que perseguia a la Montse i el Ricard (els cunyats de Canet) perquè redactessin una de les receptes que ens han fet en els darrers mesos. Aquest plat el vam menjar el dia 5 de gener, previ a la cavalcada de Reis, i la veritat és que va ser un bon regal.


Aquesta és una recepta que vam fer seguint un llibre de Santi Santamaria

Per a quatre persones:

- 4 filets de llobarro (mida mitjana)
- 12 calçots
- 200 gr de tomàquets madurs
- oli d'oliva
- 3-5 grans d'all (segons el gust)
- sucre
- sal i pebre
- orenga

Per fer aquest plat es preparen els tres ingredients principals del plat per separat. Es pot començar pels tomàquets que és el que ens trigarà més estona a fer-se.

S'escalden els tomàquets per poder-los pelar i es treuen les llavors. Un cop nets, es tallen a trossets. En una cassola, es posa l'oli i s'hi afageixen els tomàquets, els grans d'all pelats, l'orenga (o les herves que us agradin i/o tingueu per casa), pebre i sal. Es deixa coure a foc molt lent, remanant de tant en tant fins que queda com una confitura (aproximadament 1h 30m). Si queda un pèl àcid se li pot afegir una mica de sucre. El tomàquet es pot preparar el dia abans.

Després agafarem els calçots (a principis d'any és quan són més tendres i dolços). Els netejarem bé, treient les arrels i les primeres capes. Els tallarem per la meitat, aproximadament uns 5 cm de llargada. Els calçots es couen en una cassola amb una mica d'oli calent i s'hi afegeix una mica de sal i 3 colleradetes de cafè de sucre. Quan queden una mica marcats (no més de 2 min.), s'hi afegeix aigua fins que cobreixi la meitat dels calçots. Es deixa fins que l'aigua s'evapora i es van tombant els calçots. Quan ja no quedi aigua, queda com una mena de caramel pel sucre i es van tombant els calçots perquè es vagin daurant.

Finalment, quan s'està a mig procés dels calçots, agafem el llobarro ja net i salpebrat. En un principi el llobarro es feia a la planxa, però com que no tenia més espai als fogons, i tenia por que es refredés el peix, vaig optar per marcar els filets per la part de la pell en una paella molt calenta i amb una mica d'oli, i després els vaig posar en una safata al forn uns 15 m.

I ja està tot llest. Es reparteix un filet de llobarro, 6 troços de calçot i un parell de cullerades de tomàquet confitat a cada plat. I el resultat és realment deliciós per la barreja de sabors. 


dissabte, 12 de gener del 2013

Conill guisat amb dàtils

El conill és una carn que m'encanta menjar però que si us haig de ser sincera no n'acostumo a cuinar. El desencadenant de la recepta que us presento va ser l'arribada durant aquest Nadal d'un paquet de dàtils que no sabíem gaire com fer desaparèixer i ja començava a incordiar donant voltes pels armaris...

És difícil trobar receptes amb dàtils (i em negava a fer els clàssics dàtils amb bacon...) però donant voltes per la web vaig trobar una recepta curiosa de conill que va presentar Martin Berasategi al  programa Robin Food de EITB (un interessant descobriment).

Comencem: en primer lloc vaig tallar un conill en trocets petits reservant el fetge i el vaig marinar en un bol amb mig litre de vi negre i amb 100 ml de vinagre de vi de Xerès i 3 grans d'alls sencers pelats. Ho vaig tapar amb paper film i ho vaig deixar a la nevera durant 10 hores.

Un cop va passar tot aquest temps, vaig treure el conill i el vaig eixugar una mica amb paper de cuina, el vaig rossejar en una paella amb una mica d'oli d'oliva i el vaig reservar. A la mateixa paella hi vaig posar un parell de cebes tallades a juliana i els alls sencers que havien estat marinant amb el conill. Hi vaig posar una cullerada de farina, ho vaig remenar bé i hi vaig afegir el líquid de la marinada i el conill. A continuació hi vaig posar una mica d'aigua, a la recepta original s'hi posava brou de pollastre però a mi em va semblar que la marinada ja era prou forta de gust. Quan va começar a bullir ho vaig tapar amb un paper de forn tallat de forma circular i untat amb mantega, de tal manera que la mantega toqués el contingut de la cassola. Així ho vaig deixar a foc lent durant una hora i quart. Passat aquest temps (que podeu aprofitar per veure un capítol i mig de la vostra sèrie preferida ja que no cal vigilar res) vaig destapar la cassola i hi vaig afegir una dotzena de dàtils tallats per la meitat. Ara només faltava fer-hi una picada amb el fetge passat per una paella i una mica de mantega (no era ben bé una picada però vaja) i posar-la a la cassola remenant una mica perquè lligués bé la salsa i tancar el foc.

El resultat és molt bo, la cocció lenta del conill fa que la carn es separi sola dels ossos i queda ben tendra... Crec que és millor si es menja al cap de 24 hores d'haver estat fet, jo vaig guardar la cassola tal cual a la nevera i la vaig tornar a treure per escalfar-la directament, així evitem moure el conill de lloc i que esdevingui una "deconstrucció de conill"...





















Nosaltres ho vam menjar sol però ben bé ho podeu acompanyar de patates al forn, verdures al wok o amb arròs. Sucar aquests tres elements en el suc de la carn de ben segur hagués quedat riquíssim.

diumenge, 6 de gener del 2013

Caldereta de llamàntol

Una vegada més hem aconseguit fer un plat espectacular de procediment senzillíssim i molt pocs ingredients. És un plat reservat per a ocasions especials, adient no només per aquestes dates nadalenques que (afortunadament) ja estan a punt de passar sinó per qualsevol altra celebració que mereixi una despesa una mica extra.

La caldereta autèntica que podríem menjar al port de Fornells de Menorca es fa amb llagosta però jo l'he feta amb llamàntol, molt més econòmic i fàcil de trobar però també molt gustós.

El moment més difícil és la compra i posterior sacrifici de l'animal, això de veure com les potes es segueixen movent malgrat haver estat tallat per la meitat i tenir el cos a rodanxes no és apte per les ànimes més sensibles i compassives... Us haig de confessar que la peixatera ho va passar fatal i alguns clients que esperaven em van mirar malament.

Un cop tenim l'animal desquartitzat a casa tot és molt més senzill.

En primer lloc treiem la part groguenca que està dins del cap de l'animal i la guardem temporalment a la nevera (crec que és el cervell). Posteriorment passem els trossos de llamàntol per la cassola i els reservem (calculem un llamàntol per a 2 persones). En el mateix oli hi fregim dues llesques de pa i també les reservem.

Tallem un parell de cebes molt finament i les posem a enrossir a la paella i mentre es va coent ratllem tres tomàquets i els afegim. Una vegada tinguem el sofregit una mica confitat hi posem un  gotet de vi blanc i ho deixem reduir. Tornem a posar el trossos de cap i les pinces de llamàntol al foc i hi afegim uns 4 gots d'aigua (s'ha de calcular uns 2-3 per persona). Fem una picada amb un gra d'all, unes fulles de julivert, mitja dotzena d'ametlles torrades i el pa que prèviament hem fregit.
Quan ja estigui feta la picada hi afegirem la substància que havíem tret del cap del llamàntol, ho barrejarem tot bé i ho afegirem a la cassola juntament amb les rotllanes de la cua del crustaci. Ho deixarem coure tot tapat a foc lent durant una hora aproximadament.

El resultat és aquest:






















Ho vam menjar com a Menorca: sucant-hi pa i amb un vinet blanc fresquet del Penedès.

Només queda dir que estava ESPECTACULAR, així, en majúscules, negreta i subratllat.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...