Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris internacional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris internacional. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de desembre del 2013

Gambes i cloïsses amb llet de coco i fulles de coriandre

No volia acabar l'any sense publicar el post número 100 del bloc i la recepta que hem fet avui per dinar, tot i ser molt semblant al mar i muntanya thai mereix també tenir un lloc en aquest recull de receptes.
Els currys tailandesos són uns plats molt ràpids de fer i que donen un resultat exòtic i interessant... Avui he optat per incorporar cloïsses, que feien una pinta estupenda, i he pensat que el proper pas és fer uns musclos amb llet de coco i suc de llima que fa temps que tinc al cap...
Per preparar el plat només necessitem gamba llagostinera grossa (n'he posat 5 per cap), un grapat de cloïsses, una ceba, una culleradeta de pasta de curry verd thai, una llauna petita de llet de coco, una fulla de llima keffir i unes fulles de coriandre fresc.
Per començar tallem la ceba a juliana i la posem a coure al wok amb un rajolí d'oli de girasol. Mentre es fa la ceba, treiem el cap i pelem els llagostins, tot seguit fem un petit tall al llom per treure l'intestí. Quan la ceba està enrossida hi incorporem els llagostins i hi afegim la cullerada petita de pasta de curry verd. Ho barregem tot bé i hi aboquem la llet de coco i la fulla de llima. Quan arrenqui el bull s'afegeixen les cloïsses i ho deixem coure uns 10 minuts, fins que les cloïsses quedin obertes. Abans de servir ho decorem amb les fulles de coriandre tallades a trossets que li acabarà de donar el gustet tant característic thai i ho acompanyem tot amb arròs basmati.


















Si fossim rigorosos ho hauríem de servir amb una cervesa thailandesa però un gotet de vi blanc fresquet també li va la mar de bé. Si aquest plat el penseu fer amb convidats, tingueu en compte que el seu gust picant no és apte per a paladars poc experimentats i/o poc avesats a la innovació.

dissabte, 23 de febrer del 2013

Pastís de te matcha amb lemon curd

Aquest pastís el vaig fer per postres fa un parell de diumenges, un dia que vaig fer un menu japonès amb sushi i fideus yakisoba. Vaig partir de la recepta de coca de iogurt, li vaig posar unes cullerades de te matcha (te verd en pols, el trobareu a qualsevol supermercat oriental) i després el vaig obrir i el vaig farcir de crema de llimona anglesa (lemon curd).
Per començar fem el lemon curd, jo el vaig fer seguint la recepta de Carme de Dulces bocados, un blog ple de coses temptadores i amb unes fotos espectaculars. Per fer-lo posem en un cassó el suc de tres llimones i ratlladura de la pell d'una d'elles (o més, al nostre gust). Afegim 150ml. d'aigua, 2 ous, 2 cullerades de Maizena i 2 cullerades de sucre i ho barregem tot bé. Quan haguem desfet els grumolls de la farina, (no sempre és fàcil) ho posem al foc i ho anem remenant fins que es torni una crema espessa. Ho deixem refredar tapat amb paper film tocant tota la superfície per tal que no s'assequi.
Mentre es refreda la crema fem la coca de iogurt barrejant en un bol els següents ingredients:
1 iogurt natural
2 mesures de iogurt de sucre
3 ous
3 mesures de farina
1 mesura d'oli de girasol
1 sobre de llevat
2 cullerades de te verd matcha

Ho enfornem amb el forn encès només a la base (sense ventilador ni gratinador) durant una mitja hora aproximadament, fins que l'escuradents surti ben net.
Hem de deixar-la refredar, això fa que sigui una recepta que es pugui fer en diferents moments del dia.
Quan el pastís ja està fred l'obrim per la meitat i el farcim amb la crema de llimona i finalment el decorem amb una mica de sucre en pols, que a més de millorar l'estètica, l'endolceix una miqueta.




















El contrast del te amb l'acidesa de la llimona li donava un toc boníssim i molt original. La veritat és que va ser ideal com a postres d'un dinar de total inspiració oriental. Sayounara さようなら  

diumenge, 4 de novembre del 2012

Pollastre al curry verd

He inaugurat una nova secció al blog que es diu "la recepta dels convidats".
Quan anem a dinar a casa d'amics o familiars o algú porta algún plat a la feina o a alguna reunió d'amics sovint diem allò de "M'has de passar la recepta!". Berta's Kitchen pot ser també un mitjà per tots aquells amants de la cuina que no tenen blog però volen compartir les seves receptes.

La nostra amiga Diana va estar encantada quan la vaig convidar a compartir la recepta del pollastre al curry verd que ens va fer per sopar fa un parell de setmanes i que estava boníssim. Avui m'ha enviat la recepta per mail i aquí la comparteixo amb tots vosaltres.




Para 6 personas
* 1 lata de leche de coco
* Un chorrito de aceite
* 1 Cebolla picada
* ½ cucharada de pasta de curry verde
* 600 gramos de entremuslos de pollo deshuesados, cortados en cuadrados
* 4 hojas de lima kaffir
* 3cdas de zumo de limón
* Ralladura de la cascara de un limón
* 3 cdas de azúcar morena
* Y hojas de menta picadas al gusto
* 1 patata cortada en cuadraditos (para quitar el exceso de picante)
Ésta manera de preparar “el pollo al curry verde” junta dos recetas, por un lado “Mar i muntanya versió thai: curry verd de pollastre i gambes” preparada el mes de septiembre del 2011 en este blog y por otro una que encontré en el libro “Las mejores recetas de Asia”.
La ocasión para prepararla fue una cena con unos amigos muy queridos y de buen diente J a los que les gusta probar diferentes sabores.
El tiempo que demora en preparar ésta receta es de aproximadamente 50 minutos.
Para empezar, calentamos el chorrito de aceite en el wok, le añadimos la cebolla picada y la pasta de curry verde. Dejamos que se sofría por un par de minutos, hasta que desprendan un aroma intenso. Incorporamos el pollo troceado y, con una cuchara de madera, lo vamos salteando hasta que veamos que esté casi hecho.
Luego le agregamos la leche de coco, las hojas de lima kaffir y lo dejamos hervir por unos minutos hasta que el pollo esté completamente hecho. Es aquí donde al probarlo me di cuenta que picaba más de lo esperado, buscando por internet la manera como solventar éste problema encontré la recomendación de colocar una patata grande cortada en cuadrados para absorber el exceso de sal y picante. El consejo funcionó y se rebajó un poco el picante.
Luego de éste pequeño percance y habiendo dejado que tanto el pollo como la patata se cuezan, agregamos el zumo de lima, la ralladura del limón, el azúcar moreno y parte de las hojas de menta. Lo removimos por un minuto y apagamos el fuego.
Al momento de servirlo le colocamos el resto de las hojas de menta como decoración y utilizamos, como guarnición, arroz basmati aromatizado con unas gotitas de zumo de limón.





























Gracias Berta por invitarme a compartir ésta receta.


dimarts, 2 d’octubre del 2012

Pollastre al curry amb verduretes i premi!

Seguint amb la temporada tupper que acaba de començar presento un pollastre al curry molt fàcil i rapidet de fer. Quan haig de fer pollastre pel tupper de l'endemà i me l'imagino fet a la planxa i després reescalfat al microones se'm regira l'estómac i busco per la nevera alguna cosa per acompanyar-lo i fer-lo comestible. Un dels recursos més utilitzats és posar-hi unes quantes verduretes i alguna espècie que li doni una mica de gustet i acompanyar-lo amb arròs blanc i això és el que vaig fer la setmana passada. En primer lloc es talla el pollastre a tiretes i es passa per la paella amb el foc una mica fort, de manera que quedi dauradet, tirant-hi força curry de manera que quedi una mica groc. Un cop està fet es retira del foc i es reserva. Al mateix oli es posa la verdura tallada a quadrets: ceba, pebrot verd, pastanaga i carbassó (no cal dir que es poden posar les verdures que més ens agradin) i quan ja estiguin una mica fetes s'hi afegeix una llauna de tomàquet sencer tallat a trossets. Es remena bé i s'hi posa també un polsim de curry i una mica de chili powder o pebre vermell picant (al gust). Quan ja està bastant fet hi tornem a posar el pollastre, ho remenem una mica i ja està fet. Acompanyat d'arròs blanc o cuscus és ideal pel tupper!




















I ara us explico de què va això del premi...
Resulta que la Cinta de Trossets de cuina m'ha otorgat el premi Liebster Award que serveix per donar a conèixer blocs amb menys de 100 seguidors. La veritat és que m'ha fet molta il·lusió que algú pensés en mi per un premi. Gràcies Cinta!


Les regles del premi són:

- explicar 11 coses sobre tu.

- respondre les 11 preguntes sobre tu.
- triar 11 blocs i nomenar-los al post.
- seguir a la persona que t'ha nomenat.
- visitar tres dels blocs nomenats.


Doncs comencem!

Les 11 coses sobre mi

- M'encanta nedar, quan estic en remull m'oblido de tot
- Sempre he treballat en l'àmbit de l'art contemporani
- M'agrada viatjar
- Visc a Barcelona i m'agrada molt però de tant en tant necessito sortir i airejar-me
- Quan visito una ciutat entro a tots els mercats que trobo
- Tinc més temptacions consumistes a una botiga d'estris de cuina que a una botiga de roba
- No m'agrada anar a buscar bolets. Si ja és un pal buscar alguna cosa que has perdut, imagina anar a buscar bolets, que no els has perdut i ni tan sols saps si hi seran!
- Intento organitzar-me bé per tenir temps per tot però de vegades és difícil
- Diuen que sóc tossuda però difícilment ho reconeixeré
- Sóc incapaç d'anar de viatge i no comprar alguna cosa que em cridi l'atenció a un supermercat qualsevol (una sopa de sobre, una melmelada, una caixa de tè, unes olives...). No busco productes gourmet específicament...
- Poques vegades segueixo al peu de la lletra una recepta de cuina, sempre hi faig alguna aportació personal ja sigui per millorar-la segons el meu criteri o per innovar... La feina és meva després quan la vull tornar a fer!

Les 11 preguntes:

- Com et definiries? 
  Ja he explicat 11 coses sobre mí... En resum: sóc impacient i molt exigent amb mi i amb els altres.

- Quin és el teu plat preferit?
  La meva fideuà. Ho sento però com la meva no n'he provat cap...

- Prefereixes cuinar o que et cuinin?
 Seria molt còmode que em cuinessin però tendeixo a supervisar massa qualsevol cosa que passi a la (meva) cuina i al final prefereixo cuinar jo.

- Quines són les teves postres preferides?
No sóc gaire de dolç ni acostumo a reservar-me per les postres. Quan vaig a menjar fora de casa sempre demano un sorbet de fruita.

-Si t'haguessis de quedar amb un ingredient, quin seria?
El tomàquet, sens dubte 

- Quin és el millor viatge que has fet?
Islàndia, un lloc estrany, curiós i molt interessant

- Quin és el millor restaurant en el que has menjat?
Normalment quan vaig a menjar fora busco algun lloc on facin coses que jo no sé fer o que no faig gairebé mai... Per això acostumo anar a restaurants de cuina internacional

- T'agrada més la carn o el peix? 
Potser la carn, m'agrada menjar tot tipus de carn però no m'agrada tot el peix.

- Quin és el teu formatge preferit?
El formatge Comté, com més curat millor 

- Xocolata negra o amb llet?
Amb llet, que es desfaci a la boca

- Quin és el pitjor plat que has provat mai? 
N'he provat que no m'han agradat però els pitjors són aquells que no estan ben cuinats i que s'han pagat cars al restaurant... Per desgràcia m'ha pasat vàries vegades...

I ara els 11 blogs a qui dono el premi:

http://cuinautil.blogspot.com.es/
http://chocolateaceiteysal.blogspot.com.es/
http://cocere.blogspot.com.es/
http://elplatdeldia.blogspot.com.es/
http://elsmeusplats.blogspot.com.es/
http://salioli.blogspot.com.es/
http://allijulivert.blogspot.com.es/
http://persucar-hipa.blogspot.com.es/
http://alfristoncottage.blogspot.com.es/
http://graelladesucre.blogspot.com.es
http://pelplaerdecuinar.blogspot.com.es/


dilluns, 18 de juny del 2012

Lomo saltado

L'altre dia estava recollint els llibres de cuina internacional que havia regalat el diari El País i que la petita havia escampat pel terra del menjador i em vaig aturar en el llibret dedicat al Perú buscant si portava la recepta de lomo saltado que fa un temps ens va fer la nostra amiga Diana. Efectivament hi havia aquesta recepta però vaig pensar que era més lògic demanar-li directament a la Diana, gran coneixedora de la gastronomia del seu país, que seguir un llibret anònim sense gaire garantia d'autenticitat.
Així ho vaig fer i la Diana em va enviar la recepta que vaig seguir al 85% per manca d'ingredients (i de temps d'anar-los a comprar...)
És una recepta molt fàcil i ràpida ideal per dinar diumenge (recomano fer-ne més del compte i així poder-lo portar al tupper un altre dia de la setmana)
Per començar posem la carn de vedella (tipus bistec) tallada a tiretes amb una dent d'all picada i una mica d'ají (jo no en tenia...) una estoneta i després la passem ràpidament per la paella amb oli molt calent i la retirem. Al mateix oli posem un parell de cebes tallades a juliana i una altra dent d'all (i una altra mica d'ají) i ho deixem fins que estigui una mica cuita. Després hi tornem a posar la carn, la pasta de cilantro (que tampoc vaig posar...) i una mica de vi blanc i deixem que s'evapori l'alcohol. Finalment es posen 3 tomàquets pelats tallats en trossos grans, un parell de cullerades de vinagre de vi negre i tres cullerades de salsa de soja i una mica de julivert picat i deixem que s'acabi de fer.
En principi s'acompanya de patates fregides i arròs blanc però per evitar greixos ho vaig acompanyar de patates a rodanxes fetes al forn enlloc de fregides i sense arròs...



















Fa bona pinta, no? El proper dia intentaré aconseguir l'ají per fer-ho més autèntic!
Gracias Diana!



dijous, 19 d’abril del 2012

Pollastre marinat estil marroquí amb cuscús

La foto em va sortir fatal però malgrat això crec que val la pena posar aquesta recepta al blog ja que va ser una improvisació que vaig fer en una d'aquestes intenses setmanes que hem viscut ultimament i que va donar molt bon resultat, sobretot tenint en compte el poc temps que hi vaig dedicar. L'origen de la recepta es troba a un molt bon llibre que va arribar a casa per Nadal, La comida de la familia de Ferran Adrià. Tot i que hi ha algunes receptes massa evidents (meló amb pernil, amanida de tomàquet amb mozzarella) és un llibre que té receptes molt fàcils i ràpides de fer que dónen molt bon resultat (ja n'he fet algunes, les aniré posant). Aquesta recepta parteix de la de guatlles amb cuscús a la marroquí però hi he fet algunes variacions i per això he canviat el nom del plat.
En primer lloc vaig posar unes cuixes de pollastre dins d'una bossa de plàstic (de congelació) amb el suc d'una llimona, un rajolí d'oli d'oliva, sal, pebre, unes fulles de menta tallades a juliana i una cullerada de ras el hanout. Vaig deixar-ho a la nevera durant una hora i a continuació ho vaig posar en una plata de forn, sobre una base de ceba tallada a juliana i ho vaig posar al forn durant uns 25 minuts, fins que el pollastre va estar cuit. Mentre el pollastre era al forn vaig posar oli a una paella i hi vaig fregir un grapadet de panses i pinyons. Quan estaven una mica daurades hi vaig posar una tassa de cuscús i una tassa d'aigua (és important que sigui la mateixa proporció) i vaig deixar que s'evaporés l'aigua. I ja va estar llest! Fàcil, oi?



















Com ja he dit, la fotografia és bastant desastrosa, el proper dia que ho torni a fer (segur que ho repeteixo!) la canviaré. No cal dir que és ideal pel tupper!

diumenge, 25 de setembre del 2011

Mar i muntanya versió thai: curry verd de pollastre i gambes

He arribat per pèls a la iniciativa d'aquest mes de Memòries d'una cuinera que proposa com a tema el mar i muntanya. Després de donar-hi unes quantes voltes he optat per sortir de la cuina més tradicional i fer alguna cosa més exòtica i he decidit afegir pollastre al curry verd de gambes que ja he fet alguna vegada (amb gran èxit, per què no dir-ho...).
És un plat molt fàcil i ràpid de preparar (en mitja horeta ja està llest!), l'única dificultat que podeu tenir és que cal disposar d'alguns productes una mica exòtics que podeu trobar als supermercats orientals: pasta de curry verd, llet de coco i  fulles de llima keffir. La pasta de curry verd que jo faig servir és aquesta:














Es tracta d'un preparat que porta: chile verd, herba llimonera (lemongrass), all, galangal (una mena d'arrel tipus gingebre), llima keffir, comí, llavors de coriandre en pols i cúrcuma. Al supermercat on el vaig comprar venien també els diferents ingredients per separat en una bosseta per tal que fessis la pasteta a casa barrejant-los tots però a mi em va semblar molt més pràctic comprar-ho ja fet (a més dura moltíssim a la nevera).
Per començar he posat un raig d'oli de girasol al wok i quan ha estat calent hi he posat una ceba i un pebrot verd petits tallats a juliana. Mentre s'anaven coent he preparat les gambes: els hi he tret el cap, les he pelat i hi he tret l'intestí (no cal dir que tots els caps han estat congelats esperant a que vingui la fresqueta i em decideixi a fer la primera sopa de peix de la temporada), i he tallat un pit de pollastre a tires. Un cop la ceba i el pebrot estaven una mica cuits hi he posat el pollastre i les gambes, hi he afegit una culleradeta petita de pasta de curry i ho he remenat molt bé, de manera que la pasta impregnés tots els ingredients.

 














Sobre la pasta de curry us haig d'advertir que pica molt, si és la primera vegada que ho feu poseu-hi només una culleradeta de cafè. A continuació hi he posat una llauneta petita de llet de coco (150ml.) i un parell de fulles de llima keffir (al congelador es conserven la mar de bé), ho he deixat bullir a foc baix durant uns 10-15 minuts hi he posat unes fulles fresques de coriandre picades per sobre i ja hem tingut el plat preparat, que he servit amb una mica d'arròs basmati.
















Aquest plat es pot portar al tupper (sempre posant l'arròs a un recipient separat per no quedar-vos sense salseta) però una vegada més jo optaria per menjar-lo a casa acompanyat d'una cervesa oriental ben fresqueta o, si no en trobeu, una cervesa suau tipus Inèdit.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...