Carbassons en vinagre i herbes aromàtiques (zucchine in capece)

Després d'uns quants mesos de pausa acaba de tornar l'esdeveniment Hecho en mi cocina, que ens proposa en aquesta ocasió que fem una recepta utilitzant un ingredient tan sa i versàtil com el carbassó.
La veritat és que m'he despertat una mica tard i he hagut d'improvisar una mica... Vaja, que al final entre unes coses i altres ha arribat el dia 25 i jo amb els carbassons per fer i la nevera mig buida... L'única opció de poder arribar a temps per participar al repte era trobar alguna coseta fàcil de fer, ràpida i amb (molt) pocs ingredients... La solució l'he trobat a un llibre de cuina italiana que vaig comprar fa uns anys a Verona i que es diu Italia in cucina : Zucchine in capece.
En primer lloc posem en un cassó uns tres dits de vinagre de vi blanc amb una fulla de llorer, un parell de fulles de menta fresca i un grapat d'orenga i ho fem bullir durant uns 10 minuts, fins que el vinagre hagi reduït un terç del seu volum. Entretant, tallem els carbassons a làmines longitudinals d'uns 3 mm de gruix, els passem per la paella i els deixem escórrer en un paper absorbent. Ara només quedarà posar els carbassons en un recipient de fang o vidre amb una dent d'all tallada a làmines, un bitxo i una mica de sal i abocar-hi el vinagre per sobre. Després ho deixem a la nevera i al cap d'unes hores ja es podrà menjar...

Ho hem menjat amb una llesqueta de pa amb tomàquet però crec que deu ser ideal per acompanyar qualsevol tipus de carn a la planxa o pollastre al forn. Se li poden trobar moltes aplicacions, de fet, n'he tallat uns quants a trossets i els he posat a l'amanida de pasta del tupper de demà...

Truita d'alls tendres, xampinyons i pernil salat

Aquestes últimes setmanes han estat una mica intenses i per això no havia donat gaires voltes a la proposta de  Memòries d'una cuinera del mes de gener. Quan aquesta tarda he anat a comprar fruites i verdures per la setmana i he vist uns manats d'alls tendres al costat d'una caixa de xampinyons he pensat que era una combinació ideal per fer una truita i he recordat que justament era la truita la proposta del gener de Memòries d'una cuinera. Amb aquests dos ingredients i uns daus de pernil salat que corrien per la nevera he preparat una truita que m'ha permès arribar in extremis a participar aquest mes.
Per fer la truita simplement he rentat i tallat els alls tendres i els xampinyons i els he posat a una paella. Quan ja estaven cuits he destapat la paella perque s'evaporés l'aigua dels xampinyons, hi he afegit els daus de pernil i unes quantes fulles de julivert picades. Després he batut els ous i el mestre de truites de casa ha fet la resta. Ha quedat molt bona, llàstima que la foto no li faci gaire justícia...

Tinc entès que en algunes cases la truita és el sopar de dilluns, nosaltres en mengem un dia a la setmana, normalment el típic dia que no tenim res pensat. Sempre vé de gust, amb una cervesa ben fresqueta i una bona llesca de pa amb tomàquet...

Crema de carxofes amb cruixent d'ibèric

Aquesta setmana ha estat una mica diferent ja que he tornat a la feina després de 9 mesos ocupada en tasques relacionades amb l'apassionant món del bolquer, la papilla, el biberó...
La reconnexió ha estat més positiva del que em pensava però un dels efectes colaterals d'aquesta rentrée, fins que no m'acostumi al nou ritme i als nous horaris, ha estat l'abandonament total del blog durant la setmana (és que ni he obert l'ordinador!). Això no m'ha impedit fer una recepta amb carxofes (a contrarellotge!) i arribar a temps per participar a La recepta del 15 del mes de gener.
Es tracta d'una crema de carxofes que vaig trobar a una col·lecció dirigida per Santi Santamaria que va sortir fa uns anys amb La Vanguardia.
En primer lloc es treuen les fulles de fora i es treu la "pelusilla"de les carxofes, es tallen a quarts i es posen a un bol amb aigua freda i un rajolí de suc de llimona. Es posa una cassola al foc amb aigua, una cullerada de farina i 4 cullerades d'oli d'oliva i quan bull s'hi posen les carxofes. Quan estan cuites es colen reservant l'aigua de cocció i es trituren amb una mica d'aigua. Després s'han de passar per un colador xinès (aquesta és la part més pesada) i ajustar l'espessor desitjada afegint més o menys aigua de cocció. Abans de servir posem una mica de pernil ibèric al forn amb el gratinador a tope per fer el cruixent d'ibèric que posarem per sobre i ja ho tindrem llest.

Això del cruixent d'ibèric és una aportació bertaskitchen que vaig fer servir per primer cop amb una crema de carbassa però pel que m'han dit el pernil ibèric queda millor amb les carxofes. I dic el que m'han dit perque jo tinc un petit virus estomacal i no l'he pogut provar!)

Arròs amb verdures a la provençal

Aquesta recepta és la meva contribució a la iniciativa de Blogs contra la fam creada coincidint amb el gran recapte d'aliments que tindrà lloc els propers 25 i 26 de novembre. Es tractava de publicar una recepta amb algún dels productes que es recolliran al recapte d'aliments: pasta, arròs, llaunes de conserva, llegums...
Jo he decidit fer una recepta molt fàcil i ràpida però també sana i nutritiva que feta amb productes de baix cost: arròs amb verdures a la provençal. Es tracta d'un simple arròs amb verdures cuinat a l'estil paella amb un toc d'herbes provençals i orenga.
Per fer-lo he fet servir: arròs, pebrot vermell i verd, ceba, carbassó, pastanaga, espàrrecs verds, una llauna de tomàquet sencer, un litre d'aigua, herbes de provença, orenga, pebre i all. Les quantitats van una mica en funció de les racions volgueu fer, jo he posat una mica de cada cosa.
En primer lloc he posat un rajolí d'oli a la paella i hi he posat la ceba i l'all picat. Quan ja estava una mica cuita he afegit la resta de verdures (tot tallat a quadrets petits) i ho he remenat una mica. Després he posat el tomàquet una mica tallat i hi he afegit les herbes i el pebre i ho he seguit remenant una mica perque s'anés coent. Quan ja ha estat una mica cuit -no cal fer-ho del tot ja que després ho farem bullir tot amb l'arròs- hi he afegit l'arròs (he fet servir arròs llarg vaporitzat) i l'aigua bullint i ho he deixat coure 20 minuts, fins que l'aigua s'ha evaporat

No cal dir que aquest plat es pot fer amb la verdura que més us agradi i també amb qualsevol tipus d'arròs (només cal tenir en compte el temps de cocció).

Sopa minestrone amb galets de nadal

He triat aquesta una sopa per participar a l'edició d'aquest mes de Memòries d'una cuinera. Una vegada més m'he inspirat en una recepta de Chow que em va arribar en una de les recipe of the day que rebo cada dia però hi he fet unes quantes variacions (hi he posat només les verdures que m'agraden i no hi he posat llegum).
Per fer-la necessitarem: una branqueta d'api, un carbassó, una pastanaga, una ceba, un gra d'all, una patata petita i una llauna de tomàquet trossejat. No cal dir que hi podeu posar les verdures que més us agradin o que tingueu per la nevera, crec que la fórmula funciona amb gairebé tot. En primer lloc sofregim totes les verdures tallades a quadradets petits excepte la patata i la llauna de tomàquet. Quan ja estiguin una mica fetes hi aboquem el tomàquet, ho remenem una mica i deixem que es cogui tot durant uns 10 minuts més. A continuació hi posem sal, pebre negre i pebre vermell (jo hi poso una també una mica de pebre vermell picant però això va a gustos...) i un litre d'aigua i deixem que bulli durant uns 30 minuts, fins que les verdures estiguin una mica tendres. Aleshores hi posem la patata també tallada a dauets i fem que segueixi bullint durant uns 15 minuts més i finalment hi posem la pasta. Jo avui hi he posat uns quants galets però s'hi pot posar qualsevol tipus de pasta, només hem de controlar el temps de cocció que necessita. Un cop haguem servit la sopa hi posarem uns encenalls de parmesà per sobre i ja ho tindrem llest per menjar.



Si sou amants del llegum hi podeu posar unes mongetes blanques que faran el plat més complert... Jo personalment prefereixo deixar-la així, com a sopa de verdures lleugereta de primer plat.

Una forma diferent de menjar verdura: bròquil Rajastani

Hi ha dues verdures que no puc veure ni en pintura i que em fan un fàstic horrorós: el bròquil i la coliflor. Quan fa alguns anys vaig fer un curs de cuina de la India, el dia que tocava cuinar coliflor vaig estar a punt de no assistir a classe però finalment hi vaig anar i vaig aprendre aquest plat, gràcies al qual aquestes verdures entren a casa de tant en tant. Aquest plat és molt senzill però és necessari que tinguem algunes espècies fàcils de trobar: cúrcuma, comí en pols, coriandre en pols, garam masala (opcional) i chile en pols (chili powder). A part del bròquil també necessitem 1 patata i 4 tomàquets.

En primer lloc cal bullir el bròquil (o la coliflor) durant 10 minuts i després tallar-lo a trossets petits. També tallem una patata a trossos bastant petits. En una paella antiadherent hi escalfem un rajolí d'oli de girasol i hi posem uns quants grans de comí. A continuació hi afegim el bròquil i les patates i hi posem totes les espècies excepte el garam masala: 1 cullerada de cúrcuma, 1 cullerada de comí en pols, 1 de coriandre en pols i una punteta de chile en pols (és el que determina el grau de picantor del plat). Ho remenem fins que tot estigui impregnat per les espècies i ho deixem coure uns minuts. Després hi afegim els tomàquets pelats i tallats a trossets (es poden fer servir frescos o de llauna) i ho deixem coure fins que la patata estigui feta. En aquest moment s'hi pot afegir una cullerada de garam masala, que en cap cas és imprescindible.

















A l'hora de servir s'hi poden posar unes quantes fulles de coriandre fresc picades (jo no en tenia...). És una bona manera de menjar verdura "disfressada" amb espècies, molt més atractiva i gustosa que bullida simplement.
Es pot portar al tupper però si no dineu a un lloc ben ventilat, l'olor pot resultar un problema...

Menú japonès: pollastre fregit amb pebrot verd i albergínia

Fa uns quants anys vaig fer un curs de cuina japonesa a un centre cívic de Barcelona amb la Miho Miyata (crec que gairebé tothom que ha fet un curs de cuina nipona a Barcelona l'ha fet amb la Miho...) i entre els plats que ens vam aprendre un dels que faig més sovint és aquest.
Com va passar l'altre dia en preparar un plat de cuina thai, per fer aquest plat és necessari disposar d'uns quants ingredients exòtics: salsa de soja (ja no és tan exòtic, però vaja), mirin i sake.
Per començar tallem 2 pits de pollastre desossats a trossos d'uns 4 cm aprox. i els posem a un bol on hi haurem barrejat els següents ingredients: 3 cullerades de salsa de soja, 1 cullerada de mirin, 2 cullerades de sake i 2 dents d'all triturats. Ho deixem marinar uns 30-40 minuts i mentrestant preparem les verdures.
Escalfem una mica d'oli de girasol a una cassola i hi posem 2 albergínies i 3 pebrots verds tallats a trossos bastant grossos. Quan ja estan una mica enrossits hi posem 5 cullerades de salsa de soja, 2 cullerades de sucre i un got d'aigua. Ho tapem i ho deixem coure uns 15-20 minuts, fins que estiguin toves.
Ara escorrem el pollastre de la marinada, el passem per una mica de maizena, el fregim en oli de girasol ben calent i ja estarà llest.

Ho servim amb una mica d'arros blanc bullit a la manera japonesa, és a dir, rentem una mica l'arròs (tipus rodó de tota la vida) i posem la mateixa quantitat d'aigua i d'arròs a una cassola i ho fem bullir fins que s'evapori l'aigua.
És una manera diferent de fer la verdura i el pollastre, molt fàcil de fer. Es pot portar al tupper però jo posaria l'arròs a part, si no us quedareu sense el suquet de les verdures...

Crema de carbassa i pastanaga a l'anís estrellat

Aquest dissabte vaig sopar amb uns bons amics que em van comentar que havien mirat el meu bloc buscant la recepta de la crema de carbassa, van veure que encara no hi era i  no van fer servir la carbassa i la van tornar a guardar a la nevera. Els vaig dir que jo també tenia mitja carbassa a la nevera i els vaig prometre que a principis d'aquesta setmana tindrien la recepta publicada...i aquí la teniu!
He fet una variant una mica oriental de la recepta que normalment faig i, un cop ho he provat, el resultat ha estat prou encertat tot i que us haig de dir que si no trobeu l'ingredient (anís estrellat) també hi queda bé sense.
Es tracta simplement d'agafar una cassola, escalfar-hi una mica d'oli d'oliva i tot seguit posar-hi una ceba gran, 2 pastanagues, mitja carbassa (un mig quilo) i ho tallem tot a trossos grossos i hi afegim un anís estrellat, sal i pebre. Quan ja estigui tot una mica enrossit (uns 5 minuts) hi posem mig litre d'aigua aproximadament, posem el foc més alt i deixem que bulli durant una mitja hora, fins que la carbassa  estigui tova. Aleshores hi treiem l'anís estrellat i ho triturem amb el túrmix juntament amb un rajolí de llet i ja estarà llest per servir.

És molt fàcil de fer, queda molt bona i l'anís estrellat li dóna un toc diferent però ja us dic que no és imprescindible. Es pot posar també un rajolí de crema de llet enlloc de llet (en el meu cas desnatada...) però ja sabeu, així és més saludable...

Un clàssic: lassanya d'espinacs a la catalana

Avui ha estat el típic dia festiu que no havia tret res del congelador i no havia pensat què menjar...
En dies així una de les opcions és arreplegar un parell de paquets d'espinacs del congelador i preparar la típica lassanya d'espinacs amb alguna de les possibles variacions: amb gambes, amb roquefort o a la catalana (amb panses i pinyons).
És un plat fàcil i resultón, apte per fer quan venen convidats, l'únic punt negatiu és la quantitat de coses que cal embrutar per preparar-lo...
En primer lloc posem els espinacs a bullir uns 20 minuts, fins que ja no hi hagi grumolls congelats (si els espinacs són frescos molt millor, però estem parlant d'un plat improvisat en un dia festiu...).

Un cop estiguin fets els colem i els escorrem molt bé perque no quedin aigualits. A la mateixa cassola de bullir els espinacs hi posem un raig d'oli i hi passem una mica un grapat de panses i pinyons, fins que els pinyons estiguin dauradets i les panses una mica inflades. A continuació hi incorporem els espinacs escorreguts, ho barregem tot bé i ho reservem.

Bullim les plaques de lassanya uns 10 minuts i les escorrem bé i ja podrem muntar la lassanya començant per posar un raig d'oli en una plata de forn i cobrint la base amb un parell de plaques de pasta. Després posem una capa d'espinacs, una altra capa de pasta, una altra d'espinacs i ho cobrim amb pasta per acabar. Després jo hi he posat una capa generosa de salsa de tomàquet casolana* i una mica de formatge parmesà ratllat. També s'hi podria fer una salsa beixamel però la salsa de tomàquet fa que el plat sigui molt més lleuger.

Ho posem al forn a gratinar uns 10 minutets, fins que veiem que agafa el color desitjat. Aquí teniu el resultat:

 *Per fer la salsa de tomàquet: posem una ceba tallada a trossos grans en una cassola amb un raig d'oli. Quan estigui una mica transparent hi aboquem una llauna de tomàquet triturat , hi posem una pica de sal i sucre, i ho deixem fer xup-xup uns 15-20 minuts. Després ho triturem amb el túrmix i ja tenim la salsa preparada. Jo normalment en faig en quantitat per tal de poder-ne congelar algun tupper.