divendres, 27 de gener del 2012

Truita d'alls tendres, xampinyons i pernil salat


Aquestes últimes setmanes han estat una mica intenses i per això no havia donat gaires voltes a la proposta de  Memòries d'una cuinera del mes de gener. Quan aquesta tarda he anat a comprar fruites i verdures per la setmana i he vist uns manats d'alls tendres al costat d'una caixa de xampinyons he pensat que era una combinació ideal per fer una truita i he recordat que justament era la truita la proposta del gener de Memòries d'una cuinera. Amb aquests dos ingredients i uns daus de pernil salat que corrien per la nevera he preparat una truita que m'ha permès arribar in extremis a participar aquest mes.
Per fer la truita simplement he rentat i tallat els alls tendres i els xampinyons i els he posat a una paella. Quan ja estaven cuits he destapat la paella perque s'evaporés l'aigua dels xampinyons, hi he afegit els daus de pernil i unes quantes fulles de julivert picades. Després he batut els ous i el mestre de truites de casa ha fet la resta. Ha quedat molt bona, llàstima que la foto no li faci gaire justícia...



















Tinc entès que en algunes cases la truita és el sopar de dilluns, nosaltres en mengem un dia a la setmana, normalment el típic dia que no tenim res pensat. Sempre vé de gust, amb una cervesa ben fresqueta i una bona llesca de pa amb tomàquet...


dissabte, 21 de gener del 2012

Fricandó amb moixernons

Després d'una setmana més que complicada en què hem rebut l'atac de virus diversos i hem hagut de fer malabarismes per quadrar horaris, tinc un moment per seure i complir amb el meu compromís de publicar un mínim d'una recepta per setmana...
Aquesta setmana la meva dieta ha consistit en arròs bullit, iogurs i pomes, afortunadament puc recórrer al meu arxiu de receptes pendents de publicació per explicar-vos un clàssic de tota la vida, el fricandó amb moixernons. Quan faig algun plat de cuina catalana tradicional normalment utilitzo el llibre de l'àvia Remei, valor segur. 
Per fer el fricandó vaig comprar tres quarts de quilo (per 7 persones) de carn de tapa plana de vedella tallada primeta i unes quantes hores abans de preparar-la la vaig salpebrar i la vaig deixar macerar en oli a la nevera. Després vaig passar els talls de carn per farina, els vaig fregir en oli d'oliva i els vaig reservar. Al mateix oli hi vaig posar un parell de cebes tallades a trossos petits i quan ja van estar una mica cuites hi vaig afegir un parell de tomàquets ratllats. Mentre s'anava coent la ceba i el tomàquet vaig posar els moixernons secs en un bol amb aigua tèbia perque es rehidratessin (aquest pas l'àvia Remei no el fa però a mi em sembla interessant per després afegir aquesta aigua a la carn i que tingui més gust a bolets). 
Quan el sogregit ja va estar fet vaig tornar-hi a posar la carn, ho vaig cobrir amb aigua i ho vaig deixar fent xup-xup una bona estona. A continuació vaig posar-hi els bolets rehidratats i l'aigua del bol i vaig deixar-ho coure una estona més. Finalment vaig posar-hi la picada d'ametlles torrades, julivert i una galeta maria, ho vaig remenar i vaig tancar el foc.




No sé si la foto li fa gaire justícia però la veritat és que va quedar molt bo i amb molta salseta per anar sucant-hi pa...

divendres, 13 de gener del 2012

Crema de carxofes amb cruixent d'ibèric

Aquesta setmana ha estat una mica diferent ja que he tornat a la feina després de 9 mesos ocupada en tasques relacionades amb l'apassionant món del bolquer, la papilla, el biberó...
La reconnexió ha estat més positiva del que em pensava però un dels efectes colaterals d'aquesta rentrée, fins que no m'acostumi al nou ritme i als nous horaris, ha estat l'abandonament total del blog durant la setmana (és que ni he obert l'ordinador!). Això no m'ha impedit fer una recepta amb carxofes (a contrarellotge!) i arribar a temps per participar a La recepta del 15 del mes de gener.
Es tracta d'una crema de carxofes que vaig trobar a una col·lecció dirigida per Santi Santamaria que va sortir fa uns anys amb La Vanguardia.
En primer lloc es treuen les fulles de fora i es treu la "pelusilla"de les carxofes, es tallen a quarts i es posen a un bol amb aigua freda i un rajolí de suc de llimona. Es posa una cassola al foc amb aigua, una cullerada de farina i 4 cullerades d'oli d'oliva i quan bull s'hi posen les carxofes. Quan estan cuites es colen reservant l'aigua de cocció i es trituren amb una mica d'aigua. Després s'han de passar per un colador xinès (aquesta és la part més pesada) i ajustar l'espessor desitjada afegint més o menys aigua de cocció. Abans de servir posem una mica de pernil ibèric al forn amb el gratinador a tope per fer el cruixent d'ibèric que posarem per sobre i ja ho tindrem llest.


















Això del cruixent d'ibèric és una aportació bertaskitchen que vaig fer servir per primer cop amb una crema de carbassa però pel que m'han dit el pernil ibèric queda millor amb les carxofes. I dic el que m'han dit perque jo tinc un petit virus estomacal i no l'he pogut provar!)

dimecres, 4 de gener del 2012

Pastís de poma alsacià

Una recepta dolça per començar l'any!
L'altre dia vaig preparar un pastís de poma tret de El gran libro de la repostería (amb algunes variacions per simplificar) i la veritat és que va quedar molt bé i no va resultar gens difícil.

Per tal d'anar més ràpid i tenir menys feina vaig comprar una massa de pasta de full ja preparada, fet que suposo que li resta alguns punts al resultat però compensa tenint en compte el temps estalviat. En primer lloc es posa la massa de pasta de full sobre un motllo rodó i s'engega el forn a 180º. Es pelen 3 pomes, es tallen per la meitat, se'ls treu el centre, s'hi fan uns talls molt prims longitudinalment i s'hi posa suc de llimona per sobre per tal que no es posin negres. Es posen les pomes sobre la massa i s'enforna uns 10 minuts. Mentre es va coent es baten 3 ous i s'hi afegerixen 100 grams de sucre, es barreja bé i es posen 125ml de nata líquida i l'interior de mitja baina de vainilla. Es treu el motllo del forn, es posa aquesta barreja per sobre, es torna a posar al forn durant 20-30 minuts més i ja està llest.





És un pastís molt vistós que no costa gaire de fer, èxit assegurat!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...