Moll de roca al forn al vi blanc

El peix de roca és molt bo i gustós, l´únic inconvenient que té és la gran quantitat d'espina que el limita al públic adult poc mandrós per aquestes coses. El Roger, com l'hem anomenat sempre, o moll de roca és un dels meus preferits: un peix carnós i molt gustós. Sempre l'havia fet a la planxa, així, directament, sense farina ni res però en aquest estat de repòs relatiu en què em trobo vaig tenir una mica més de temps per pensar i vaig idear una nova forma de preparar-lo (que es podria adaptar a altres tipus de peix) molt senzilla i ràpida. Per cuinar entre vuit i deu rogers de tamany mig només necessitem, a més del peix, unes 10 ametlles torrades, un gra d'all, unes fulles de julivert i mig gotet de vi blanc

En primer lloc cal posar els rogers sense cap ni tripa a una plata de forn i hi posem per sobre la picada d'ametlles, all i julivert diluïda amb el vi blanc i un rajolí d'oli d'oliva. Enfornem durant 15 minuts i ja ho tenim llest:

No crec que aguanti el pas pel tupper i microones i, de fet, seria una pena convertir aquests peixets rosats en una textura de consistència dubtosa reescalfada... Crec que és un sopar ideal per l'estiu, amb un gotet de vi blanc fresquet...mmmh...com es troba a faltar...

Gambes i cloïsses amb llet de coco i fulles de coriandre

No volia acabar l'any sense publicar el post número 100 del bloc i la recepta que hem fet avui per dinar, tot i ser molt semblant al mar i muntanya thai mereix també tenir un lloc en aquest recull de receptes.
Els currys tailandesos són uns plats molt ràpids de fer i que donen un resultat exòtic i interessant... Avui he optat per incorporar cloïsses, que feien una pinta estupenda, i he pensat que el proper pas és fer uns musclos amb llet de coco i suc de llima que fa temps que tinc al cap...
Per preparar el plat només necessitem gamba llagostinera grossa (n'he posat 5 per cap), un grapat de cloïsses, una ceba, una culleradeta de pasta de curry verd thai, una llauna petita de llet de coco, una fulla de llima keffir i unes fulles de coriandre fresc.
Per començar tallem la ceba a juliana i la posem a coure al wok amb un rajolí d'oli de girasol. Mentre es fa la ceba, treiem el cap i pelem els llagostins, tot seguit fem un petit tall al llom per treure l'intestí. Quan la ceba està enrossida hi incorporem els llagostins i hi afegim la cullerada petita de pasta de curry verd. Ho barregem tot bé i hi aboquem la llet de coco i la fulla de llima. Quan arrenqui el bull s'afegeixen les cloïsses i ho deixem coure uns 10 minuts, fins que les cloïsses quedin obertes. Abans de servir ho decorem amb les fulles de coriandre tallades a trossets que li acabarà de donar el gustet tant característic thai i ho acompanyem tot amb arròs basmati.

Si fossim rigorosos ho hauríem de servir amb una cervesa thailandesa però un gotet de vi blanc fresquet també li va la mar de bé. Si aquest plat el penseu fer amb convidats, tingueu en compte que el seu gust picant no és apte per a paladars poc experimentats i/o poc avesats a la innovació.

Tatin de figues

Finals d'agost - principis de setembre: època de figues, un saborós fruit que dóna molta dolçor als múltiples plats que s'hi poden cuinar. En si mateix no és un fruit que m'apassioni en excés, no n'acostumo a menjar gaires però els meus pares tenen una figuera a casa seva, de les que són de color verd i, és clar, cada any per aquesta època en tenim per menjar.

Abans d'entrar en matèria deixeu-me dir que si n'heu de comprar i podeu triar no dubteu en agafar d'aquesta classe que són verdes ja que per mi són molt més dolces i bones que les més fosques.

La collita de figues d'aquest estiu no ha estat molt abundant però ha donat prou fruits com per poder fer aquest pastís deliciós i facilíssim.

Per preparar-lo només necessitem unes 15 figues, 50 grs. de sucre morè, un parell de cullerades d'aigua i una massa de pasta fullada. Per començar pelem les figues i les tallem per la meitat i cada meitat en dos trossos longitudinalment. A continuació preparem l'almívar barrejant a foc lent en una cassoleta petita 3 cullerades d'aigua i el sucre. Posem l'almívar a la base d'un motlle rodó baixet no desmuntable i a sobre hi col·loquem les figues. Ho cobrim amb la pasta de full i tot seguit ho enfornem durant uns 10 minuts a 200ºC amb el gratinador, fins que la pasta estigui daurada. Ho traiem del forn, deixem que es refredi una mica i ho tombem, de manera que quedin les figues per sobre i la pasta fullada faci de base. Ja ho tenim llest! Ho he preparat en uns 20 minuts.

Es pot menjar tebi però nosaltres preferim menjar-nos-ho a temperatura ambient amb una bola de gelat de nata o de vainilla. Ideal per un dia de festa o per un compromís de final d'estiu o d'inici de tardor.

Pollastre al forn "en bossa" i primer aniversari del blog!

En primer lloc voldria auto felicitar-me per l'aniversari del blog. M'acabo d'adonar que justament avui fa un any que vaig començar i que malgrat les dificultats i la falta de temps he aconseguit anar publicant cosetes i participant en diferents reptes i esdeveniments... Vaig començar amb moltes ganes, les meves nenes (les amigues, s'entén, la meva nena encara no parla...) em van animar a publicar les coses que provaven quan venien a casa per poder fer-les després a casa seva... I així, pensant en elles i en la possibilitat que algú altre pogués aprofitar les meves petites aportacions a facilitar la tasca de cuinar dia a dia em vaig anar engrescant i a arrel de participar en reptes i concursos vaig anar tenint més seguidors i comentaris de gent que no coneixia. Han estat mesos intensos, sobretot a partir de gener (s'ha notat un descens en les publicacions...) però he aconseguit anar penjant coses i participant en tot el que he pogut.
Cuinar i menjar em fa feliç: si algun dels meus plats desperta el vostre interès i us animeu a fer-lo i el gaudiu tant com jo em faria molta il·lusió que m'ho expliquessiu!
La recepta que poso avui, en un dia tan especial no està gaire a l'alçada de la celebració quant a sofisticació o originalitat però reuneix les característiques de gran part de les receptes que he anat publicant: fàcil, ràpida i amb pocs ingredients.
La inspiració em va venir quan una companya de feina (bé, més que això!) va comentar que havia preparat un pollastre al forn amb una bossa i una mena de barreja d'espècies que ja venien preparades i que li havia quedat de conya. Vaig anar al super, vaig mirar la caixa del preparat, vaig veure que tenia molts greixos saturats i la vaig tornar a deixar a l'estanteria. Després vaig veure que també venien les bosses per fer aquest tipus de plats al forn i vaig pensar que també podia quedar si jo feia la barreja i ho posava tot dins la bossa.
Simplement vaig obrir la bossa i hi vaig posar una ceba tallada a juliana, una patata tallada a trossos no gaire grans, sal, pebre, el suc d'una llimona, un grapat d'herbes provençals i orenga i les cuixes de pollastre. Vaig tancar la bossa i la vaig posar al forn durant uns 40 minuts.

Després vaig obrir la bossa i va sortir un suquet gustós (la llimona és fonamental!) amb les patates al seu punt! Increïble!
I no cal dir que és ideal pel tupper!

Cabdells a la planxa amb vinagreta de menta

Una altra recepta del llibre La cocina de la familia de Ferran Adrià que ha estat un èxit.
Al començament aquesta recepta no em feia gaire el pes, no soc gaire fan de passar per la planxa verdures que normalment mengem crues... Però el resultat va ser força interessant i fins i tot estic pensant de repetir-ho amb endívies.

Per fer-ho tallem els cabdells per la meitat i els posem a fer a la planxa amb una mica d'oli. Paral·lelament fem la vinagreta barrejant amb el túrmix unes quantes fulles de menta, un bon rajolí d'oli d'oliva, dues cullerades de vinagre i una cullerada petita de mostassa antiga i afegint-hi a última hora el rovell d'ou. Servim els cabdells a un plat i els tallem per la meitat i hi posem la salseta per sobre:

La vinagreta em va quedar més semblant a maionesa perque no vaig llegir una noteta que hi havia al peu de la recepta (és el que té fer tres plats al mateix temps...) en què es deia que el rovell s'havia de posar a última hora per tal que no emulsionés amb la resta d'ingredients.... De tota manera la salseta tenia un gust boníssim!

Pollastre marinat estil marroquí amb cuscús

La foto em va sortir fatal però malgrat això crec que val la pena posar aquesta recepta al blog ja que va ser una improvisació que vaig fer en una d'aquestes intenses setmanes que hem viscut ultimament i que va donar molt bon resultat, sobretot tenint en compte el poc temps que hi vaig dedicar. L'origen de la recepta es troba a un molt bon llibre que va arribar a casa per Nadal, La comida de la familia de Ferran Adrià. Tot i que hi ha algunes receptes massa evidents (meló amb pernil, amanida de tomàquet amb mozzarella) és un llibre que té receptes molt fàcils i ràpides de fer que dónen molt bon resultat (ja n'he fet algunes, les aniré posant). Aquesta recepta parteix de la de guatlles amb cuscús a la marroquí però hi he fet algunes variacions i per això he canviat el nom del plat.
En primer lloc vaig posar unes cuixes de pollastre dins d'una bossa de plàstic (de congelació) amb el suc d'una llimona, un rajolí d'oli d'oliva, sal, pebre, unes fulles de menta tallades a juliana i una cullerada de ras el hanout. Vaig deixar-ho a la nevera durant una hora i a continuació ho vaig posar en una plata de forn, sobre una base de ceba tallada a juliana i ho vaig posar al forn durant uns 25 minuts, fins que el pollastre va estar cuit. Mentre el pollastre era al forn vaig posar oli a una paella i hi vaig fregir un grapadet de panses i pinyons. Quan estaven una mica daurades hi vaig posar una tassa de cuscús i una tassa d'aigua (és important que sigui la mateixa proporció) i vaig deixar que s'evaporés l'aigua. I ja va estar llest! Fàcil, oi?

Com ja he dit, la fotografia és bastant desastrosa, el proper dia que ho torni a fer (segur que ho repeteixo!) la canviaré. No cal dir que és ideal pel tupper!

Tàrtar de salmó

Diumenge passat per dinar vaig fer un entrant sa i lleuger, molt fàcil de fer i resultón, ideal per quan tenim convidats o tenim ganes de fer un entrant una mica més especial.
En aquesta ocasió vaig fer servir dos lloms de salmó congelat que vaig descongelar la nit abans a la nevera i vaig embolicar en paper de cuina durant tot el matí per tal que quedessin ben secs. Si es fa servir salmó fresc és convenient congelar-lo durant 24 hores per tal d'evitar ensurts no desitjats i haver de córrer a l'hospital (exagero una mica però val més prevenir).
Per fer el tàrtar en primer lloc es talla el salmó a cubs petits (com d'un centímetre de costat) i es posen en un bol juntament amb cogombrets picats petits (al gust), una ceba tendra tallada petita i unes fulles de coriandre fresc (cilantro) també tallades. A continuació es fa una vinagreta barrejant: el suc de mitja llimona, oli d'oliva, una culleradeta de mostassa antiga, una culleradeta de cafè de salsa Perrins, sal, pebre i una mica de mel. Es barreja bé la vinagreta amb el salmó i es deixa a la nevera durant mitja hora aproximadament. Si es deixa més estona el salmó queda més cuit i, a mi personalment m'agrada més aviat cru. Jo vaig emplatar fent servir un motllo d'acer inoxidable rodó i ho vaig acompanyar d'una amanida amb rúcula i un rajolí de reducció de mòdena.




















És un entrant que es fa en un moment i queda perfecte per les ocasions especials. I és molt saludable!

Arròs amb verdures a la provençal

Aquesta recepta és la meva contribució a la iniciativa de Blogs contra la fam creada coincidint amb el gran recapte d'aliments que tindrà lloc els propers 25 i 26 de novembre. Es tractava de publicar una recepta amb algún dels productes que es recolliran al recapte d'aliments: pasta, arròs, llaunes de conserva, llegums...
Jo he decidit fer una recepta molt fàcil i ràpida però també sana i nutritiva que feta amb productes de baix cost: arròs amb verdures a la provençal. Es tracta d'un simple arròs amb verdures cuinat a l'estil paella amb un toc d'herbes provençals i orenga.
Per fer-lo he fet servir: arròs, pebrot vermell i verd, ceba, carbassó, pastanaga, espàrrecs verds, una llauna de tomàquet sencer, un litre d'aigua, herbes de provença, orenga, pebre i all. Les quantitats van una mica en funció de les racions volgueu fer, jo he posat una mica de cada cosa.
En primer lloc he posat un rajolí d'oli a la paella i hi he posat la ceba i l'all picat. Quan ja estava una mica cuita he afegit la resta de verdures (tot tallat a quadrets petits) i ho he remenat una mica. Després he posat el tomàquet una mica tallat i hi he afegit les herbes i el pebre i ho he seguit remenant una mica perque s'anés coent. Quan ja ha estat una mica cuit -no cal fer-ho del tot ja que després ho farem bullir tot amb l'arròs- hi he afegit l'arròs (he fet servir arròs llarg vaporitzat) i l'aigua bullint i ho he deixat coure 20 minuts, fins que l'aigua s'ha evaporat

No cal dir que aquest plat es pot fer amb la verdura que més us agradi i també amb qualsevol tipus d'arròs (només cal tenir en compte el temps de cocció).

Spaghetti amb all, bitxo i pinyons

En veure la foto (no ha quedat massa bé...) i la senzillesa del plat he pensat que no mereixia  una entrada al blog  però després de menjar-lo he cregut que el resultat, tenint en compte el poc temps invertit, era prou interessant i podia ser útil a més d'una persona amb poc temps per cuinar.
A la recepta original (un clàssic a Itàlia) es passa per una paella amb un rajolí generós d'oli d'oliva un gra d'all tallat a trossets petits i un bitxo petit (sencer o a trossos en funció del grau de picant que ens agradi) i després es posa aquest oli per sobre de la pasta (preferentment pasta llarga).  Si no us agrada gaire l'all poseu-hi el gra d'all sencer una mica aixafat perquè deixi anar el gustet a l'oli i després treieu-lo, també queda bo. Jo he posat també a la paella uns quants pinyons, una mica d'orenga i estragó i parmesà ratllat per sobre un cop servit.




















Com a mi m'agrada: fàcil, ràpid i amb pocs ingredients.
I tenim el tupper preparat en temps rècord!

Sardines al forn

Estic veient que predominen els plats de peix en aquest blog... Prometo receptes amb altres ingredients ben aviat!

Avui hem sopat un altre plat fàcil, fàcil, en aquest cas amb sardines. Les he comprat sense tripa ni cap i les he salat i les he posat a una plata per anar al forn. He preparat una barreja de tomàquet i ceba tallats a dauets, all, julivert i suc de llimona i li he tirat per sobre. 15 minuts de forn i ja està el sopar preparat!

És molt important que les sardines estiguin al seu punt, normalment amb 15 minuts a uns 180-200º n'hi ha prou, si es couen massa queden molt resseques.

Aquest plat encara es pot simplificar més posant les sardines amb sal al forn sense cap verdureta ni res més per sobre. Les pròpies sardines deixen anar el seu greix i, si s'encerta el punt de cocció queda boníssim. A més, com que les sardines es fan al forn després la casa no fa gens d'olor a peix, i això, en una casa amb una cuina sense porta, s'agraeix...

 Amb una torrada de pa amb tomàquet i una cervesa fresqueta és un sopar ideal.

Peix d'aigua dolça: truita de riu farcida de pernil

Un plat ben fàcil per començar la setmana, només necessitem pocs ingredients i una estoneta de forn.
La recepta original i més comuna utilitza bacon en lloc de pernil salat però d'aquesta manera es converteix en un plat menys greixós i molt més saludable. Jo faig servir un pernil del més senzillet, crec que no val gaire la pena gastar diners en un bon pernil perque després acabi al forn dins d'un peix de riu... se m'acudeixen finals molt més feliços per un pata negra...
En primer lloc necessitarem que el nostre peixeter/a ens obri les truites i els hi tregui l'espina i, un cop arribem a casa només haurem de posar els talls de pernil salat a l'interior, tancar-les i posar-les al forn durant 15-20minuts a uns 180-200º. De vegades hi poso uns fruits secs (ametlles, avellanes, pinyons) per sobre però no és imprescindible, jo hi vaig posar una barreja de fruits secs laminats que vaig comprar al mercadona per posar a les amanides però que no faig servir gairebé mai i va quedar prou bé.

Vaig acompanyar-les amb unes patates al forn tallades a rodanxes primes que faig sovint com a acompanyament tant de carn com de peix. Un cop tallades les patates es posen al forn sobre paper de plata o paper de forn (s'enganxa menys) durant uns 15-20 minuts amb sal, pebre i/o herbes aromàtiques i un raig d'oli.

No ho he provat mai al tàper i reescalfat al microones. Si algú s'atreveix...