dilluns, 28 de novembre del 2011

Turbot al forn amb patates

Aquesta és una recepta clàssica de peix al forn que vaig fer amb turbot però que es pot fer amb d'altres peixos blancs tipus orada, llobarro, rap...Quan preparo peix al forn, o bé el faig en l'estil clàssic d'aquest turbot (rodaballo en castellà) o bé el faig marinar una mica en suc de llimona tal com vaig fer l'orada al forn amb olivada.
Per començar coem les patates en una paella, com si anessim a fer una truita de patata amb una mica de ceba i all tendre (en tenia uns quants a la nevera). Quan les patates ja estan cuites (si falta una mica no passa res, s'acabaran de fer al forn) les posem en una plata i a sobre hi posem el peix prèviament salat. Ho posem al forn que ja tenim una mica calent i ho deixem a mitja alçada a uns 180º. Aleshores ratllem un parell de tomàquets i hi afegim mig gotet de vi blanc, sal, pebre negre, pebre vermell, julivert i una picada d'ametlles (aquest dia me'n vaig oblidar, i la veritat és que es trobaven a faltar...). Quan el peix porta uns 10 minuts al forn el treiem, li posem aquesta salseta per sobre, el tornem a deixar al forn durant uns 10 minuts més i ja el tindrem preparat.




















Per servir-lo vaig separar els filets del turbot i els vaig acompanyar d'unes quantes patates i ràpidament vam omplir les copes amb un verdejo fresquet, ideal per assaborir aquest plat. Tot i que perd bastant reescalfat al microones, recomano fer-ne una mica més del compte per poder-ne portar una ració al tupper algun dia de la setmana.

I si voleu una altra opció per preparar el Turbot, podeu llegir la recepta de Turbot al forn amb pure de moniato i ceba caramelitzada que tinc també en aquest blog.

dijous, 24 de novembre del 2011

Arròs amb verdures a la provençal

Aquesta recepta és la meva contribució a la iniciativa de Blogs contra la fam creada coincidint amb el gran recapte d'aliments que tindrà lloc els propers 25 i 26 de novembre. Es tractava de publicar una recepta amb algún dels productes que es recolliran al recapte d'aliments: pasta, arròs, llaunes de conserva, llegums...
Jo he decidit fer una recepta molt fàcil i ràpida però també sana i nutritiva que feta amb productes de baix cost: arròs amb verdures a la provençal. Es tracta d'un simple arròs amb verdures cuinat a l'estil paella amb un toc d'herbes provençals i orenga.
Per fer-lo he fet servir: arròs, pebrot vermell i verd, ceba, carbassó, pastanaga, espàrrecs verds, una llauna de tomàquet sencer, un litre d'aigua, herbes de provença, orenga, pebre i all. Les quantitats van una mica en funció de les racions volgueu fer, jo he posat una mica de cada cosa.
En primer lloc he posat un rajolí d'oli a la paella i hi he posat la ceba i l'all picat. Quan ja estava una mica cuita he afegit la resta de verdures (tot tallat a quadrets petits) i ho he remenat una mica. Després he posat el tomàquet una mica tallat i hi he afegit les herbes i el pebre i ho he seguit remenant una mica perque s'anés coent. Quan ja ha estat una mica cuit -no cal fer-ho del tot ja que després ho farem bullir tot amb l'arròs- hi he afegit l'arròs (he fet servir arròs llarg vaporitzat) i l'aigua bullint i ho he deixat coure 20 minuts, fins que l'aigua s'ha evaporat


















No cal dir que aquest plat es pot fer amb la verdura que més us agradi i també amb qualsevol tipus d'arròs (només cal tenir en compte el temps de cocció).

divendres, 18 de novembre del 2011

Mousse de mango i plàtan amb iogurt

Aquestes són unes postres molt saludables i lleugeres a base de fruita i iogurt ideals per quan hi ha convidats i  volem fer alguna cosa diferent sense complicar-nos massa la vida ni augmentar les calories totals de l'àpat. Estan inspirades en aquesta recepta de Directo al paladar amb algunes variacions.
En primer lloc (i aquest és el pas més pesadet) s'han de pelar 2 mangos, tallar-los a trossos i triturar-los amb el túrmix juntament amb mig plàtan. Jo hi he afegit també una llavor de cardamom  per donar-li un toc diferent i exòtic i haig de dir que ha estat un encert.
Després afegim el suc d'una taronja, un iogurt natural, la gelatina que hem dissolt en una mica d'aigua tèbia (jo l'he fet servir en pols però es pot fer servir també una làmina) i una clara d'ou batuda al punt de neu. Ja ho tenim llest, ara només caldrà posar-ho en bols individuals i deixar-ho a la nevera durant un parell d'hores per tal que agafi una mica de consistència.




En el moment de servir hi he ratllat una mica de xocolata negra per sobre per decorar i donar-hi una mica de color
Seguint aquesta mateixa fórmula es poden fer servir altres fruites i si passem per alt qualsevol restricció amb els greixos i hi posem mascarpone enlloc de iogurt...mmmmh...

dimarts, 15 de novembre del 2011

Spaghetti amb all, bitxo i pinyons

En veure la foto (no ha quedat massa bé...) i la senzillesa del plat he pensat que no mereixia  una entrada al blog  però després de menjar-lo he cregut que el resultat, tenint en compte el poc temps invertit, era prou interessant i podia ser útil a més d'una persona amb poc temps per cuinar.
A la recepta original (un clàssic a Itàlia) es passa per una paella amb un rajolí generós d'oli d'oliva un gra d'all tallat a trossets petits i un bitxo petit (sencer o a trossos en funció del grau de picant que ens agradi) i després es posa aquest oli per sobre de la pasta (preferentment pasta llarga).  Si no us agrada gaire l'all poseu-hi el gra d'all sencer una mica aixafat perquè deixi anar el gustet a l'oli i després treieu-lo, també queda bo. Jo he posat també a la paella uns quants pinyons, una mica d'orenga i estragó i parmesà ratllat per sobre un cop servit.




















Com a mi m'agrada: fàcil, ràpid i amb pocs ingredients.
I tenim el tupper preparat en temps rècord!

diumenge, 13 de novembre del 2011

Sopa minestrone amb galets de nadal

He triat aquesta una sopa per participar a l'edició d'aquest mes de Memòries d'una cuinera. Una vegada més m'he inspirat en una recepta de Chow que em va arribar en una de les recipe of the day que rebo cada dia però hi he fet unes quantes variacions (hi he posat només les verdures que m'agraden i no hi he posat llegum).
Per fer-la necessitarem: una branqueta d'api, un carbassó, una pastanaga, una ceba, un gra d'all, una patata petita i una llauna de tomàquet trossejat. No cal dir que hi podeu posar les verdures que més us agradin o que tingueu per la nevera, crec que la fórmula funciona amb gairebé tot. En primer lloc sofregim totes les verdures tallades a quadradets petits excepte la patata i la llauna de tomàquet. Quan ja estiguin una mica fetes hi aboquem el tomàquet, ho remenem una mica i deixem que es cogui tot durant uns 10 minuts més. A continuació hi posem sal, pebre negre i pebre vermell (jo hi poso una també una mica de pebre vermell picant però això va a gustos...) i un litre d'aigua i deixem que bulli durant uns 30 minuts, fins que les verdures estiguin una mica tendres. Aleshores hi posem la patata també tallada a dauets i fem que segueixi bullint durant uns 15 minuts més i finalment hi posem la pasta. Jo avui hi he posat uns quants galets però s'hi pot posar qualsevol tipus de pasta, només hem de controlar el temps de cocció que necessita. Un cop haguem servit la sopa hi posarem uns encenalls de parmesà per sobre i ja ho tindrem llest per menjar.



Si sou amants del llegum hi podeu posar unes mongetes blanques que faran el plat més complert... Jo personalment prefereixo deixar-la així, com a sopa de verdures lleugereta de primer plat.

dimarts, 8 de novembre del 2011

Ragú de vedella: salsa per la pasta

El ragù de vedella és una salsa per la pasta que em va ensenyar a fer la meva amiga Mariangela de Verona una vegada que va estar a casa i ens en va preparar en grans quantitats. Deia que no en sabia fer només una mica, que cada cop que en feia hi posava la mateixa quantitat d'ingredients i li sortien unes quantes porcions de salsa que després guardava a la nevera o al congelador i l'anava treient a mesura que la necessitava.
Jo també cada cop que en faig poso la mateixa quantitat d'ingredients i em surten unes 4 porcions de salsa per fer pasta per a dues persones: 1/2 kg de carn de vedella picada (també es pot barrejar vedella i porc, això va a gustos...), una ceba, una pastanaga, un trosset d'api, una llauna gran de tomàquet triturat, una llauna petita de tomàquet trossejat, una fulla de llorer i una mica de romaní.
En primer lloc posem un rajolí d'oli en una cassola, hi tirem la ceba, ho remenem i hi afegim la pastanaga i l'api, tot tallat a trossets petits. Ho deixem fer una mica, hi afegim la carn picada i ho remenem bé fins que la carn estigui cuita. Hi posem les llaunes de tomàquet, sal, una mica de sucre, el romaní i la fulla de llorer i quan comenci a fer xup-xup ho tapem i ho deixem coure a foc lent durant una hora aproximadament. No caldrà estar-ho vigilant constantment, si es remena un parell de vegades serà suficinent.
Quan ja estigui fet, tenim dues opcions: fer racions en tuppers de plàstic per anar al congelador o posar-ho en pots de vidre quan tanquem el foc, omplint-los fins a dalt i tapant-los de seguida per tal que quedin tancats al buit (si estem atents sentirem com la tapa dels pots fa "plop"). Jo he fet 3 pots de vidre que he guardat a la nevera i un de plàstic que ja s'està començant a congelar.












Aquesta salsa no dóna gaire feina i, si en fem en quantitat ens pot salvar 4 àpats perfectament, només haurem de bullir la pasta que més ens vingui de gust.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Fideus rossejats, un clàssic dels dissabtes

Una tradició d'alguns dissabtes és, des de fa un temps, preparar uns fideus rossejats amb gambes, cloïsses i una mica de calamar. No considero que sigui la típica fideuà ja que porta més "chicha" i no necessita allioli (modestament crec que seria un maltractament per tots els animalets de mar que acompanyen els fideus...)
Aquest dissabte he trobat gambes de Palamós (no gaire grans) a un preu raonable i he comprat també unes quantes cloïsses i un calamar mitjanet.
En primer lloc rossegem els fideus (del número 2) passant-los per la paella amb oli i remenant-los bé fins que quedin una mica torradets. Colem bé els fideus i tornem a abocar l'oli a la paella. En aquest oli fregim les gambes (prèviament salades) i les reservem i tot seguit fem el sofregit de ceba i tomàquet. Quan la ceba i el tomàquet ja estan una mica confitats hi afegim una mica de sal i el calamar tallat a trossets petits i deixem que es cogui una mica. Tot seguit hi aboquem els fideus i uns 3/4 de litre de brou de peix prèviament escalfat (no passa res si el fem servir de tetra brick). Hi posem per sobre les cloïsses i esperem que s'obrin i que es vagin coent els fideus: uns 10 minuts aproximadament. Afegim també les gambes que havíem reservat. Quan els fideus ja estiguin gairebé al punt hi posem una picadeta d'all i julivert per sobre i ho posem uns minutets al forn amb el gratinador en marxa per tal que s'aixequin una mica els fideus i ja ho tindrem preparat.













És un plat força senzill i amb un resultat boníssim (podriem dir que és la meva especialitat...). Quan en faig acostumo a posar una quantitat generosa de fideus perque sobri i així poder portar un tupper de luxe dilluns a la feina. No cal ni dir que acompanyar aquest plat amb aigua es pot considerar gairebé un delicte.

dijous, 3 de novembre del 2011

Gulash de gall d'indi amb carbassa

L'endemà mateix de llegir aquesta recepta que em va arribar amb la newsletter d'Epicurious de la setmana passada vaig decidir fer-la. Es tracta de la típica recepta d'estofat de carn però en aquest cas amb gall d'indi enlloc de vedella, carbassa (una verdura que sempre penso que no fem servir prou) i un punt picant.
Vaig seguir la recepta gairebé al peu de la lletra (en aquest sentit és interessant tenir l'aplicació d'Epicurious al mòbil: és molt útil per cuinar i anar llegint la recepta sense haver d'instal·lar el portàtil a la cuina).
En primer lloc vaig posar els trossos de gall d'indi en una bossa de plàstic de congelació juntament amb una cullerada de pebre vermell picant, un parell de cullerades de pebre vermell dolç, sal i pebre i ho vaig barrejar bé. La recepta indicava que es fes servir paprika hongarès però jo vaig posar-hi una cullerada d'un pebre vermell picant que vam comprar a Istanbul fa uns anys (aquestes coses duren molt) i un parell de cullerades de pebre vermell dolç. Després vaig enrossir-lo en una cassola en què havia escalfat un rajolí d'oli d'oliva i vaig posar un parell de patates tallades a trossets i un parell de cebes tallades a juliana a la mateixa bossa on havia posat el gall d'indi on encara hi quedaven restes de pebre vermell. Ho vaig remenar una mica i ho vaig afegir a la cassola del gall d'indi. Després de deixar-ho coure uns 5 minuts, vaig afegir-hi mitja carbassa tallada a quadrets i una fulla de llorer i ho vaig cobrir amb aigua. Ho vaig tapar i ho vaig deixar bullir a foc mig al voltant d'una hora, fins que les patates ja estaven toves i la carn tendra.













El resultat va ser molt bo, la carbassa es va desfer i va crear una salseta taronja i dolça amb un punt picantet boníssima.  A més, la carn va quedar tan tendra que no semblava gall d'indi...A la recepta original ho acompanyaven amb noodles però a mi em va semblar que era posar-hi una quantitat excessiva i innecessària d'hidrats de carboni. És un plat que requereix temps però no necessita atenció i, a més, per preparar-lo només cal embrutar una cassola (i aquest també és un punt a tenir en compte...)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...