Moll de roca al forn al vi blanc

El peix de roca és molt bo i gustós, l´únic inconvenient que té és la gran quantitat d'espina que el limita al públic adult poc mandrós per aquestes coses. El Roger, com l'hem anomenat sempre, o moll de roca és un dels meus preferits: un peix carnós i molt gustós. Sempre l'havia fet a la planxa, així, directament, sense farina ni res però en aquest estat de repòs relatiu en què em trobo vaig tenir una mica més de temps per pensar i vaig idear una nova forma de preparar-lo (que es podria adaptar a altres tipus de peix) molt senzilla i ràpida. Per cuinar entre vuit i deu rogers de tamany mig només necessitem, a més del peix, unes 10 ametlles torrades, un gra d'all, unes fulles de julivert i mig gotet de vi blanc

En primer lloc cal posar els rogers sense cap ni tripa a una plata de forn i hi posem per sobre la picada d'ametlles, all i julivert diluïda amb el vi blanc i un rajolí d'oli d'oliva. Enfornem durant 15 minuts i ja ho tenim llest:

No crec que aguanti el pas pel tupper i microones i, de fet, seria una pena convertir aquests peixets rosats en una textura de consistència dubtosa reescalfada... Crec que és un sopar ideal per l'estiu, amb un gotet de vi blanc fresquet...mmmh...com es troba a faltar...

Llobarro al forn amb patates

Avui us presentaré un plat de peix que vaig preparar fa uns dies i que per aquells que no us estimula massa el peix o us fa mandra la seva preparació per tema de l'olor, us el recomano ja que té un gust molt bo i no l'has de manipular excessivament.

Comprem el llobarro ben net, sense cap ni tripes, i amb uns talls al llom i a la part superior per afavorir una bona cocció ben armònica. El salem un mica i el reservem.

Comencem per coure les patates a foc ben lent (en aquesta ocasió que teníem quatre llobarros hi vaig posar 4 patates mitjanetes), que es vagin fent i hi posem un punt de sal. En una altra paella hi posem un rajolí d'oli que l'escalfem amb tres alls tallats a juliana per tal que agafi el seu gustet. Hi posem tres cebes de figueres grans tallades a juliana i troços de pebrot verd i vermell tot amb el seu punt de sal i un puntet de pebre. També que es vagi fent poc a poc fins que la ceba quedi transparent. Quan arribem a aquest punt hi afegim una llauna de tomàquet a troços que deixarem coure una miqueta per tal que tot plegat sigui més sucós. Finalment hi afegim un got de vi blanc i esperarem que faci una mica de xup xup per tal que l'alcohol s'evapori i la tomàquet es vaig coent.

Procedim a posar-ho a la safata del forn. A la base hi posem un rajolí d'oli i les patates prèviament cuites. En una segona capa hi aboquem el contingut de la segona paella amb la ceba i el pebrot. I a la part superior hi posem els llobarros amb una rodanxa de llimona als talls que hem realitzat en el llom per tal que agafi l'aroma del cítric. Opcionalment s'hi pot posar per sobre una picada de fruits secs amb julivert tot i que en aquesta ocasió no ho vaig fer.

Ho introduïm al forn prèviament escalfat a 200ºC durant 20 minuts. I ja ho tenim llest per servir!!!

Un plat saborós, amb gust amb personalitat fruit de la barreja de l'all, el pebre i la llimona. I tot això acompanyat d'un vinet blanc que us agradi, nosaltres apostem per un de sec.... però això va a gustos.

Llobarro amb calçots i tomàquet confitat

Per fi tinc una segona recepta dels convidats. Feia temps que perseguia a la Montse i el Ricard (els cunyats de Canet) perquè redactessin una de les receptes que ens han fet en els darrers mesos. Aquest plat el vam menjar el dia 5 de gener, previ a la cavalcada de Reis, i la veritat és que va ser un bon regal.


Aquesta és una recepta que vam fer seguint un llibre de Santi Santamaria

Per a quatre persones:

- 4 filets de llobarro (mida mitjana)
- 12 calçots
- 200 gr de tomàquets madurs
- oli d'oliva
- 3-5 grans d'all (segons el gust)
- sucre
- sal i pebre
- orenga

Per fer aquest plat es preparen els tres ingredients principals del plat per separat. Es pot començar pels tomàquets que és el que ens trigarà més estona a fer-se.

S'escalden els tomàquets per poder-los pelar i es treuen les llavors. Un cop nets, es tallen a trossets. En una cassola, es posa l'oli i s'hi afageixen els tomàquets, els grans d'all pelats, l'orenga (o les herves que us agradin i/o tingueu per casa), pebre i sal. Es deixa coure a foc molt lent, remanant de tant en tant fins que queda com una confitura (aproximadament 1h 30m). Si queda un pèl àcid se li pot afegir una mica de sucre. El tomàquet es pot preparar el dia abans.

Després agafarem els calçots (a principis d'any és quan són més tendres i dolços). Els netejarem bé, treient les arrels i les primeres capes. Els tallarem per la meitat, aproximadament uns 5 cm de llargada. Els calçots es couen en una cassola amb una mica d'oli calent i s'hi afegeix una mica de sal i 3 colleradetes de cafè de sucre. Quan queden una mica marcats (no més de 2 min.), s'hi afegeix aigua fins que cobreixi la meitat dels calçots. Es deixa fins que l'aigua s'evapora i es van tombant els calçots. Quan ja no quedi aigua, queda com una mena de caramel pel sucre i es van tombant els calçots perquè es vagin daurant.

Finalment, quan s'està a mig procés dels calçots, agafem el llobarro ja net i salpebrat. En un principi el llobarro es feia a la planxa, però com que no tenia més espai als fogons, i tenia por que es refredés el peix, vaig optar per marcar els filets per la part de la pell en una paella molt calenta i amb una mica d'oli, i després els vaig posar en una safata al forn uns 15 m.

I ja està tot llest. Es reparteix un filet de llobarro, 6 troços de calçot i un parell de cullerades de tomàquet confitat a cada plat. I el resultat és realment deliciós per la barreja de sabors. 

Turbot al forn acompanyat de ceba caramel·litzada i puré de moniato

L'altre dia tenia uns convidats a casa per sopar i volia fer alguna cosa cuinada especial. Vam pensar en fer algun plat de peix que ens agrada molt i que per sopar resulta més lleuger i digestiu que la carn.

Finalment, després de donar-hi una mica de voltes, vam arribar a la conclusió que estaria bé fer turbot al forn amb algún acompanyament com la ceba caramel·litzada, que es pot fer amb antel·lació i agrada a tothom i vam improvisar també un puré de moniato per poder donar una mica més de color al conjunt. Total que així ho vam fer i va quedar super bo com a plat únic per sopar.

Per començar vam preparar la ceba caramel·litzada posant dues cebes (calculo mitja ceba per cap si són grans) tallades a juliana en una paella amb oli calent i a foc baix. La ceba s'ha d'anar fent a foc molt lent i s'ha de remenar sovint. Quan està transparent s'hi afegeix un parell de cullerades de sucre. Es remena una mica i per acabar i de manera opcional s'hi pot posar un rajolí de Porto (nosaltres el vam posar i realment el gustet del Porto li dóna un sabor especial. Si en teniu, no dubteu pas en posar-ne).

Per fer el puré de moniato vam coure el moniato al microones  durant 10 - 15 minuts (i si no, al forn) i després el vam triturar al túrmix i hi vam afegir la quantitat de llet necessària per tal de donar-li una consistència cremosa. No ha de quedar ni molt pastós ni molt líquid, per tant us recomano que aneu posant la llet mica en mica.

Mentrestant vam coure el peix al forn durant uns 20 minuts a 180ºC. Un cop va estar tot fet, vaig procedir a emplatar-ho: primer vam posar el turbot i seguidament els acompanyaments: la ceba i el puré de moniato. Per sobre del puré hi vam posar unes llavors de sèsam torrades i unes escates de sal que contrastaven amb la dolçor pòpia del moniato.

La veritat és que als nostres convidats els va agradar molt i fins i tot volien repetir. La llàstima és que vaig fer les racions justes i no hi va haver possibilitat. Ah, i me n'oblidava, el vi blanc fresquet que no falti!!!

Si vols una altra opció per cuinar el Turbot també pots provar el Turbot al forn amb patates que vaig fer fa un temps.

Bacallà "Ajoarriero"

L'altre dia vaig tornar a fer un plat de bacallà amb patates, pebrots i tomàquets, un bacallà "ajoarriero", plat d'origen basc molt gustós i fàcil de fer. Abans el feia d'una forma una mica més laboriosa però ara he descobert com agilitzar alguns dels passos de manera que sigui molt més ràpid de fer.
Per fer-lo necessitem 1/2 kg de bacallà esqueixat, mitja llauna de tomàquet, un pebrot verd, una ceba grossa, un parell de patates grosses, mitja llauna de pebrots del piquillo, uns quants alls i julivert.
Per començar coem les patates tallades com si anessim a fer una truita al microones i, al mateix temps anem fent un sofregit amb la ceba i el pebrot verd. Quan ja estan una mica cuits hi afegim la mitja llauna de tomàquet trossejat (o un parell de tomàquets frescos ratllats). Quan ja tenim les patates cuites i el sofregit ja està fet les hi afegim i ho remenem tot bé. En aquest punt cal tenir en compte que les patates a la recepta original es fregeixen en una paella a part enlloc de ser cuites al microones. És evident que les patates fregides són molt més bones que les patates cuites al microones però si després de coure-les les barregem bé amb el sofregit també agafen un bon gustet i ens estalviem uns quants greixos. A més, estalvia un munt de temps això de coure les verdures al microones... En una altra paella hi posem uns quants alls a làmines i els pebrots del piquillo tallats a tiretes i els afegim a la barreja de les patates i el sofregit. Finalment hi posem el bacallà esqueixat dessalat ben sec i li donem unes quantes voltes per tal que es cogui. li posem un bon grapat de julivert trossejat i ja ho tenim llest!

Jo hi vaig afegir unes quantes olives negres tallades a làmines però això és una aportació personal que no he llegit a cap de les receptes consultades... Si heu de menjar de tupper durant la setmana intenteu fer-ne una mica més del compte!
Imprescindible acompanyar aquest bacallà amb una mica de vi blanc ben fresquet!

Pasta amb calamars, gambes i cloïsses

Em fa molta ràbia quan van passant les setmanes i no he aconseguit trobar el temps per fer una entradeta al blog. No es necessita tant de temps, sobretot si es tenen fotos de receptes ja fetes que només cal explicar ràpidament... Si al vespre quan tinc temps de dedicar-me una mica al blog no tinc ni esma per engegar l'ordinador és que la feina m'està robant més temps i energia del que seria desitjable...
Ara, un cop superat aquest primer pic de feina de la temporada, he trobat el moment de seure i explicar un plat de pasta que vaig preparar dissabte (no he hagut de recorrer al magatzem de fotos), molt ràpid i amb bona relació temps-resultat, com a mi m'agrada.
Per fer-la vaig posar una ceba tallada a trossets petits i un all trinxat a una paella gran antiadherent i hi vaig afegir una llauna de tomàquet triturat petita. Quan ja estava una mica fet el tomàquet hi vaig posar el calamar tallat a trossets petits, ho vaig remenar bé i ho vaig deixar que s'anés fent. Després hi vaig posar un rajolí de vi blanc, vaig deixar que s'evaporés i vaig posar un bon grapat de cloïsses i vaig deixar que s'obrissin. A part vaig fer les gambes a una paella i les vaig afegir al sofregit i hi vaig posar unes fulles de julivert tallades.

Ara només faltava coure la pasta (en aquest cas una curiosa pasta que em va portar la meva germana d'Itàlia aquest nadal) i barrejar-ho tot! Ideal si tenim convidats!

Tàrtar de salmó

Diumenge passat per dinar vaig fer un entrant sa i lleuger, molt fàcil de fer i resultón, ideal per quan tenim convidats o tenim ganes de fer un entrant una mica més especial.
En aquesta ocasió vaig fer servir dos lloms de salmó congelat que vaig descongelar la nit abans a la nevera i vaig embolicar en paper de cuina durant tot el matí per tal que quedessin ben secs. Si es fa servir salmó fresc és convenient congelar-lo durant 24 hores per tal d'evitar ensurts no desitjats i haver de córrer a l'hospital (exagero una mica però val més prevenir).
Per fer el tàrtar en primer lloc es talla el salmó a cubs petits (com d'un centímetre de costat) i es posen en un bol juntament amb cogombrets picats petits (al gust), una ceba tendra tallada petita i unes fulles de coriandre fresc (cilantro) també tallades. A continuació es fa una vinagreta barrejant: el suc de mitja llimona, oli d'oliva, una culleradeta de mostassa antiga, una culleradeta de cafè de salsa Perrins, sal, pebre i una mica de mel. Es barreja bé la vinagreta amb el salmó i es deixa a la nevera durant mitja hora aproximadament. Si es deixa més estona el salmó queda més cuit i, a mi personalment m'agrada més aviat cru. Jo vaig emplatar fent servir un motllo d'acer inoxidable rodó i ho vaig acompanyar d'una amanida amb rúcula i un rajolí de reducció de mòdena.




















És un entrant que es fa en un moment i queda perfecte per les ocasions especials. I és molt saludable!

Canelons de bacallà i gambes amb salsa de piquillos

Aquests canelons, a part de formar part del sopar de Nadal, són la meva aportació al Memòries d'una cuinera del mes de desembre. Per fer-los he fet una variació de la recepta de pebrots del piquillo farcits que em va donar un amic navarrès canviant els pebrots del piquillo per canelons.
En primer lloc sofregim una ceba gran i un all tallats molt petits i quan ja estan transparents hi posem una dotzena de gambes pelades (que hem passat prèviament per la paella) i el bacallà esqueixat (uns 750grs.) i un got de vi blanc i ho remenem tot bé. A continuació hi posem una cullerada de farina, ho seguim remenant i  hi posem un got de llet per tal que quedi com una pasta per fer croquetes. En aquest punt hem d'anar equilibrant la quantitat de llet i de farina per tal que vagi agafant la consistència adequada: ni massa líquid ni massa pastós. Hi posem una mica de julivert per donar color i ja tindrem el farcit llest.

Ara només queda bullir les plaques de canelons, farcir-les i anar-les posant a la plata de forn i preparar la salsa de piquillos. Per fer-la passem mitja ceba i 3 pebrots tallats a trossets per la paella i un cop està cuit hi posem un tetra brick de crema de llet, sal, pebre i ho triturem tot. Posem la salsa per sobre dels canelons, ho cobrim tot amb formatge emmental ratllat, ho gratinem i ja ho podem servir!

Verat en escabetx

M'ha fet molta il·lusió guanyar el segon premi del concurs de receptes pel tupper amb aquest lluç, i haig de dir que la recepta és de la meva mare, així que el mèrit no és del tot meu, és compartit (de la meva mare per ensenyar-me-la i meu per aprendre-la, posar-la en pràctica i tenir un blog on penjar-la!).
Al mes d'agost (què lluny queda...) quan feia poc que havia començat el blog i pensava que només em llegirien familiars i amics, vaig fer unes sardines en escabetx que vaig presentar a La recepta del 15 de setembre. L'altre dia vaig comprar verat, un peix que no m'agrada gaire però com que és important que hi hagi peix blau en una dieta equilibrada (i totes aquestes coses que tots sabem però no sempre fem...) vaig decidir comprar-lo i fer-lo d'una manera fàcil i que quedés gustós i amb una mica de salseta. Com que no tenia gaire temps, vaig seguir la recepta de les sardines però amb el verat i, perquè no hagueu d'anar a buscar les sardines de l'agost, l'explicaré en un moment.
 En primer lloc salem les rodanxes de verat i les passem per farina, les fregim en una paella amb oli d'oliva i les reservem. Al mateix oli posem un gra d'all sencer, una ceba tallada a juliana i una pastanaga a rodanxes i deixem que es coguin una mica amb una fulla de llorer. A continuació posem una cullerada de pebre vermell i un polsim de pebre negre, li donem unes quantes voltes i li posem un bon raig de vinagre i una mica d'aigua perque hi hagi més suquet i ja ho tindrem llest:

Per sopar, acompanyat d'una llesca de pa amb tomàquet és boníssim, o com a segon plat i fins i tot pel tupper!

Turbot al forn amb patates

Aquesta és una recepta clàssica de peix al forn que vaig fer amb turbot però que es pot fer amb d'altres peixos blancs tipus orada, llobarro, rap...Quan preparo peix al forn, o bé el faig en l'estil clàssic d'aquest turbot (rodaballo en castellà) o bé el faig marinar una mica en suc de llimona tal com vaig fer l'orada al forn amb olivada.
Per començar coem les patates en una paella, com si anessim a fer una truita de patata amb una mica de ceba i all tendre (en tenia uns quants a la nevera). Quan les patates ja estan cuites (si falta una mica no passa res, s'acabaran de fer al forn) les posem en una plata i a sobre hi posem el peix prèviament salat. Ho posem al forn que ja tenim una mica calent i ho deixem a mitja alçada a uns 180º. Aleshores ratllem un parell de tomàquets i hi afegim mig gotet de vi blanc, sal, pebre negre, pebre vermell, julivert i una picada d'ametlles (aquest dia me'n vaig oblidar, i la veritat és que es trobaven a faltar...). Quan el peix porta uns 10 minuts al forn el treiem, li posem aquesta salseta per sobre, el tornem a deixar al forn durant uns 10 minuts més i ja el tindrem preparat.




















Per servir-lo vaig separar els filets del turbot i els vaig acompanyar d'unes quantes patates i ràpidament vam omplir les copes amb un verdejo fresquet, ideal per assaborir aquest plat. Tot i que perd bastant reescalfat al microones, recomano fer-ne una mica més del compte per poder-ne portar una ració al tupper algun dia de la setmana.

I si voleu una altra opció per preparar el Turbot, podeu llegir la recepta de Turbot al forn amb pure de moniato i ceba caramelitzada que tinc també en aquest blog.

Fideus rossejats, un clàssic dels dissabtes

Una tradició d'alguns dissabtes és, des de fa un temps, preparar uns fideus rossejats amb gambes, cloïsses i una mica de calamar. No considero que sigui la típica fideuà ja que porta més "chicha" i no necessita allioli (modestament crec que seria un maltractament per tots els animalets de mar que acompanyen els fideus...)

Aquest dissabte he trobat gambes de Palamós (no gaire grans) a un preu raonable i he comprat també unes quantes cloïsses i un calamar mitjanet.

En primer lloc rossegem els fideus (del número 2) passant-los per la paella amb oli i remenant-los bé fins que quedin una mica torradets. Colem bé els fideus i tornem a abocar l'oli a la paella. En aquest oli fregim les gambes (prèviament salades) i les reservem i tot seguit fem el sofregit de ceba i tomàquet. Quan la ceba i el tomàquet ja estan una mica confitats hi afegim una mica de sal i el calamar tallat a trossets petits i deixem que es cogui una mica. Tot seguit hi aboquem els fideus i uns 3/4 de litre de brou de peix prèviament escalfat (no passa res si el fem servir de tetra brick). Hi posem per sobre les cloïsses i esperem que s'obrin i que es vagin coent els fideus: uns 10 minuts aproximadament. Afegim també les gambes que havíem reservat. Quan els fideus ja estiguin gairebé al punt hi posem una picadeta d'all i julivert per sobre i ho posem uns minutets al forn amb el gratinador en marxa per tal que s'aixequin una mica els fideus i ja ho tindrem preparat.

És un plat força senzill i amb un resultat boníssim (podriem dir que és la meva especialitat...). Quan en faig acostumo a posar una quantitat generosa de fideus perque sobri i així poder portar un tupper de luxe dilluns a la feina. No cal ni dir que acompanyar aquest plat amb aigua es pot considerar gairebé un delicte.

Recordant Astúries: Lluç a la sidra

La setmana passada vam encetar una de les ampolles de sidra que vam baixar d'Astúries aquest estiu i encara en quedava mitja ampolla a la nevera que vaig pensar que podria gastar per preparar un lluç. Dit i fet: ahir vaig comprar el lluç i ens el vam menjar per dinar.
Després de remenar una mica per internet vaig decidir fer servir una recepta molt senzilla del llibre Cocina Tradicional Asturiana en 4 Estaciones que vaig comprar a Oviedo just abans de tornar.

En primer lloc vaig tallar un parell de cebes a juliana i les vaig posar a una cassola al foc juntament amb una dent d'all tallada a trossos petitons i mig bitxo (això del bitxo no ho posava a la recepta però hi va donar un toc picantet). Quan ja estava la ceba una mica transparent hi vaig posar tres tomàquets pelats tallats a trossets petits i vaig deixar que es fes tot durant un quart d'hora aproximadament. Mentre el sofregit s'anava fent vaig passar les rodanxes de lluç per farina, les vaig fregir i les vaig anar colocant amb compte per sobre del sofregit. A continuació hi vaig tirar el que quedava de sidra (un quart d'ampolla), vaig apujar el foc un parell de minuts per tal que s'evaporés l'alcohol, ho vaig tapar, ho vaig deixar coure uns 10 minuts i hi vaig posar una mica de julivert per sobre.

Com veieu és un plat molt fàcil de fer i molt ràpid, l'únic problema és trobar sidra a Barcelona (alguna suggerència?). Suposo que si seguim el mateix procediment i enlloc de sidra hi posem vi blanc també quedarà bo...



Calamars amb tomàquet i vi blanc

Normalment mengem els calamars a la planxa, amb una mica d'all i julivert però ahir no havia pensat res de primer plat i per no fer només "un volt per la taula" vaig pensar en fer alguna salseta amb els calamars i posar-hi una mica d'arròs blanc per acompanyar.
Vaig recórrer a una recepta familiar d'aquestes que a mi m'agraden (fàcils, resultones i amb pocs ingredients). Per fer-la només necessitava un parell de cebes mitjanes, una llauna de tomàquet trossejat, un bitxo petit (opcional, només si volem donar-li un toc picant), un all i una mica de julivert.
Primer es posa la ceba a juliana, l'all picat i el bitxo a una cassola al foc amb un rajolí d'oli d'oliva. Quan la ceba ja està transparent hi afegim el tomàquet i ho deixem fer una estoneta, uns deu minuts aproximadament i tot seguit hi posem el calamar tallat a trossos i mig gotet de vi blanc. Ho deixem uns minuts coure destapat per tal que s'evapori l'alcohol, ho tapem i deixem que es cogui uns 10 minutets més. Hi posem una mica de julivert picat per sobre i ja ho tenim:

Com veieu, ho vaig acompanyar amb una mica d'arròs i ho vaig servir amb un gotet de vi blanc fresquet. És un plat ben fàcil, ideal per l'estiu, que crec que també podria quedar bé amb uns trossets de rap enlloc del calamar però us haig de confessar que no ho he provat mai...

Bacallà al forn amb allioli d'escalivada

Aquesta recepta és també una variació del bacallà al forn amb allioli gratinat i és molt, molt senzilla. Jo la vaig fer amb uns trossos de bacallà fresc que feia setmanes que corrien pel congelador però es pot fer perfectament (i potser fins i tot quedaria millor) amb uns bons trossos de bacallà dessalat.
Sobre una base de ceba cuita a la paella (poc a poc, a foc baix) hi vaig posar els dos talls de bacallà prèviament enfarinats i passats per la paella i després ho vaig cobrir tot amb l'allioli d'escalivada.
Per fer l'allioli vaig barrejar amb el túrmix un raig d'oli d'oliva, una dent d'all, un rovell d'ou i a aquesta barreja i vaig afegir un parell de trossos de pebrot i esbergínia escalivats i ho vaig tornar a triturar. Un cop tenim l'allioli per sobre ho posem al forn a gratinar fins que quedi dauradet i ja ho tenim!

Us proposo dues variacions:
-Si no teniu escalivada hi podeu posar un parell de pebrots del piquillo.
-Si no us agraden els alls crusos o us senten malament podeu passar els grans d'all per la paella per tal que quedin una mica confitats i perdin la fortor.
Potser se'm va daurar una mica més del compte, uns minuts menys de gratinador no haurien estat malament...
Volem fer massa coses alhora!

Filets d'orada marinats al forn amb olivada

L'orada és un d'aquells peixos blancs de gust suau que queden molt bons i gustosos al forn amb patatetes i una picadeta de fruits secs per sobre. Per sortir una mica d'aquesta forma més tradicional de fer-la, vaig comprar-la a filets sense espina per tal de poder-la marinar una mica abans de posar-la al forn. La marinada que faig és ben senzilla, es tracta només d'exprémer una llimona o una llima (o les dues coses barrejades) sobre una plata i posar-hi els filets de manera que la pell quedi a la part superior. Al cap de 30-60 minuts escorrem els filets i els eixuguem bé amb uns papers de cuina i ja es podran posar al forn.
Mentre els filets d'orada s'estan marinant a la nevera posem un parell de cebes grans tallades a juliana a coure en una paella amb una mica d'oli d'oliva. Si volem que el peix sigui plat únic, a part de la ceba posem un parell de patates tallades com si anéssim a fer una truita. Quan ja estigui feta la patata i la ceba (o la ceba sola) les posem a una plata d'anar al forn i hi posem els filets de peix a sobre, ara amb la pell a la seva part inferior posant-hi per sobre una barreja de julivert i coriandre fresc (cilantro). Ho deixem coure al forn durant uns 15 minuts aproximadament, no interessa que el peix quedi massa cuit.Al cap d'aquest temps traiem el peix del forn i el posem al plat i per donar-hi un toc especial fem un oli d'olives negres barrejant oli d'oliva amb una mica d'olivada i li posem per sobre.

 Si no tenim olivada també podem posar unes quantes olives negres d'aragó sense pinyol una mica abans de treure el peix del forn.

Sardines al forn

Estic veient que predominen els plats de peix en aquest blog... Prometo receptes amb altres ingredients ben aviat!

Avui hem sopat un altre plat fàcil, fàcil, en aquest cas amb sardines. Les he comprat sense tripa ni cap i les he salat i les he posat a una plata per anar al forn. He preparat una barreja de tomàquet i ceba tallats a dauets, all, julivert i suc de llimona i li he tirat per sobre. 15 minuts de forn i ja està el sopar preparat!

És molt important que les sardines estiguin al seu punt, normalment amb 15 minuts a uns 180-200º n'hi ha prou, si es couen massa queden molt resseques.

Aquest plat encara es pot simplificar més posant les sardines amb sal al forn sense cap verdureta ni res més per sobre. Les pròpies sardines deixen anar el seu greix i, si s'encerta el punt de cocció queda boníssim. A més, com que les sardines es fan al forn després la casa no fa gens d'olor a peix, i això, en una casa amb una cuina sense porta, s'agraeix...

 Amb una torrada de pa amb tomàquet i una cervesa fresqueta és un sopar ideal.

Peix d'aigua dolça: truita de riu farcida de pernil

Un plat ben fàcil per començar la setmana, només necessitem pocs ingredients i una estoneta de forn.
La recepta original i més comuna utilitza bacon en lloc de pernil salat però d'aquesta manera es converteix en un plat menys greixós i molt més saludable. Jo faig servir un pernil del més senzillet, crec que no val gaire la pena gastar diners en un bon pernil perque després acabi al forn dins d'un peix de riu... se m'acudeixen finals molt més feliços per un pata negra...
En primer lloc necessitarem que el nostre peixeter/a ens obri les truites i els hi tregui l'espina i, un cop arribem a casa només haurem de posar els talls de pernil salat a l'interior, tancar-les i posar-les al forn durant 15-20minuts a uns 180-200º. De vegades hi poso uns fruits secs (ametlles, avellanes, pinyons) per sobre però no és imprescindible, jo hi vaig posar una barreja de fruits secs laminats que vaig comprar al mercadona per posar a les amanides però que no faig servir gairebé mai i va quedar prou bé.

Vaig acompanyar-les amb unes patates al forn tallades a rodanxes primes que faig sovint com a acompanyament tant de carn com de peix. Un cop tallades les patates es posen al forn sobre paper de plata o paper de forn (s'enganxa menys) durant uns 15-20 minuts amb sal, pebre i/o herbes aromàtiques i un raig d'oli.

No ho he provat mai al tàper i reescalfat al microones. Si algú s'atreveix...

Una altra recepta de l'estiu: peix blau amb tomàquet

 Generalment aprofito l'estiu per fer plats amb el peix com ingredient estrella, potser perque tinc més temps per comprar-ne i preparar-lo o perque no m'haig d'emportar tàper (segons com estigui preparat el peix reescalfat al microones pot ser qualsevol cosa excepte un plat apetitós...). Un dia d'aquest mes d'agost vam preparar bonítol amb tomàquet però ja veieu que al títol de l'entrada hi he posat "peix blau" perque de fet quedaria bé també amb sardina, verat, seitó o fins i tot amb algún peix blanc tipus bacallà o orada (preparada a filets). Per preparar-lo necessitem (per 4 persones): 1 ceba gran, 1 pebrot verd, 1/2 pebrot vermell, tomàquet triturat de llauna (gran), olives negres d'aragó i el peix. Per començar fem el sofregit: en una cassola o paella gran hi posem oli i quan estigui calent la ceba tallada a quadrets.

  

 

 Quan la ceba estigui una mica transparent hi afegim el pebrot verd i vermell i deixem que es vagi coent poc a poc. Hi afegim aleshores la llauna de tomàquet triturat i deixem que es vagi reduïnt. Un cop estigui fet hi posem les olives negres d'Aragó tallades a trossets (sense pinyol) i les rodanxes de peix i el deixem coure uns 20 minuts

Girem el peix amb molt de compte perque no es trenqui, deixem que s'acabi de coure i ja tenim el plat llest per servir:



 A diferència d'altres plats de peix, el peix amb tomàquet admet prou bé ser reescalfat al microones, sempre que hi hagi una quantitat acceptable de salsa, sino hi ha un cert risc que quedi sec

Més sardines: Sardines en escabetx

Després d'una petita pausa asturiana (que m'ha estalviat la fastigosa onada de calor) ja torno a estar per aquí.

Tinc feina acumulada, vaig fer algunes cosetes abans de marxar que no vaig tenir temps de pujar al blog...

Començaré amb unes sardines en escabetx, una recepta que ja havia fet fa alguns anys i que ara he recuperat després de provar les del xiringuito Atzavara. La meva recepta prové d'un llibre de cuina provençal que em vaig comprar a Arles fa uns anys i és molt, molt senzilla.
Les sardines poden estar sense cap i tripa o obertes (format seitó en vinagre). Jo normalment ho faig amb les sardines sense obrir perque és molt més senzill (a no ser que te les obri un peixater enrotllat...). En primer lloc enfarinem les sardines i les fregim en una cassola o paella gran i les reservem.



Afegim una mica d'oli a la paella i hi posem ceba tallada a juliana, pastanaga en rodanxetes i uns grans d'all sencers sense pelar. Es cou durant uns 10 minuts i s'hi afegeix un bon raig de vinagre i una mica d'aigua i s'hi posa sal, pebre i unes herbetes: una fulla de llorer i una branqueta de farigola. Es deixa reduïr durant uns 20 minuts.



Ara només cal posar les sardines en un recipient, cobrir-les amb les verduretes i deixar-les 24 hores a la nevera. Es conserven durant uns quants dies a la nevera.



És ideal per sopar, sobre una llesqueta de pa amb tomàquet acompanyat d'una cerveseta ben fresca....

Rap amb cloïsses

Avui em venia de gust menjar rap amb cloïsses, un plat molt fàcil i ràpid de fer amb un resultat boníssim.

He comprat un parell de cues de rap i un grapadet de cloïsses, en aquest cas rossellona, més petitona però igualment gustosa (les cloïsses grans estaven pels núvols i ja m'estava sortint una mica de pressupost amb el rap...). Quan he arribat a casa he posat les cloïsses en remull amb un grapadet de sal perque traiessin la sorreta i he rentat una mica les rodanxes de rap i ho he reservat tot a la nevera.


He preparat la picada: 2 grans d'all, 1 branqueta de julivert, 2 cullerades de farina, unes 10 ametlles torrades, 1 gotet de vi blanc, pebre vermell i pebre negre. El més senzill és passar-ho tot pel suplement triturador del túrmix:

Després he posat un rajolí d'oli d'oliva a una cassoleta i a sobre hi he afegit el rap (prèviament salat), les rossellones (chirla en castellà) i hi he posat la picada per sobre:

Ho tapem, ho deixem al foc uns 15-20 minuts fins que el rap estigui fet i les cloïsses estiguin obertes.
Aquest és el resultat:

Es pot guardar d'un dia per l'altre i es pot portar al tàper però és una pena menjar-lo a la taula de l'oficina amb els companys de feina escalfat al microones... és un plat de cap de setmana per degustar amb una ampolla de vi blanc ben fresqueta!

Proveu-ho!!!!!!!