Macarrons a la boscaiola (versió lleugera)

Aquest estiu vam tornar de les nostres vacances al nord d'Itàlia carregats amb paquets de pasta de diferents formes i colors, entre ells un de mezzi rigatoni, una mena de macarrons ratllats molt grans tallats per la meitat, ideals per participar al Memòries d'una cuinera d'aquest mes de setembre.

 La setmana passada vaig comprar uns tomàquets cherry espectaculars i vaig pensar que una bona idea per gastar-los era fer una recepta de pasta que en portés. Navegant una mica vaig trobar una recepta italiana que desconeixia: macheroni alla boscaiola i vaig decidir fer-ne una versió lleugera canviant el bacon per una mica de pernil dolç. Segurament queden més bons amb bacon però ja sabeu, prefereixo fer les receptes amb menys greix... 

En primer lloc es talla una ceba a quadrets petits i sofregeix a una paella. A continuació es posen els xampinyons (uns 250 grams) tallats a làmines i es deixa coure tapat una estona, fins que els xampinyons estiguin cuits. Finalment es posen els tomàquets cherry, el pernil dolç tallat a quadrets i unes quantes olives negres tallades a rodanxes (jo vaig fer servir les d'Aragó) i es deixa coure una estoneta, es posa sal i pebre i finalment un bon grapat de julivert. Seguint la recepta s'hauria d'haver posat una mica de parmesà per sobre però enlloc de parmesà vaig posar una mica d'emmental i ho vaig gratinar al forn.

Va quedar molt bo, els macarrons estaven al seu punt i amb el formatge desfet per sobre, mmmmmhhhh... El proper dia ho faré amb parmesà i sense gratinar, crec que el toc saladet del parmesà anirà perfecte amb les olives i el tomàquet.

Ho vam acompanyar amb un vi blanc del lago di Garda ben fresquet i vam brindar amb el desig que les nostres properes vacances fossin igual de relaxants i profitoses que aquestes que desgraciadament ja han passat...

Pasta amb calamars, gambes i cloïsses

Em fa molta ràbia quan van passant les setmanes i no he aconseguit trobar el temps per fer una entradeta al blog. No es necessita tant de temps, sobretot si es tenen fotos de receptes ja fetes que només cal explicar ràpidament... Si al vespre quan tinc temps de dedicar-me una mica al blog no tinc ni esma per engegar l'ordinador és que la feina m'està robant més temps i energia del que seria desitjable...
Ara, un cop superat aquest primer pic de feina de la temporada, he trobat el moment de seure i explicar un plat de pasta que vaig preparar dissabte (no he hagut de recorrer al magatzem de fotos), molt ràpid i amb bona relació temps-resultat, com a mi m'agrada.
Per fer-la vaig posar una ceba tallada a trossets petits i un all trinxat a una paella gran antiadherent i hi vaig afegir una llauna de tomàquet triturat petita. Quan ja estava una mica fet el tomàquet hi vaig posar el calamar tallat a trossets petits, ho vaig remenar bé i ho vaig deixar que s'anés fent. Després hi vaig posar un rajolí de vi blanc, vaig deixar que s'evaporés i vaig posar un bon grapat de cloïsses i vaig deixar que s'obrissin. A part vaig fer les gambes a una paella i les vaig afegir al sofregit i hi vaig posar unes fulles de julivert tallades.

Ara només faltava coure la pasta (en aquest cas una curiosa pasta que em va portar la meva germana d'Itàlia aquest nadal) i barrejar-ho tot! Ideal si tenim convidats!

Canelons de bacallà i gambes amb salsa de piquillos

Aquests canelons, a part de formar part del sopar de Nadal, són la meva aportació al Memòries d'una cuinera del mes de desembre. Per fer-los he fet una variació de la recepta de pebrots del piquillo farcits que em va donar un amic navarrès canviant els pebrots del piquillo per canelons.
En primer lloc sofregim una ceba gran i un all tallats molt petits i quan ja estan transparents hi posem una dotzena de gambes pelades (que hem passat prèviament per la paella) i el bacallà esqueixat (uns 750grs.) i un got de vi blanc i ho remenem tot bé. A continuació hi posem una cullerada de farina, ho seguim remenant i  hi posem un got de llet per tal que quedi com una pasta per fer croquetes. En aquest punt hem d'anar equilibrant la quantitat de llet i de farina per tal que vagi agafant la consistència adequada: ni massa líquid ni massa pastós. Hi posem una mica de julivert per donar color i ja tindrem el farcit llest.

Ara només queda bullir les plaques de canelons, farcir-les i anar-les posant a la plata de forn i preparar la salsa de piquillos. Per fer-la passem mitja ceba i 3 pebrots tallats a trossets per la paella i un cop està cuit hi posem un tetra brick de crema de llet, sal, pebre i ho triturem tot. Posem la salsa per sobre dels canelons, ho cobrim tot amb formatge emmental ratllat, ho gratinem i ja ho podem servir!

Spaghetti amb all, bitxo i pinyons

En veure la foto (no ha quedat massa bé...) i la senzillesa del plat he pensat que no mereixia  una entrada al blog  però després de menjar-lo he cregut que el resultat, tenint en compte el poc temps invertit, era prou interessant i podia ser útil a més d'una persona amb poc temps per cuinar.
A la recepta original (un clàssic a Itàlia) es passa per una paella amb un rajolí generós d'oli d'oliva un gra d'all tallat a trossets petits i un bitxo petit (sencer o a trossos en funció del grau de picant que ens agradi) i després es posa aquest oli per sobre de la pasta (preferentment pasta llarga).  Si no us agrada gaire l'all poseu-hi el gra d'all sencer una mica aixafat perquè deixi anar el gustet a l'oli i després treieu-lo, també queda bo. Jo he posat també a la paella uns quants pinyons, una mica d'orenga i estragó i parmesà ratllat per sobre un cop servit.




















Com a mi m'agrada: fàcil, ràpid i amb pocs ingredients.
I tenim el tupper preparat en temps rècord!

Ragú de vedella: salsa per la pasta

El ragù de vedella és una salsa per la pasta que em va ensenyar a fer la meva amiga Mariangela de Verona una vegada que va estar a casa i ens en va preparar en grans quantitats. Deia que no en sabia fer només una mica, que cada cop que en feia hi posava la mateixa quantitat d'ingredients i li sortien unes quantes porcions de salsa que després guardava a la nevera o al congelador i l'anava treient a mesura que la necessitava.
Jo també cada cop que en faig poso la mateixa quantitat d'ingredients i em surten unes 4 porcions de salsa per fer pasta per a dues persones: 1/2 kg de carn de vedella picada (també es pot barrejar vedella i porc, això va a gustos...), una ceba, una pastanaga, un trosset d'api, una llauna gran de tomàquet triturat, una llauna petita de tomàquet trossejat, una fulla de llorer i una mica de romaní.
En primer lloc posem un rajolí d'oli en una cassola, hi tirem la ceba, ho remenem i hi afegim la pastanaga i l'api, tot tallat a trossets petits. Ho deixem fer una mica, hi afegim la carn picada i ho remenem bé fins que la carn estigui cuita. Hi posem les llaunes de tomàquet, sal, una mica de sucre, el romaní i la fulla de llorer i quan comenci a fer xup-xup ho tapem i ho deixem coure a foc lent durant una hora aproximadament. No caldrà estar-ho vigilant constantment, si es remena un parell de vegades serà suficinent.
Quan ja estigui fet, tenim dues opcions: fer racions en tuppers de plàstic per anar al congelador o posar-ho en pots de vidre quan tanquem el foc, omplint-los fins a dalt i tapant-los de seguida per tal que quedin tancats al buit (si estem atents sentirem com la tapa dels pots fa "plop"). Jo he fet 3 pots de vidre que he guardat a la nevera i un de plàstic que ja s'està començant a congelar.

Aquesta salsa no dóna gaire feina i, si en fem en quantitat ens pot salvar 4 àpats perfectament, només haurem de bullir la pasta que més ens vingui de gust.

Fideus rossejats, un clàssic dels dissabtes

Una tradició d'alguns dissabtes és, des de fa un temps, preparar uns fideus rossejats amb gambes, cloïsses i una mica de calamar. No considero que sigui la típica fideuà ja que porta més "chicha" i no necessita allioli (modestament crec que seria un maltractament per tots els animalets de mar que acompanyen els fideus...)

Aquest dissabte he trobat gambes de Palamós (no gaire grans) a un preu raonable i he comprat també unes quantes cloïsses i un calamar mitjanet.

En primer lloc rossegem els fideus (del número 2) passant-los per la paella amb oli i remenant-los bé fins que quedin una mica torradets. Colem bé els fideus i tornem a abocar l'oli a la paella. En aquest oli fregim les gambes (prèviament salades) i les reservem i tot seguit fem el sofregit de ceba i tomàquet. Quan la ceba i el tomàquet ja estan una mica confitats hi afegim una mica de sal i el calamar tallat a trossets petits i deixem que es cogui una mica. Tot seguit hi aboquem els fideus i uns 3/4 de litre de brou de peix prèviament escalfat (no passa res si el fem servir de tetra brick). Hi posem per sobre les cloïsses i esperem que s'obrin i que es vagin coent els fideus: uns 10 minuts aproximadament. Afegim també les gambes que havíem reservat. Quan els fideus ja estiguin gairebé al punt hi posem una picadeta d'all i julivert per sobre i ho posem uns minutets al forn amb el gratinador en marxa per tal que s'aixequin una mica els fideus i ja ho tindrem preparat.

És un plat força senzill i amb un resultat boníssim (podriem dir que és la meva especialitat...). Quan en faig acostumo a posar una quantitat generosa de fideus perque sobri i així poder portar un tupper de luxe dilluns a la feina. No cal ni dir que acompanyar aquest plat amb aigua es pot considerar gairebé un delicte.

Fideus yakisoba amb gambes

Hi ha un plat de pasta que sempre demano quan vaig al restaurant japonès que vaig aprendre a preparar, com en el cas del pollastre fregit amb pebrots i albergínies, a les classes de la Miho Miyata: els fideus yakisoba.

Aquests fideus normalment es fan amb verdures i una mica de porc però en aquesta ocasió jo els vaig fer amb gambes, i és que es poden fer amb el que ens vingui de gust (pollastre, tires de vedella, gambes, peix blanc...). És un plat molt fàcil de fer, a part de les verdures i les gambes només cal que tinguem 3 ingredients japonesos: salsa de soja, salsa per yakisoba (Red Bull) i uns fideus que es troben fàcilment als supermercats orientals: 



Per començar posem un rajolí d'oli de girasol a un wok o una cassola antiadherent. A continuació hi afegim les verdures tallades a tiretes (en aquest cas pastanaga, ceba, pebrot verd i carbassó), deixem que es coguin una mica a foc fort (uns 10 minutets) i hi posem les gambes pelades (o el que haguem decidit posar-hi). Li donem unes quantes voltes perque es facin les gambes i ja ho tindrem fet.

Tot seguit fem la pasta seguint les instruccions de l'envàs: posem els fideus en una olla amb aigua bullint i els deixem només un parell o tres de minuts, fins que es desenganxin i es quedin els fideus separats. Colem els fideus i els posem al wok on tenim les verdures i tornem a encendre el foc. Ho barregem bé, hi posem la salsa (no sé dir la quantitat exacta, jo en poso fins que els fideus queden una mica marronets) i un rajolinet de salsa de soja i ja estarà llest.

Aquest és un plat que es prepara en menys de 20 minuts i que va ideal per portar al tupper ja que es pot preparar perfectament el dia abans i aguanta molt bé el microones.

Amb aquesta recepta participo al concurs de valira que organitza dolorss de blog de cuina

Pasta amb carbassó i gambes

Aquest blog ja ha superat les 1000 visites! Suposo que no és gaire però em fa molta il·lusió que hi hagi gent que em vagi visitant i fins i tot que arribi a cuinar les receptes que vaig penjant...
Aquesta és la típica recepta de pasta molt ràpida de fer i amb pocs ingredients que es pot improvisar en qualsevol moment. Només necessitem un carbassó, una ceba, unes quantes gambes pelades (congelades) grans, una llauna de tomàquet natural i una mica de vi blanc-
Fem un sofregit com sempre, posant primer la ceba, després el carbassó i per últim els tomàquets tallats a trossets. Hi vaig posar també un tros de bitxo per tal de donar-hi un punt de picantor però això ja va a gustos... Quan el sofregit ja està fet s’hi posa mig gotet de vi blanc es deixa evaporar i després s’hi afegeixen les gambes i es deixen coure uns minuts.

Es barreja el sofregit amb la pasta (en aquest cas spaghetti) i ja està llest. Una amiga italiana em va dir que quan la salsa (il sugo) porta peix o marisc és convenient fer servir pasta llarga per això crec que spaghetti o tallarines van perfecte amb aquest plat.