Conill amb fruits de tardor

Aquí us presento una altra recepte de convidat. He tingut el plaer de menjar aquest conill amb un gust amb molta personalitat amb ingredients típics de la tardor. La protagonista és la Isabel, que tot i no agradar-li gaire la cuina té cops amagats i té la virtud de saber combinar diferents ingredients en teoría dispars

amb un resultat sorprenent.

Aquesta és la seva recepta:

Per fer aquest plat primerament posem en una cassola gran una ceba tallada per la meitat, quatre alls grans i dues fulles de llaurer per tal que l’oli agafi un bon sabor. Un cop aquí hi posem el conill degudament salpebrat, en aquesta recepta hi vam afegir dos conills trossejats, amb alfàbrega i farigola. Ho deixem coure a foc baix una bona estona per tal que el conill es vagi fent i estobant.

Quan comenci a enrossir-se hi afegim un raig de conyac i el deixem que es faci fins que s’evapori l’alcohol. En aquest punt retirem la ceba i els alls que els utilitzarem posteriorment per fer la picada.

La picada consta d’aquests dos elements més un altre all cru, set o vuit avellanes, set o vuit admetlles torrades, tres castanyes prèviament escaldades per poder-les pelar, un grapat de bolets per donar gust (en aquest cas llateroles, camagrocs i rossinyols), mig pot de tomàquet triturat i una mica d’aigua i sal. Aquesta picada l’hem triturat i l’hem afegit a la cassola amb el conill.

Quan arrenca el bull hem afegit un got de vi rosat,  un plat de bolets variats de temporada (els mateixos que la picada), una quinzena de castanyes i un moniato pelat i tallat a daus. S’ha deixat coure una mitja hora a foc baix per tal que tots els ingredients agafin el seu punt ideal de cocció.

I ja tenim preparat un plat de temporada, amb ingredients típics de tardor que donen una gran riquesa de sabors i textura al pal·ladar.

Per anar bé, s’ha d’acompanyar amb un bon vi i sobretot d’un bon pa per sucar en la salsa. Aneu en compte de no menjar-vos els colzes.  

Arròs amb conill i camagrocs

L'arròs amb conill és un dels clàssics dels dissabtes... Normalment el faig amb conill i carxofes (combinació ideal) però la tardor no és època de carxofes i en canvi tenim els mercats plens de bolets de tot tipus. He triat camagroc, un bolet de carn prima, agradable visualment i sobretot molt saborós que he pensat que s'avindria perfectament amb el conill. La veritat és que un cop he tastat aquest plat puc dir que no estava equivocada.

Per fer-lo només necessitem mig conill tallat a trossets, 2 dents d'all, mig pebrot verd, mig pebrot vermell, una ceba de figueres, una llauna de tomàquet sencer (o tres tomàquets madurs ratllats), un litre de brou de pollastre, 4 tasses d'arròs i un grapat de camagrocs frescos.

Per començar salem el conill i el rossegem a la paella que farem servir i el reservem. A continuació fem el sofregit amb la ceba, els pebrots i les dues dents d'all tallades a trossets petits. Quan ja estiguin una mica fets afegim el tomàquet, hi posem una mica de sal i li donem un parell de voltes. A continuaciói tornem a posar el conill, ho barregem una mica i ja podem posar l'arròs. Afegim el brou de pollastre que prèviament haurem escalfat i també els camagrocs que hem netejat i deixem que es vagi fent l'arròs durant uns 20 minuts.




















El resultat no ha estat gens decebedor! No us oblideu de tenir una bona copa de vi ben aprop per acabar de gaudir-ne!

Conill guisat amb dàtils

El conill és una carn que m'encanta menjar però que si us haig de ser sincera no n'acostumo a cuinar. El desencadenant de la recepta que us presento va ser l'arribada durant aquest Nadal d'un paquet de dàtils que no sabíem gaire com fer desaparèixer i ja començava a incordiar donant voltes pels armaris...

És difícil trobar receptes amb dàtils (i em negava a fer els clàssics dàtils amb bacon...) però donant voltes per la web vaig trobar una recepta curiosa de conill que va presentar Martin Berasategi al  programa Robin Food de EITB (un interessant descobriment).

Comencem: en primer lloc vaig tallar un conill en trocets petits reservant el fetge i el vaig marinar en un bol amb mig litre de vi negre i amb 100 ml de vinagre de vi de Xerès i 3 grans d'alls sencers pelats. Ho vaig tapar amb paper film i ho vaig deixar a la nevera durant 10 hores.

Un cop va passar tot aquest temps, vaig treure el conill i el vaig eixugar una mica amb paper de cuina, el vaig rossejar en una paella amb una mica d'oli d'oliva i el vaig reservar. A la mateixa paella hi vaig posar un parell de cebes tallades a juliana i els alls sencers que havien estat marinant amb el conill. Hi vaig posar una cullerada de farina, ho vaig remenar bé i hi vaig afegir el líquid de la marinada i el conill. A continuació hi vaig posar una mica d'aigua, a la recepta original s'hi posava brou de pollastre però a mi em va semblar que la marinada ja era prou forta de gust. Quan va começar a bullir ho vaig tapar amb un paper de forn tallat de forma circular i untat amb mantega, de tal manera que la mantega toqués el contingut de la cassola. Així ho vaig deixar a foc lent durant una hora i quart. Passat aquest temps (que podeu aprofitar per veure un capítol i mig de la vostra sèrie preferida ja que no cal vigilar res) vaig destapar la cassola i hi vaig afegir una dotzena de dàtils tallats per la meitat. Ara només faltava fer-hi una picada amb el fetge passat per una paella i una mica de mantega (no era ben bé una picada però vaja) i posar-la a la cassola remenant una mica perquè lligués bé la salsa i tancar el foc.

El resultat és molt bo, la cocció lenta del conill fa que la carn es separi sola dels ossos i queda ben tendra... Crec que és millor si es menja al cap de 24 hores d'haver estat fet, jo vaig guardar la cassola tal cual a la nevera i la vaig tornar a treure per escalfar-la directament, així evitem moure el conill de lloc i que esdevingui una "deconstrucció de conill"...

Nosaltres ho vam menjar sol però ben bé ho podeu acompanyar de patates al forn, verdures al wok o amb arròs. Sucar aquests tres elements en el suc de la carn de ben segur hagués quedat riquíssim.