Vedella guisada amb cervesa negra

A mi els plats de carn que es fan a foc lent durant hores m'encanten... I amb aquests dies de fred siberià que semblava que no acabessin mai venia molt de gust menjar un bon plat de carn tendra amb la seva salseta...
En aquest cas vaig triar una combinació que no havia fet mai i que vaig pensar que podia quedar prou bona que vaig trobar a chow.com (un cop més!). Vaig fer unes quantes variacions, com sempre, i la veritat és que va quedar molt bo i original. És molt fàcil, és un plat d'aquells que "es fan sols", a partir d'un determinat moment te n'oblides i només has d'anar a la cuina a donar-hi alguna volteta.

En primer lloc salpebrem els trossos de carn de vedella, cubs d'un parell de centrímetres i els anem fregint en oli d'oliva i retirant a un plat a part. Al mateix oli posem una ceba tallada a trossets petits, hi afegim un parell de cullerades de farina i ho remenem bé fins que la farina estigui cuita. A continuació hi posem la llauna de cervesa negra (jo hi vaig posar Bock Damm, la que vaig trobar a super...) i deixem que es redueixi una mica. Finalment hi tornem a posar la carn que haviem reservat, un parell de pastanagues tallades a rodanxes i un parell de fulles de llorer, reduim el foc al mínim, ho tapem i deixem que es vagi coent durant aproximadament una hora i mitja, fins que la carn sigui ben tendra.



















Jo ho vaig servir amb arròs per fer-ne un plat complert però també es pot menjar sol o amb patates al forn. És ideal per fer-ne una bona quantitat congelar-la i no cal dir que és perfecta per portar-la al tupper!

Croquetes de la carn del brou

La meva intenció era participar a la Recepta del 15 del mes de febrer amb unes croquetes d'espinacs amb roquefort però van resultar un petit fracàs (ho tornaré a intentar!). Finalment he aconseguit arribar a la cita (pels pèls!) amb les croquetes que faig sempre aprofitant la carn, pollastre i pernil que faig servir pel brou.
Em resulta difícil explicar com fer les croquetes ja que les quantitats les poso una mica a ull i només em fixo en què la pasta agafi la textura adequada. No és gens difícil de fer, només es tracta de tenir una mica de paciència i, si no surt bé, estar disposat a repetir-ho més d'una vegada.
Dissabte passat vaig fer brou i hi vaig posar un tros de carn de vedella (el que em va dir la carnissera que era el més indicat), unes ales de pollastre i un os de pernil. Quan ja el vaig haver colat (me'n van sortir 5 litres!) vaig reservar tota aquesta carn i un parell de trossos de pastanaga i porro i els vaig guardar a la nevera. Després de passar una setmana de bojos (feina, virus...) vaig aconseguir rescatar tot aquest "material" i preparar les croquetes tal com us explico.
En primer lloc es posa una ceba tallada en trossos molt petits en una paella amb un rajolí d'oli (o mantega). A continuació es posa tota la carn i verdures del brou passades per la picadora (jo faig servir el suplement picador del minipímer però suposo que també es pot triturar amb el minipímer directament) a la paella i es remena una mica. Quan ja està tot ben barrejat es posen unes 5 cullerades de farina i es remena tot molt bé (la farina ha de perdre el gust). Després es va posant llet i es va remenant fins que quedi una pasta de consistència espessa. Es treu, es posa en una plata, es cobreix amb film transparent i es deixa refredar.Quan ja s'ha refredat podem fer les croquetes agafant porcions de pasta i donant-les-hi forma i pasant-les després per ou batut i pà ratllat. Ara ja només quedarà fregir-les en oli ben calent.

Cada vegada que faig brou em surten unes 25 croquetes que congelo en bosses i vaig treient de tant en quant per sopar.

Pastís de formatge amb melmelada de gerds

Quan es tracta de fer postres i pastissos baixos en greixos i colesterol el problema és trobar receptes que no portin molts ous, ni crema de llet, ni mantega ni llet condensada... hi ha moltes limitacions però sempre es poden fer adaptacions que compleixin tots els requisits i que no tinguin res a envejar a les postres més contundents. L'altre dia vaig voler fer un pastís de formatge que reunís aquestes condicions i vaig trobar a directo al paladar una recepta que podríem dir que estava prou a l'alçada (tot i que la vaig readaptar fent servir formatge light i 2 ous enlloc de 3). Aquesta recepta bàsica de pastís de formatge la vaig completar amb una base de galeta i una capa de melmelada de gerds i ja vam tenir un pastís de formatge low fat amb la mateixa pinta (sent molt optimistes i posant-hi una mica d'imaginació...) que el clàssic New York City Cheesecake.

Per començar es fa la base de galeta triturant unes 8 galetes digestive i barrejant-les amb una mica de mantega fosa (molt poca, tipus 30gr.) i una mica d'oli de gira-sol. Aquesta massa de galetes es posa a la base d'un motllo rodó desmuntable i es posa al forn uns 10 minuts a 180º perquè quedi ben ferma. A continuació es barreja una terrina gran de formatge philadelphia (jo el vaig fer servir light), 3 iogurts naturals (en el meu cas 0%), 2 ous, 3 cullerades de farina i 3 cullerades de sucre (a la recepta hi posava 12...). També hi vaig posar una punteta d'una baina de vainilla però no es notava gaire... Aquesta barreja es posa sobre la base de galetes que ja ha passat pel forn 10 minuts i es torna a enfornar tot uns 30 minuts,  fins que l'escuradents surti net (com sempre).

Un cop el pastís està fred es posa una capa de melmelada de gerds per sobre i ja el tenim llest!

És difícil però es poden trobar fòrmules per poder gaudir de pastissos i postres dolces que tinguin un nivell de calories i greixos acceptable.