diumenge, 6 de gener del 2013

Caldereta de llamàntol

Una vegada més hem aconseguit fer un plat espectacular de procediment senzillíssim i molt pocs ingredients. És un plat reservat per a ocasions especials, adient no només per aquestes dates nadalenques que (afortunadament) ja estan a punt de passar sinó per qualsevol altra celebració que mereixi una despesa una mica extra.

La caldereta autèntica que podríem menjar al port de Fornells de Menorca es fa amb llagosta però jo l'he feta amb llamàntol, molt més econòmic i fàcil de trobar però també molt gustós.

El moment més difícil és la compra i posterior sacrifici de l'animal, això de veure com les potes es segueixen movent malgrat haver estat tallat per la meitat i tenir el cos a rodanxes no és apte per les ànimes més sensibles i compassives... Us haig de confessar que la peixatera ho va passar fatal i alguns clients que esperaven em van mirar malament.

Un cop tenim l'animal desquartitzat a casa tot és molt més senzill.

En primer lloc treiem la part groguenca que està dins del cap de l'animal i la guardem temporalment a la nevera (crec que és el cervell). Posteriorment passem els trossos de llamàntol per la cassola i els reservem (calculem un llamàntol per a 2 persones). En el mateix oli hi fregim dues llesques de pa i també les reservem.

Tallem un parell de cebes molt finament i les posem a enrossir a la paella i mentre es va coent ratllem tres tomàquets i els afegim. Una vegada tinguem el sofregit una mica confitat hi posem un  gotet de vi blanc i ho deixem reduir. Tornem a posar el trossos de cap i les pinces de llamàntol al foc i hi afegim uns 4 gots d'aigua (s'ha de calcular uns 2-3 per persona). Fem una picada amb un gra d'all, unes fulles de julivert, mitja dotzena d'ametlles torrades i el pa que prèviament hem fregit.
Quan ja estigui feta la picada hi afegirem la substància que havíem tret del cap del llamàntol, ho barrejarem tot bé i ho afegirem a la cassola juntament amb les rotllanes de la cua del crustaci. Ho deixarem coure tot tapat a foc lent durant una hora aproximadament.

El resultat és aquest:






















Ho vam menjar com a Menorca: sucant-hi pa i amb un vinet blanc fresquet del Penedès.

Només queda dir que estava ESPECTACULAR, així, en majúscules, negreta i subratllat.


3 comentaris:

  1. No sempre volen "sacrificar" l'animal a totes les parades... a mi em costa de trobar qui ho volgui fer. I m'alegro d'haber llegit que a algú mes a part de mi, se li movien les potetes un dia desprès de "sacrificar-lo" al mercat i haver estat a la meva nevera.Quasi em dona un infart....
    Per lo demès la teva proposta em sembla fantàstica!!!!!!!

    ResponElimina
  2. La verdad que si que es un plato espectacular y delicioso para cualquier celebración. Y de vuelta al rutina después de las fiestas con buenas recetas.
    Un beso y buen Año.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...