Filets d'orada marinats al forn amb olivada

L'orada és un d'aquells peixos blancs de gust suau que queden molt bons i gustosos al forn amb patatetes i una picadeta de fruits secs per sobre. Per sortir una mica d'aquesta forma més tradicional de fer-la, vaig comprar-la a filets sense espina per tal de poder-la marinar una mica abans de posar-la al forn. La marinada que faig és ben senzilla, es tracta només d'exprémer una llimona o una llima (o les dues coses barrejades) sobre una plata i posar-hi els filets de manera que la pell quedi a la part superior. Al cap de 30-60 minuts escorrem els filets i els eixuguem bé amb uns papers de cuina i ja es podran posar al forn.
Mentre els filets d'orada s'estan marinant a la nevera posem un parell de cebes grans tallades a juliana a coure en una paella amb una mica d'oli d'oliva. Si volem que el peix sigui plat únic, a part de la ceba posem un parell de patates tallades com si anéssim a fer una truita. Quan ja estigui feta la patata i la ceba (o la ceba sola) les posem a una plata d'anar al forn i hi posem els filets de peix a sobre, ara amb la pell a la seva part inferior posant-hi per sobre una barreja de julivert i coriandre fresc (cilantro). Ho deixem coure al forn durant uns 15 minuts aproximadament, no interessa que el peix quedi massa cuit.Al cap d'aquest temps traiem el peix del forn i el posem al plat i per donar-hi un toc especial fem un oli d'olives negres barrejant oli d'oliva amb una mica d'olivada i li posem per sobre.

 Si no tenim olivada també podem posar unes quantes olives negres d'aragó sense pinyol una mica abans de treure el peix del forn.

L'autèntica amanida Cèsar

L'amanida Cèsar que podem trobar a diverses cadenes de restaurants és la tipica amanida amb bacon, pollastre i una salseta blanca de gust bastant artificial.
Jo ja fa uns anys que preparo aquesta amanida sense pollastre ni bacon, seguint la recepta publicada a The Cuisine of California, un interessant llibre de receptes que em va portar la meva germana de San Francisco.
Per fer aquesta amanida en primer lloc agafem un bol gran i hi posem els ingredients de la salsa: oli d'oliva, un gra d'all triturat, suc de 1/2 llimona, un ou bullit només un minuts, un parell o tres d'anxoves tallades a trossets molt petits, sal i pebre negre. Es barregen bé aquests ingredients fins a obtenir alguna cosa semblant a una salsa.

Afegim a continuació l'enciam, preferentment enciam llarg i ho barregem tot, afegint-hi oli si ho considerem convenient i hi posem formatge parmesà ratllat per sobre.

Si seguissim la recepta del llibre al peu de la lletra hi hauriem de posar pa fregit en una paella en què prèviament hi hauriem fregit un parell de grans d'all sencers. Jo he optat per posar-hi els típics crostons de pa torrat que trobem al supermercat per tal que l'amanida sigui més lleugera.

Enlloc de barrejar-hi els trossets de pollastre (no sóc gens amant de les amanides amb pollastre fred...) crec que l'amanida Cèsar és ideal per acompanyar uns avorrits talls de pit de pollastre acabats de sortir de la planxa.

Sopar ràpid: Torrades amb alvocat i tomàquet sec

Ahir al vespre tornava al cotxe de passar el cap de setmana fora pensant què podria fer per sopar amb el que hi havia a la nevera i estava molt espessa... Quan vaig arribar a casa vaig veure que quedava mig alvocat en un racó que haviem encetat divendres i que ja començava a estar una mica marronet... La veritat és que no havia sortit gaire bo, era massa dur per fer guacamole o elaborar qualsevol altra cosa interessant.
Al costat de l'alvocat vaig veure un pot de tomàquet sec en oli que havia comprat feia poc i que estava esperant una bona ocasió per ser encetat.
Amb aquests dos ingredients vaig fer el sopar:
Vaig torrar 2 llesques de pa i hi vaig passar una mica d'all, després hi vaig posar l'alvocat a rodanxes ben fines i unes tiretes de tomàquet sec. Un rajolinet d'oli verge i unes escates de sal per sobre i ja teniem el sopar preparat:

Vaig provar-ho també sense all i la veritat és que també era molt bo... Si un altre dia aconsegueixo trobar uns alvocats en un punt més òptim de maduració el resultat serà de cine... I si un dia teniu convidats a sopar, traieu unes quantes torradetes d'aquestes i una mica de pernil del bo i prepareu algunes amanides i, sense dedicar-hi molt de temps, tema resolt (i amb nota!).

Sardines al forn

Estic veient que predominen els plats de peix en aquest blog... Prometo receptes amb altres ingredients ben aviat!

Avui hem sopat un altre plat fàcil, fàcil, en aquest cas amb sardines. Les he comprat sense tripa ni cap i les he salat i les he posat a una plata per anar al forn. He preparat una barreja de tomàquet i ceba tallats a dauets, all, julivert i suc de llimona i li he tirat per sobre. 15 minuts de forn i ja està el sopar preparat!

És molt important que les sardines estiguin al seu punt, normalment amb 15 minuts a uns 180-200º n'hi ha prou, si es couen massa queden molt resseques.

Aquest plat encara es pot simplificar més posant les sardines amb sal al forn sense cap verdureta ni res més per sobre. Les pròpies sardines deixen anar el seu greix i, si s'encerta el punt de cocció queda boníssim. A més, com que les sardines es fan al forn després la casa no fa gens d'olor a peix, i això, en una casa amb una cuina sense porta, s'agraeix...

 Amb una torrada de pa amb tomàquet i una cervesa fresqueta és un sopar ideal.

Peix d'aigua dolça: truita de riu farcida de pernil

Un plat ben fàcil per començar la setmana, només necessitem pocs ingredients i una estoneta de forn.
La recepta original i més comuna utilitza bacon en lloc de pernil salat però d'aquesta manera es converteix en un plat menys greixós i molt més saludable. Jo faig servir un pernil del més senzillet, crec que no val gaire la pena gastar diners en un bon pernil perque després acabi al forn dins d'un peix de riu... se m'acudeixen finals molt més feliços per un pata negra...
En primer lloc necessitarem que el nostre peixeter/a ens obri les truites i els hi tregui l'espina i, un cop arribem a casa només haurem de posar els talls de pernil salat a l'interior, tancar-les i posar-les al forn durant 15-20minuts a uns 180-200º. De vegades hi poso uns fruits secs (ametlles, avellanes, pinyons) per sobre però no és imprescindible, jo hi vaig posar una barreja de fruits secs laminats que vaig comprar al mercadona per posar a les amanides però que no faig servir gairebé mai i va quedar prou bé.

Vaig acompanyar-les amb unes patates al forn tallades a rodanxes primes que faig sovint com a acompanyament tant de carn com de peix. Un cop tallades les patates es posen al forn sobre paper de plata o paper de forn (s'enganxa menys) durant uns 15-20 minuts amb sal, pebre i/o herbes aromàtiques i un raig d'oli.

No ho he provat mai al tàper i reescalfat al microones. Si algú s'atreveix...

Estofat de vedella amb patates

Com ja vaig explicar el mes de juliol, al congelador tenim un stock de carn de vedella que va sobrar d'una barbacoa estiuenca. Ahir en vaig descongelar un altre tros i vaig decidir fer una cosa similar a un plat que vam menjar a Oviedo fa un parell de setmanes que es deia carne gobernada al estilo de Oviedo con patatines que no deixava de ser el típic estofat de carn amb patates de tota la vida però amb un punt picantet. Vaig estar buscant la recepta a internet i veient que el que trobava no acabava de ser el que havia menjat vaig fer la meva versió afegint pebrot verd, pastanaga i pebre vermell picant.
Primer vaig tallar la carn a trossos (em van quedar uns cubs d'uns 2cm de costat) i la vaig deixar marinar amb un gra d'all picat, vaig posar oli a una cassola i la vaig rossejar durant uns minuts. Després hi vaig afegir una ceba gran tallada a trossets, mig pebrot verd i una pastanaga petita, li vaig donar un parell de voltes, hi vaig posar una mica de pebre vermell picant boníssim que vam comprar a León tornant d'Astúries i ho vaig regar tot amb un got de vi blanc. Vaig pujar uns minuts el foc perque s'evaporés l'alcohol, ho vaig tapar i vaig deixar que s'anés fent a poc a poc (cal tenir en compte que el més important en aquest tipus de plats és deixar coure la carn força estona per tal que estigui ben tendra)
A part vaig fregir un parell de patates petites tallades a trossets no massa grans.

Al cap d'una hora o així vaig posar les patates (poc fregides, només una mica rossejades) a la cassola de la carn, hi vaig afegir una mica d'aigua perque s'acabessin de fer. Una mitja horeta més tard ja estava llest per servir i feia aquesta pinta:





Aquest és el típic plat que no demana molta feina (podriem dir que un cop s'ha posat tots els ingredients "es fa sol", tapat i a foc molt baix, no cal vigilar-lo gaire, només hem de procurar que no es quedi sense líquid. D'altra banda, si ens volem estalviar feina ens podem saltar el pas de fregir les patates, posant-les directament a la cassola quan la carn ja porti una hora aproximadament de cocció i afegint-hi una mica d'aigua. És menys feina però què preferiu, una patata bullida o una patata fregida??´

Es pot fer d'un dia per l'altre, es pot congelar sense patates i és ideal pel tupper.

Una altra recepta de l'estiu: peix blau amb tomàquet

 Generalment aprofito l'estiu per fer plats amb el peix com ingredient estrella, potser perque tinc més temps per comprar-ne i preparar-lo o perque no m'haig d'emportar tàper (segons com estigui preparat el peix reescalfat al microones pot ser qualsevol cosa excepte un plat apetitós...). Un dia d'aquest mes d'agost vam preparar bonítol amb tomàquet però ja veieu que al títol de l'entrada hi he posat "peix blau" perque de fet quedaria bé també amb sardina, verat, seitó o fins i tot amb algún peix blanc tipus bacallà o orada (preparada a filets). Per preparar-lo necessitem (per 4 persones): 1 ceba gran, 1 pebrot verd, 1/2 pebrot vermell, tomàquet triturat de llauna (gran), olives negres d'aragó i el peix. Per començar fem el sofregit: en una cassola o paella gran hi posem oli i quan estigui calent la ceba tallada a quadrets.

  

 

 Quan la ceba estigui una mica transparent hi afegim el pebrot verd i vermell i deixem que es vagi coent poc a poc. Hi afegim aleshores la llauna de tomàquet triturat i deixem que es vagi reduïnt. Un cop estigui fet hi posem les olives negres d'Aragó tallades a trossets (sense pinyol) i les rodanxes de peix i el deixem coure uns 20 minuts

Girem el peix amb molt de compte perque no es trenqui, deixem que s'acabi de coure i ja tenim el plat llest per servir:



 A diferència d'altres plats de peix, el peix amb tomàquet admet prou bé ser reescalfat al microones, sempre que hi hagi una quantitat acceptable de salsa, sino hi ha un cert risc que quedi sec