Pollastre al curry amb verduretes i premi!

Seguint amb la temporada tupper que acaba de començar presento un pollastre al curry molt fàcil i rapidet de fer. Quan haig de fer pollastre pel tupper de l'endemà i me l'imagino fet a la planxa i després reescalfat al microones se'm regira l'estómac i busco per la nevera alguna cosa per acompanyar-lo i fer-lo comestible. Un dels recursos més utilitzats és posar-hi unes quantes verduretes i alguna espècie que li doni una mica de gustet i acompanyar-lo amb arròs blanc i això és el que vaig fer la setmana passada. En primer lloc es talla el pollastre a tiretes i es passa per la paella amb el foc una mica fort, de manera que quedi dauradet, tirant-hi força curry de manera que quedi una mica groc. Un cop està fet es retira del foc i es reserva. Al mateix oli es posa la verdura tallada a quadrets: ceba, pebrot verd, pastanaga i carbassó (no cal dir que es poden posar les verdures que més ens agradin) i quan ja estiguin una mica fetes s'hi afegeix una llauna de tomàquet sencer tallat a trossets. Es remena bé i s'hi posa també un polsim de curry i una mica de chili powder o pebre vermell picant (al gust). Quan ja està bastant fet hi tornem a posar el pollastre, ho remenem una mica i ja està fet. Acompanyat d'arròs blanc o cuscus és ideal pel tupper!

I ara us explico de què va això del premi...
Resulta que la Cinta de Trossets de cuina m'ha otorgat el premi Liebster Award que serveix per donar a conèixer blocs amb menys de 100 seguidors. La veritat és que m'ha fet molta il·lusió que algú pensés en mi per un premi. Gràcies Cinta!


Les regles del premi són:

- explicar 11 coses sobre tu.
- respondre les 11 preguntes sobre tu.
- triar 11 blocs i nomenar-los al post.
- seguir a la persona que t'ha nomenat.
- visitar tres dels blocs nomenats.


Doncs comencem!

Les 11 coses sobre mi

- M'encanta nedar, quan estic en remull m'oblido de tot
- Sempre he treballat en l'àmbit de l'art contemporani
- M'agrada viatjar
- Visc a Barcelona i m'agrada molt però de tant en tant necessito sortir i airejar-me
- Quan visito una ciutat entro a tots els mercats que trobo
- Tinc més temptacions consumistes a una botiga d'estris de cuina que a una botiga de roba
- No m'agrada anar a buscar bolets. Si ja és un pal buscar alguna cosa que has perdut, imagina anar a buscar bolets, que no els has perdut i ni tan sols saps si hi seran!
- Intento organitzar-me bé per tenir temps per tot però de vegades és difícil
- Diuen que sóc tossuda però difícilment ho reconeixeré
- Sóc incapaç d'anar de viatge i no comprar alguna cosa que em cridi l'atenció a un supermercat qualsevol (una sopa de sobre, una melmelada, una caixa de tè, unes olives...). No busco productes gourmet específicament...
- Poques vegades segueixo al peu de la lletra una recepta de cuina, sempre hi faig alguna aportació personal ja sigui per millorar-la segons el meu criteri o per innovar... La feina és meva després quan la vull tornar a fer!

Les 11 preguntes:

- Com et definiries? 

  Ja he explicat 11 coses sobre mí... En resum: sóc impacient i molt exigent amb mi i amb els altres.

- Quin és el teu plat preferit?

  La meva fideuà. Ho sento però com la meva no n'he provat cap...

- Prefereixes cuinar o que et cuinin?

 Seria molt còmode que em cuinessin però tendeixo a supervisar massa qualsevol cosa que passi a la (meva) cuina i al final prefereixo cuinar jo.

- Quines són les teves postres preferides?

No sóc gaire de dolç ni acostumo a reservar-me per les postres. Quan vaig a menjar fora de casa sempre demano un sorbet de fruita.

-Si t'haguessis de quedar amb un ingredient, quin seria?

El tomàquet, sens dubte 

- Quin és el millor viatge que has fet?

Islàndia, un lloc estrany, curiós i molt interessant

- Quin és el millor restaurant en el que has menjat?

Normalment quan vaig a menjar fora busco algun lloc on facin coses que jo no sé fer o que no faig gairebé mai... Per això acostumo anar a restaurants de cuina internacional

- T'agrada més la carn o el peix? 

Potser la carn, m'agrada menjar tot tipus de carn però no m'agrada tot el peix.

- Quin és el teu formatge preferit?

El formatge Comté, com més curat millor 

- Xocolata negra o amb llet?

Amb llet, que es desfaci a la boca

- Quin és el pitjor plat que has provat mai? 

N'he provat que no m'han agradat però els pitjors són aquells que no estan ben cuinats i que s'han pagat cars al restaurant... Per desgràcia m'ha pasat vàries vegades...

I ara els 11 blogs a qui dono el premi:

http://cuinautil.blogspot.com.es/
http://chocolateaceiteysal.blogspot.com.es/
http://cocere.blogspot.com.es/
http://elplatdeldia.blogspot.com.es/
http://elsmeusplats.blogspot.com.es/
http://salioli.blogspot.com.es/
http://allijulivert.blogspot.com.es/
http://persucar-hipa.blogspot.com.es/
http://alfristoncottage.blogspot.com.es/
http://graelladesucre.blogspot.com.es
http://pelplaerdecuinar.blogspot.com.es/

Macarrons a la boscaiola (versió lleugera)

Aquest estiu vam tornar de les nostres vacances al nord d'Itàlia carregats amb paquets de pasta de diferents formes i colors, entre ells un de mezzi rigatoni, una mena de macarrons ratllats molt grans tallats per la meitat, ideals per participar al Memòries d'una cuinera d'aquest mes de setembre.

 La setmana passada vaig comprar uns tomàquets cherry espectaculars i vaig pensar que una bona idea per gastar-los era fer una recepta de pasta que en portés. Navegant una mica vaig trobar una recepta italiana que desconeixia: macheroni alla boscaiola i vaig decidir fer-ne una versió lleugera canviant el bacon per una mica de pernil dolç. Segurament queden més bons amb bacon però ja sabeu, prefereixo fer les receptes amb menys greix... 

En primer lloc es talla una ceba a quadrets petits i sofregeix a una paella. A continuació es posen els xampinyons (uns 250 grams) tallats a làmines i es deixa coure tapat una estona, fins que els xampinyons estiguin cuits. Finalment es posen els tomàquets cherry, el pernil dolç tallat a quadrets i unes quantes olives negres tallades a rodanxes (jo vaig fer servir les d'Aragó) i es deixa coure una estoneta, es posa sal i pebre i finalment un bon grapat de julivert. Seguint la recepta s'hauria d'haver posat una mica de parmesà per sobre però enlloc de parmesà vaig posar una mica d'emmental i ho vaig gratinar al forn.

Va quedar molt bo, els macarrons estaven al seu punt i amb el formatge desfet per sobre, mmmmmhhhh... El proper dia ho faré amb parmesà i sense gratinar, crec que el toc saladet del parmesà anirà perfecte amb les olives i el tomàquet.

Ho vam acompanyar amb un vi blanc del lago di Garda ben fresquet i vam brindar amb el desig que les nostres properes vacances fossin igual de relaxants i profitoses que aquestes que desgraciadament ja han passat...

Vedella guisada amb xampinyons i olives

He tornat!!!!!!!!
Han estat gairebé dos mesos de desconnexió total, he anat seguint tot el que s'anava publicant als altres blogs gastronòmics que vaig seguint però no he trobat el moment de cuinar coses noves (no ha estat un estiu molt productiu en aquest sentit...) i les poques coses que he fet ni tan sols les he fotografiat.
La setmana passada vam tornar a la rutina barcelonina després d'estar gairebé un mes a fora i vam donar per inaugurada la nova temporada de tupper amb aquesta recepta de vedella que he tret de Corse Cuisine et Saveurs d'un llibre de cuina corsa que vaig comprar fa un parell d'anys a Bastia, al nord de l'illa.
Es tracta d'una recepta fàcil de fer i amb pocs ingredients, només caldrà una mica de temps de cocció perque la carn quedi ben tendra i poca cosa més.
Per començar salem uns daus de vedella i els posem a una cassola amb oli juntament amb un parell de cebes tallades a juliana i dos dents d'all sense pelar aixafades. Quan ja estigui tot una mica dauradet hi afegim una cullerada de tomàquet concentrat, ho remenem bé i hi afegim un gotet de vi blanc. Un cop el vi s'ha reduït hi posem una llauna de tomàquet trossejat i una mica de farigola, baixem el foc i ho deixem coure durant una hora i mitja afegint una mica d'aigua si es queda sense líquid. Hi posem una dotzena d'olives sense pinyol tallades per la meitat i uns 200 gr de xampinyons a làmines i ho deixem coure tot durant mitja hora més. Jo ho vaig acompanyar d'arròs però també es pot acompanyar amb patates al forn o al vapor.

I aquesta és la pinta que feia el meu primer tupper de la temporada... A veure si aconsegueixo mantenir el nivell!

Pollastre al forn "en bossa" i primer aniversari del blog!

En primer lloc voldria auto felicitar-me per l'aniversari del blog. M'acabo d'adonar que justament avui fa un any que vaig començar i que malgrat les dificultats i la falta de temps he aconseguit anar publicant cosetes i participant en diferents reptes i esdeveniments... Vaig començar amb moltes ganes, les meves nenes (les amigues, s'entén, la meva nena encara no parla...) em van animar a publicar les coses que provaven quan venien a casa per poder fer-les després a casa seva... I així, pensant en elles i en la possibilitat que algú altre pogués aprofitar les meves petites aportacions a facilitar la tasca de cuinar dia a dia em vaig anar engrescant i a arrel de participar en reptes i concursos vaig anar tenint més seguidors i comentaris de gent que no coneixia. Han estat mesos intensos, sobretot a partir de gener (s'ha notat un descens en les publicacions...) però he aconseguit anar penjant coses i participant en tot el que he pogut.
Cuinar i menjar em fa feliç: si algun dels meus plats desperta el vostre interès i us animeu a fer-lo i el gaudiu tant com jo em faria molta il·lusió que m'ho expliquessiu!
La recepta que poso avui, en un dia tan especial no està gaire a l'alçada de la celebració quant a sofisticació o originalitat però reuneix les característiques de gran part de les receptes que he anat publicant: fàcil, ràpida i amb pocs ingredients.
La inspiració em va venir quan una companya de feina (bé, més que això!) va comentar que havia preparat un pollastre al forn amb una bossa i una mena de barreja d'espècies que ja venien preparades i que li havia quedat de conya. Vaig anar al super, vaig mirar la caixa del preparat, vaig veure que tenia molts greixos saturats i la vaig tornar a deixar a l'estanteria. Després vaig veure que també venien les bosses per fer aquest tipus de plats al forn i vaig pensar que també podia quedar si jo feia la barreja i ho posava tot dins la bossa.
Simplement vaig obrir la bossa i hi vaig posar una ceba tallada a juliana, una patata tallada a trossos no gaire grans, sal, pebre, el suc d'una llimona, un grapat d'herbes provençals i orenga i les cuixes de pollastre. Vaig tancar la bossa i la vaig posar al forn durant uns 40 minuts.

Després vaig obrir la bossa i va sortir un suquet gustós (la llimona és fonamental!) amb les patates al seu punt! Increïble!
I no cal dir que és ideal pel tupper!

Carbassons en vinagre i herbes aromàtiques (zucchine in capece)

Després d'uns quants mesos de pausa acaba de tornar l'esdeveniment Hecho en mi cocina, que ens proposa en aquesta ocasió que fem una recepta utilitzant un ingredient tan sa i versàtil com el carbassó.
La veritat és que m'he despertat una mica tard i he hagut d'improvisar una mica... Vaja, que al final entre unes coses i altres ha arribat el dia 25 i jo amb els carbassons per fer i la nevera mig buida... L'única opció de poder arribar a temps per participar al repte era trobar alguna coseta fàcil de fer, ràpida i amb (molt) pocs ingredients... La solució l'he trobat a un llibre de cuina italiana que vaig comprar fa uns anys a Verona i que es diu Italia in cucina : Zucchine in capece.
En primer lloc posem en un cassó uns tres dits de vinagre de vi blanc amb una fulla de llorer, un parell de fulles de menta fresca i un grapat d'orenga i ho fem bullir durant uns 10 minuts, fins que el vinagre hagi reduït un terç del seu volum. Entretant, tallem els carbassons a làmines longitudinals d'uns 3 mm de gruix, els passem per la paella i els deixem escórrer en un paper absorbent. Ara només quedarà posar els carbassons en un recipient de fang o vidre amb una dent d'all tallada a làmines, un bitxo i una mica de sal i abocar-hi el vinagre per sobre. Després ho deixem a la nevera i al cap d'unes hores ja es podrà menjar...

Ho hem menjat amb una llesqueta de pa amb tomàquet però crec que deu ser ideal per acompanyar qualsevol tipus de carn a la planxa o pollastre al forn. Se li poden trobar moltes aplicacions, de fet, n'he tallat uns quants a trossets i els he posat a l'amanida de pasta del tupper de demà...

Lomo saltado

L'altre dia estava recollint els llibres de cuina internacional que havia regalat el diari El País i que la petita havia escampat pel terra del menjador i em vaig aturar en el llibret dedicat al Perú buscant si portava la recepta de lomo saltado que fa un temps ens va fer la nostra amiga Diana. Efectivament hi havia aquesta recepta però vaig pensar que era més lògic demanar-li directament a la Diana, gran coneixedora de la gastronomia del seu país, que seguir un llibret anònim sense gaire garantia d'autenticitat.

Així ho vaig fer i la Diana em va enviar la recepta que vaig seguir al 85% per manca d'ingredients (i de temps d'anar-los a comprar...)

És una recepta molt fàcil i ràpida ideal per dinar diumenge (recomano fer-ne més del compte i així poder-lo portar al tupper un altre dia de la setmana)

Per començar posem la carn de vedella (tipus bistec) tallada a tiretes amb una dent d'all picada i una mica d'ají (jo no en tenia...) una estoneta i després la passem ràpidament per la paella amb oli molt calent i la retirem. Al mateix oli posem un parell de cebes tallades a juliana i una altra dent d'all (i una altra mica d'ají) i ho deixem fins que estigui una mica cuita. Després hi tornem a posar la carn, la pasta de cilantro (que tampoc vaig posar...) i una mica de vi blanc i deixem que s'evapori l'alcohol. Finalment es posen 3 tomàquets pelats tallats en trossos grans, un parell de cullerades de vinagre de vi negre i tres cullerades de salsa de soja i una mica de julivert picat i deixem que s'acabi de fer.

En principi s'acompanya de patates fregides i arròs blanc però per evitar greixos ho vaig acompanyar de patates a rodanxes fetes al forn enlloc de fregides i sense arròs...

Fa bona pinta, no? El proper dia intentaré aconseguir l'ají per fer-ho més autèntic!

Gracias Diana!

Pasta amb calamars, gambes i cloïsses

Em fa molta ràbia quan van passant les setmanes i no he aconseguit trobar el temps per fer una entradeta al blog. No es necessita tant de temps, sobretot si es tenen fotos de receptes ja fetes que només cal explicar ràpidament... Si al vespre quan tinc temps de dedicar-me una mica al blog no tinc ni esma per engegar l'ordinador és que la feina m'està robant més temps i energia del que seria desitjable...
Ara, un cop superat aquest primer pic de feina de la temporada, he trobat el moment de seure i explicar un plat de pasta que vaig preparar dissabte (no he hagut de recorrer al magatzem de fotos), molt ràpid i amb bona relació temps-resultat, com a mi m'agrada.
Per fer-la vaig posar una ceba tallada a trossets petits i un all trinxat a una paella gran antiadherent i hi vaig afegir una llauna de tomàquet triturat petita. Quan ja estava una mica fet el tomàquet hi vaig posar el calamar tallat a trossets petits, ho vaig remenar bé i ho vaig deixar que s'anés fent. Després hi vaig posar un rajolí de vi blanc, vaig deixar que s'evaporés i vaig posar un bon grapat de cloïsses i vaig deixar que s'obrissin. A part vaig fer les gambes a una paella i les vaig afegir al sofregit i hi vaig posar unes fulles de julivert tallades.

Ara només faltava coure la pasta (en aquest cas una curiosa pasta que em va portar la meva germana d'Itàlia aquest nadal) i barrejar-ho tot! Ideal si tenim convidats!