Pollastre marinat estil marroquí amb cuscús

La foto em va sortir fatal però malgrat això crec que val la pena posar aquesta recepta al blog ja que va ser una improvisació que vaig fer en una d'aquestes intenses setmanes que hem viscut ultimament i que va donar molt bon resultat, sobretot tenint en compte el poc temps que hi vaig dedicar. L'origen de la recepta es troba a un molt bon llibre que va arribar a casa per Nadal, La comida de la familia de Ferran Adrià. Tot i que hi ha algunes receptes massa evidents (meló amb pernil, amanida de tomàquet amb mozzarella) és un llibre que té receptes molt fàcils i ràpides de fer que dónen molt bon resultat (ja n'he fet algunes, les aniré posant). Aquesta recepta parteix de la de guatlles amb cuscús a la marroquí però hi he fet algunes variacions i per això he canviat el nom del plat.
En primer lloc vaig posar unes cuixes de pollastre dins d'una bossa de plàstic (de congelació) amb el suc d'una llimona, un rajolí d'oli d'oliva, sal, pebre, unes fulles de menta tallades a juliana i una cullerada de ras el hanout. Vaig deixar-ho a la nevera durant una hora i a continuació ho vaig posar en una plata de forn, sobre una base de ceba tallada a juliana i ho vaig posar al forn durant uns 25 minuts, fins que el pollastre va estar cuit. Mentre el pollastre era al forn vaig posar oli a una paella i hi vaig fregir un grapadet de panses i pinyons. Quan estaven una mica daurades hi vaig posar una tassa de cuscús i una tassa d'aigua (és important que sigui la mateixa proporció) i vaig deixar que s'evaporés l'aigua. I ja va estar llest! Fàcil, oi?

Com ja he dit, la fotografia és bastant desastrosa, el proper dia que ho torni a fer (segur que ho repeteixo!) la canviaré. No cal dir que és ideal pel tupper!

Tàrtar de salmó

Diumenge passat per dinar vaig fer un entrant sa i lleuger, molt fàcil de fer i resultón, ideal per quan tenim convidats o tenim ganes de fer un entrant una mica més especial.
En aquesta ocasió vaig fer servir dos lloms de salmó congelat que vaig descongelar la nit abans a la nevera i vaig embolicar en paper de cuina durant tot el matí per tal que quedessin ben secs. Si es fa servir salmó fresc és convenient congelar-lo durant 24 hores per tal d'evitar ensurts no desitjats i haver de córrer a l'hospital (exagero una mica però val més prevenir).
Per fer el tàrtar en primer lloc es talla el salmó a cubs petits (com d'un centímetre de costat) i es posen en un bol juntament amb cogombrets picats petits (al gust), una ceba tendra tallada petita i unes fulles de coriandre fresc (cilantro) també tallades. A continuació es fa una vinagreta barrejant: el suc de mitja llimona, oli d'oliva, una culleradeta de mostassa antiga, una culleradeta de cafè de salsa Perrins, sal, pebre i una mica de mel. Es barreja bé la vinagreta amb el salmó i es deixa a la nevera durant mitja hora aproximadament. Si es deixa més estona el salmó queda més cuit i, a mi personalment m'agrada més aviat cru. Jo vaig emplatar fent servir un motllo d'acer inoxidable rodó i ho vaig acompanyar d'una amanida amb rúcula i un rajolí de reducció de mòdena.




















És un entrant que es fa en un moment i queda perfecte per les ocasions especials. I és molt saludable!

Pastís d'aniversari de taronja i xocolata: feliços 40!

Se m'està acumulant la feina! Últimament he fet un munt de coses interessants i de descobriments i entre una cosa i l'altra no tinc temps per compartir-les!
Començaré per un pastís que vaig fer dissabte perquè era un dia especial, vam fer una petita celebració de l'aniversari del Jordi i, com cada any vam fer un menú una mica diferent i un pastís per a l'ocasió. El pastís l'hauria d'haver fet divendres per menjar-lo per postres dissabte per dinar però diferents complicacions que no venen al cas ho van impedir... Vaig aconseguir trobar el temps per fer-lo dissabte a la tarda i el vam menjar després de sopar però haig de reconeixer que era més bo diumenge al vespre.
Es tracta d'un pastís de taronja amb perles de xocolata negra i blanca que vaig fer prenent com a inspiració aquest pastís publicat a Chocolatísimo amb unes quantes variacions pel que fa a les quantitats, algunes incorporacions interessants i un acabat que estava a l'alçada de l'ocasió.
En primer lloc, com sempre que fem un pastís, preescalfem el forn a 180º. A continuació barregem 2 ous i 200 grams de sucre fins que quedi una barreja escumosa i hi afegim: un rajolí d'oli d'oliva, 40grs de mantega prèviament desfeta i refredada, 1 iogurt natural, el suc i la ratlladura d'una taronja, un grapat d'ametlles laminades, perles de xocolata negra i un parell de pastilles de xocolata blanca ratllada. Un cop tinguem tots aquests ingredients ben lligats hi afegim 200 grs de farina tamisada i dues cullerades de llevat royal i ho barregem bé tot. Ho posem a un motlle rodó (o com sigui) i ho enfornem durant uns 20 minuts, fins que l'escuradents surti net.
Després hi vaig fer una glassa per sobre barrejant suc de taronja, sucre glas i una mica de te matcha per donar-hi una tonalitat verdosa que no sé si s'aprecia prou a la foto. Finalment vaig fer un 40 posant sucre fos a punt de caramel a un motllo amb números que va regalar el Periódico fa uns anys i que encara no havia tingut ocasió d'estrenar.

Va ser un pastís molt improvisat que vaig anar fent i decorant sobre la marxa... Crec qua a l'homenatjat li va agradar força!

Llenties amb calçots, alls tendres xampinyons i pernil

Aquestes són unes llenties que vaig improvisar abans d'ahir per fer el tupper i de pas poder participar a La recepta del 15 d'aquest mes. Les vaig preparar amb algunes coses que vaig trobar per la nevera i que vaig pensar que podien ser una bona combinació: calçots (molt petits), alls tendres, xampinyons i daus de pernil. A aquests ingredients hi vaig afegir una pastanaga i mitja llauna de tomàquet natural sencer (tallat a trossets).
Per començar vaig tallar uns 3 calçots i 6 alls tendres a rodanxetes petites i els vaig posar a una paella juntament amb una pastanaga tallada a trossets petits. Quan ja estava una mica fet li vaig posar tres tomàquets tallats i els daus de pernil salat. A continuació hi vaig posar les llenties (que havia comprat cuites a la botiga, no eren de pot) i un quart de quilo de xampinyons tallats a rodanxes que havia passat prèviament per la paella.

El resultat va ser un dinar sa i nutritiu, molt ràpid de fer i ideal pel tupper!

Postres de mandarina

Aquests últims dies he patit un altre atac de virus estomacal, el tercer des de començaments d'any! Un desastre absolut, he quedat fora de combat durant més de dos dies, sense menjar res i sense ganes d'acostar-me a la cuina...
Avui ja em sento una mica millor però com que el màxim que he cuinat últimament és arròs bullit i pollastre a la planxa, he hagut de recórrer a una recepta dolça que tenia pendent publicar des de fa vàries setmanes amb la mandarina com a ingredient estrella. La vaig fer un dia que havien aparegut 3 kgs de mandarina a la cuina i venien uns bons amics a sopar i tenia ganes de fer algunes postres una mica diferents però (com sempre) sense nata ni massa ous ni mantega.
Vaig fer-les seguint lliurement una recepta de l'Eva Arguiñano (crec que era la primera vegada que feia una de les seves postres...)
Per fer-la en primer lloc cal pelar 6 mandarines i posar-les al vas del túrmix. Després hi afegim 4 cullerades de sucre i una mica de ratlladura de mandarina, 3 ous, mig gotet d'oli d'oliva i ho triturem tot amb el túrmix. Hi afegim 4 cullerades de farina i ho tornem a batre, ho colem i ho reservem. Fem una mica de caramel escalfant sucre en un cassó fins que es desfaci i adquireixi una tonalitat marronosa i el posem de seguida a la base dels motllos de flam individuals. Hi posem la barreja que hem reservat a sobre i ho enfornem durant 15-20 minuts a uns 180º. Ho deixem refredar, ho tombem com si fossin flams i ja ho podem servir.

Es pot fer també sense el caramel, va ser una cosa que se'm va acudir quan estava a mig preparar-ho i que li donava un toc cruixent a la part de sobre bastant interessant però també prescindible si no teniu massa temps. Sense el caramel entraria a la categoria de postres ràpids i fàcils per sorprendre convidats. A la recepta original hi posaven també una salsa de iogur i fruits del bosc feta barrejant aquests dos ingredients, un parell de cullerades de sucre i un rajolí de licor de mora... Jo no la vaig fer per falta d'ingredients (no acostumo a tenir fruits vermells ni licor de mora) però potser la barreja de iogur i menta com a acompanyament d'aquestes postres no estaria malament...

Vedella guisada amb cervesa negra

A mi els plats de carn que es fan a foc lent durant hores m'encanten... I amb aquests dies de fred siberià que semblava que no acabessin mai venia molt de gust menjar un bon plat de carn tendra amb la seva salseta...
En aquest cas vaig triar una combinació que no havia fet mai i que vaig pensar que podia quedar prou bona que vaig trobar a chow.com (un cop més!). Vaig fer unes quantes variacions, com sempre, i la veritat és que va quedar molt bo i original. És molt fàcil, és un plat d'aquells que "es fan sols", a partir d'un determinat moment te n'oblides i només has d'anar a la cuina a donar-hi alguna volteta.

En primer lloc salpebrem els trossos de carn de vedella, cubs d'un parell de centrímetres i els anem fregint en oli d'oliva i retirant a un plat a part. Al mateix oli posem una ceba tallada a trossets petits, hi afegim un parell de cullerades de farina i ho remenem bé fins que la farina estigui cuita. A continuació hi posem la llauna de cervesa negra (jo hi vaig posar Bock Damm, la que vaig trobar a super...) i deixem que es redueixi una mica. Finalment hi tornem a posar la carn que haviem reservat, un parell de pastanagues tallades a rodanxes i un parell de fulles de llorer, reduim el foc al mínim, ho tapem i deixem que es vagi coent durant aproximadament una hora i mitja, fins que la carn sigui ben tendra.



















Jo ho vaig servir amb arròs per fer-ne un plat complert però també es pot menjar sol o amb patates al forn. És ideal per fer-ne una bona quantitat congelar-la i no cal dir que és perfecta per portar-la al tupper!

Croquetes de la carn del brou

La meva intenció era participar a la Recepta del 15 del mes de febrer amb unes croquetes d'espinacs amb roquefort però van resultar un petit fracàs (ho tornaré a intentar!). Finalment he aconseguit arribar a la cita (pels pèls!) amb les croquetes que faig sempre aprofitant la carn, pollastre i pernil que faig servir pel brou.
Em resulta difícil explicar com fer les croquetes ja que les quantitats les poso una mica a ull i només em fixo en què la pasta agafi la textura adequada. No és gens difícil de fer, només es tracta de tenir una mica de paciència i, si no surt bé, estar disposat a repetir-ho més d'una vegada.
Dissabte passat vaig fer brou i hi vaig posar un tros de carn de vedella (el que em va dir la carnissera que era el més indicat), unes ales de pollastre i un os de pernil. Quan ja el vaig haver colat (me'n van sortir 5 litres!) vaig reservar tota aquesta carn i un parell de trossos de pastanaga i porro i els vaig guardar a la nevera. Després de passar una setmana de bojos (feina, virus...) vaig aconseguir rescatar tot aquest "material" i preparar les croquetes tal com us explico.
En primer lloc es posa una ceba tallada en trossos molt petits en una paella amb un rajolí d'oli (o mantega). A continuació es posa tota la carn i verdures del brou passades per la picadora (jo faig servir el suplement picador del minipímer però suposo que també es pot triturar amb el minipímer directament) a la paella i es remena una mica. Quan ja està tot ben barrejat es posen unes 5 cullerades de farina i es remena tot molt bé (la farina ha de perdre el gust). Després es va posant llet i es va remenant fins que quedi una pasta de consistència espessa. Es treu, es posa en una plata, es cobreix amb film transparent i es deixa refredar.Quan ja s'ha refredat podem fer les croquetes agafant porcions de pasta i donant-les-hi forma i pasant-les després per ou batut i pà ratllat. Ara ja només quedarà fregir-les en oli ben calent.

Cada vegada que faig brou em surten unes 25 croquetes que congelo en bosses i vaig treient de tant en quant per sopar.